Résumé

# TSJ d'Andorre, Sala Civil, 20 mars 2014, ATSJAD 71/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:71A) > Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 20 mars 2014, ATSJAD 71/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:71A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure La décision émane de la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre (TSJ), statuant sur un incident d'abstention (recurs A026/14, référence TSJC-026/14). Elle a été rendue le 20 mars 2014, sous la présidence de Mme Eulàlia Amat Llari, avec MM. Joan Manel Abril Campoy (magistrat rapporteur) et Pere Pastor Vilanova. Par un rapport daté du 13 février 2014, la Batlle (juge de première instance) Mme Gibert informe le TSJ qu'elle a décidé de s'abstenir dans la procédure civile n° 0773-7/2013, engagée selon la voie ordinaire par Mme Castilla, agissant au nom et pour le compte de son fils mineur Almansa, contre Mme Suárez et la société Tejada. Le motif invoqué est une « amistat manifesta » (amitié manifeste) avec Mme Tur, avocate de la partie défenderesse. Le rapport de la juge justifie cette amitié par son exercice antérieur de l'avocature pendant plus de dix ans, dont serait né un lien dépassant la sphère professionnelle, se traduisant par un contact périodique et le partage régulier de moments de loisir, tant dans des lieux privés que publics. Le dossier ne précise pas la nature exacte de l'objet du litige principal ni le stade précis de la procédure (non précisé dans la décision). ## Question de droit La question posée au TSJ est double : 1. **Compétence et procédure** : il revient au TSJ, en vertu de l'article 75 de la Llei qualificada de la Justícia, d'apprécier le bien-fondé de l'admission d'une décision d'abstention prise par un Batlle ou un magistrat. 2. **Fond** : l'amitié entretenue entre le juge et l'avocate d'une partie constitue-t-elle une cause d'abstention au sens de l'article 73, sixième alinéa, de la même loi, c'est-à-dire une « amistat o enemistat manifesta » avec l'une des parties ou l'un de leurs avocats ? Cette question renvoie à la tension classique entre l'impartialité subjective du juge, appréciée au regard de ses convictions personnelles, et l'apparence d'impartialité, qui touche à la confiance que la justice doit inspirer aux justiciables. ## Solution et dispositif Le TSJ admet l'abstention. Il pose d'abord le cadre doctrinal tiré de la jurisprudence de la Cour européenne des droits de l'homme relative à l'article 6 de la Convention, en citant les arrêts *Delcourt* (1970), *De Cubber* (1984), *Castillo Algar* (1998), ainsi que *Fey c. Autriche* et *Wettstein c. Suisse*. Il retient que l'apparence d'impartialité est intimement liée à la confiance que les tribunaux doivent inspirer dans une société démocratique. Le dispositif est rédigé ainsi, dans sa traduction fidèle du catalan : > « Donar per admesa la decisió d'abstenció formulada per l'Honorable Batlle Sra. Gibert, en el marc dels autes civil número 0773-7/2013, instat per la Sra. Castilla, actuant en nom i representació del seu fill menor Almansa, contra la Sra. Suárez i la companyia Tejada, per motiu d'amistat manifesta amb la Sra. Tur, lletrada de la part defenent. » En traduction française : « Admettre la décision d'abstention formulée par l'Honorable Batlle Mme Gibert, dans le cadre de la procédure civile n° 0773-7/2013, engagée par Mme Castilla, agissant au nom et pour le compte de son fils mineur Almansa, contre Mme Suárez et la société Tejada, pour cause d'amitié manifeste avec

En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de març de 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Que mitjançant informe de data 13 de febrer del 2014, l'honorable Batlle Sra. Gibert, comunica al M.I. Tribunal Superior de Justícia que ha decidit abstenir-se dels autes registrats sota el número 0773-7/2013, del judici civil seguit pel procediment ordinari instat per la Sra. Castilla, actuant en nom i representació del seu fill menor Almansa, contra la Sra. Suárez i la companyia Tejada, per motiu d'amistat manifesta amb la Sra. Tur, lletrada de la part defenent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- L'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia atribueix al Tribunal Superior de Justícia d'Andorra la facultat per a decidir sobre la procedència de l'admissió de les decisions d'abstenció que prenen els Batlles o Magistrats. La Batlle Sra. Gibert va emetre informe, de data 13- 02-2014, segons el qual i en el marc dels autes núm. 0773-7/2013, manifestava la seva intenció d'abstenir-se com a Batlle ponent, de conformitat amb la causa prevista a l'apartat sisè de l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia. En concret, justificava la concurrència de la causa en que "A resultes del meu exercici previ de l'advocacia durant més de deu anys, va néixer una amistat amb la Sra. Tur, que sobrepassa l'esfera professional, i és manifesta en el sentit de què mantenim contacte periòdic i regularment compartim moments de lleure en llocs tant privats com públics" II.- L'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia determina que és causa d'abstenció l'amistat o enemistat manifesta amb qualsevulla de les parts o els seus advocats. Esdevé essencial per a la resolució de la present qüestió, tenir present que la doctrina del Tribunal europeu de Drets Humans respecte de l'article 6 de la Convenció (Afer Delcourt, 17-01-1970, Afer De Cubber, 26- 10-1984 o Afer Castillo Algar- 28-10-1998) ha reconegut que en una societat democràtica l'aparença d'imparcialitat es connecta íntimament amb la confiança que els Tribunals inspiren a la mateixa. I, en aquest sentit, s'ha afirmat que, en l'extrem que ens afecta, relatiu a la imparcialitat subjectiva, que es tradueix en que el Tribunal no ha de tenir prejudici o inclinació personal respecte de cap de les parts, però a més ha d'oferir garanties suficients per a excloure qualsevol dubte legítim al respecte (cfr. Fey c. Austria o Wettstein c. Suiza). Cal, per tant, analitzar quines exigències han de concórrer per a poder analitzar l'amistat com a manifesta. En primer terme, l'adjectiu "manifesta" que es predica tant de l'amistat com de l'enemistat significa clarament evident o que es mostra de forma molt clara. Però, en ares de donar compliment a la voluntat del legislador que vetlla per la imparcialitat (en aquest supòsit, en la seva vessant subjectiva) del jutjador, no n'hi ha prou amb que l'amistat sigui manifesta o evidenciada a l'exterior, perquè això suposaria deixar fora aquelles relacions d'amistat íntimes o profundes que no es manifestessin a l'exterior o es mantinguessin reservades, per quant també en aquests supòsits caldria apartar al jutjador del coneixement del cas, degut al grau intens de l'amistat que manté amb una de les parts o amb un dels seus advocats. D'aquí que, en segon terme, caldria afegir que una amistat manifestada a l'exterior o explicitada, si no arriba a assolir les exigències de ser una amistat íntima, intensa o molt estreta, no hauria de motivar l'abstenció del Batlle o Magistrat, tota vegada que la simple relació d'amistat si no assoleix una vinculació estreta i un caire intens, no pot posar en dubte la imparcialitat del jutjador. I, en tercer terme, cal tenir en compte que les causes d'abstenció i de recusació mereixen una interpretació restrictiva, a la vegada que si s'admetés una interpretació extensiva de les causes d'abstenció, fonamentades en l'amistat manifesta, sense les exigències abans referides, comportaria l'exclusió de la funció jurisdiccional en molts dels jutjadors simplement per l'existència d'una amistat evidenciada a l'exterior. I, respecte de la causa que s'analitza, si bé en totes elles es requereix una anàlisi de les circumstàncies concretes i objectives que es produeixen, aquesta tasca esdevé molt més difícil quan la causa d'abstenció es fonamenta en la vessant subjectiva, caracteritzada per la concurrència d'una relació d'amistat o enemistat manifesta. Si les consideracions anteriors les posem en relació amb el cas que ara es planteja, si bé es pot considerar que l'existència d'una relació d'amistat que es relata que ultrapassa l'esfera professional i comporta el manteniment d'un contacte periòdic, no seria per si suficient per a justificar l'abstenció, el grau d'estretesa o intensitat de l'amistat sí es derivaria del fet de posar de manifest que es comparteixen, de manera regular, moments de lleure, no solament en llocs públics, sinó també privats, la qual cosa, atès aquest grau de vinculació i de profunditat de la relació d'amistat, així manifestada a l'exterior, podria fer dubtar de la imparcialitat del jutjador. Per tant, en atenció a les coordenades i circumstàncies descrites, s'ha d'admetre la causa d'abstenció formulada per l'Hble. Batlle Sra. Gibert. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Donar per admesa la decisió d'abstenció formulada per l'Honorable Batlle Sra. Gibert, en el marc dels autes civil número 0773-7/2013, instat per la Sra. Castilla, actuant en nom i representació del seu fill menor Almansa, contra la Sra. Suárez i la companyia Tejada, per motiu d'amistat manifesta amb la Sra. Tur, lletrada de la part defenent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.