Résumé

# ATSJAD 27/2014, Sala Civil, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 2 avril 2014 (recours A068/14) > Décision commentée : ATSJAD 27/2014 (ROJ : ATSJAD 27/2014 ; ECLI:AD:TSJADAD:2014:27A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Un justiciable, M. Daza, a saisi la juridiction andorrane d'une procédure de juridiction volontaire tendant à l'« adveració de signatura », c'est-à-dire à la vérification de l'authenticité de la signature figurant sur le testament olographe de son épouse défunte, Mme Andrade. Le dossier, enregistré sous le numéro J-0047-4/2014, relevait de la compétence d'une Batlle (juge de première instance), Mme Manzano. Par un rapport daté du 24 février 2014, la Batlle a informé le Tribunal superior de justícia qu'elle entendait s'abstenir. Le motif invoqué était une « amistat manifesta » (amitié manifeste) avec Mme Narváez, avocate du demandeur. Dans son rapport, la magistrate décrit une relation personnelle étroite : repas fréquents, dîners occasionnels et participation à des célébrations amicales et familiales. Elle relève en outre que l'avocate est associée d'un cabinet dont fait également partie son époux, M. Briones, et qu'un pacte de collaboration lie ces associés sur les dossiers qu'ils traitent. La Sala Civil du Tribunal superior de justícia, composée de Mme Eulàlia Amat Llari (présidente), de M. Joan Manel Abril Campoy (magistrat rapporteur) et de M. Pere Pastor Vilanova, a été saisie de cette déclaration d'abstention. La décision est qualifiée d'« Aute », soit une décision de nature incidente, et non de jugement au fond. ## Question de droit La question posée était de savoir si l'amitié déclarée par un juge à l'égard de l'avocate d'une partie, combinée au lien professionnel de son époux avec cette avocate, constitue une cause d'abstention au sens de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, et si le Tribunal doit en décider l'admission en application de l'article 75 de la même loi. Plus précisément, la juridiction devait déterminer : 1. la portée de l'adjectif « manifeste » qui qualifie l'amitié dans le texte légal ; 2. le niveau d'intensité de la relation requis pour fonder l'abstention ; 3. si l'apparence d'impartialité, invoquée au regard de la jurisprudence de la Cour européenne des droits de l'homme, suffit à justifier l'abstention. ## Solution et dispositif Le Tribunal a fondé sa décision sur trois séries de considérations. **a) Le cadre normatif.** Il rappelle que l'article 75 de la Llei qualificada de la Justícia lui confie la faculté de se prononcer sur le bien-fondé des abstentions formées par les Batlles ou magistrats, et que l'article 73 retient comme cause d'abstention « l'amistat o enemistat manifesta amb qualsevulla de les parts o els seus advocats ». **b) L'influence de la jurisprudence européenne.** Le Tribunal se réfère à la jurisprudence de la Cour européenne des droits de l'homme sur l'article 6 de la Convention (arrêts Delcourt, De Cubber, Castillo Algar, ainsi que Fey c. Autriche et Wettstein c. Suisse). Il en retient deux principes : l'apparence d'impartialité est intimement liée à la confiance que les tribunaux doivent inspirer, et l'impartialité subjective suppose que le juge n'ait aucun préjugé ni inclination personnelle, tout en offrant des garanties suffisantes pour écarter tout doute légitime. **c) Les exigences d'application de la cause d'abstention.** La décision dégage trois exigences cumulatives : - *Le caractère manifeste.* L'adjectif désigne une relation clairement évidente ou visible. Toutefois, cette seule extériorisation ne suffit pas : des liens d'amitié intimes ou profonds, non publics, doivent également pouvoir fonder l'

En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 02 d'abril de 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Que mitjançant informe de data 24 de febrer del 2014, l'honorable Batlle Sra. Manzano, comunica al M.I. Tribunal Superior de Justícia que ha decidit abstenir-se dels autes registrats sota el número J-0047-4/2014, del judici civil seguit pel procediment de jurisdicció voluntària instat pel Sr. Daza en demanda d'adveració de signatura respecte del testament hològraf de la seva difunta esposa Sra. Andrade, per motiu d'amistat manifesta amb la Sra. Narváez, lletrada del demandant. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- L'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia atribueix al Tribunal Superior de Justícia d'Andorra la facultat per a decidir sobre la procedència de l'admissió de les decisions d'abstenció que prenen els Batlles o Magistrats. La Batlle Sra. Manzano va emetre informe, de data 24- 02-2014, segons el qual i en el marc dels autes núm. J- 0047-4/14, manifestava la seva intenció d'abstenir-se com a Batlle ponent, de conformitat amb la causa prevista a l'apartat sisè de l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia. En concret, justificava la concurrència de la causa en què " la representació lletrada de la part agent promotora és la Sra. ENTITY_7; Ultra l'amistat intima i personal que mantinc amb ella, (dinem molt sovint juntes, sopem ocasionalment i, compartim algunes celebracions amicals i familiars...), aquesta és sòcia del despatx d'advocats B.S.L.G del quin el meu espòs, Sr. Briones, també ho és, juntament amb altres dos advocades, Sres. Cano i Salamanca, existint entre ells un pacte de col·laboració respecte els expedients que tramiten; Considero que la meva imparcialitat podria ser qüestionada per qualsevol tercer, en quant és pública i notòria la nostra relació d'amistat, així com que aquests comparteixen despatx professional d'advocats; (...)". II.- L'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia determina que és causa d'abstenció l'amistat o enemistat manifesta amb qualsevulla de les parts o els seus advocats. Esdevé essencial per a la resolució de la present qüestió, tenir present que la doctrina del Tribunal europeu de Drets Humans respecte de l'article 6 de la Convenció (Afer Delcourt, 17-01-1970, Afer De Cubber, 26- 10-1984 o Afer Castillo Algar- 28-10-1998) ha reconegut que en una societat democràtica l'aparença d'imparcialitat es connecta íntimament amb la confiança que els Tribunals inspiren a la mateixa. I, en aquest sentit, s'ha afirmat que, en l'extrem que ens afecta, relatiu a la imparcialitat subjectiva, que es tradueix en que el Tribunal no ha de tenir prejudici o inclinació personal respecte de cap de les parts, però a més ha d'oferir garanties suficients per a excloure qualsevol dubte legítim al respecte (cfr. Fey c. Austria o Wettstein c. Suiza). Cal, per tant, analitzar quines exigències han de concórrer per a poder analitzar l'amistat com a manifesta. En primer terme, l'adjectiu "manifesta" que es predica tant de l'amistat com de l'enemistat significa clarament evident o que es mostra de forma molt clara. Però, en ares de donar compliment a la voluntat del legislador que vetlla per la imparcialitat (en aquest supòsit, en la seva vessant subjectiva) del jutjador, no n'hi ha prou amb que l'amistat sigui manifesta o evidenciada a l'exterior, perquè això suposaria deixar fora aquelles relacions d'amistat íntimes o profundes que no es manifestessin a l'exterior o es mantinguessin reservades, per quant també en aquests supòsits caldria apartar al jutjador del coneixement del cas, degut al grau intens de l'amistat que manté amb una de les parts o amb un dels seus advocats. D'aquí que, en segon terme, caldria afegir que una amistat manifestada a l'exterior o explicitada, si no arriba a assolir les exigències de ser una amistat íntima, intensa o molt estreta, no hauria de motivar l'abstenció del Batlle o Magistrat, tota vegada que la simple relació d'amistat si no assoleix una vinculació estreta i un caire intens, no pot posar en dubte la imparcialitat del jutjador. I, en tercer terme, cal tenir en compte que les causes d'abstenció i de recusació mereixen una interpretació restrictiva, a la vegada que si s'admetés una interpretació extensiva de les causes d'abstenció, fonamentades en l'amistat manifesta, sense les exigències abans referides, comportaria l'exclusió de la funció jurisdiccional en molts dels jutjadors simplement per l'existència d'una amistat evidenciada a l'exterior. I, respecte de la causa que s'analitza, si bé en totes elles es requereix una anàlisi de les circumstàncies concretes i objectives que es produeixen, aquesta tasca esdevé molt més difícil quan la causa d'abstenció es fonamenta en la vessant subjectiva, caracteritzada per la concurrència d'una relació d'amistat o enemistat manifesta. Si les anteriors consideracions les traslladem al cas que ens ocupa, s'ha d'admetre la causa d'abstenció formulada per l'Hble. Batlle Sra. Manzano atès que el vincle professional del seu espòs amb la lletrada Sra. Narváez i el caràcter manifest de la relació d'amistat que manté el jutjador amb la mateixa podrien fer dubtar de la seva imparcialitat. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX Donar per admesa la decisió d'abstenció formulada per l'Honorable Batlle Sra. Manzano, en el marc dels autes de jurisdicció voluntària número J-0047-4/14, promogut pel Sr. Daza, per motiu d'amistat manifesta amb la seva representació lletrada Sra. Narváez. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.