En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En el marc dels autes 0636-5/2011, per sentència de data 16-11-2012, l'Hble. Tribunal de Batlles va decidir estimar en part la demanda en reclamació de quantitat en concepte de danys i perjudicis soferts com a conseqüència d'un accident de circulació formulada per la representació processal del Sr. Zurita, condemnant la companyia Bonet a pagar al demandant la quantitat total de 18500.-euros més els interessos legals des de la data de la fermesa de la sentència així com les costes processals. Dita sentència fou notificada a les parts el mateix dia del seu pronunciament. II.- La representació processal del Sr. Zurita va interposar demanda d'execució, de data 07-02-2013, envers la companyia Bonet, segons la qual sol·licitava l'execució per l'import total de 21.087,96.-euros. La representació processal de la part defenent va presentar escrit, de data 11-07-2013, oposant-se parcialment a l'execució, aixecant excepció de crida en garantia de la CASS i sol·licitant el benefici de la compensació en relació a les costes. III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 23-07-2013, essent la seva part decisòria: "1r.- No donar lloc a la petició de crida en garantia de la CASS formulada per la representació processal de la companyia Bonet en data 11-04-2013. 2n.- No donar lloc a la compensació de les costes processals objecte de la present execució i aquelles degudes en el marc de la causa penal DP-2543-2/10.". IV.- La representació processal de la part promotora de l'incident ha interposat recurs contra l'Aute d'instància, demanant la seva revocació íntegra i que es doni lloc a la crida en garantia de la CASS i la compensació de crèdits relatius a les costes processals, sense efectuar especial imposició de costes. La representació processal del Sr. Zurita sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges sobre els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, substancialment, que l'Aute és contrari a dret en considerar que la crida en garantia solament és aplicable en fase declarativa i no executiva; que l'efecte de la crida en garantia té uns efectes limitats i es pot aplicar a qualsevol període processal; que la companyia Bonet no ha de pagar més de l'import de 10000.-euros fixat pel Tribunal en concepte d'IPP i ho ha de pagar a la CASS. Afegeix subsidiàriament que el tribunal havia de contestar a la seva petició de declarar quin havia de ser l'import i el destinatari de la indemnització per la IPP del Sr. Zurita però no ho ha fet. Però, s'ha de dir en primer lloc que la qüestió de l'import que la companyia Bonet ha de pagar i a qui l'ha de pagar va ser resolta per sentència recaiguda en data 16-11-2012 quina va condemnar a la companyia Bonet a pagar al Sr. Zurita l'import de 10000.-euros. Dita resolució de la qual es persegueix ara l'execució no va ser recorreguda i és ferma. L'import fixat per la jurisdicció constitueix una quantitat liquida i exigible. Per conseqüent de cap manera s'ha de declarar quin ha de ser l'import i el destinatari de la indemnització per la IPP del Sr. Zurita. En segon lloc, la qüestió cabdal plantejada en el present plet no és la possibilitat d'efectuar una crida en garantia la qual, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quant en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal que la persona cridada s'integri en el litigi. La qüestió que hem de resoldre és de determinar si la crida en garantia es pot sol·licitar en fase d'execució de sentència. I la resposta ha de ser negativa per les raons següents. El que sosté la companyia Bonet és que existeixen dues indemnitzacions pel mateix concepte d'IPP, és a dir, d'una banda l'import que pot reclamar la CASS en concepte de pensió que ha de pagar al Sr. Zurita (17494,82.-euros), i d'altra banda l'import de 10000.- euros en concepte d'IPP fixat per la sentència del 16-11- 2012. Pretén doncs que, a la vegada per a informar la CASS del procediment i per evitar una doble indemnització, cal determinar quin ha de ser l'import que Bonet ha de pagar i a quin destinatari s'ha de pagar. Ara bé, la impossibilitat de modificar les sentències fermes té un fonament constitucional en virtut dels articles 3.2 i 10 de la Carta Magna quins consagren el principi de seguretat jurídica i el dret a la tutela judicial efectiva. En aquest ordre d'idees, una resolució ferma constitueix un títol que s'ha d'executar i no pot ser modificat. Així, el procés d'execució té com a finalitat de donar compliment a una determinada sentència i als seus pronunciaments decisoris. Per tant, una mesura sol·licitada en el marc del procés d'execució no pot tenir com a finalitat o com a efecte de pertorbar l'eficàcia i l'aplicació de la sentència ferma ni desnaturalitzar-la. Falta d'haver recorregut la sentència de la qual es persegueix l'execució no pot ara la companyia Bonet pretendre canviar uns elements que constituïen la causa objecte del plet. Sobretot que, com això ressurt clarament dels autes 0636- 5/11, i com ho reconeix la companyia, aquesta tenia coneixement de la problemàtica puix, per exemple, en el seu escrit de contesta a la demanda inicial (foli 139 i següents)va motivar que li sobtava que la part agent no acompanyi amb la seva demanda la sentència del judici administratiu seguit contra la CASS i va sostenir que s'hauran de prendre en compte i deduir les sumes pagades per la CASS. Podia doncs en aquell moment sol·licitar la crida en garantia. Finalment, donar lloc a la crida en garantia correspondria a modificar de manera substancial la sentència a executar, el que no podia fer de cap manera l'Aute recorregut i l?hem de confirmar. II.- El segon greuge del recurs és en essència que el primer jutjador no podia refusar la compensació entre les costes de la causa penal DP-2543-2/10 i les costes objecte de la present execució pel motiu que dit jutjador no va ser coneixedor de la causa penal; que la compensació de crèdits la pot ordenar el jutge tota vegada que el crèdit de la companyia Bonet és líquid, exigible; que el seu crèdit ressurt d'una resolució judicial i que tot òrgan judicial ha de fer complir les obligacions declarades judicialment. Apareix que existeixen efectivament d'una banda, les costes degudes per la companyia Bonet en conseqüència de la sentència que s'està executant i d'altra banda, les costes degudes pel Sr. Zurita en conseqüència de la decisió de sobreseïment del sumari penal obert després de la querella criminal interposada pel dit senyor. Però, a més dels arguments del I.-CONSIDERANT en relació a la finalitat del procés d'execució i a la seva vinculació amb una determinada resolució, s'ha d'afegir que el lligam existe-nt entre la sentència i la seva execució es manifesta en les disposicions de l'article 1 del Decret de data 04-02-1986 quin disposa que dita execució correspondrà al ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles o al Batlle que hagin conegut de l'assumpte. Com s'ha motivat anteriorment, l'execució consisteix en aplicar una decisió i no la oportunitat de liquidar i/o compensar tots el crèdits que poden existir entre les parts. És cert que l'òrgan judicial pot apreciar la compensació judicial quan l'existència dels dos crèdits recíprocs deriva del mateix procés que ha de resoldre, de manera que s'exerciten entre les mateixes parts i en el mateix procés pretensions que, malgrat no ser líquides, si són recíproques poden ésser objecte de compensació per la resolució judicial que els hi posa fi. En el nostre cas no pot ésser apreciada la compensació judicial, tota vegada que els drets de crèdit que s'addueixen per a compensar s'exerciten en processos diferents de manera que el primer jutjador no podia apreciar en aquest procés l'existència dels pressupòsits per a donar lloc a la compensació sol·licitada. III.- El refús del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la companyia Bonet contra l'Aute de data 23- 07-2013 dictat per l'Hble. Batlle. IMPOSAR a la companyia Bonet les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE