En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de maig de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit presentat en data 14 de novembre del 2011 la Sra. Tamarit va formular demanda sol·licitant que li fos atribuïda la guarda i custòdia del seu nét Manzanares, demanant igualment per altressí que, en interès del menor, es volgués procedir als realitzar els informes socials i psicològics que fossin escaients, en especial aquell establert per un expert en psicologia infantil que determinés la millor manera per procedir al canvi de guarda i custòdia que proposava, posant-se a disposició de la Batllia per la pràctica del dits informes. II.- L'Aute de 20 de novembre del 2012 va decidir: Primer.- No donar lloc a la petició formulada per la Sra. Tamarit continguda en el seu escrit de data 14 de novembre del 2011. Segon.- Donar trasllat a la Sra. Tamarit per entrega de còpia de la documentació tramesa en data 9 de novembre proppassat pel Director General de Salut i Benestar del M.I. Govern d'Andorra, concretament de l'informe de la situació actual de l'àvia materna del menor i de l'informe emès per la Comissió Tècnica d'Atenció al Menor, a fi de que en tingués l'oportú coneixement i als efectes escaients. Tercer.- Notificar la resolució a la Sra. Tamarit, a la Direcció del Servei Social i al Ministeri Fiscal. III.- Contra l'anterior resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Tamarit i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, de tal manera que se li atorgui la guarda i custòdia del seu nét Manzanares sota la supervisió del Departament Social i de forma molt gradual en interès del menor i començant per augmentar les visites, procedint posteriorment a pernoctes fins arribar a una guarda i custòdia complerta, posant-se a disposició de qui fos necessari en interès del menor i sense fer especial condemna en costes. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el menor Manzanares va nàixer a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell en data 12 de febrer del 2008, sent la seva mare la Sra. Gibert, d'estat soltera, i sense que es conegui qui era el seu pare (foli 48). Consta igualment que en data 18 d'agost del mateix any l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància del M.I. Govern va considerar procedent l'ingrés del nen al centre d'acolliment d'infants "La Gavernera", atès que a la seva mare se li havia denegat la sol·licitud d'immigració, es trobava en una situació de precarietat i no gaudia de cobertura sanitària per ella i el menor al Principat (foli 22). De la documentació aportada a les actuacions es dedueix igualment que en data 9 de febrer del 2009 el citat Equip va proposar que en Manzanares gaudís temporalment del programa d'acolliment familiar en família aliena, atesa la manca de compliment per part de la seva mare dels plans de treball que se li proposaven i la seva forta desestabilització (foli 43), trobant-se el menor l'any 2010 perfectament integrat en la família que el va acollir (foli 262). D'altra banda, els documents que consten a les actuacions posen de relleu que des de que en Manzanares va nàixer, la Sra. Gibert no ha tingut cura d'ell de manera adequada i que en l'actualitat tampoc resultaria idoni confiar-li la guarda i custòdia del menor, raó per la qual la nota informativa de l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància de data 12 d'abril del 2011 (foli 322) dubta de que es pugui fer càrrec del seu fill en un futur pròxim. En aquest sentit es posa de relleu en el citat informe que la mare del menor va ser expulsada del Principat per un període de dos anys l'any 2009 atesa la seva conducta delictiva, no ha complert els plans de treball proposats per aquest organisme en relació al menor, ni tampoc els establerts pels professionals de referència de l'EAIA L.N. a on residia últimament, raó per la qual aquesta entitat va notificar a la Sra. C. i al seu company sentimental, el Sr. C.C.C., la seva proposta de declarar desemparats el fill de la parella de nom A.F. nascut un any abans i els dos fills del Sr. C., trobant-se els citats senyors en parador desconegut des del 2 de març, encara que, pel que sembla, es troben a Portugal amb els seus fills per tal d'evitar l'adopció de les mesures que es proposaven, com posa de relleu el Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu informe (foli 277). Per un altre cantó, consta igualment que la Sra. C. té un altre fill més gran que en Manzanares que resta a càrrec d'uns familiars materns a Portugal i, segons els antecedent facilitats a l'Equip de Protecció a la Infància, aquesta situació va ser deguda a la negligència de la Sra. C. en relació al menor A. referides a la higiene, alimentació, controls mèdics i desinterès vers el menor (foli 4). II.- Pel que fa referència a la Sra. Tamarit, àvia d'en Manzanares, consta a les actuacions que el dia 16 de juny del 2008 va manifestar la seva disposició d'acollir al seu nét, petició que li va ser denegada proposant-li un règim de visites (folis 98 i 95), reiterant aquesta petició els mesos de febrer i setembre del 2009 (folis 100 i 117) i en la demanda de data 19 de juny del 2009 (foli 74). En tots aquests casos la petició es va denegar atesos els informes de l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància i de la Comissió Tècnica d'Atenció al Menor de dates 15 de juliol del 2009 i 1 d'octubre del mateix any, que posaven de relleu l'actuació inadequada de la Sra. C. amb la seva filla J. quan aquesta era adolescent, la mala relació existent entre mare i filla, la incapacitat de la primera per mantenir amb la segona una relació diferenciada i clarificada que exclogués els insults i desqualificacions severes i la incapacitat de l'àvia per protegir al menor davant del conflicte amb la mare d'aquest (folis 105, 134, 187 i 198) destacant no obstant les darreres resolucions la procedència d'augmentar els contactes del menor amb la Sra. Tamarit. III.- Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal destacar, en primer lloc, que no hi ha dubtes de que la situació d'acolliment té, en principi, com finalitat retornar el menor a la família d'origen tant bon punt sigui possible en benefici del menor o, si això esdevingués inacceptable per protegir la seva integritat personal i el seu desenvolupament físic i psicològic, procedir a la seva adopció. En el cas present, no es possible atribuir la guarda i custòdia del nen a la seva àvia sense tenir en compte la possibilitat de que en Manzanares retorni amb la seva mare i, malgrat això no és possible en l'actualitat, no es pot descartar de manera complerta, com a mínim en un període de temps prudencial, com destaca l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 31 de gener del 2011, i sols si això no fos possible s'hauria de sospesar la possibilitat d'atribuir la seva guarda i custòdia a una persona dins del seu àmbit familiar, com pot ser la seva àvia. D'altra banda, no havent estat descartada del tot aquesta possibilitat, la protecció dels interessos d'un menor que des del seu naixement s'ha trobat en una situació de desemparament angoixant i que per primera vegada s'ha integrat en una família que li ha proporcionat estabilitat emocional exigeix que no es produeixin canvis que poden no ser permanents en la seva situació, ja que aquests podrien resultar traumàtics per ell induint-lo a pensar que ha estat novament abandonat per la família amb la què ha creat uns forts vincles afectius durant quatre anys de la seva vida, com destaca l'informe elaborat per l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància de data 7 de febrer del 2013 aportat en aquesta alçada. IV.- No obstant, la Sra. Tamarit ha demostrat al llarg del temps que s'estima en Manzanares, que desitja la seva companyia, que ha vingut gaudint de la mateixa en nombroses ocasions i que disposa de les condicions per tenir cura d'ell, com posen de relleu els extractes de punts de vellesa que consten als foli 409 i ss., les fotografies i els testimonis que s'aporten a les actuacions (foli 396 i ss. i 415 i ss.) i l'informe de la psicòloga Sra. Ropero (foli 429), i no s'ha acreditat en cap moment que el règim de visites que s'ha seguit fins aquest moment hagi estat perjudicial pel menor. És cert que l'actuació de la dita senyora envers la seva filla quan aquesta ha patit problemes no ha estat segurament la més adequada, però també ho és que en ocasions és difícil encarar de manera encertada l'actuació d'un fill en les condicions en les què s'ha trobat la Sra. J.C. És veritat també que en Manzanares ha trobat en la família que l'ha acollit l'estabilitat que precisava, però entenem que també ho és que la relació amb la seva àvia amb certa periodicitat no pot afectar a aquesta estabilitat i pertinença i en canvi pot proporcionar-li uns vincles afectius que no poden ser sinó favorables per ell. Per últim, la possibilitat d'interferència de la mare del nen en la vida del menor no creiem que es pugui veure incrementada pel fet que aquest passi períodes amb la seva àvia, entre altres coses perquè la Sra. J.C. resideix, pel que sembla, en aquest moment a Portugal i no té intenció de canviar de residència malgrat pugui fer alguna visita esporàdica al Principat. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Tamarit contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 20 de novembre del 2012 que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de fixar un règim de visites de la Sra. C. al seu nét consistent en els divendres alterns, en què la Sra. C. recollirà el menor a la sortida de l'escola i el dissabte a les 19 hores en què el retornarà al domicili de la família acollidora, obrint la possibilitat de que l'estiu d'aquest any pugui romandre una setmana amb la seva àvia i el Nadal vinent convisqui amb ella dos dies suplementaris, si les visites establertes per aquesta resolució s'han produït sense conflictes i si així ho estima oportú l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància, sense prejutjar la possibilitat de modificar aquest règim en un futur, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE