Résumé

# ATSJAD 73/2014 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 mars 2014) > Décision commentée : ATSJAD 73/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:73A, recours A067/14 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI).* ## Faits et procédure La Batlle Sra. Barberà, magistrate du premier degré de la juridiction andorrane, a adressé au Tribunal Superior de Justícia (TSJ) un rapport daté du 25 février 2014. Elle y indiquait son intention de s'abstenir dans une procédure civile (procédure abrégée, dossier B-0105-4/14) opposant M. Garzón à M. Pombo. Le motif invoqué était une « amistat manifesta » (amitié manifeste) avec M. Morell, avocat de la partie demanderesse. Dans son rapport, la Batlle exposait que sa famille et elle entretenaient avec M. Morell une amitié de longue date, caractérisée par plusieurs séjours en commun à l'étranger, la participation à des célébrations familiales, le fait d'avoir été témoin de son mariage, des visites fréquentes à son domicile et des dîners réguliers. Le magistrat rapporteur désigné était M. Joan Manel Abril Campoy. La Sala Civil était composée, outre lui, de la présidente Mme Eulàlia Amat Llari et de M. Pere Pastor Vilanova. Le texte ne précise pas si les parties ont présenté des observations sur l'abstention (non précisé dans la décision). ## Question de droit La question posée était double. Il s'agissait, d'une part, de savoir si la relation d'amitié décrite constituait une « amistat manifesta » au sens de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia (LQJ), en son sixième cas d'abstention. Il fallait, d'autre part, déterminer l'étendue du contrôle du TSJ, lequel tient de l'article 75 LQJ le pouvoir de statuer sur le bien-fondé de l'abstention d'un Batlle ou d'un magistrat. Le TSJ devait ainsi concilier deux exigences : la protection de l'impartialité subjective du juge, d'une part, et la préservation de la fonction juridictionnelle contre une extension excessive des causes d'abstention, d'autre part. ## Solution et dispositif Le TSJ admet l'abstention. Son raisonnement repose sur trois exigences, qu'il dégage de la notion d'amitié « manifeste ». **Premièrement**, l'adjectif « manifeste » désigne ce qui est clairement évident ou se montre de façon très nette. Toutefois, la Cour ne s'en tient pas à la seule extériorisation : une amitié intime ou profonde, demeurée discrète, doit également pouvoir fonder l'abstention, en raison de l'intensité du lien. **Deuxièmement**, une amitié extériorisée n'est pas suffisante si elle n'atteint pas un degré « intime, intense ou très étroit ». La simple relation d'amitié, dépourvue de lien étroit et intense, ne saurait mettre en doute l'impartialité du juge. **Troisièmement**, les causes d'abstention et de récusation appellent une interprétation restrictive. Une interprétation extensive, fondée sur toute amitié apparente, conduirait à écarter de nombreux juges de l'exercice de la fonction juridictionnelle. Appliquant ces critères, le TSJ retient que « le degré de lien et de profondeur ainsi que le caractère manifeste de la relation d'amitié » entretenue avec l'avocat M. Morell « pourrait faire douter de l'impartialité du juge ». Il en tire la conséquence suivante, dans les termes de son dispositif : > « Donar per admesa la decisió d'abstenció formulada per l'Honorable Batlle Sra. Barberà, en el marc dels autes civil número B-0105-4/14, instat pel Sr. Garzón contra el Sr. Pombo, per motiu d'amistat manifesta amb el Sr. Morell, lletrat de la part agent. » *Traduction

En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de març del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Que mitjançant informe de data 25 de febrer del 2014, l'honorable Batlle Sra. Barberá, comunica al M.I. Tribunal Superior de Justícia que ha decidit abstenir-se dels autes registrats sota el número B-0105-4/14, del judici civil seguit pel procediment abreujat instat pel Sr. Garzón contra el Sr. Pombo, per motiu d'amistat manifesta amb el Sr. Morell, lletrat de la part agent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- L'article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia atribueix al Tribunal Superior de Justícia d'Andorra la facultat per a decidir sobre la procedència de l'admissió de les decisions d'abstenció que prenen els Batlles o Magistrats. La Batlle Sra. Barberá va emetre informe, de data 25- 02-2014, segons el qual i en el marc dels autes núm. B- 0105-4/2004, manifestava la seva intenció d'abstenir-se com a Batlle ponent, de conformitat amb la causa prevista a l'apartat sisè de l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia. En concret, justificava la concurrència de la causa en què "jo com la meva família tenim una manifesta amistat des de fa molts anys; hem passat diversos períodes vocacionals junts a l'estranger, coneix a tota la meva família, havent acudit a algunes celebracions familiars, ha estat testimoni de la meva boda, ha vingut en múltiples ocasions a casa meva, quedem sovint per sopar..., tractant-se tots aquests d'exemples il·lustratius de la intima amistat que mantenim." II.- L'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia determina que és causa d'abstenció l'amistat o enemistat manifesta amb qualsevulla de les parts o els seus advocats. Esdevé essencial per a la resolució de la present qüestió, tenir present que la doctrina del Tribunal europeu de Drets Humans respecte de l'article 6 de la Convenció (Afer Delcourt, 17-01-1970, Afer De Cubber, 26- 10-1984 o Afer Castillo Algar- 28-10-1998) ha reconegut que en una societat democràtica l'aparença d'imparcialitat es connecta íntimament amb la confiança que els Tribunals inspiren a la mateixa. I, en aquest sentit, s'ha afirmat que, en l'extrem que ens afecta, relatiu a la imparcialitat subjectiva, que es tradueix en que el Tribunal no ha de tenir prejudici o inclinació personal respecte de cap de les parts, però a més ha d'oferir garanties suficients per a excloure qualsevol dubte legítim al respecte (cfr. Fey c. Austria o Wettstein c. Suiza). Cal, per tant, analitzar quines exigències han de concórrer per a poder analitzar l'amistat com a manifesta. En primer terme, l'adjectiu "manifesta" que es predica tant de l'amistat com de l'enemistat significa clarament evident o que es mostra de forma molt clara. Però, en ares de donar compliment a la voluntat del legislador que vetlla per la imparcialitat (en aquest supòsit, en la seva vessant subjectiva) del jutjador, no n'hi ha prou amb que l'amistat sigui manifesta o evidenciada a l'exterior, perquè això suposaria deixar fora aquelles relacions d'amistat íntimes o profundes que no es manifestessin a l'exterior o es mantinguessin reservades, per quant també en aquests supòsits caldria apartar al jutjador del coneixement del cas, degut al grau intens de l'amistat que manté amb una de les parts o amb un dels seus advocats. D'aquí que, en segon terme, caldria afegir que una amistat manifestada a l'exterior o explicitada, si no arriba a assolir les exigències de ser una amistat íntima, intensa o molt estreta, no hauria de motivar l'abstenció del Batlle o Magistrat, tota vegada que la simple relació d'amistat si no assoleix una vinculació estreta i un caire intens, no pot posar en dubte la imparcialitat del jutjador. I, en tercer terme, cal tenir en compte que les causes d'abstenció i de recusació mereixen una interpretació restrictiva, a la vegada que si s'admetés una interpretació extensiva de les causes d'abstenció, fonamentades en l'amistat manifesta, sense les exigències abans referides, comportaria l'exclusió de la funció jurisdiccional en molts dels jutjadors simplement per l'existència d'una amistat evidenciada a l'exterior. I, respecte de la causa que s'analitza, si bé en totes elles es requereix una anàlisi de les circumstàncies concretes i objectives que es produeixen, aquesta tasca esdevé molt més difícil quan la causa d'abstenció es fonamenta en la vessant subjectiva, caracteritzada per la concurrència d'una relació d'amistat o enemistat manifesta. Si les consideracions anteriors les posem en relació amb el cas que ara es planteja, s'ha d'admetre la causa d'abstenció formulada per l'Hble. Batlle Sra. Barberá atès que el grau de vinculació i de profunditat i el caràcter manifest de la relació d'amistat que manté amb el lletrat Sr. Morell podria fer dubtar de la imparcialitat del jutjador. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Donar per admesa la decisió d'abstenció formulada per l'Honorable Batlle Sra. Barberá, en el marc dels autes civil número B-0105-4/14, instat pel Sr. Garzón contra el Sr. Pombo, per motiu d'amistat manifesta amb el Sr. Morell, lletrat de la part agent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.