Résumé

# ATSJAD 9/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:9A) > Décision commentée : ATSJAD 9/2014, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, aute du 30 janvier 2014, recours A0233/13 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note de vérification : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est établie à partir du titre et de l'identifiant ECLI figurant dans le texte intégral.* ## Faits et procédure La décision commentée est un *aute* de la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, rendu le 30 janvier 2014 dans le cadre d'un recours d'aclariment (recours en éclaircissement) formé par la représentation processuelle de Mme Olmo. La procédure antérieure se présente comme suit. Le 19 juin 2013, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rendu une décision que M. Campillo a frappée d'appel. Le 28 novembre 2013, la Sala Civil a accueilli partiellement cet appel et révoqué partiellement la décision de première instance. Selon les termes rapportés dans l'*aute*, la Cour a, d'une part, fixé l'alternance de la garde des enfants pour les vacances de la Toussaint et du Carnaval, et, d'autre part, précisé que « les activités extrascolaires consensuelles, le matériel et les voyages scolaires » relèvent des dépenses extraordinaires, à l'exclusion des « activités extraordinaires » et des « autres dépenses prévisibles ». Les autres dispositions ont été confirmées. Aucune condamnation aux dépens n'a été prononcée en appel. Le 11 décembre 2013, Mme Olmo a déposé un recours d'aclariment. Elle faisait valoir que « la description des dépenses qui ne revêtent pas ce caractère » pourrait donner lieu à des difficultés d'interprétation puis d'exécution. Le ministère public a, dans un rapport du 10 octobre 2013 (folio 29 du dossier), relevé une erreur figurant dans la décision de première instance. Le magistrat rapporteur était M. Pere Pastor Vilanova. Le texte intégral ne précise ni les moyens exacts invoqués au soutien du recours au-delà de la formule citée, ni les dispositions légales applicables (« la législation en vigueur » et les « usages et coutumes » sont seulement visés, sans référence précise). ## Question de droit La question posée était de savoir si le recours d'aclariment permettait de corriger ou d'éclairer la portée de la décision du 28 novembre 2013 en ce qui concerne la qualification des « activités extraordinaires » et des « dépenses prévisibles » au regard de la notion de « dépenses extraordinaires ». Il s'agissait, en filigrane, de déterminer si l'aclariment pouvait servir à anticiper les difficultés d'exécution d'une décision, ou si ces difficultés relevaient exclusivement de la phase d'ex

SENTÈNCIA Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha resolt un recurs d'aclariment presentat per la Sra. Olmo respecte a una sentència anterior de la mateixa sala, datada el 28 de novembre de 2013. La sentència original tractava sobre la custòdia dels fills i les despeses extraordinàries en un cas de separació. La Sra. Olmo argumentava que la descripció de les despeses que no eren considerades "extraordinàries" podria generar problemes d'interpretació i execució. Tanmateix, el tribunal ha desestimat el recurs d'aclariment, ja que no hi havia errors materials ni aritmètics, i que les inquietuds de la recurrent podrien ser resoltes durant l'execució de la sentència. A més, el tribunal ha subratllat que les "activitats extraordinàries" i les "despeses previsibles" no s'integren dins el concepte de "despeses extraordinàries". Finalment, el tribunal no ha imposat costes processals en aquesta instància. Aute Magistrats Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari TSJC-233/13 AUTE En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 28-11-2013 es va dictar Sentència amb la següent part decisòria: "ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Campillo contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 19 de juny de 2013; revocar parcialment la seva part dispositiva, només en el sentit de: 1) establir que els menors romandran en companyia del pare els anys senars per les vacances de Tots Sants i els anys parells per les vacances de Carnaval i 2) contemplar que les activitats extraescolars consensuades, el material i els viatges escolars formen part de les despeses extraordinàries i que, per tant, no revesteixen aquell caràcter ni les activitats extraordinàries ni les altres despeses previsibles; confirmar els demés pronunciaments de la sentència apel·lada. No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada". II.- La representació processal de la Sra. Olmo va presentar, en data 11-12-2013, recurs d'aclariment respecte d'aquesta decisió. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- La representació processal de la Sra. Olmo presenta recurs d'aclariment respecte la sentència d'aquesta Sala de data 28-11-2013 per quant entén que "la descripció de les despeses que no revesteixen aquell caràcter podria comportar algun problema d'interpretació i de conseqüent execució". II.- El present recurs no pot ésser estimat. En efecte, el recurs d'aclariment s'adreça a la correcció d'errades materials o aritmètiques o bé a l'aclariment d'aquells extrems que es puguin considerar foscos. Aquest recurs s'ha de desestimar per dos motius principals. Per una banda, la recurrent no explica concretament en què consisteix la seves inquietuds, les quals es podran sempre resoldre en execució de sentència. Per altra banda, una lectura acurada de la sentència, només pot deixar a entendre que tant les "activitats extraordinàries" com les "despeses previsibles" no s'integren dins el concepte de les "despeses extraordinàries". Respecte de les "activitats extraordinàries", aquest concepte, a diferència de les "despeses extraordinàries", no forma part de cap categoria jurídica. A més, el caràcter extraordinari de la despesa, als efectes de compartiment del seu pagament, s'enllaça amb la seva irregularitat i import que excedeix l'àmbit ordinari de les despeses i no necessàriament amb l'activitat practicada. Pel que fa les "despeses previsibles", si són previsibles, aleshores no són, per regla general, extraordinàries. El Ministeri Fiscal també va detectar aquesta errada que conté la sentència de l'Hble. Batlle en el seu informe del 10 d'octubre de 2013 (foli 29 d'aquest rotlle). III.- No s'escau efectuar imposició de les costes del present recurs. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX No procedeix l'aclariment de la part decisòria de la sentència de 28-11-2013 d'aquesta Sala. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.