Résumé

# Juridiction andorrane, — > Décision commentée : Juridiction andorrane, — ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) > > Identifiants figurant dans le texte : ROJ ATSJAD 55/2014 ; ECLI:AD:TSJADAD:2014:55A ; recours n° 48/13 ; NIG TC-144-4/12. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, aute du 28 mars 2014. ## Faits et procédure Le Tribunal de Corts d'Andorre a rendu, le 21 octobre 2013, un aute rejetant la récusation de la batlle Mme Palomo. La récusation avait été formée par M^e Vara, avocat, en son nom propre et en qualité de défenseur de MM. Amador et Garzón, dans la cause n° TC-144-4/12. Par un incident préalable, l'appelant avait demandé l'abstention du magistrat M. Coll. Celle-ci a été examinée et rejetée par l'aute R-001/13 du 29 janvier 2014, qui n'a pas donné lieu à récusation. M^e Vara a interjeté appel contre l'aute du 21 octobre 2013 et a sollicité l'estimation de sa prétention. Le ministère public, saisi du recours par un rapport du 22 novembre 2013, s'est opposé à l'appel et a conclu à la confirmation de la décision attaquée. La formation de jugement était composée de MM. Yves Picod, président et rapporteur, et de Mmes Marie Conte et Fátima Ramírez Souto. La date de l'éventuelle audience n'est pas précisée dans la décision (non précisé dans la décision). ## Question de droit La question posée au Tribunal Superior de Justícia était double. Il lui fallait d'abord déterminer si la juridiction d'appel était compétente pour connaître d'un appel formé contre une décision du Tribunal de Corts statuant sur la récusation d'une batlle. Il lui fallait ensuite établir si une telle décision était susceptible de recours. Le texte ne soulève pas de difficulté tenant au fond de la récusation. Il porte exclusivement sur la recevabilité de la voie de recours et sur la répartition des compétences entre les juridictions andorranes en matière de récusation. ## Solution et dispositif Le Tribunal Superior de Justícia répond d'abord à la question de compétence. Il retient que les articles 75 de la Llei qualificada de la Justícia et 7.5 du Codi de procediment penal doivent être lus ensemble. Selon le raisonnement de la juridiction, la décision sur la récusation d'un batlle relève de la juridiction qui connaît en second degré des décisions de ce magistrat. Le texte énonce : « Si la recusació es formula contra un Batlle, la competència per resoldre és del Tribunal de Corts, si es tracta d'un Batlle que exerceix jurisdicció penal » (fondement de droit n° 3, traduction libre). Pour la juridiction civile ou administrative, la compétence revient respectivement à la Sala Civil ou à la Sala Administrativa du Tribunal Superior

ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar Aute de data 21 d'octubre del 2013, en la causa de referència, pel qual resolia "Rebutjar la recusació de l'Hble. Batlle Sra. Palomo, formulada per la representació lletrada de Amador i Garzón, l'advocat Sr. Vara, en la present causa núm. TC-144-4/12". II.-RESULTANT: Que el Lletrat Sr. Vara, en nom i representació pròpia i com a lletrat defensor del Sr. Amador i del Sr. Garzón va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentat Aute del Tribunal de Corts, demanant l'estimació de la seva pretensió. Com a qüestió prèvia sol·licità la inhibició del magistrat Sr. Coll, que ha estat tramitada i resolta per l'aute R-001/13, de data 29 de gener del 2014, no donant lloc a la recusació plantejada. III.-RESULTANT: Que havent donat trasllat del recurs al Mgfc. Ministeri Fiscal, per informe de data 22 de novembre del 2013, s'oposa al recurs formulat i interessa la confirmació de l'aute recorregut. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que, com ja té dit aquesta Sala (Aute 44-08), el règim legal aplicable a les recusacions està establert en els articles 75 de la Llei Qualificada de la Justícia i 7.5 del Codi de Procediment Penal. Estableix l'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia que el Tribunal Superior resoldrà sobre les recusacions quan aquestes no haguessin estat acceptades per la Batllia o el Tribunal de Corts, i que si la recusació s'adrecés a un Magistrat del Tribunal Superior, serà resolta per una secció de tres membres de la qual no podrà formar part el recusat. Per la seva part, l'article 7.5 del Codi de Procediment Penal disposa que el Tribunal Superior resol sobre les recusacions dels membres del Tribunal de Corts, i aquest, sobre les dels batlles. Si la recusació s'adreça a un membre del Tribunal Superior, l'ha de resoldre una secció de tres membres de la qual no pot formar part el recusat. Una correcta interpretació d'aquests articles permet concloure que la decisió sobre la recusació d'un Batlle o d'un Magistrat del Tribunal de Corts la resol el Tribunal que coneix de la segona instància, és a dir, en el cas d'una recusació no acceptada contra un Magistrat del Tribunal de Corts és clar que l'òrgan que ha de resoldre és la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, ja que a aquesta Sala li correspon conèixer dels recursos d'apel·lació contra les resolucions del Tribunal de Corts. Si la recusació es formula contra un Batlle, la competència per resoldre és del Tribunal de Corts, si es tracta d'un Batlle que exerceix jurisdicció penal, ja que li correspon al Tribunal de Corts conèixer els recursos d'apel·lació contra les resolucions dels Batlles instructors i dels que composen tant l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlles com l'Hble. Tribunal de Batlles. Però si la recusació es formula contra un Batlle que exerceix jurisdicció civil o jurisdicció administrativa, la competència per resoldre sobre la recusació li correspon, respectivament, a la Sala Civil o a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, que són els òrgans competents per conèixer dels recursos d'apel·lació contra les resolucions dictades en la primera instància per aquells Batlles. És per aquest motiu pel que en l'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia i en l'article 7.5 del Codi de Procediment Penal s'esmenta al Tribunal Superior de Justícia. En tot cas, contra la resolució que dicti tant el Tribunal de Corts com la Sala Civil o la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia resolent sobre la recusació no hi cap recurs. Per això és obvi que aquest Tribunal no pot dictar resolució deixant sense efecte l'aute del Tribunal de Corts de data 21 d'octubre del 2013 perquè, com ja s'ha exposat, contra dita resolució no hi cap recurs. Decisio La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, A C O R D A 1.- La inadmissió del recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Vara, en nom i representació pròpia i com a lletrat defensor del Sr. Amador i del Sr. Garzón. 2.- Notifiqui's a les parts interessades i retorni's la causa al M.I. Tribunal de Corts per al seu compliment i execució. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al M.I. Tribunal de Corts, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.