ATSJAD ANDORRA, a 27 de maig del 2014 - ROJ: ATSJAD 84/2014
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 mai 2014
NuméroA357/13
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 84/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:84A), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 mai 2014
> Décision commentée : ATSJAD 84/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:84A, recours TSJC 357/13 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une demande du 11 avril 2013, Mme Zapata a sollicité des mesures provisionnelles au titre de l'article 63 de la loi qualifiée du mariage (LQM), dans le cadre du dossier B-0199-2/2010. Elle réclamait le versement d'une somme de 500 euros par mois à titre d'aide économique à l'encontre de M. Jover, avec lequel elle avait vécu en couple pendant dix-sept ans. La décision attaquée fait état, dans le rappel des conclusions, d'une somme de 600 euros, ce qui ne correspond pas au montant retenu dans les motifs (500 euros par mois). Le commentaire retient le montant mentionné dans les motifs.
Le tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté cette demande par un Aute du 11 septembre 2013. Il a considéré que le mariage fondant la demande était nul, Mme Zapata étant déjà mariée lorsqu'elle a épousé M. Jover à Finestrat (Alicante) le 16 janvier 1992. Son premier mariage, contracté à Canillo en 1971, avait été dissous par un divorce devenu définitif par jugement du 26 juillet 2000. Mme Zapata a interjeté appel en sollicitant la révocation de cet Aute et la fixation d'une pension de 600 euros.
La décision s'inscrit dans une série de procédures antérieures :
- une demande fondée sur l'article 64 LQM (dossier B-1642-5/2009), formée le 23 novembre 2009 et rejetée par Aute du 2 décembre 2009, non frappée de recours ;
- une demande fondée sur l'article 63 LQM (dossier B-0096-5/2010), formée le 21 janvier 2010 pour un montant de 1 500 euros par mois, rejetée par Aute du 21 mai 2010 puis confirmée en appel par la Sala Civil le 30 novembre 2010 ;
- une action au fond, toujours pendante au moment de la décision, dans laquelle M. Jover a formé une demande reconventionnelle en nullité du mariage de 1992.
(non précisé dans la décision) : l'issue de l'action au fond et la date exacte de la demande reconventionnelle.
## Question de droit
La Sala Civil devait déterminer si une demande de mesures provisionnelles d'aliments fondée sur un mariage dont la validité est contestée peut prospérer, et si une nouvelle demande identique peut être accueillie lorsque les circonstances n'ont pas changé depuis une décision antérieure devenue définitive sur ce point.
Cette question se décline en deux branches. La première porte sur l'incidence de la nullité potentielle du mariage sur la recevabilité et le bien-fondé de la demande. La seconde porte sur l'autorité attachée aux décisions provisoires rendues sur des demandes successives reposant sur les mêmes faits.
## Solution et dispositif
La Sala Civil écarte le recours. Elle juge d'abord que l'Aute attaqué est « prématuré », la question de la validité du mariage devant être tranchée par la sentence définitive dans l'action principale. Elle affirme ensuite que, quelle que soit la validité du mariage, la demande était recevable, car « els lligams personals mantinguts no es poden esborrar amb efectes retroactius » et que la déclaration de nullité ne prive pas d'effets le contractant de bonne foi, présumé (article 38 LQM). Elle rejette néanmoins la prétention « per altres motius », en relevant que les circonstances demeurent identiques à
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 27 de maig del 2014 - ROJ: ATSJAD 84/2014
ATSJAD 84/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:84A), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 mai 2014
Par une demande du 11 avril 2013, Mme Zapata a sollicité des mesures provisionnelles au titre de l'article 63 de la loi qualifiée du mariage (LQM), dans le cadre du dossier B-0199-2/2010. Elle réclamait le versement d'une somme de 500 euros par mois à titre d'aide économique à l'encontre de M. Jover, avec lequel elle avait vécu en couple pendant dix-sept ans. La décision attaquée fait état, dans le rappel des conclusions, d'une somme de 600 euros, ce qui ne correspond pas au montant retenu dans les motifs (500 euros par mois). Le commentaire retient le montant mentionné dans les motifs.
Le tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté cette demande par un Aute du 11 septembre 2013. Il a considéré que le mariage fondant la demande était nul, Mme Zapata étant déjà mariée lorsqu'elle a épousé M. Jover à Finestrat (Alicante) le 16 janvier 1992. Son premier mariage, contracté à Canillo en 1971, avait été dissous par un divorce devenu définitif par jugement du 26 juillet 2000. Mme Zapata a interjeté appel en sollicitant la révocation de cet Aute et la fixation d'une pension de 600 euros.
La décision s'inscrit dans une série de procédures antérieures :
une demande fondée sur l'article 64 LQM (dossier B-1642-5/2009), formée le 23 novembre 2009 et rejetée par Aute du 2 décembre 2009, non frappée de recours ;
une demande fondée sur l'article 63 LQM (dossier B-0096-5/2010), formée le 21 janvier 2010 pour un montant de 1 500 euros par mois, rejetée par Aute du 21 mai 2010 puis confirmée en appel par la Sala Civil le 30 novembre 2010 ;
une action au fond, toujours pendante au moment de la décision, dans laquelle M. Jover a formé une demande reconventionnelle en nullité du mariage de 1992.
(non précisé dans la décision) : l'issue de l'action au fond et la date exacte de la demande reconventionnelle.
Question de droit
La Sala Civil devait déterminer si une demande de mesures provisionnelles d'aliments fondée sur un mariage dont la validité est contestée peut prospérer, et si une nouvelle demande identique peut être accueillie lorsque les circonstances n'ont pas changé depuis une décision antérieure devenue définitive sur ce point.
Cette question se décline en deux branches. La première porte sur l'incidence de la nullité potentielle du mariage sur la recevabilité et le bien-fondé de la demande. La seconde porte sur l'autorité attachée aux décisions provisoires rendues sur des demandes successives reposant sur les mêmes faits.
Solution et dispositif
La Sala Civil écarte le recours. Elle juge d'abord que l'Aute attaqué est « prématuré », la question de la validité du mariage devant être tranchée par la sentence définitive dans l'action principale. Elle affirme ensuite que, quelle que soit la validité du mariage, la demande était recevable, car « els lligams personals mantinguts no es poden esborrar amb efectes retroactius » et que la déclaration de nullité ne prive pas d'effets le contractant de bonne foi, présumé (article 38 LQM). Elle rejette néanmoins la prétention « per altres motius », en relevant que les circonstances demeurent identiques à
Aute
TSJC-357/13
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment de mesures de l'article 63 de la llei qualificada del matrimoni, amb número d'expedient B-0199-2/2010, instades per la Sra. Zapata contra el Sr. Jover, en data 11 de setembre del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Aute, la part dispositiva del qual va decidir: "Primer.- Desestimar la demanda de mesures provisionals de auxilis econòmics presentada en data 11 d'abril de 2013 la Sra. Zapata. Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades. Tercer.- Donar trasllat a cada una de les parts els respectius escrits de conclusions presentats per la part adversa. Quart.- Notificar la present resolució a les parts interessades".
II.- La Sra. Zapata sol·licita la revocació de la decisió adoptada per l'Hble. Batlle i l'establiment d'una pensió d'auxilis econòmics per import de 600 EUR.
Els arguments revocatoris són els següents: el matrimoni celebrat amb el Sr. Jover era eficaç i estava convalidat segons les previsions de l'article 37.2 de la LQM; el Sr. Jover sabia que estava casada quan van contraure matrimoni el 16 de gener de 1992; no es podia divorciar l'any 1992 a Andorra; si el matrimoni es considerava nul, procedia aplicar el règim de les parelles de fet; no podia trobar treball degut a la seva edat i experiència; s'havia dedicat a la família durant els 17 anys de convivència amb el Sr. Jover.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A357/13 — Décision commentée
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- En el marc de la present causa B-0199-2/2010, la Sra. Zapata va formular, en data 11 d'abril del 2013, demanda de mesures provisionals de l'article 63 de la LQM. Una volta escoltada la part adversa, és a dir el Sr. Jover, l'Hble. Batlle va adoptar l'Aute denegatori de l'11 de setembre del 2013 i que és avui objecte d'apel·lació.
La repetida petició del dia 11 d'abril del 2013 perseguia, exclusivament, el pagament d'un auxili econòmic de 500 EUR/mes en favor de la Sra. Zapata.
La pretensió ha estat desestimada perquè el Tribunal a quo considera que el matrimoni que porta causa de l'auxili sol·licitat és nul. En efecte, queda acreditat a les actuacions que la Sra. Zapata era casada (Canillo, 28 de novembre de 1971) quan va contreure matrimoni amb el Sr. Jover (Finestrat, Alacant, 16 de gener de 1992). El primer matrimoni va quedar dissolt, per divorci, per sentència ferma del 26 de juliol del 2000.
II.- La decisió objecte d'apel·lació és prematura, tota vegada que haurà de ser examinada en el marc del procediment principal, en el qual el Sr. Jover articula, mitjançant demanda reconvencional, la declaració de nul·litat del matrimoni celebrat a Espanya el 16 de gener de 1992. Per tant, serà la sentència definitiva que haurà de resoldre aquella qüestió amb tota la profunditat que exigeix la controvèrsia. En qualsevol cas, sigui vàlid o no el matrimoni litigiós, la petició de la Sra. Zapata era admissible perquè els lligams personals mantinguts no es poden esborrar amb efectes retroactius i encara menys després de 17 anys de convivència. Resoldre altrament suposaria emparar un hipotètic enriquiment injust de la part adversa. Endemés, la declaració de nul·litat no invalida els efectes produïts respecte del contraent de bona fe, la qual es presumeix (article 38 de la LQM).
Nogensmenys, la pretensió de la Sra. Zapata no pot prosperar per altres motius.
En efecte, escau fer una breu cronologia del litigi principal que arrenca el 23 de novembre del 2009 i que no ha estat encara resolt en el fons. El mateix dia, la Sra. Zapata va formular, per peça separada (expedient B-1642- 5/2009), una primera demanda de l'article 64 de la LQM i que va ser desestimada per Aute de la Batllia del 2 de desembre del 2009. La resolució no va ser recorreguda. En aquella primera ocasió, la Sra. Zapata sostenia que es trobava sense feina i que no disposava de mitjans per viure, raó per la qual reclamava provisionalment "auxilis econòmics imprescindibles o pensió d'aliments i compensatòria a favor del fill menor Ferreras i meva, per la suma de MIL CINC-CENTS EUROS".
Posteriorment, concretament el 21 de gener del 2010, la Sra. Zapata torna a efectuar una nova demanda de mesures provisionals (expedient B-0096-5/2010), aleshores sota els auspicis de l'article 63 de la LQM, sol·licitant novament la fixació d'una pensió per aliments i auxilis econòmics a càrrec del pare de 1.500 EUR/mes (foli 1267). L'Hble. Batlle va refusar el pagament de cap quantitat en favor de la Sra. Zapata, mitjançant Aute del 21 de maig del 2010. El Tribunal raonava que no s'havia produït prova sobre les càrregues del matrimoni i que la interessada no demostrava estar impedida per al treball. Aquell extrem va ser confirmat per aquesta Sala (Aute del 30 de novembre del 2010) segons els motius que segueixen: "En efecte, la Sra. Zapata no proba ni tant sols indiciàriament que el seu estat de salut sigui el que afirma, ni quin era el contingut dels capítols matrimonials que manifesta haver signat sota pressió i per tant quin és el patrimoni que afirma que es troba a Letònia i que li correspon, ni com assumeix les despeses que diu que suporta amb els ingressos que afirma que percep, ni en tot cas acredita que els auxilis que defensa se li hagin de proporcionar de manera urgent".
Com s'ha indicat en el FD I, la recurrent ha adreçat, el dia 11 d'abril del 2013, una altra sol·licitud de mesures provisionals de l'article 63 de la LQM. Si observem les proves que acompanyen la petició, bàsicament aquelles practicades en la causa principal (foli 1475), hom s'adona que les circumstàncies continuen a ser les mateixes que anteriorment i que cap nova prova permet reconsiderar els arguments desestimatoris que aquesta Sala va emprar en dictar l'Aute del 30 de novembre del 2010. Per aquests motius, el recurs d'apel·lació no pot triomfar.
III.- No escau efectuar especial condemna en costes judicials, en seu d'apel·lació, com és costum en aquesta matèria (arg. novel·la 82, Capítol 10).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; CONFIRMAR l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 11 de setembre del 2013; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.