ATSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2013 - ROJ: ATSJAD 121/2013
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé17 décembre 2013
NuméroA289/13
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 121/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:121A), Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Civil, 17 décembre 2013, recours A289/13
> Décision commentée : ATSJAD 121/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:121A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par un jugement du 9 janvier 2012, le Tribunal unipersonnel, section civile, a partiellement fait droit à la demande formée par Mme Gutierrez contre M. Morell. Il a prononcé la résolution du contrat de bail portant sur un appartement, ordonné l'expulsion du locataire, condamné celui-ci au paiement d'arriérés de loyers, d'une indemnité mensuelle d'occupation et des frais de consommation d'eau et de chauffage, ainsi qu'aux dépens.
À la demande du créancier, du 20 mars 2012, une ordonnance d'exécution a été rendue le 26 avril 2012. Elle enjoignait au débiteur de payer une somme de 14 479,18 euros, de désigner des biens saisissables, de libérer les lieux, et prévoyait l'exécution forcée sur ses biens en cas d'inexécution. Les meubles garnissant l'appartement ont été laissés sur place. Selon l'arrêt, ils étaient en mauvais état. Par ordonnance du 13 juillet 2012, la créancière a été invitée à consigner 200 euros au titre des honoraires d'expertise destinés à déterminer la valeur marchande de ces biens. Mme S., dont le local abrite désormais ces biens, a refusé cette consignation, faisant valoir que la vente aux enchères ne lui était pas favorable et demandant que le débiteur soit mis en demeure de retirer les biens, à défaut de quoi elle serait autorisée à en disposer, notamment par dépôt en déchetterie.
Par un Aute du 30 octobre 2012, le tribunal a tenu la créancière pour désistée de la demande d'exécution et a rejeté la demande de disposition des meubles. La créancière a interjeté appel. Le texte de la décision ne précise pas l'identité exacte de la partie qui a formé l'appel au regard de la désignation de Mme S. dans les motifs.
## Question de droit
La Sala Civil était saisie de deux questions. La première portait sur la portée d'un désistement partiel : le créancier qui renonce à poursuivre l'exécution sur des biens déterminés (les meubles d'un logement) doit-il être regardé comme renonçant à l'ensemble de la procédure d'exécution pécuniaire ? La seconde concernait le régime applicable aux meubles abandonnés par le débiteur et dépourvus de valeur économique apparente : le créancier peut-il en disposer sans passer par la vente publique prévue par le décret d'exécution des sentences de 1916 ?
## Solution et dispositif
Le tribunal écarte d'abord l'argument du désistement global. Il relève que les pièces du dossier établissent que le débiteur n'est plus titulaire de comptes bancaires créditeurs en Andorre, qu'il n'est plus déclaré auprès de la CASS depuis août 2010, qu'aucun notaire interrogé ne lui connaît de bien, de droit ou d'activité dans la Principauté, et qu'il a été déclaré en rébellion processuelle. Il en déduit qu'il peut avoir quitté le pays. Toutefois, cette situation ne préjuge pas de la découverte future de biens saisissables
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2013 - ROJ: ATSJAD 121/2013
ATSJAD 121/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:121A), Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Civil, 17 décembre 2013, recours A289/13
Par un jugement du 9 janvier 2012, le Tribunal unipersonnel, section civile, a partiellement fait droit à la demande formée par Mme Gutierrez contre M. Morell. Il a prononcé la résolution du contrat de bail portant sur un appartement, ordonné l'expulsion du locataire, condamné celui-ci au paiement d'arriérés de loyers, d'une indemnité mensuelle d'occupation et des frais de consommation d'eau et de chauffage, ainsi qu'aux dépens.
À la demande du créancier, du 20 mars 2012, une ordonnance d'exécution a été rendue le 26 avril 2012. Elle enjoignait au débiteur de payer une somme de 14 479,18 euros, de désigner des biens saisissables, de libérer les lieux, et prévoyait l'exécution forcée sur ses biens en cas d'inexécution. Les meubles garnissant l'appartement ont été laissés sur place. Selon l'arrêt, ils étaient en mauvais état. Par ordonnance du 13 juillet 2012, la créancière a été invitée à consigner 200 euros au titre des honoraires d'expertise destinés à déterminer la valeur marchande de ces biens. Mme S., dont le local abrite désormais ces biens, a refusé cette consignation, faisant valoir que la vente aux enchères ne lui était pas favorable et demandant que le débiteur soit mis en demeure de retirer les biens, à défaut de quoi elle serait autorisée à en disposer, notamment par dépôt en déchetterie.
Par un Aute du 30 octobre 2012, le tribunal a tenu la créancière pour désistée de la demande d'exécution et a rejeté la demande de disposition des meubles. La créancière a interjeté appel. Le texte de la décision ne précise pas l'identité exacte de la partie qui a formé l'appel au regard de la désignation de Mme S. dans les motifs.
Question de droit
La Sala Civil était saisie de deux questions. La première portait sur la portée d'un désistement partiel : le créancier qui renonce à poursuivre l'exécution sur des biens déterminés (les meubles d'un logement) doit-il être regardé comme renonçant à l'ensemble de la procédure d'exécution pécuniaire ? La seconde concernait le régime applicable aux meubles abandonnés par le débiteur et dépourvus de valeur économique apparente : le créancier peut-il en disposer sans passer par la vente publique prévue par le décret d'exécution des sentences de 1916 ?
Solution et dispositif
Le tribunal écarte d'abord l'argument du désistement global. Il relève que les pièces du dossier établissent que le débiteur n'est plus titulaire de comptes bancaires créditeurs en Andorre, qu'il n'est plus déclaré auprès de la CASS depuis août 2010, qu'aucun notaire interrogé ne lui connaît de bien, de droit ou d'activité dans la Principauté, et qu'il a été déclaré en rébellion processuelle. Il en déduit qu'il peut avoir quitté le pays. Toutefois, cette situation ne préjuge pas de la découverte future de biens saisissables
Aute
TSJC-289/13
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 9 de gener del 2012 va decidir:
"Primer.- Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Gutierrez contra el Sr. Morell.
Segon.- Declarar la resolució del contracte d'arrendament celebrat entre les parts el dia 22 d'abril del 2009, relatiu al pis situat a l'XXXX, amb efectes a partir del dia 1 de maig del 2011.
Tercer.- Condemnar al Sr. ENTITY_5:
a deixar el pis lliure, vacu i expedit i a la disposició de la part agent.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A289/13 — Décision commentée
a pagar a la part agent en concepte de rendes degudes i impagades l'import total de 6.059,75 euros, incrementat amb els interessos legals comptadors a partir del dia 13 d'octubre del 2011 i fins el total pagament del deute.
a pagar a l'agent en concepte d'indemnització per ocupació indeguda del pis la quantitat mensual de 550 euros, a comptar del dia 1 de maig del 2011 i fins el retorn de la seva possessió, import que serà incrementat amb els interessos legals comptadors a partir de la data de l'esmentat retorn.
a pagar a la part agent els imports corresponents als consums d'aigua i calefacció a partir del dia 1 de maig del 2011 i fins el retorn de la possessió del pis d'autes en els termes del V CONSIDERANT, a acreditar en període d'execució de Sentència, amb els interessos legals comptadors a partir de la data de l'acreditació del deute i fins el total pagament.
a pagar les costes processals causades pel present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador."
II.- La representació processal de la Sra. Gutierrez va sol·licitar en data 20 de març del 2012 que es procedís a l'execució de la citada Sentència, s'acordés el retorn de la possessió de l'immoble a la seva mandant, podent disposar de tots els béns que s'hi trobessin, i requerint al Sr. P. per tal que fes pagament de les sumes que devia. Mitjançant Altressí suplicava igualment que, pel cas que el Sr. Morell no realitzés voluntàriament el pagament de la quantitat reclamada, volgués ordenar l'embargament executiu de tots els béns i drets del deutor, embargats o no, que pogués tenir a les Valls i executar-los.
III.- En data 26 d'abril del 2012 es va dictar la corresponent Providència d'execució de dita Sentència acordant:
1er) requerint al Sr. P. R. per tal que en el termini de quinze dies fes efectiva al despatx de la Batllia la suma de 14.479,18 euros,
2n) requerint-lo per tal de que assenyalés béns per la seva eventual realització i detallés la seva situació personal, laboral i familiar,
3er) ordenant que procedís a desallotjar el pis situat a l'avda. Del X nº 54 3r 1ª X B, radicat a la vila d'Escaldes-Engordany fent entrega de la clau a la propietat o a la Batllia,
4è) advertint-lo que en cas que no hagués desocupat el lloc es procediria al seu desnonament i canvi de pany
5è) en cas que no hagués desallotjat els llocs en el termini atorgat, s'emplaçava a les parts al lloc de l'arrendament el 13 de juny del 2012 a les 12 h per tal de procedir al desnonament de l'arrendatari, o a la inspecció ocular dels llocs i
6è) advertint-lo que en cas d'incompliment es procediria a l'execució forçosa sobre els seus béns.
IV.- Mitjançant providència de data 13 de juliol del 2012 es va requerir a la Sra. S. per tal que fes efectiva la suma de 200 euros en concepte de provisió de fons pels honoraris del peritatge a efectuar per tal de determinar el preu de mercat dels béns trobats al domicili del deutor i aquesta s'hi va negar argumentant que no era del seu interès que aquests fossin subhastats i que li fossin adjudicats, demanant pel contrari que el deutor fos requerit per tal que en un termini concret se'n fes càrrec i advertint-lo que, en cas de no fer-ho, s'autoritzaria a la seva mandant a disposar dels mateixos podent-los portar a la deixalleria.
V.- L'Aute dictat en data 30 d'octubre del 2012 va decidir tenir per desistida la part agent de la demanda d'execució. No donar lloc a la petició de disposar dels mobles que es trobaven al pis que el defenent havia tingut arrendat, ni de desfer-se'n portant-los a la deixalleria.
VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Gutierrez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació i que s'acordi que es continuï amb l'execució de la Sentència dictada en data 9 de gener del 2012 amb les precisions que apunta.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Consta a les actuacions que, en execució de la Sentència de data 9 de gener del 2012, la representació processal de la Sra. Gutierrez va sol·licitar en data 20 de març del 2012 que se li permetés disposar dels béns que es trobessin a l'immoble que el Sr. P. havia tingut arrendat i se'l requerís per tal que abonés les sumes que devia. Ha quedat igualment acreditat que en l'acte d'inspecció ocular portada a terme el dia 13 de juny del 2013 es va detectar que els mobles que quedaven al pis estaven molt deteriorats, raó per la qual quan se li va demanar a la Sra. S. que diposités 200 euros per tal de procedir al peritatge previ a la subhasta dels mateixos aquesta s'hi va negar, manifestant que, atès el seu nul valor, no desitjava que fossin subhastats, ni que li fossin adjudicats, raó per la qual demanava que se li notifiqués al Sr. P. la seva existència, requerint-lo per tal que en un termini concret se'n fes càrrec i advertint-lo que en cas de no fer-ho s'autoritzaria a la seva mandant a disposar dels mateixos podent-los portar a la deixalleria.
II.- L'Aute que és objecte del present recurs desestima aquesta petició i acorda donar per desistida la part agent de la demanda d'execució plantejada i la representació processal de la Sra. S. formula el present recurs d'apel·lació contra la citada decisió argumentant que el fet que ella desistís de l'execució sobre els béns que es trobaven dins del pis que havia tingut arrendat el defenent no suposava que ho fes en relació als altres béns dels quals pogués ser titular el deutor i que mantenia l'interès en què es continués l'execució dinerària en relació a ells i aquest motiu s'ha d'estimar.
És cert que dels documents que consten a les actuacions es dedueix que el Sr. P. no és en l'actualitat titular de cap compte bancari a Andorra que presenti un saldo positiu, que a partir del mes d'agost del 2010 no consta com assalariat a la CASS, que d'acord amb els certificats aportats pels diferents notaris als què s'ha demanat informació no és tampoc titular de cap bé, dret, negoci, o altres, al Principat i que en el seu moment va ser declarat en rebel·lia processal, raó per la qual és possible que hagi marxat del País i no disposi de patrimoni per respondre del deute que se li reclama. No obstant, això no suposa que en el futur no es pugui tenir coneixement de l'existència de béns o drets de la seva titularitat susceptibles d'embargament, raó per la qual és precís mantenir el que s'ha travat i no es pot tenir per desistida a la part agent de la demanda d'execució pecuniària plantejada en el seu dia, ja que és raonable i legítim que desistís parcialment de la mateixa perquè les despeses que hauria de suportar a l'hora de subhastar els béns mobles que es trobaven al pis que havia ocupat el deutor serien probablement superiors al benefici obtingut amb la venda d'uns béns de segona mà en deficient estat de conservació.
III.- L'Aute objecte del present recurs acordava igualment no donar lloc a la petició de la Sra. S. de que se la facultés per disposar dels béns mobles que es van trobar a l'immoble arrendat, o desfer-se'n portant-los a la deixalleria i la recurrent s'oposa igualment a aquesta decisió argumentant que existeixen mecanismes per tal de respectar els drets del deutor sense obligar-la a ella a tenir en dipòsit els citats béns de forma indefinida i també aquest argument s'ha d'estimar.
És cert que l'article 3 del Decret d'execució de Sentències de l'any 1916 ordena un procediment que passa per la venda en pública subhasta dels béns del deutor que han estat embargats en garantia d'un deute. No obstant, com posa de relleu l'Aute d'aquesta Sala de data 28 de juny del 2013, és lògic donar autorització per destruir aquells béns mobles abandonats pel seu propietari que, de prima facie, apareixen mancats de valor econòmic, o de realització excepcional, donant però la oportuna publicitat d'aquest fet i aquesta Sala considera perfectament aplicable aquest criteri al supòsit d'autes.
En aquest sentit, cal destacar que en el cas present en el curs de la inspecció ocular de l'immoble que havia tingut arrendat el defenent no es va assenyalar l'existència de cap bé que pogués tenir un valor especial i tenint en compte l'escassa apreciació actual dels mobles, o aparells, de segona mà i el fet que l'arrendatari marxés del domicili que havia ocupat sense disposar d'ells cal presumir que els va abandonar, de tal manera que, en principi, s'han de considerar res nullius i els pot fer seus el propietari de l'immoble, disposant dels mateixos de la manera que cregui més oportuna, sense que se'l pugui obligar a mantenir-los en dipòsit indefinidament. Malgrat això, per tal de salvaguardar els interessos del deutor o d'un tercer, és oportú donar prèviament la oportuna publicitat a fi de que qualsevol interessat pugui reclamar el seu dret sobre els citats béns.
IV.- L'estimació del recurs justifica que no s'imposin a cap de les parts les costes del procediment en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Gutierrez contra l'Aute dictat en data 30 d'octubre del 2012 que REVOQUEM íntegrament, ordenant la prossecució del procediment d'execució de la Sentència dictada el dia 9 de gener del 2012 respecte d'altres béns dels quals pogués ser titular el deutor i, pel que fa als mobles i al parament de la llar que es trobaven a l'immoble arrendat pel Sr. P. i que en l'actualitat es troben en un local propietat de la Sra. S., acordant que l'Hble. Batllia doni l'oportuna publicitat de la seva existència durant tres mesos i si en el termini de tres mesos més cap persona manifesta tenir interès en recuperar-los, autoritzi a l'agent per tal que en disposi com consideri més oportú, sense fer especial pronunciament sobre les costes generades per aquest procediment.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
NOTIFICACIÓ.- La precedent resolució ha estat notificada el dia als Srs./Sres. per lectura íntegra que de la mateixa els ha estat feta per mi, la infrascrita Secretària.