ANTECEDENTS DE FET 1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 11-2014, de 28 de març, va estimar el recurs d'apel·lació formulat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència del Tribunal de Batlles de 10 de setembre de 2013 i va desestimar la demanda interposada per l'entitat Seco contra les resolucions de la CASS de 13 de desembre de 2012 i 28 de gener de 2013, en virtut de les quals s'havia reclamat a l'agent l'import de 4.413,90 EUR, en concepte de cotització suplementària prevista a l'article 17 del Reglament Tècnic. 2n.- La representació de la societat agent ha formulat un incident de nul·litat contra l'esmentada sentència, ja que considera que aquesta ha vulnerat els principis inscrits a l'article 10 de la Constitució. En concret, afirma que la cotització suplementària té la naturalesa de sanció administrativa, que l'empresa no ha comès cap infracció penal ni administrativa i, finalment, que la manca d'exigència de responsabilitat penal vincula tant l'Administració com aquesta Sala. 3r.- La representació de la CASS s'ha oposat a l'incident, en base a què els arguments de la part agent es limiten a reproduir les qüestions que ja van ser objecte del litigi, i que en cap cas són rellevants des de la perspectiva de l'article 10 de la Constitució. FONAMENTS DE DRET Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada. Que els recurrents estiguin disconformes amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que la Constitució no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori. Convé insistir en el fet de què l'article 18 bis, apartat 3r., de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, ja que l'agent es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés, sense justificar la possible vulneració del dret fonamental que denuncia. Tercer.- De tota manera, les argumentacions de l'agent han de ser desestimades en base als següents raonaments: La cotització suplementària que regulava l'article 17 del Reglament Tècnic no té en cap cas un caràcter sancionador. Es tracta de rescabalar la CASS pels imports que aquesta ha hagut d'abonar a l'assegurat com a conseqüència d'una actuació negligent de l'empresari, i així resulta del propi precepte, quan afirma que "la Caixa podrà exigir-li la totalitat o part de les despeses que ha comportat el dit accident". L'agent va ser sancionada com a responsable d'una infracció administrativa per vulneració de la normativa sobre seguretat en el treball. Aquesta resolució no va ser recorreguda, de manera que es tracta d'un acte ferm, que no pot ser desconegut ara per l'empresa. El fet de què no s'exigís cap responsabilitat penal als directius de la societat agent no impedeix exigir el pagament de la cotització suplementària a l'empresa. En primer lloc, perquè no hi ha contradicció entre els fets que han tingut en compte una i altra jurisdicció i, en segon lloc, perquè els fonaments jurídics aplicats en un i altre cas són diferents, com a conseqüència obligada de la diferent normativa que regeix en cada àmbit. Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda: - Desestimar l'incident de nul·litat que promou l'entitat Seco contra la sentència núm. 11-2014, dictada per aquesta Sala el 28 de març de 2014, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE