I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD, Civil, 30 janvier 2014 (ROJ : ATSJAD 12/2014 – ECLI:AD:TSJADAD:2014:12A)
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, aute du 30 janvier 2014, recours A0283/13, ROJ ATSJAD 12/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:12A (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») ne comporte pas d'identifiant exploitable ; la référence ci-dessus est reprise de l'en-tête du texte intégral.
Faits et procédure
La société « Moliner, ORG_0 » a introduit, dans le cadre d'une procédure abrégée (dossier B-1622-6/2011), une action en paiement de 3 200 euros contre M. Vara. Selon la demanderesse, la créance procédait d'un prêt en numéraire consenti à M. Vara, dont le remboursement avait été matérialisé par la remise d'un billet à ordre (pagaré) au profit de la société.
Dans son mémoire en défense, M. Vara soutenait n'avoir conclu aucun contrat avec la demanderesse. Il expliquait avoir souscrit le billet à la demande de Mme Zapata, afin de réserver un local commercial destiné à l'exploitation d'un restaurant. Il a soulevé une question préjudicielle pénale et sollicité la « crida en causa » (appel en cause) de Mme Zapata. La procédure pénale ayant été classée, M. Vara a réitéré sa demande, en faisant valoir qu'il était établi que la société avait remis 3 000 euros à Mme Zapata, somme garantie par le billet.
Par un aute du 15 avril 2013, le Tribunal unipersonnel du Batlle a décidé de « donner lieu à la simple demande d'appel en cause » de Mme Zapata, en réservant les dépens de l'incident jusqu'à la décision au fond, au motif que M. Vara ne demandait « aucune condamnation » à l'encontre de l'intéressée.
M. Vara a interjeté appel. Deux exceptions préalables ont été soulevées par les parties intimées : la société demanderesse invoquait l'irrecevabilité du recours, faute d'empêcher la po
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2014 - ROJ: ATSJAD 12/2014 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« I.- En les actuacions del procediment abreujat, amb número d'expedient B-1622-6/2011, en data 15 d'abril de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va resoldre una qüestió incidental mitjançant Aute, la part dispositiva del qual va decidir: "Primer.- Donar lloc a la simple petició de crida en la present causa de la Sra. Zapata, donant-li trasllat de les presents actuacions als efectes escaients. Segon.- Reservar les costes judicials de la qüestió plantejada fins a la resolució sobre el fons".… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 30 janvier 2014 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TSJC-283/13
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment abreujat, amb número d'expedient B-1622-6/2011, en data 15 d'abril de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va resoldre una qüestió incidental mitjançant Aute, la part dispositiva del qual va decidir: "Primer.- Donar lloc a la simple petició de crida en la present causa de la Sra. Zapata, donant-li trasllat de les presents actuacions als efectes escaients. Segon.- Reservar les costes judicials de la qüestió plantejada fins a la resolució sobre el fons".
II.- El Sr. Vara ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part recurrent no es mostra d'acord amb l'Aute de la instància pels motius següents: pretenia la crida en causa de la Sra. Zapata per a que fos condemnada al pagament de la quantitat reclamada per l'agent, tota vegada que ella va cobrar l'esmentat import; el Tribunal a quo concloïa altrament per una qüestió purament formal, fent prova d'un rigorisme excessiu; esqueia emplaçar la Sra. Zapata a contestar la demanda en qualitat de co-defenent.
II.- La societat "Moliner, ORG_0" va interposar demanda contra el Sr. Vara, en reclamació de la quantitat de 3.200 EUR. Segons la societat actora, la pretensió portava causa d'un préstec en metàl·lic acordat al Sr. Vara i quin retorn es va materialitzar mitjançant l'emissió d'un pagaré en favor de la demandant. En el seu escrit de contesta, el Sr. Vara va exposar que havia establert el pagaré a requeriment de la Sra. Zapata per reservar un local comercial, en el qual pretenien instal·lar plegats un negoci de restauració; tot insistint en què ell no havia celebrat cap mena de contracte amb la part actora. Per aquests motius, el Sr. Vara va formular qüestió de prejudicialitat penal i de crida en causa de la Sra. Zapata. En el marc de la instrucció penal, el Sr. Vara va justificar l'establiment del pagaré perquè creia que la societat "Moliner, ORG_0" era la propietària del local on volia, juntament amb la Sra. Zapata i altres socis estrangers, obrir un restaurant. La causa penal va ser arxivada. Una volta reprès l'expedient civil, el Sr. Vara va sol·licitar, novament, la crida en causa de la Sra. Zapata, tota vegada que, segons la seva versió, havia quedat acreditat en l'expedient penal que la societat "Moliner, ORG_0" havia lliurat la quantitat de 3.000 EUR a la interessada (garantida amb el pagaré expedit pel Sr. ENTITY_5) per destinar-la a la reserva del repetit local comercial.
Finalment, l'Hble. Batlle va donar lloc "a la simple petició de crida en la present causa de la Sra. Zapata" perquè "el Sr. Vara no demana que es faci cap pronunciament contra la Sra. Zapata".
III.- Abans d'examinar el present recurs d'apel·lació, escau evacuar dues qüestions prèvies que han formulat les parts apel·lades.
Per una banda, la societat "Moliner, ORG_0" fa valer que el recurs era inadmissible, tota vegada que no impedia la continuació del procés. Aquest greuge no pot prosperar, compte tingut que la jurisprudència més recent d'aquesta Sala accepta els recursos en aquesta matèria (doctrina iniciada en els autes 101/04 del 21 d'octubre de 2004; 222/08 i 230/08 del 23 de desembre de 2008).
Per altra banda, la Sra. Zapata fa greuge de la identitat del recurrent. En efecte, la interessada sosté que l'Aute apel·lat afecta el Sr. D.S.C., mentre que en aquest rotlle compareix el Sr. Vara. Es desprèn de les actuacions que l'Aute del 15 d'abril de 2013 conté un error material evident, puix la persona que és objecte de la demanda de la societat "Moliner, ORG_0" és sempre el Sr. Vara, essent aliè l'hipotètic -i probablement inexistent- Sr. D.S.C.
Per conseqüent, ambdós obstacles han de ser refusats.
IV.- En el cos de l'escrit del Sr. Vara, de data 23 de novembre de 2012, s'insistia en la "crida en garantia" de la Sra. Zapata "per tal de que respongui de la seva actuació davant els Tribunals i ... pugui al·legar l'escaient front a la reclamació de l'agent". El "SOL·LICITO" perseguia la "PETICIÓ DE CRIDA EN CAUSA" de la Sra. Zapata, tot "emplaçant-la a formular contesta a la demanda instada per la part agent". L'Aute impugnat considera que, malgrat el repetit escrit interessa la condemna de la Sra. Zapata en el lloc del Sr. Vara ("crida en garantia" segons l'Hble. Batlle), procedeix només una senzilla crida al judici ("litisdenuntiatio") perquè el "Sol·licito" no contempla cap pretensió condemnatòria de la Sra. Zapata. És a dir que l'Hble. Batlle considera que la persona cridada en causa no esdevé part demandada, sinó una mena d'adherent al procés. Es convé amb el recurrent que la solució adoptada per la instància esdevé rigorosa, si bé propiciada per una defectuosa redacció de la pretensió exercitada, només imputable al Sr. Vara. Per tant, la petició del Vara havia de ser examinada com una crida en garantia, tractant-se d'un concepte equivalent a la crida en causa o a la litisdenuntiatio segons la doctrina d'aquesta Sala.
Nogensmenys, cal confirmar l'Aute del 15 d'abril de 2013, però per motius distints.
En efecte, la crida en garantia és admesa quan, en funció de les circumstàncies concretes d'un litigi i per la connexió que existeix entre les parts, esdevé convenient, per raons d'economia processal que la persona cridada s'integri en la litis (Aute 55/13 del 21 de maig de 2013). I aquesta persona pot ser condemnada (totalment o parcialment) o absolta pel Tribunal. Si aquestes consideracions les traslladem al cas que ens ocupa, ressurt de les actuacions que no existeix una clara connexió entre el Sr. Vara i la persona que es vol cridar a judici (Sra. ENTITY_4), de caire jurídic i patrimonial, compte tingut que, en aquest estadi processal, no hi ha elements suficients per creure en l'existència d'un negoci establert anteriorment entre els interessats. A més, entrar dins aquesta controvèrsia conduiria a un allargament innecessari del procediment en detriment de la societat "Moliner, ORG_0", quina apareix aliena a les hipotètiques relacions internes hagudes entre els Srs. Vara i Zapata.
Arribats a aquest punt, aquest Tribunal no està però en condicions de revocar l'Aute impugnat (que, recordem, no confereix la consideració de part a la Sra. ENTITY_4) per la prohibició de la regla del non reformatio in peius, tota vegada que no ha estat impugnat ni per la societat "Moliner, ORG_0" ni per la Sra. Zapata.
V.- La desestimació del recurs d'apel·lació suposa la condemna del Sr. Vara a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; CONFIRMAR l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 15 d'abril de 2013; condemnar el Sr. Vara a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE