En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 26-03-2012, la representació processal de la societat X., SA (X.), va presentar demanda a judici verbal a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra la Sra. Seco, demanant que es condemnés la demandada a pagar-li les quantitats de 891,57.-euros -deute derivat del descobert - i de 8.358,64.-euros -deute derivat del préstec- ambdues incrementades amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats, als tipus per a "DESCOBERTS" -quant a l'interès - i per a "PRÉSTECS I CRÈDITS" -quant a la comissió- successivament en vigor, segons l'A.B.A., a partir del dia 5 de març de 2012 -data de la liquidació- fins al seu total pagament, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'Advocat i de Procurador. II.- La Sra. Seco va oposar-se a la demanda, demanant la seva desestimació, amb imposició de les costes i va formular demanda reconvencional sol·licitant que es dictés Sentència declarant el seu dret a que li siguin retrocedits els càrrecs efectuats contra el seu compte en concepte d'interessos i comissions per un total de 2650,47.-euros i, per conseqüent, que se li aboni al seu compte la suma de 1.758,90.-EUR. III.- Per Sentència de data 12-06-2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir "Que he d'estimar i estimo parcialment la demanda formulada per X. contra la Sra. Seco i he d'estimar i estimo parcialment la demanda reconvencional formulada per aquesta darrera contra el primer i després de produir la compensació entre els respectius deutes he de condemnar i condemno la demandada a satisfer a l'agent les sumes de 7.653,34.- EUR més l'interès legal des de la data de contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i 264,57.- EUR més els interessos de descobert tipus ABA liquidats trimestralment generats a partir de la fermesa de la present Resolució i fins el dia del seu total pagament i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes.". IV.- Contra aquesta resolució, la Sra. Seco ha interposat recurs d'apel·lació, demanant la seva revocació dictant-ne una altra en el sentit exposat en el seu escrit de contesta i de demanda reconvencional, imposant les costes d'ambdues instàncies a l'adversa, inclosos les d'advocat i de procurador. V.- Aquesta Sala va dictar Sentència en data 25-11- 2013 amb la següent part decisòria "DESESTIMAR el recurs de la Sra. Seco i CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 12- 06-2013 en tots els seus pronunciaments; IMPOSAR a la Sra. Seco les costes processals de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.". VI.- Per escrit de data 13-12-2013, la representació processal de la Sra. Seco ha formulat incident de nul·litat d'actuacions en relació a aquesta resolució sol·licitant que es declari la seva nul·litat i que es procedeixi a retrotreure les actuacions al moment anterior al seu pronunciament dictant-ne una nova. VII.- la representació processal de X., SA -X.- demana la desestimació del incident, amb imposició de les costes a la Sra. Seco. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Com ho ha recordat aquesta Sala en vàries ocasions, la jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix que el dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es pugui desprendre que la decisió no és arbitrària. Encara que el Tribunal s'hagi equivocat en aplicar les normes vigents al Principat, això no implicaria necessàriament una infracció al dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, llevat el cas on el raonament sigui tant absurd o contrària al més elemental sentit jurídic, que fa que es podria dubtar de la imparcialitat del jutjador. En el present cas, no existeix tal supòsit per les raons següents. Considera la part que formula l'incident que s'ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció ja que el Tribunal ha fet una errònia valoració de les proves i per conseqüent la decisió també és errònia i fonamentada sobre consideracions que no són certes. Però una (suposada) errònia valoració de les proves no pot fonamentar per si un incident de nul·litat. Argumenta en segon lloc la part promotora de l'incident que la sentència obvia que per exigir el pagament d'interessos i/o comissions s'han d'haver pactat. Afegeix que el Tribunal no es podia fonamentar sobre els rebuts de pagaments de 40 quotes per a fonamentar dits interessos i/o comissions i que no pot existir un reconeixement tàcit. Però, el Tribunal no ignora que s'ha de provar que el tipus d'interès s'ha pactat . En el cas concret, es va aplicar el mecanisme dels actes propis per considerar que la Sra. Seco no podia sostenir que el tipus d'interès aplicat en els rebuts pagats per ella fos irregular quan abans els ha satisfet durant 40 mensualitats. Com motiva la sentència impugnada, la doctrina dels actes propis, fonamentada sobre consideracions de bona fe i de protecció de la confiança, és d'aplicació en el dret andorrà. Implica que ningú pot fer valer una pretensió que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat. Suposa una prova inequívoca de que aquesta conducta anterior tenia una significació inequívoca. Ara bé, hem de recordar que en data 13-07-2007 el banc va abonar al compte de la defenent l'import de 12.000.-euros del qual aquesta darrera va disposar-ne el mateix dia. Aleshores, la Sra. Seco va pagar, a títol de reembossament, cada mes, entre el mes d'agost del 2007 i el mes de setembre del 2010, 40 quotes mensuals i el banc va emetre els rebuts corresponents, quins fan aplicació del tipus d'interès contractual. L'argumentació de la representació de la Sra. Seco consisteix essencialment en negar l'existència d'una prova concloent que la Sra. Seco va acceptar el tipus d'interès ja que: ella no va pagar les quotes sinó que el banc li va carregar al seu compte, ella no ha acceptat mai haver reconegut o acceptat aquests documents sinó que és el X. SA que li va enviar, no s'ha acreditat que va tenir coneixement de dits rebuts. Però, és innegable que durant 40 mesos, la Sra. Seco va pagar les mensualitats corresponents al préstec atorgat i aquesta actitud constitueix una actitud clara i reveladora de la seva voluntat de satisfer les quotes del préstec de conformitat amb el seu compromís. El fet que el banc li va carregar les mensualitats al seu compte constitueix jurídicament un pagament. Quant a l'argument segons el qual els rebuts van ser establerts pel banc i enviats per ell sense que quedi establert que ella n'ha tingut coneixement, s'ha de recordar que la manera emprada pel banc per comunicar amb la Sra. Seco és del tot ajustada a les condicions de funcionament del compte recollides en el contracte firmat per les parts en data 06-07-2007, en particular el seu article 7. Si nega ara tota força probatòria als rebuts perquè "careixen d'indicació del domicili on haurien estat remesos" i sosté que mai han arribat al seu coneixement, força és de constatar que en el seu escrit de contesta va indicar al contrari que "cal destacar que la meva mandant ha anat rebaixant el préstec mitjançant quotes mensuals que la pròpia demandant li presentava a través de rebuts i que estat aquesta la que ha deixat de presentar-los" (foli 86). Finalment, argüeix que aquests rebuts no foren aportats amb la demanda sinó amb la contesta a la demanda reconvencional. Però, el que calia provar en l'escrit de demanda era l'existència del préstec i de la falta de pagament. Els rebuts van ser aportats per contestar a la argumentació de la Sra. Seco i al fet que va demanar l'anul·lació dels càrrecs que el banc havia efectuat. Per conseqüent, aquest fet no li ha causat cap indefensió i no pot privar els rebuts de la seva força probatòria. II.- En aquestes condicions, s'ha de desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal de la Sra. Seco, i condemnar-la a pagar les costes processals de l'incident. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació processal de la Sra. Seco. CONDEMNAR a la promotora de l'incident al pagament de les costes processals del mateix. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE