SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013. Reunida la Sala Civil del M.Benítez Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.Benítez Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.Benítez Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.Benítez Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la companyia Raya i de la societat Zurita va interposar demanda, de data 03- 04-2009, envers els Srs. Morales, Vilar, Alcalá titular del negoci Benítez, la societat Castilla, SL així com contra les companyies Gálvez, SA, Carranza, SA i Yuste, en virtut de la qual sol·licitava que es dicti sentència condemnant-los solidàriament a satisfer, en concepte d'indemnització pels danys patits com a conseqüència d'un sinistre d'aigua, a la societat Zurita, SL la quantitat de 10.381.- euros i a la companyia Raya, SA la quantitat de 24.000.- euros (causa 0130-5/20099). Per Aute de data 10-10-2009, es va donar lloc a la petició de crida en garantia de la societat de dret espanyol Elías, SL proposada pel Sr. Alcalá i Gálvez, SA. Les parts demandades van oposar-se a la demanda. Les parts van replicar i duplicar oportunament i posteriorment, i després que s'hagin practicat les proves, van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. II.- Per Aute de data 11-05-2011, es va decidir l'acumulació del procediment B-0657-6/2009 en el marc del qual per escrit de data 10-06-2009, la representació processal de la societat Gálvez, SA, companyia asseguradora del Sr. Vilar, va formular demanda contra el Sr. Alcalá en la seva qualitat de titular administratiu del negoci Benítez a pagar-li com a conseqüència del mateix sinistre d'aigua l'import de 6.282,06.-euros, més interessos i costes. III.- En data 23-11-2012, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, decidint: "Desestimar la demanda formulada en data 3 d'abril del 2009 per la companyia Raya, SA i Zurita, SL contra els Srs. Morales, Vilar, Alcalá, Castilla, SL, Gálvez, SA, Carranza, SA i Yuste, i imposar a la part actora les costes processals causades inclosos honoraris d'advocats i procuradors (causa 0130-5/2009). No fer condemna en costes quant a les generades a càrrec de Elías, SL. Desestimar la demanda formulada en data 10 de juny 2009 per la companyia Gálvez, SA contra el Sr. Alcalá i Carranza, SA i imposar a la part actora les costes processals causades inclosos honoraris d'advocats i procuradors (causa B- 0657-6/2009)". IV.- Contra aquesta resolució la companyia Raya, SA i la societat Zurita, SL d'una banda i la companyia Gálvez, SA d'altra banda han interposat recurs d'apel·lació. La representació processal de la companyia Gálvez, SA demana la revocació parcial de la sentència en el sentit de desestimar la demanda interposada per la Companyia Raya, SA, i la societat Zurita, SL en allò que concerneix als seus mandants; estimar íntegrament la demanda interposada per aquesta part contra el senyor Alcalá i la companyia Carranza, SA; acordar que el senyor Alcalá ha de respondre dels danys causats pel sinistre d'aigua d'autes; condemnar al senyor Alcalá, solidàriament amb la seva companyia d'assegurances, a pagar a aquesta part l'import de 6.282,06 euros, més els interessos legals guanyats per dita suma a comptar de la data en que es tingui per contestada la demanda i fins a la total liquidació del deute; condemnar l' adversa al pagament de les costes judicials incorregudes per la seva principal en primera i segona instància, inclosos honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part, que seran acreditades en el tràmit d'execució de sentència. La companyia Raya, SA i la societat Zurita, SL demanen la revocació de la sentència i que es dictés una altra condemnant de forma solidària, la Sra. Morales, el Sr. Vilar, el Sr. Alcalá, a quin la societat Elías, SL garantia la condemna que el pogués afectar, la societat Castilla, SL, així com les companyies d'assegurances d'aquests Gálvez, SA, Carranza, SA i Yuste, al pagament a la societat Zurita, SL de la quantitat de 10.381,77.-euros, i a la companyia Raya, SA la de 24.OOO.- euros, juntament amb els interessos legals, així com al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora i les taxes judicials, tant de primera instància com de segona instància. Subsidiàriament, demanen de no imposar-los-hi les costes judicials de la primera instància, així com tampoc les de la present instància per raó de l'estimació del recurs. La Sra. Morales demana la confirmació de la sentència en allò que es refereix a ella i la imposició de les costes a la part recurrent. La societat Elías, SL demana que es dicti Sentència que la Sala consideri ajustada a dret amb imposició de les costes a les parts recurrents. La companyia Yuste, SA i la societat Castilla, SL, demanen la confirmació de la sentència en allò que es refereix a elles i la imposició de les costes a l'adversa. El Sr. Alcalá i la companyia Carranza, SA demanen la desestimació dels recurs i la imposició de les costes a l'adversa. Ha actuat com a magistrat ponent el M.Benítez Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat que, el 31 de maig del 2008, en el pis llogat pel Sr. Vilar i propietat de la Sra. Amorós, es va produir una inundació que ha provocat filtracions en la botiga de la societat Zurita, SL situada a sota. No és controvertit que l'origen del sinistre prové del trencament de la excèntrica de la dutxa del bany del pis instal·lada un any i mig abans per l'empresa Benítez la qual havia sigut contractada per Castilla, SL constructora de l'edifici. Els deures de motivació i de congruència fan necessari analitzar en primer lloc el recurs de la companyia Raya, SA i de la societat Zurita, SL i en segon lloc el recurs de la companyia Gálvez, SA. II.- El primer motiu del recurs de la companyia Raya, SA i de la societat Zurita, SL és en essència que la deficient instal·lació es presumeix i pertanyia al Sr. Alcalá desvirtuar aquesta presumpció; és responsable d'haver instal·lat una peça deficient i la perícia judicial estableix que les causes del sinistre han estat el defecte de fabricació de la peça en qüestió i la seva deficient instal·lació. Com té abastament declarat la Jurisprudència d'aquest Tribunal, en el dret andorrà la responsabilitat extracontractual és regulada per la Llei Aquilia que exigeix que la part agent que exercita la pretensió provi l'existència de l'acció o omissió, el dany generat, el nexe causal entre l'actuació o omissió i el dany i la culpa o negligència per part del demandat. D'aquest punt de vista, la qüestió essencial del litigi és de determinar la raó del trencament de la peça de l'aixeta. Les companyies d'assegurances han produït informes contradictoris i absolutament insuficients. Així, l'informe del Sr. Salcedo, pèrit de la companyia Raya, SA i assegurança de la societat Zurita,(folis 82-210), com l'informe del Sr. Gaya, expert de la Gálvez, SA i companyia asseguradora del Sr. Vilar (folis 303-308) afirmen que el trencament de l'aixeta és degut a la mala instal·lació de l'entroncament durant les obres de construcció de l'edifici però les seves asseveracions no són fonamentades i són fetes sense analitzar la causa del trencament i sense explicar perquè resultaria d'una mala instal·lació. Quant a l'informe del Sr. Castilla, encomanat per Carranza, SA (folis 242-254), afirma el contrari que els treballs del seu assegurat (Benítez,), han estat degudament realitzats. Però tampoc, les seves asseveracions són fonamentades tècnicament. En aquestes condicions, el tribunal va ordenar una prova pericial. Ressurt del primer informe del pèrit judicial Mercader (folis 394-419), efectuat sense que hagi pogut provar l'estat de l'aixeta i els seus elements, que la causa del sinistre ha estat el deteriorament o defecte de fabricació de l'aixeta i no la manipulació i instal·lació per part de Benítez. Sobretot, ressurt del seu informe complementari (folis 462-487), realitzat després de l'anàlisi mecànic de la peça incriminada, que " Després de l'anàlisi efectuat i els seus resultats no es pot concloure que la causa del sinistre sigui una anomalia de la peça donat que no s'ha trobat cap defecte ni de tipus mecànic ni de tipus corrosiu tal com s'afirmava en l'informe original. Tampoc es pot concloure que sigui provocat el sinistre per una mala manipulació per part dels operaris d'Benítez. Malgrat no trobar cap defecte a les peces, hem d'informar que aquestes tenen un espessor inferior d'un 25% a d'altres de similars característiques i que es troben al mercat. Aquesta diferencia geomètrica (espessor inferior) implica una qualitat inferior a altres que es troben en el mercat i que han estat fabricades per altres empreses o marques". A partir d'aquests elements, aquesta Sala comparteix totalment l'anàlisi del primer jutjador segons la qual s'ha de presumir que la peça es va trencar per culpa de la seva baixa qualitat. Per conseqüent, la responsabilitat del sinistre recau totalment sobre la societat que va fabricar dita peça, la societat Elías, SL. Com ho va jutjar el tribunal a quo, el fet que solament va ser cridada en garantia impedeix el pronunciament de cap condemna de la susdita societat en el marc del present procediment, sense perjudici de les eventuals accions que es puguin interposar en altres procediments. III.- El segon motiu del recurs és que, al parer de la societat Zurita, SL i de la seva companyia asseguradora, la Sra. Amorós és responsable en la seva qualitat d'arrendadora i això en virtut de l'article 26.2 de la LAFU. Però l'obligació contractual que té l'arrendador en virtut del susdit article és de lliurar a l'arrendatari la finca objecte del contracte, de forma que estigui en condicions de servir a l'ús a què està destinada. No es pot obligar l'arrendador a indemnitzar un tercer per les conseqüències d'un sinistre que ha tingut lloc en el local si no queda establert que dit sinistre té per origen una culpa o una negligència seva. Endemés, si es tracta d'un cas fortuït o de la intervenció d'un tercer no es pot imputar la responsabilitat del propietari. En el cas d'autes, és evident que el trencament d'una peça encastada d'una aixeta instal·lada un any i mig abans constitueix per l'arrendador un esdeveniment imprevisible i per conseqüent no existeix cap falta per part seva. IV.- El tercer motiu rau en el fet que el Sr. Vilar és responsable per la seva manca de precaució i de diligència en haver desocupat el seu pis durant uns dies sense tancar l'aixeta de pas de l'aigua. Però, no existeix cap element que hagués pogut sensibilitzar el Sr. Vilar de l'existència d'un problema tocant la instal·lació. No s'ha acreditat quan de temps va marxar l'arrendatari fora del seu pis i no se li pot exigir de tancar el pas general de l'aigua, perquè dit comportament ultrapassa el que es pot exigir d'una persona normalment previsora i diligent. V.- El quart i últim motiu és que la societat Castilla, SL és responsable per haver subcontractat a la empresa Benítez. Però no existeix cap element per fonamentar aquesta asseveració atès que no s'ha establert cap culpa in eligendo per part de la societat Castilla, SL i que, com s'ha motivat abans, no existeix cap culpa per part de l'empresa subcontractada. VI.- El recurs de la companyia Gálvez, SA rau en la consideració que en el marc de l'article 29 de la llei del 31 de juliol de 1989 de protecció del consumidor i en la seva qualitat de subministrador de la referida peça el Sr. Alcalá ha de respondre dels danys causats per aquesta i que el tribunal a quo ha fet una indeguda aplicació del dret quan ha considerat que no es podia imputar cap responsabilitat al Sr. Alcalá. El dret que reconeix l'article 29 de la llei del 31 de juliol de 1985 al consumidor per la indemnització dels danys i perjudicis demostrats com a conseqüència de la utilització de productes i serveis, llevat que derivin exclusivament de la seva culpa, suposa demostrat a més del fet que el dany té la seva origen en l'utilització del dit producte o servei, l'existència d'una culpa atès que dita legislació a la diferència de les de l'entorn europeu, no ha instituït una responsabilitat objectiva sinó subjectiva. Per conseqüent, com s'ha indicat abans, a defecte d'haver establert l'origen del trencament de la peça, ni tampoc una culpa per part de l'empresa del Sr. Alcalá, no se li pot imputar cap responsabilitat per l'únic fet d'haver instal·lat dita peça. VII.- la desestimació d'ambdós recursos determina la imposició a cada recurrent de les costes processals derivades de la desestimació del seu recurs. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.Benítez Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs introduït per la companyia Raya, SA i la societat Zurita, SL i el recurs introduït per la companyia Gálvez, SA; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, de data 23-11-2012; CONDEMNAR la companyia Raya, SA, i la societat Zurita, SL així com la companyia Gálvez, SA a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, derivades de la desestimació dels seus respectius recursos Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE