ATSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2013 - ROJ: ATSJAD 128/2013
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé17 décembre 2013
NuméroA264/13
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD, Civil, 17 décembre 2013 (ROJ : ATSJAD 128/2013 ; ECLI:AD:TSJADAD:2013:128A)
> Décision commentée : ATSJAD 128/2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:128A, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, recours A264/13 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par providence d'exécution du 2 février 2011, la Sra Querol était requise de s'acquitter de la somme de 17 542,73 euros au profit du Sr Castrillo, avec injonction de désigner des biens saisissables et de décrire sa situation personnelle, professionnelle et familiale, sous peine d'exécution forcée. Le 8 mars 2011, elle a formé un incident d'exécution, auquel le Sr Castrillo s'est opposé le 18 avril 2011 en sollicitant la confirmation de la providence.
Par aute du 6 mai 2013, le Tribunal de Batlles a rejeté l'incident, confirmé la providence dans tous ses termes et mis à la charge du promoteur les dépens de l'incident, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
La Sra Querol a interjeté appel. Elle soutenait, en premier lieu, que le juge de première instance n'avait pas répondu à l'ensemble de ses moyens. En second lieu, elle contestait la base de calcul des honoraires, fixée à 812 726,15 euros d'après le rapport du Collège des avocats et la décision de première instance. Selon elle, le litigium était de quantité indéterminée, la base de calcul devait être de 30 000 euros et les honoraires devaient être fixés à 2 640 euros. L'intimé concluait au rejet du recours et à la condamnation de l'appelante aux dépens.
Le magistrat rapporteur était le Sr Joan Manel Abril Campoy. La formation était composée de la présidente Eulàlia Amat Llari et du magistrat Pere Pastor Vilanova.
## Question de droit
La décision pose deux questions. La première est de nature procédurale : une décision de première instance qui omet de répondre à certains arguments est-elle entachée d'incongruence ? La seconde porte sur le fond : dans un incident d'exécution, le montant du litige est-il déterminable ou indéterminé, et qu
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2013 - ROJ: ATSJAD 128/2013
Décision commentée : ATSJAD 128/2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:128A, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, recours A264/13 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par providence d'exécution du 2 février 2011, la Sra Querol était requise de s'acquitter de la somme de 17 542,73 euros au profit du Sr Castrillo, avec injonction de désigner des biens saisissables et de décrire sa situation personnelle, professionnelle et familiale, sous peine d'exécution forcée. Le 8 mars 2011, elle a formé un incident d'exécution, auquel le Sr Castrillo s'est opposé le 18 avril 2011 en sollicitant la confirmation de la providence.
Par aute du 6 mai 2013, le Tribunal de Batlles a rejeté l'incident, confirmé la providence dans tous ses termes et mis à la charge du promoteur les dépens de l'incident, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
La Sra Querol a interjeté appel. Elle soutenait, en premier lieu, que le juge de première instance n'avait pas répondu à l'ensemble de ses moyens. En second lieu, elle contestait la base de calcul des honoraires, fixée à 812 726,15 euros d'après le rapport du Collège des avocats et la décision de première instance. Selon elle, le litigium était de quantité indéterminée, la base de calcul devait être de 30 000 euros et les honoraires devaient être fixés à 2 640 euros. L'intimé concluait au rejet du recours et à la condamnation de l'appelante aux dépens.
Le magistrat rapporteur était le Sr Joan Manel Abril Campoy. La formation était composée de la présidente Eulàlia Amat Llari et du magistrat Pere Pastor Vilanova.
Question de droit
La décision pose deux questions. La première est de nature procédurale : une décision de première instance qui omet de répondre à certains arguments est-elle entachée d'incongruence ? La seconde porte sur le fond : dans un incident d'exécution, le montant du litige est-il déterminable ou indéterminé, et qu
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2013 - ROJ: ATSJAD 128/2013 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- En data 2-02-2011 es va dictar Providència d'execució, segons la qual es requeria a la Sra. Querol per tal que faci efectiva la quantitat de 17.542,73 euros, requerir-la per tal que assenyali béns per la seva eventual realització i detalli la seva situació personal, laboral i familiar, amb l'advertiment d'execució forçosa pel cas d'incompliment. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 17 décembre 2013 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TSJC-264/13
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 2-02-2011 es va dictar Providència d'execució, segons la qual es requeria a la Sra. Querol per tal que faci efectiva la quantitat de 17.542,73 euros, requerir-la per tal que assenyali béns per la seva eventual realització i detalli la seva situació personal, laboral i familiar, amb l'advertiment d'execució forçosa pel cas d'incompliment.
La representació processal de la Sra. Querol va presentar incident d'execució en data 8-03-2011.
Per escrit, de data 18-04-2011, la representació processal del Sr. Castrillo formulava oposició a l'incident d'execució i demanava la confirmació de la providència d'execució.
II.- Per Aute, de data 6-05-2013, l'Hble. Tribunal de Batlles va resoldre: "DECIDEIX:
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A264/13 — Décision commentée
1er) Desestimar l'incident d'execució a la Providència d'execució de Sentència de data 02-02-2011 formulat per la representació processal de la Sra. Querol, en relació a la demanda d'execució realitzada pel Sr. Castrillo, confirmant-la en tots els seus extrems.
2on) Imposar al promovent del present incident d'execució les costes processals causades pel present incident, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".
III.- La representació processal de la Sra. Querol va formular recurs contra la resolució d'instància i, en data 19-09-2013, va presentar escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demanava la revocació de l'Aute d'instància.
Per el contrari, la representació processal de la part executant, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 24-10-2013, sol·licitava la desestimació del recurs, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part executada fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, indica que en l'Aute recorregut s'estima parcialment l'incident d'execució, però que no es dóna cap resposta als elements de fets i arguments que es van adduir a la instància. En segon terme, considera que la base de càlcul dels honoraris,tinguda en compte per l'informe del Col·legi d'advocats i per la resolució d'instància, de 812.726,15 euros, no és objecte de reclamació en el present litigi. Així, manifesta que ni el Sr. Castrillo ha formulat contra ningú cap reclamació ni tampoc s'ha adreçat contra ell, sinó que va ser cridat en causa com a conseqüència de la demanda reconvencional interposada contra el Sr. Daza, atès que el seu llegat podia restar afectat per la reducció si s'acollia la quarta falcídia. Per tant, l'eventual reducció per la quarta falcídia finalment es va establir com a inexistent, per les instàncies jurisdiccionals, i, en atenció a les consideracions anteriors, la natura del litigi era de quantia indeterminada, de manera que la base de càlcul havia de ser de 30.000 euros, i que, per tant, els honoraris s'havien de fixar en 2.640 euros.
II.- Si s'examina l'Aute recorregut s'ha de posar, en primer terme, de manifest que, a diferència del que sosté la part recurrent, no ens trobem front a una hipòtesi d'estimació parcial de l'incident d'execució, sinó que la part dispositiva de l'Aute desestima totalment les dues pretensions que s'exercitaven: la primera, per quant la pretensió de suspensió de les actuacions mentre es pronunciés el Tribunal Constitucional ha restat sense objecte al haver-se ja resolt el recurs d'empara. I, pel que es refereix a la pretensió subsidiària, relativa a la impugnació dels honoraris de Lletrat, que integren una de les partides de les costes processals, es pot observar com l'Aute desestima totalment l'incident d'oposició.
En segon terme, quant a la manca de resposta als elements de fet i arguments de dret introduïts a la instància, també procedeix desestimar aquest greuge. En efecte, de la lectura de l'escrit de 8-03-2011, en virtut de qual s'articula l'oposició a l'execució, s'argumenta que la factura d'honoraris d'advocat de 16.640 euros no fixa la quantia del judici, per quant aquest es de quantia indeterminada. Afegeix que el Sr. Castrillo és cridat en causa en virtut de la reconvenció interposada per la part recurrent i perquè eventualment es podia afectar el seu llegat, de forma que la quantia és indeterminada o, de forma subsidiària, en 3.701,56 euros, que és la quantia que es discutiria. I aquests extrems han estat resolts per l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, de manera que no es pot titllar d'incongruència per omissió a la resolució d'instància. Així, en el III Considerant es determina que, conforme a l'Aute d'aquesta Sala en el Rotlle 80/11 la quantia es regulava per les normes orientadores dels honoraris, en concret per la norma 12.1, i que la base de càlcul la constituïa el valor dels llegats que havien de ser lliurats a la part agent.
Aquesta resposta del tribunal a quo esdevé perfectament congruent amb les pretensions exercitades i, aleshores, no pot ésser qualificada d'incongruent.
III.- En darrer terme, sustenta que la base de càlcul dels honoraris,tinguda en compte per l'informe del Col·legi d'advocats i per la resolució d'instància, de 812.726,15 euros, no és objecte de reclamació en el present litigi. Així, manifesta que ni el Sr. Castrillo ha formulat contra ningú cap reclamació ni tampoc s'ha adreçat contra ell, sinó que va ser cridat en causa com a conseqüència de la demanda reconvencional interposada contra el Sr. Daza, atès que el seu llegat podia restar afectat per la reducció si s'acollia la quarta falcídia. Per tant, l'eventual reducció per la quarta falcídia finalment es va establir com a inexistent, per les instàncies jurisdiccionals, i, en atenció a les consideracions anteriors, la natura del litigi era de quantia indeterminada, de manera que la base de càlcul havia de ser de 30.000 euros, i que, per tant, els honoraris s'havien de fixar en 2.640 euros.
Tampoc aquest greuge o motiu de recurs pot prosperar. L'informe del Col·legi d'Advocats, amb registre d'entrada 12-12-2012, entén que la quantia no pot ésser entesa com a indeterminada, atès que és la pètita de la demanda reconvencional la que pot afectar econòmicament al Sr. Castrillo. I aquest criteri ha de ser confirmat, a l'igual que ja ho va fer l'Aute d'instància. En efecte, aquesta Sala en el seu Aute, de data 17-12- 2012, ja va analitzar si la quantia del present procediment podia o no ser considerada com a indeterminada i va concloure per la negativa: "Respecte el motiu d'oposició que s'articula amb caire subsidiari, cal posar de manifest, com ja va fer aquesta Sala en l'Aute de 29 de juny de 2012, relatiu a l'incident d'execució també plantejat per la Sra. L. M. quant als honoraris d'un altre Lletrat respecte del mateix incident de nul·litat, i així ho posa de relleu l'informe del Col·legi d'advocats, que la quantia del present procés no pot ésser considerada com a indeterminada. En efecte, en aquell moment varem sostenir que "Pel que fa al segon extrem, la reclamació de 20.385,66 euros, sense ISI, per la tramitació de l'incident de nul·litat que va promoure l'adversa, esdevé oportú establir les següents consideracions. En primer terme, la Sala no pot convenir amb l'informe del Col·legi d'Advocats, atès que en la present execució la quantia es troba perfectament determinada. I la norma relativa als incidents (norma 17), com ja deia l'Aute d'aquesta Sala de 19-11-2009, els honoraris de l'incident de nul·litat d'actuacions es fixen segons els judicis contradictoris, amb una rebaixa del 60%. Per tant, en consonància amb aquesta norma específica no es pot recórrer a la consideració d'un judici de quantia indeterminada per a la determinació dels honoraris, atès que la norma de referència (17) remet a l'escala de la norma dels judicis contradictoris, i en el present cas, la quantia del litigi esdevé perfectament determinada.
En efecte, aquest és l'import dels llegats que han de ser lliurats, i no, com pretén la part executant, també la suma de l'import de la herència lliure dels mateixos. Efectuada aquesta consideració que ja significa la reducció de la base del càlcul per a la determinació dels honoraris segons la quantia, és reiterada la jurisprudència d'aquesta Sala en virtut de la qual els honoraris no es poden determinar solament per la quantia del procés sinó tenint en compte també altres paràmetres, com són la complexitat de l'afer i el treball realment realitzat".
Arribats a aquest punt i una vegada conclòs que la quantia del procediment no es pot qualificar com a indeterminada, sinó que és perfectament determinable s'ha de concloure que si bé pel que fa a les pretensions de l'agent la quantia era referent al valor dels llegats que s'havien de lliurar, com ja va sustentar aquesta Sala en l'Aute referit, la demanda reconvencional pretenia la reducció eventual del llegat del cridat en causa en funció de la sol·licitud de la quarta falcídia, de manera que, com indicava l'informe del Col·legi d'advocats, la quantia que s'havia de prendre en consideració era el valor de la quarta falcídia, respecte de l'eventual afectació del llegat del cridat en causa, atès que aquesta constituïa la valoració econòmica de la pretensió exercitada, per la qual cosa, encara que amb una fonamentació jurídica parcialment diversa a l'Aute d'instància, el recurs ha de ser desestimat per les raons indicades.
IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Querol contra l'Aute, de data 6- 05-2013, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.