En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En el marc dels autes civils B-1865-1/2011 la mercantil agent, D., S.L. va presentar un escrit, de data 5-03-2012, segons el qual desistia de la demanda i sol·licitava l'arxiu de les actuacions. La part defenent va interessar, segons escrit de data 10-04-2012, que es procedís a requerir a l'agent per tal que precisés si el desistiment ho era de la instància o de l'acció. Si es tractava d'aquest darrer, manifestava que l'acceptaria, però amb imposició a l'adversa de les costes processals. Per escrit de 25-04-2012 la part agent indicava que desistia de l'acció i perquè al recuperar la possessió del pis, condonava els havers pendents a la defenent. II.- L'Hble. Batlle, constituït en Tribunal unipersonal va dictar Aute, de data 20-07-2012, amb la següent part decisòria: "ACORDA: Procedir a l'arxiu de les presents actuacions sense altre tràmit i sense fer especial pronunciament en costes processals". III.- La representació processal de la part defenent, la Sra. Expósito, va formular recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 5-04-2013, presentà el seu escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació parcial de l'Aute. Per el contrari, la representació processal de la mercantil D., S.L. va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 23-04-2013, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix es sol·licita la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, argumenta que no s'ha seguit en la tramitació del present procediment el procés que es preveu a la disposició addicional segona, apartat 8 de la Llei d'arrendament de finques urbanes, sinó l'ordinari, de manera que reprodueix els motius de recurs ja exposats en l'escrit de formalització. Aquest primer motiu no pot ésser atès, tota vegada que esdevé doctrina reiterada d'aquesta Sala que si bé la regulació processal constitueix un conjunt de normes d'ordre públic mitjançant les quals es canalitzen les pretensions de les parts litigants, la incorrecta tramitació d'una pretensió mitjançant un procés, com és l'ordinari, que ofereix més garanties a les parts litigants, no produeix cap menyscapte al dret a la jurisdicció de l'article 10 C.A., per quant no limita els drets de defensa, d'audiència o de contradicció de la part que ho denuncia. En conseqüència, la referida denúncia d'inadequació del procediment no té cap eficàcia útil respecte de la revocació de la resolució dictada. II.- En segon terme, entén, després de reproduir els fets, que en l'únic Considerant l'Aute a quo motiva la no imposició de les costes processals perquè la mercantil agent va haver d'iniciar el procés per a veure tutelats els seus legítims interessos. En aquest sentit, manifesta que cal que el pronunciament de la resolució d'instància exposi que l'acabament del procés ho és com a conseqüència del desistiment a l'acció efectuada per la part agent i que, com que no es pot determinar si els interessos eren o no legítims, sense prejutjar el fons, es sol·licita la imposició de les costes processals a la part agent. Així esmenta l'Aute del TSJA de 21-01-2010 i 27-05-2010. Afegeix que en la demanda que va interposar l'adversa es demanava la resolució del contracte i 6000 euros en concepte d'increment de renda, que la recuperació efectiva de l'habitatge no fou la causa de desistiment de la demanda perquè es va produir el dia 2 d'abril de 2012, mentre que l'escrit d'arxiu és de 5 de març de 2012, i que la voluntat de la defenent de resoldre no fou la interposició de la demanda sinó per motius personals. Quant a la primera qüestió que es denuncia, consistent en que en el pronunciament de la resolució d'instància ha de constar que el desistiment ho és de l'acció i no de la instància, aquest primer extrem s'ha de rebutjar perquè en què en el Considerant únic de l'Aute de 20-07-2013 ja s'estableix que procedeix l'arxiu de les actuacions per quant la part agent ha desistit de l'acció i, en consonància amb aquesta argumentació, la part dispositiva acorda l'arxiu de les actuacions sense cap altre més tràmit. III.- Respecte de la no imposició de les costes processals a la part agent i a les manifestacions efectuades, s'ha de posar de relleu el que segueix. En primer lloc, els Autes que cita la part recurrent en el seu escrit de conclusions (21-01-2010 i 27-05-2010) són referents al desistiment en la instància i no al desistiment de l'acció. En segon lloc, perquè les asseveracions fàctiques respecte al moment en el qual es produeix el desistiment i el lliurament de la possessió, així com les pretensions que instava l'agent en la seva demanda, s'han de relacionar amb els criteris que s'han d'establir per a la imposició de les costes processals. Aquesta Sala ha posat de manifest que (cfr. Aute TSJC-285/09 de data 22-03-2010) la imposició de les costes processals segons el principi del venciment objectiu es pot exceptuar no solament en els casos de dubtes fàctics o jurídics, sinó també en aquells altres casos en els quals el Tribunal ho tingui per convenient en funció de les circumstàncies concurrents. En aquest sentit, s'entén que el llistat de supòsits continguts a la Novel·la 82, cap. X s'ha d'entendre com a exemplificatiu i no com a numerus clausus. En consonància amb l'argumentari anterior, encara que la recurrent manifesti que va resoldre el contracte d'arrendament per motius personals, dels antecedents fàctics ressurt que a la demanda la part agent demanava, per una banda, la resolució del contracte d'arrendament, i per l'altra tot un seguit de quantitats pecuniàries (6000 euros en concepte de lloguers deguts, indemnització mensual per ocupació indeguda, rebuts de llum, despeses derivades d'un eventual retorn del bé en mal estat, interessos), així com les costes processals. Per escrit de la part agent, de data 6-02-2012, sol·licitava per altressí que dipositades les claus de l'habitatge, s'acceptaria el lliurament de les claus i el retorn de la possessió una vegada realitzada la inspecció ocular. La inspecció ocular va tenir lloc el dia 2 de març de 2012, i no el 2 d'abril, com indica la recurrent (i ha reconegut davant aquesta Sala l'errada en la qual va incórrer), segons la qual, constatat el bon estat del pis, es van lliurar les claus al Sr. Giner, en representació de l'agent. En data 5 de març de 2012 la part agent desistia de la demanda i demanava l'arxiu definitiu, amb el lliurament definitiu de la possessió de l'habitatge. I les anteriors circumstàncies posen de relleu que el desistiment de l'acció es produeix una vegada s'ha realitzat la inspecció ocular i s'ha procedit al lliurament de la possessió de l'habitatge, de manera que obtinguda una de les pretensions interessades, com és la resolució del contracte d'arrendament, sigui per la causa que sigui, decideix (foli 149) no mantenir el procés per a la reclamació de les quantitats esmentades a la demanda. Per tant, cal entendre, en el present supòsit, que obtingut un dels pronunciaments en el marc del procés civil, com és la resolució de la relació arrendatícia, i desistint de l'acció en funció d'aquest fet, no esdevé oportú efectuar imposició de les costes processals a la part agent que desisteix, tota vegada que, com indica la resolució d'instància, s'impetra l'auxili judicial i es desisteix quan s'ha obtingut, dins del procés judicial, una de les pretensions interessades en la demanda. Consegüentment, en el cas que ens ocupa s'ha d'estimar que concorren circumstàncies, les ja descrites, que permeten enervar la imposició de costes processals en un supòsit de desistiment de l'acció derivat de l'obtenció d'una de les pretensions interessades en la demanda en el marc del procés judicial, essent el desistiment conseqüència d'aquest extrem. IV.- Malgrat la desestimació del recurs, no procedeix efectuar imposició de les costes processals, atès que es tracta d'una qüestió jurídica, la relativa a la imposició de les costes processals en un supòsit de desistiment derivat del lliurament de la possessió i resolució de la relació arrendatícia, que constitueix una matèria en la qual es poden generar dubtes jurídics en la seva aplicació. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Expósito contra l'Aute de 20-07-2012, dictat per l'Hble. Batlle, i confirmar la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE