ATSJAD ANDORRA, a 28 de novembre del 2013 - ROJ: ATSJAD 105/2013
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé28 novembre 2013
Numéro145/13
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits et procédure
Décision rendue le **28/11/2013** par la juridiction **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** sous la référence **ECLI:AD:TSJADAD:2013:105A**.
Extrait analytique des éléments factuels et procéduraux soumis à la juridiction : SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Ju tícia d'Andorra, ota la pre idència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i el magi trat M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Vincent Vincent Anière, ha adoptat la re olució egüent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La repre entació proce al del Sr . Téllez, hereu del Sr. Canal , va formular demanda civil a tramitar pel procediment ordinari, en data 28-11-2011, contra la Sra. Carretero, el Sr . Palmer i Vilar i contra la ocietat ORG_1, SA, demanant que e dicté Sentència condemnant olid…
## II. Problème de droit
La juridiction était saisie de la régularité procédurale et du bien-fondé en droit applicable des prétentions formées par les parties au regard des normes constitutionnelles et législatives en vigueur (notamment l'article 10 de la Constitució d'Andorra garantissant le droit à la juridiction et à un procès équitable ainsi que les dispositions du Codi de procediment civil).
## III. Solution et dispositif de la juridiction
Après examen contradictoire des moyens de fait et de droit, la juridiction statue par décision motivée :
> cció que la formula "LA SUÏSSA VERDA, S.A." 'ha de ub tituir per la formula "L.V.S., SA,";
Condemnar la ocietat ORG_1, SA, a pagar le co te proce al de egona in tància en relació al eu recur .
Condemnar el Sr . Téllez a pagar le co te proce al de egona in tància en relació al eu recur .
Així per aque ta no tra re olució, de la qual en erà tramé te timoni a l'Hble. Pre ident de la Batllia, per al eu coneixement i al efecte e caient , definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i ignem.-
Subir
Diccionario RAE
## IV. Portée et intégration au corpus Korpus
Cette décision s'inscrit dans la jurisprudence constante des juridictions de la Principauté et a fait l'objet d'une indexation intégrale dans le graphe de connaissances Korpus.
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 28 de novembre del 2013 - ROJ: ATSJAD 105/2013
I. Faits et procédure
Décision rendue le 28/11/2013 par la juridiction Tribunal Superior de Justícia d’Andorra sous la référence ECLI:AD:TSJADAD:2013:105A.
Extrait analytique des éléments factuels et procéduraux soumis à la juridiction : SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Ju tícia d'Andorra, ota la pre idència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i el magi trat M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Vincent Vincent Anière, ha adoptat la re olució egüent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La repre entació proce al del Sr . Téllez, hereu del Sr. Canal , va formular demanda civil a tramitar pel procediment ordinari, en data 28-11-2011, contra la Sra. Carretero, el Sr . Palmer i Vilar i contra la ocietat ORG_1, SA, demanant que e dicté Sentència condemnant olid…
II. Problème de droit
La juridiction était saisie de la régularité procédurale et du bien-fondé en droit applicable des prétentions formées par les parties au regard des normes constitutionnelles et législatives en vigueur (notamment l'article 10 de la Constitució d'Andorra garantissant le droit à la juridiction et à un procès équitable ainsi que les dispositions du Codi de procediment civil).
III. Solution et dispositif de la juridiction
Après examen contradictoire des moyens de fait et de droit, la juridiction statue par décision motivée :
Reproduction verbatim
cció que la formula "LA SUÏSSA VERDA, S.A." 'ha de ub tituir per la formula "L.V.S., SA,";
Condemnar la ocietat ORG_1, SA, a pagar le co te proce al de egona in tància en relació al eu recur .
Condemnar el Sr . Téllez a pagar le co te proce al de egona in tància en relació al eu recur .
Així per aque ta no tra re olució, de la qual en erà tramé te timoni a l'Hble. Pre ident de la Batllia, per al eu coneixement i al efecte e caient , definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i ignem.-
Subir
Diccionario RAE
IV. Portée et intégration au corpus Korpus
Cette décision s'inscrit dans la jurisprudence constante des juridictions de la Principauté et a fait l'objet d'une indexation intégrale dans le graphe de connaissances Korpus.
Aute
TSJC-145/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Vincent Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal dels Srs. Téllez, hereus del Sr. Canals, va formular demanda civil a tramitar pel procediment ordinari, en data 28-11-2011, contra la Sra. Carretero, els Srs. Palmer i Vilar i contra la societat ORG_1, SA, demanant que es dictés Sentència condemnant solidàriament als demandats:
1.- Amb caràcter principal, a pagar la suma de 901.518,16.-euros, augmentant dita quantitat amb els interessos legals comptadors des del moment en què el deute va esdevenir exigible.
2.- Amb caràcter subsidiari, i pel cas que dins del termini establert pel Tribunal a comptar de la data de fermesa de la Sentència que pugui recaure en el marc dels presents autes, i sempre quan resulti fefaentment acreditat que els defenents no disposen de mitjans dineraris per a fer front al pagament del deute, en cas de no reembossament, s'executi la garantia hipotecaria procedint-se a la venda en pública subhasta dels béns immobles hipotecats, amb el benentès que si la quantitat obtinguda de la venda no fos suficient per a cobrir el deute reconegut amb els interessos legals corresponents, la diferència s'haurà de cobrir per tots els mitjans possibles i que en dret hi hagi lloc amb el patrimoni dels deutors.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 145/13 — Décision commentée
En qualsevol cas, 3.- Juntament amb la reclamació principal els demandats hauran de ser condemnats al pagament íntegre de les costes judicials que es produeixin, així com al pagament de les despeses extrajudicials causades pels honoraris d'advocat i procurador i eventuals perits que puguin intervenir en el present litigi i que serien degudament acreditats en període d'execució de la present Sentència.
II.- La representació processal de la Sra. Carretero va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva desestimació.
La representació processal de la societat ORG_1, SA, i dels Srs. Palmer i Vilar va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva desestimació.
Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment, després que s'hagin practicat les proves, van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 18-03-2013 decidint "Primer.- Estimar la demanda promoguda per la representació processal dels Srs. Téllez, contra la societat ORG_1, SA condemnant-se aquesta darrera a satisfer als primers la suma de 901.518,16.- EUR, quina haurà de ser augmentada dels interessos legals comptadors des del dia de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament, disposant en relació a l'acció hipotecària subsidiària exercitada la realització en pública subhasta dels béns garantits en les condicions indicades en el VI Considerant i a satisfer les costes processals causades als agents inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Segon.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal dels Srs. Téllez, contra els Srs. Carretero, Palmer i Vilar, absolent aquests darrers de les pretensions dels actors i imposant als demandants les costes processals ocasionades als mateixos, incloent- hi els honoraris d'advocat i de procurador".
IV.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat ORG_1, SA, així com la representació processal dels germans Téllez.
La representació processal de la societat ORG_1, SA demana la seva revocació parcial en el sentit d'absoldre- la de les pretensions de la part agent, imposant als demandants el pagament de les despeses processals d'ambdues instàncies, incloent els honoraris derivats de la intervenció d'advocat i de procurador i, confirmant la resta dels altres pronunciaments.
La representació processal dels germans Téllez sol·licita amb caràcter principal:
Confirmar el primer punt del decideix de la sentència i revocar el segon punt de la Sentència recaiguda en primera instància, condemnant als Srs. Palmer i Vilar solidàriament amb la societat ORG_1, SA a satisfer als seus poderdants, en concepte de principal la suma de 901.518,16,-euros augmentant la dita quantitat amb els interessos legals corresponents, a comptar del moment en què el deute va esdevenir líquid i exigible.
Imposar les costes de primera instància, inclosos honoraris d'advocats i de procuradors, de totes les parts a la societat ORG_1, SA.
I amb caràcter subsidiari, declarar que no existeixen costes a satisfer als Srs. Palmer i Vilar, pel fet de no haver presentat escrits separats a la societat, i que les costes de la Sra. Carretero les ha d'assumir la dita senyora o la societat.
En qualsevol cas, imposar totes les costes d'aquesta segona instància, inclosos honoraris d'advocats i de procuradors, a la societat ORG_1, SA
Per Altressí, demana la correcció de l'error en què ha ocorregut el Tribunal de Batlles en quant al nom de la societat en la part decisòria.
La representació processal de la Sra. Carretero, apunta que cap dels recurrents ha sol·licitat que es revoqui la sentència d'instància respecte al pronunciament que desestimava la demanda contra la seva principal, i demana la confirmació de la sentència amb imposició als recurrents de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat d'aquesta part.
La representació processal dels Srs. Palmer i Vilar no ha presentat cap escrit de contesta a les conclusions.
Per Aute d'aquesta Sala de data 22-10-2013, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per les representació processals dels Srs. Téllez i de la societat ORG_1, SA, mitjançant els seus escrits d'al·legacions presentats en aquesta alçada. (he canviat per quant he fet un aclariment i queda més clar així)
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 04-09-1992, els esposos Srs. Palmer i Vilar, tots dos de nacionalitat espanyola, volien invertir al Principat d'Andorra tot adquirint propietats immobiliàries però enfrontant-se amb la prohibició legal pel fet de llur nacionalitat estrangera, van constituir en el marc d'un negoci de fidúcia amb el pare dels demandants, Sr. Canals, la societat mercantil ORG_1, SA, amb un capital de 5.000.000 de pessetes repartit a concurrència d'un 67% pel Sr. Canals i un 33% pels Srs. Palmer i Vilar, l'objecte de la societat essent tota mena d'activitats de tipus immobiliari.
El Sr. Canals va ser designat per exercir el càrrec de president.
En data 22-10-1992, la junta general extraordinària va facultar al Sr. Canals per tal de comprar uns terrenys ubicats a XXXX (E.P.O.C.B.O.P.C.B.) per 106.557.568 de pessetes.
En data 26-10-1992, el Sr. Canals i els Srs. Palmer i Vilar van protocol·litzar una compravenda privada de data 23-10-1992 de les 670 accions del primer en l'esmentada societat a favor dels Srs. Palmer i Vilar, pel preu de 3.350.000 de pessetes.
El mateix dia 26-10-1992, la societat, representada pel Sr. Canals, va finalitzar mitjançant escriptura pública la compra dels terrenys ja esmentats pel preu global de 106.157.840 de pessetes.
En data 4-06-1998, els Srs. Palmer i Vilar van requerir al Sr. Canals per a que, en execució de la compravenda d'accions de 1992, atorgués escriptura pública de compravenda de les dites 670 accions a favor de la Sra. Carretero (la nova fiduciària).
El mateix dia, la junta general extraordinària de la societat va facultar al Sr. Canals per a vendre la totalitat de les seves accions a la Sra. Carretero, el Sr. Canals presentant la seva dimissió en tant que president i designant per a dit càrrec a la Sra. Carretero a partir del moment de la materialització de la venda de les accions.
Per carta de data 23-06-1998, es va voler emplaçar al Sr. Canals per a comparèixer davant del Notari per formalitzar la compravenda, essent precisat que no consta acreditada la recepció d'aquesta carta, però aquest darrer no hi va comparèixer.
Finalment, en data 20-09-2001, l'assemblea general extraordinària de la societat va adoptar un acord apoderant als Srs. Palmer i Vilar per tal d'establir amb el Sr. Canals el conveni de cessió i/o reconeixement de deute i/o compromís de pagament de la suma de CENT CINQUANTA MILIONS DE PESSETES.
El mateix dia 20-09-2001, el Sr. Palmer, actuant en nom propi i en representació de la societat, la Sra. Vilar en nom propi i el Sr. Canals van convenir que la societat solidàriament amb els Srs. Palmer i Vilar s'obligaven a pagar al Sr. Canals la suma de 150.000.000 pessetes, però fixant unes condicions en relació a la transmissió dels terrenys d'autes.
En data 25-09-2001, El Sr. Canals va vendre les seves accions a la Sra. Carretero (n° de protocol del notari 1359) i el mateix dia la societat ORG_1, SA, i el Sr. Canals van firmar (N° de protocol 1361 del mateix Notari)l'escriptura pública de reconeixement de deute que fonamenta la demanda i que es detallarà en el III.- CONSIDERANT.
II.- Els deures de motivació i de congruència fan necessari analitzar en primer lloc el recurs de la societat ORG_1, SA, que concerneix la existència mateixa del dret de crèdit, i en segon lloc el recurs dels germans Téllez, que concerneix l'abast de dit dret de crèdit.
III.- Els motius que fonamenten el recurs de la societat ORG_1, SA, són en essència que: 1) el tribunal no ha valorat correctament la prova i els demandants no han acreditat la certesa del deute del qual reclamen el pagament; se li ha denegat la practica d'una prova essencial; 2) el deute no era real i el seu reconeixement ha estat obtingut per xantatge; 3) el tribunal no podia fer valdre que el deute podria ser en relació amb el pagament de la fidúcia; 4) s'equivoca el tribunal en afirmar que l'escriptura pública de reconeixement de deute no agreuja l'obligació de la societat en comparació al conveni privat del 20-02-2011; 5) el Sr. Canals no tenia cap dret de crèdit contra la societat i el xantatge que va fer ressurt dels fets acreditats i constitueix un il·lícit penal que el tribunal no pot legitimar; 6) el notari no dona fe que les manifestacions de les parts corresponen amb la veritat i 7) l'obligació no és exigible perquè no es fonamenta en una justa causa.
S'ha primerament de posar de relleu que la part agent fonamenta les seves demandes sobre l'escriptura pública de data 25-09-2001.
En virtut d'aquesta escriptura intitulada "RECCONEXIEMENT DE DEUTE AMB GARANTIA HIPOTECÀRIA", la societat "L.V.S., SA", representada pel Sr. Palmer (en virtut de l'acord de l'Assemblea Extraordinària del 20-09-2001), d'una banda, i el Sr. Canals d'altra banda, van exposar que les parts mantenien diverses relacions comercials immobiliàries i que en el si de dites relacions "L.V.S., SA" ha contret un deute a favor del Sr. Canals i que volien liquidar el crèdit, fixar el termini del seu pagament i garantir el seu compliment, les parts atorgant que:
la societat reconeix deure i voler pagar al Sr. Canals la suma de 150.000.000.-Ptes (901.518,16.-euros) que derivava de les relacions comercials que havien existit entre les parts.
la societat s'obliga a retornar l'esmentada quantia en el termini màxim de 10 anys a comptar de la data de l'escriptura, la societat pot fer pagaments parcials abans dit termini, sense que la quantitat pendent de devolució produís cap interès remuneratori a favor del creditor.
la societat, sense perjudici de la seva pròpia responsabilitat patrimonial, constitueix una primera hipoteca sobre les finques ubicades a XXXX que s'enumeren en l'acte.
S'adjunta amb dita escriptura pública l'acord ja esmentat adoptat per l'Assemblea Extraordinària del 20- 09-2001 redactat de la manera següent : "s'acorda apoderar indistintament als Srs. Palmer i Vilar per tal que en relació als terrenys....adquirits en virtut d'escriptura Nº2100/92...puguin establir amb el Sr. Canals el conveni de cessió i/o reconeixement de deute i/o compromís de pagament de la suma de CENT CINQUANTA MILIONS DE PESSETES...".
Força és de constatar que aquest reconeixement de deute no està supeditat a cap condició ni fa esment de cap circumstància que pugui limitar la seva eficàcia. A més a més, en el reconeixement s'explicita la causa del deute que és la liquidació de les relacions comercials immobiliàries que les parts van mantenir.
Ara bé, li pertocava a la societat defenent, sobre qui recau la carrega de la prova de les al·legacions que efectua per refusar de pagar el deute, establir la invalidesa del negoci de reconeixement de deute perquè falten elements essencials en la seva constitució, o contradiu la llei o manté una causa o objecte il·lícit o concorren vicis del consentiment.
Però no ha establert l'existència de cap d'aquests defectes. Per oposar-se a la força de dita escriptura, la societat defenent sosté que el fet de firmar l'escriptura pública seria el resultat a la vegada d'un xantatge (ja que si ella no firmava el reconeixement de deute, el Sr. Canals no dimitia ni firmava la venda de les seves accions a la Sra. ENTITY_5) i d'un engany (ja que el Sr. Palmer no es va adonar que els termes i condicions del reconeixement de deute recollits en la escriptura pública són substancialment diferents dels del conveni privat firmat 5 dies abans, és a dir el dia 20-09-2001).
Però, sobre aquesta argumentació s'han de fer tres sèries de consideracions.
La primera és que difícilment, la firma de la escriptura pública pot ser el resultat a la vegada d'un xantatge i d'un engany, doncs si es tracta d'un engany i d'unes maniobres, l'atorgant firma sense conèixer o adonar-se del què atorga, però si es tracta d'un xantatge, sap perfectament el què atorga però ho fa de manera forçosa. Al respecte, cal de posar de relleu que els defenents no van presentar cap querella criminal quan ho podien fer sense cap problema desprès del 25-09-2011 un cop venudes les accions del Sr. Canals a la Sra. Carretero.
La segona sèrie de consideracions, és relativa al fet que el reconeixement de deute va ser formalitzat en escriptura pública davant d'un Notari de les Valls, quin gaudeix de la fe pública, és a dir d'una autoritat legítima i que fa que els documents que autoritza en deguda forma siguin considerats com a autèntics i llur contingut sigui tingut per veritable, mentre no es faci prova del contrari.
Difícilment pot el Sr. Palmer sostenir que pensava que simplement s'estava elevant a públic el conveni signat uns dies abans sense adonar-se que s'havia introduït un nou element i desconeixia els termes i el sentit del negoci que estava atorgant, quan a més a més a l'últim apartat de la escriptura intitulat "ATORGAMENT i AUTORITZACIO" el notari va indicar "llegida- i traduïda al castellà- per mi a la seva elecció, l'atorguen i la firmen amb mi..." i que en l'acte, el notari precisa que a judici seu, els compareixents tenen la capacitat legal per a aquest acte.
La tercera sèrie de consideracions que s'ha d'efectuar és en relació amb la manca de prova de les afirmacions que fan els defenents.
En efecte, intenten acreditar el xantatge i les maniobres que el Sr. Canals hauria efectuat en base a la successió de les relacions i dels convenis anteriors.
És cert que les relacions entre les parts van conèixer unes peripècies que s'han exposat en el I.- CONSIDERANT.
Però, un cop exposats aquests fets, no se'n pot treure la conseqüència que el Sr. Canals va fer un xantatge per a oblidar a firmar ni que el reconeixement de deute no té cap causa real.
És evident que existeix una diferència notable entre el conveni privat del 20 de setembre i la escriptura pública del 25 de setembre, ja que el primer preveu unes condicions pel pagament de la suma de 150 milions de pessetes quan el segon no preveu cap condició sinó que fixa un termini pel pagament.
Més precisament, en el conveni del 20-09-2001, es va convenir que :
per tal de liquidar la col·laboració del Sr. Canals en negocis immobiliaris de la societat, amb la precisió que "essent aquest conveni un dels contractes en el que es reflexa el resultat de la liquidació d'una part dels acords existent entre les parts"
la societat solidàriament amb els Srs. Palmer i Vilar s'obligaven a pagar al Sr. Canals, la suma de 150.000.000 de pessetes, però això en els supòsits que : "a)pel que respecta la quantitat de 75.000.000 de pessetes, es produeixi la transmissió del terreny del "P.O."
pel que respecta la quantitat de 75.000.000 de pessetes, es produeixi la transmissió del terreny de "O.P.B."
en cas de cessió, total o parcial, de les accions de la societat sense el previ consentiment del Sr. Canals, o en cas de defunció d'aquest, dels seus hereus, els tres obligats solidaris hauran de pagar la quantitat de 150.000.000 de pessetes.".
Però dita diferència entre els dos actes no significa per si mateixa ni que existeix un engany ni que el deute no té cap causa o que l'escriptura pública correspon a una simulació de negoci.
No es pot considerar a partir d'aquests elements que s'han acreditat les maniobres ni l'engany que s'imputa al Sr. Canals i tals extrems no es poden presumir.
Al respecte, la representació processal de la part recurrent critica la Sentència impugnada pel fet d'haver considerat que el reconeixement de deute no agreuja l'obligació de la seva mandant (és a dir la societat) en comparació al conveni privat, però no és el que diu la Sentència. El primer jutjador, constatant que en el conveni privat és tant la societat que els Srs. Palmer i Vilar que es van comprometre al pagament mentre que en el reconeixement de deute del 25 de setembre és solament la societat que es compromet a pagar, va poder motivar que "a nivell personal dels socis, s'ha de considerar que en cap moment es pot considerar que el conveni de reconeixement de deute en base al qual reclamen els agents sigui menys favorable als interessos dels demandats."
La part recurrent també insisteix en el fet que la sentència recorreguda no podia fer valdre que el deute podria ser en relació amb el pagament de la fidúcia però el tribunal solament va citar la gratificació per fidúcia a títol d'exemple per motivar el fet que no és perquè la causa no és formulada de manera detallada que no existeix.
Per acabar, pel que fa de la prova denegada consistent en què es requereix als demandants per tal que aportessin la documentació acreditant "l'existència d'un deute real", sí que la seva practica era innecessària ja que com s'ha dit, l'existència de dit negoci ressurt de l'atorgament recollit en l'escriptura pública i no desvirtuat, segons el qual la societat reconeix deure i voler pagar al Sr. Canals la suma de 150.000.000.-Ptes que derivava de les relacions comercials que havien existit entre les parts. Al respecte, es pot afegir que no es pot considerar com inexistent el negoci dut a terme pel Sr. Canals quan ressurt de la documentació d'autes que és el que va intervenir per la realització de les operacions immobiliàries de ORG_1, SA i pel que fa als terrenys d'autes en particular, apareix que aquesta els va comprar en 1992 pel preu de 106.557.568 de pessetes (642.000.-euros) quan van ser valorats a 600.000.000 de pessetes (3.600.000.-euros) en 1998 i que ressurt d'una valoració de l'any 2012 que no han perdut del seu valor, aquest increment substancial aprofitant finalment al patrimoni de la societat.
En definitiva, no s'ha provat que la causa del reconeixement és simulada o il·lícita, ni errònia o equivocada, i, en aquestes condicions, és amb raó que el Tribunal va condemnar a la societat ORG_1, SA, a pagar les sumes degudes en aplicació del reconeixement de deutes de data 25-09-2001.
IV.- El primer motiu que fonamenta el recurs dels germans Téllez és en essència que: 1) la societat no és més que una aparença constituïda en frau a la Llei i al existir els requisits per aplicar la teoria del aixecament del vel, el tribunal s'ha equivocat en refusar fer-ho; 2) la societat no ha funcionat de manera independent i la sentència, sense motivar-ho, li ha denegat la possibilitat de provar aquest fet i 3) els socis han de respondre personalment sobre els seus bens dels deutes de la societat.
Però, hom no ha de perdre de vista que l'aixecament del vel societari constitueix una excepció al principi de la relativitat dels contractes i al principi de la separació entre el patrimoni de la societat i dels seus socis.
Es tracta d'un remei jurisprudencial destinat a restablir la realitat quan el vel societari disfressa la veritable relació contractual i que els socis utilitzen la societat com a pantalla per eludir les seves obligacions en front de tercers de bona fe i intenten abusivament aprofitar-se en el seu propi benefici de la limitació de responsabilitat de la qual gaudeix la societat mentre que en realitat existeix una confusió o un entramat entre els patrimonis de la societat i el dels socis. Es tracta doncs de protegir el dret de crèdit del tercer de bona fe enfront d'una construcció artificial destinada a eludir els drets dels creditors.
En el cas d'autes aquests supòsits no són reunits.
Ningú ha negat que la societat ORG_1, SA va ser constituïda per tal de contornar la prohibició afectant els estrangers abans de l'entrada en vigor de la Llei d'inversió estrangera però el primer que s'ha de dir en relació amb aquesta realitat és que el Sr. Canals ho sabia perfectament i hi va participar molt activament.
En el mateix ordre d'idees, el Sr. Canals al moment d'atorgar la escriptura pública de reconeixement de deute (de la qual els seus hereus reclamen avui l'execució forçosa), no podia ignorar que solament es comprometia a pagar la societat ORG_1, SA -la qual té personalitat jurídica pròpia- i no pas els seus socis, sobretot que uns dies abans havien firmat el conveni privat en el qual els Srs. Palmer i Vilar s'havien personalment compromès a pagar com s'ha explicat en el IV.- CONSIDERANT.
A més a més, la societat té i sempre ha tingut des de 1992 un patrimoni propi i real, el qual és suficient per garantir els drets dels creditors ja que queda establert que és com a mínim tres vegades superior al deute reclamat, essent aquest garantit mitjançant una hipoteca.
Pel que fa a la prova denegada en primera instància i per Aute d'aquesta Sala de data 22-10-2013 consistent en requerir a totes les entitats bancàries del principat per que lliuressin informació en relació als saldos, valors mobiliaris, participacions en fons d'inversió, productes financers en general, joies, metalls i pedres precioses que els Srs. Carretero, Palmer i Vilar i la societat ORG_1, SA poguessin tenir disposats, i això per tal de demostrar la relació econòmica existint entre ells i que disposen de quantitats suficients per a procedir al pagament del deute. És cert que el Tribunal a quo no ha contestat directament sobre aquest punt, referint-se nogensmenys en el IV.- RESULTANT a l'Aute de data 30-07-2012 quin va declarar innecessària dita prova. En tot cas, sí que era innecessària aquesta prova ja que el resultat de tal requeriment no podia modificar el fet que la societat té una personalitat pròpia, un patrimoni suficient per garantir el pagament del deute, i que és amb perfecte coneixement de la situació que el creditor va atorgar amb aquesta societat exclusivament l'escriptura pública de reconeixement de deute amb garantia hipotecària.
Finalment, apareix que a través de la seva demanda la representació dels germans Téllez no busca a protegir el seu dret de crèdit en contra d'una situació de frau als seus drets sinó que vol estendre el seu dret per tal d'obtenir més garanties pel pagament del deute, però això no es pot acceptar.
En aquestes condicions, no existeix cap motiu per estendre la relació obligatòria a la persona dels socis Srs. Palmer i Vilar i és amb raó que el primer jutjador va rebutjar les pretensions condemnatòries dels demandants en relació amb aquests darrers.
V.- el segon motiu de recurs dels germans Téllez és en relació amb la Sra. Carretero i fonamentat sobre el fet que el tribunal hauria errat en l'aplicació de la Llei 20/2007 ja que l'administradora de la societat ha de suportar alguna responsabilitat per no haver portat una comptabilitat com li obligava el reglament de societats de l'any 1983.
Però, pel que fa a la Sra. Carretero, força és de constatar que el tribunal va absoldre-la i que la part recurrent, en el seu escrit de greuges, no va formular cap pretensió condemnatòria contra la Sra. Carretero.
Dit això, per tal de respectar el deure de motivació, s'ha de contestar a l'argument de la part recurrent.
Al respecte, s'ha de recordar que la disposició transitòria Primera de la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada disposa que: "En el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, les societats han d'adaptar els seus estatuts a aquesta Llei quan contradiguin els seus preceptes. (···) Transcorregut el darrer termini establert a l'apartat segon d'aquesta Disposició, els administradors de les societats anònimes i de responsabilitat limitada que no hagin adaptat els seus estatuts a aquesta Llei, responen solidàriament i amb la societat dels deutes socials generats des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei i fins la inscripció en el Registre de Societats de l'adaptació estatutària".
Per conseqüent, és de manera totalment encertada que el tribunal a quo, constatant que, malgrat el fet que els estatuts de la societat ORG_1, SA, no han estat adaptats a les previsions de la Llei 20/2007 pel que fa a l'import del seu capital social, el deute havia aparegut amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 20/2007, puix va néixer el 25-09-2001, ha considerat que els demandants no es podien prevaldre d'aquesta disposició.
Pel que fa a l'argument en relació amb l'obligació de portar comptabilitat en conformitat amb el reglament de societats de 1983, hem de dir que es tracta d'un argument nou, que no té res a veure amb la disposició transitòria de la Llei 20/2007, i en tot cas insuficient per a establir la responsabilitat personal de la Sra. Carretero en front dels demandants.
Escau doncs confirmar l'absolució de la Sra. Carretero.
VI.- Els altres motius de recurs dels germans Téllez són en relació a les costes ja que consideren que s'havien d'imposar també a la Sra. Carretero i als Srs. Palmer i Vilar ja que 1) a títol principal, la escriptura pública preveu que les costes de l'execució forçosa del reconeixement de deute seran a càrrec de la societat, i a títol subsidiari 2) pel que fa als Srs. Palmer i Vilar, no han generat costes diferents puix han tingut la mateixa representació i no han presentat cap escrit separat i pagar les costes suposaria un enriquiment injust 3) pel que fa la Sra. Carretero, és presidenta de la societat i és aquesta que havia d'assumir la seva defensa i no és justificat que hagi tingut defensa pròpia.
És cert que la escriptura pública preveu que en cas d'execució forçosa de l'obligació, totes les costes seran a càrrec de la societat ORG_1, SA però justament aquesta clàusula solament concerneix la societat i no els Srs. Palmer i Vilar o la Sra. Carretero, i al rebutjar les pretensions dels demandants per tal d'estendre la responsabilitat a aquests defenents, no se'ls hi pot aplicar aquesta clàusula.
En tot cas s'ha de recordar el principi ja afirmat per aquesta Sala que els pactes sobre les costes no vinculen als òrgans judicials perquè la determinació de la imposició de les costes respon a unes normes processals de caràcter imperatiu.
És doncs, el principi general del venciment que ha de regir la imposició de les costes.
Pel que fa, els Srs. Palmer i Vilar, el fet que no hagin tingut representació processal diferenciada de la de la societat i que no hagin presentat escrits diferenciats no canvia res al fet que van ser demandats com a parts a títol personal i que això ha generat costes en relació amb aquesta demanda i que ha d'assumir la part vençuda, sense perjudici que els imports es determinin en període d'execució.
El mateix raonament s'ha d'aplicar per la Sra. Carretero ja que si és cert que apareix com a presidenta de la societat, és a títol personal i no com a representant de la societat que va ser demandada i per conseqüent cap motiu justifica que les costes en relació amb la demanda formulada contra ella els hagi d'assumir la societat.
VII.- La desestimació d'ambdós recursos determina la condemna de cada part recurrent en costes d'aquesta alçada pel que fa el seu recurs en virtut del principi del venciment.
VIII.- Quant a l'error material apuntada per la representació processal dels germans Téllez, es pot subsanar en aquesta alçada amb la precisió que la societat defenent és la societat "L.V.S., SA" i no "L.S.V., SA" com anotat erròniament en el DECIDEIX de la Sentència d'instància.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat ORG_1, SA,; Desestimar el recurs dels Srs. ENTITY_4;
Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18-03-2013 en tots els seus pronunciaments, amb la correcció que la formula "LA SUÏSSA VERDA, S.A." s'ha de substituir per la formula "L.V.S., SA,";
Condemnar la societat ORG_1, SA, a pagar les costes processals de segona instància en relació al seu recurs.
Condemnar els Srs. Téllez a pagar les costes processals de segona instància en relació al seu recurs.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-