ATSJAD ANDORRA, a 27 de maig del 2014 - ROJ: ATSJAD 86/2014
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 mai 2014
Numéro6/14
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 86/2014 (Tribunal superior de justice d'Andorre, 27 mai 2014)
> Décision commentée : ATSJAD 86/2014, Sala Civil, 27 mai 2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:86A, recours n° 6/14 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 6 janvier 2009, un véhicule Ford conduit par M. Azorin, assuré auprès de la compagnie S., a pénétré dans l'enceinte d'une station-service appartenant à la société ORG_0. Une plaque de verglas présente sur le sol a provoqué une perte de contrôle du véhicule, qui a heurté un distributeur de carburant. Un véhicule Toyota en train de faire le plein a également été endommagé. Il n'est pas contesté que la plaque de glace était la cause de la glissade (*fonaments*, I et II).
La société ORG_0, assurée auprès de la compagnie X., demanderesse, a été indemnisée ou a fait valoir sa créance, et la compagnie X. a introduit, le 11 février 2010, une action en paiement de 13 550,28 euros, selon la procédure ordinaire, contre la société Y. SA, représentant de la compagnie S. en Andorre. La demande tendait également aux intérêts légaux et à la totalité des dépens.
Par un *aute* du 30 avril 2013, le Tribunal de batlles a rejeté l'exception de prescription et déclaré irrecevable l'exception de défaut de qualité à agir. Par sentence du 14 novembre 2013, il a rejeté la demande dans tous ses termes, absous la défenderesse et mis les dépens de première instance à la charge de la demanderesse.
La compagnie X. a interjeté appel en sollicitant, à titre principal, l'intégralité de sa demande et la condamnation de la partie adverse aux dépens des deux instances. À titre subsidiaire, elle demandait que sa responsabilité ne soit pas retenue au-delà de 10 %, et, à titre plus subsidiaire encore, qu'aucune condamnation aux dépens ne soit prononcée en première instance. La société Y. SA a conclu à la confirmation intégrale du jugement.
## Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs points, qui se ramènent à trois questions principales :
1. **La localisation de la plaque de verglas.** La demanderesse soutenait qu'il n'était pas établi que la plaque se trouvait à l'intérieur de l'enceinte de la station plutôt que sur la chaussée empruntée par le conducteur.
2. **L'imputation de la faute.** Il s'agissait de déterminer si la négligence de la station-service était la cause déterminante du sinistre, et si la faute du conducteur (vitesse excessive, absence d'équipements spéciaux, méconnaissance du code de la circulation) pouvait être retenue, éventuellement dans une proportion limitée à 10 %.
3. **La recevabilité des moyens nouveaux en appel** et l'application du principe de la charge des dépens.
## Solution et dispositif
La Cour a d'abord relevé que les moyens de l'appelante reprenaient, pour l'essentiel, ceux développés en première instance, auxquels le premier juge avait déjà répondu de manière complète. Elle a néanmoins procédé à une réponse motivée.
Sur la localis
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 27 de maig del 2014 - ROJ: ATSJAD 86/2014
ATSJAD 86/2014 (Tribunal superior de justice d'Andorre, 27 mai 2014)
Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 86/2014, Sala Civil, 27 mai 2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:86A, recours n° 6/14 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 6 janvier 2009, un véhicule Ford conduit par M. Azorin, assuré auprès de la compagnie S., a pénétré dans l'enceinte d'une station-service appartenant à la société ORG_0. Une plaque de verglas présente sur le sol a provoqué une perte de contrôle du véhicule, qui a heurté un distributeur de carburant. Un véhicule Toyota en train de faire le plein a également été endommagé. Il n'est pas contesté que la plaque de glace était la cause de la glissade (fonaments, I et II).
La société ORG_0, assurée auprès de la compagnie X., demanderesse, a été indemnisée ou a fait valoir sa créance, et la compagnie X. a introduit, le 11 février 2010, une action en paiement de 13 550,28 euros, selon la procédure ordinaire, contre la société Y. SA, représentant de la compagnie S. en Andorre. La demande tendait également aux intérêts légaux et à la totalité des dépens.
Par un aute du 30 avril 2013, le Tribunal de batlles a rejeté l'exception de prescription et déclaré irrecevable l'exception de défaut de qualité à agir. Par sentence du 14 novembre 2013, il a rejeté la demande dans tous ses termes, absous la défenderesse et mis les dépens de première instance à la charge de la demanderesse.
La compagnie X. a interjeté appel en sollicitant, à titre principal, l'intégralité de sa demande et la condamnation de la partie adverse aux dépens des deux instances. À titre subsidiaire, elle demandait que sa responsabilité ne soit pas retenue au-delà de 10 %, et, à titre plus subsidiaire encore, qu'aucune condamnation aux dépens ne soit prononcée en première instance. La société Y. SA a conclu à la confirmation intégrale du jugement.
Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs points, qui se ramènent à trois questions principales :
La localisation de la plaque de verglas. La demanderesse soutenait qu'il n'était pas établi que la plaque se trouvait à l'intérieur de l'enceinte de la station plutôt que sur la chaussée empruntée par le conducteur.
L'imputation de la faute. Il s'agissait de déterminer si la négligence de la station-service était la cause déterminante du sinistre, et si la faute du conducteur (vitesse excessive, absence d'équipements spéciaux, méconnaissance du code de la circulation) pouvait être retenue, éventuellement dans une proportion limitée à 10 %.
La recevabilité des moyens nouveaux en appel et l'application du principe de la charge des dépens.
Solution et dispositif
La Cour a d'abord relevé que les moyens de l'appelante reprenaient, pour l'essentiel, ceux développés en première instance, auxquels le premier juge avait déjà répondu de manière complète. Elle a néanmoins procédé à une réponse motivée.
Sur la localis
Aute
TSJC-06/14
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la companyia d'assegurances X. va formular demanda civil en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, en data 11-02-2010, contra la societat Y. SA, demanant que es dictés sentència condemnant la part demandada:
al pagament de l'import de 13.550,28.-euros en concepte de danys i perjudicis com a conseqüència d'un accident patit en data 06-01-2009 per la seva assegurada, la societat ORG_0, i provocat pel Sr. Azorin, assegurat prop de la companyia S., representada a Andorra per la defenent,
al pagament dels interessos legals des de la data del sinistre o subsidiàriament des de la contesta a la demanda,
al pagament de la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a determinar en tràmit d'execució de sentència.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 6/14 — Décision commentée
II.- La representació processal de la societat Y. SA, va formular una excepció dilatòria de prescripció de l'acció així com una excepció dilatòria de manca de legitimació activa.
Per Aute de data 30-04-2013, el Hble. Tribunal de Batlles va desestimar l'excepció de prescripció de l'acció i va inadmetre l'excepció de manca de legitimació activa.
III.- La representació processal de la societat Y. SA, va contestar a la demanda formulant amb caràcter peremptori l'excepció de manca de legitimació activa, i es va oposar a la demanda no acceptant cap responsabilitat en el sinistre.
Les parts van replicar i duplicar oportunament, i després que s'hagin practicat les proves, van presentar els seus escrits de conclusions.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 14-11-2013, decidint: "Primer.- Que hem de desestimar i desestimem l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa, formulada per la representació processal de la societat Y. SA, mitjançant l'escrit de contesta a la demanda presentat el dia 30 de maig del 2013.
Segon.- Que hem de desestimar i desestimem en tots els seus termes la demanda formulada per la representació processal de la companyia d'assegurances X. contra la societat Y. SA, havent d'absoldre consegüentment a aquesta darrera de les pretensions que s'hi contenen.
Tercer.- Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la part actora, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocada i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència. ".
V.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia d'assegurances X., demanant la seva revocació en el sentit d'estimar íntegrament la seva demanda i de condemnar a l'adversa a pagar les costes d'ambdues instàncies.
Subsidiàriament, demana que no se li imputi més d'un 10% de responsabilitat, amb condemna de l'adversa a pagar les costes d'ambdues instàncies.
Més subsidiàriament, demana que no es faci cap imposició de costes.
La representació processal de la societat Y. SA, demana la confirmació íntegra de la sentència amb imposició a l'agent de les costes de ambdues instàncies.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat en autes que en data 06-01- 2009, el Sr. Azorin, conduint el seu cotxe FORD Mondeo amb matrícula espanyola XXXX, assegurat prop de la companyia S. (representada a Andorra per la societat Y. SA), va entrar dins el recinte de la benzinera Z., ubicada a la XXXX, i propietat de la societat ORG_0, assegurada prop de la companyia demandant.
No és controvertit que com a conseqüència de la presència de plaques de gel, el Sr. Azorin va perdre el control del seu vehicle el qual va relliscar i va topar contra un dels sortidors de benzina, provocant-li danys.
Al caure el sortidor, o més precisament part d'ell (la columna metàl·lica de la paperera i de l'aigua), un vehicle de marca TOYOTA que estava repostant, també va resultar danyat.
II.- Els arguments de recurs emprats per la representació processal de la companyia X. són en substancia que: 1) no resta clar si la placa de gel es trobava efectivament en la zona de la benzinera o en la calçada per la que circulava el Sr. ENTITY_4; 2)que el fet que la placa de gel es trobi en la zona de la benzinera no impedeix que hi hagi responsabilitat del conductor; 3) que corresponia a aquest darrer prendre totes les mesures per a controlar els moviments del seu vehicle però al contrari ha vulnerat els preceptes reglamentaris del Codi de Circulació; 4) que els importants danys materials causats són una clara prova que circulava a una velocitat inadequada i que; 5) no s'ha acreditat que l'accident va ser causat per la negligència de la societat ORG_0.
El primer que s'ha de dir és que els arguments de l'escrit de conclusions de la part recurrent no són més que la reiteració dels arguments desenvolupats en primera instància i als quals el primer jutjador ja ha aportat una resposta complerta. Aquest motiu seria suficient per desestimar el recurs, però per tal de donar una resposta motivada, s'han de fer les consideracions següents.
Si pretén ara la part recurrent que no s'ha acreditat en quin concret lloc es trobava la placa de gel, força és de constatar que va indicar en el seu escrit de demanda que el Sr. Azorin "va entrar en el recinte de la benzinera...a fi efecte de repostar..i com a conseqüència del gel existent sobre el paviment va lliscar fins a col.lisionar..".
De fet, tant del peritatge aportat per la demandant (foli 29), que de la declaració amistosa (foli 25), com de la declaració del testimoni Sr. Garzón (foli 131), en ressurt indubtablement que la placa de gel que va provocar la relliscada del vehicle es trobava dins del recinte de la benzinera.
Ara bé, compartim el criteri del Tribunal de Batlles que pertocava a la demandant prendre totes les disposicions per evitar la presència de plaques de gel dins el recinte del seu establiment. Es tracta de la diligència deguda que s'ha d'exigir per part d'un establiment rebent públic.
El fet de no emprar totes les actuacions i comportaments que es trobaven al seu abast per impedir el sinistre, (com són per exemple tirar sal o sorra, informar als usuaris..), quant a més aquell era fàcilment previsible donat les circumstàncies climatològiques, constitueix una negligència.
Al contrari, no ha quedat acreditat cap culpa per part del Sr. Azorin. No s'ha provat que circulava amb massa velocitat o que la relliscada fos provocada pel fet de no portar equipaments especials.
Pel que fa la inadequació de la velocitat del vehicle del Sr. Azorin al moment de circular dins el recinte de la benzinera, contràriament a l'afirmació de la companyia recurrent, l'estudi dels danys al sortidor i als vehicles FORD i TOYOTA -en particular a través de les fotos aportades en autes (folis 35 a 47) així com de la factura de reparació del cotxe FORD( folis132 i 133) i del full d'incident redactat per un empleat de l'estació (foli 27)- no acredita l'existència d'una velocitat excessiva. Pel que fa als equipaments especials, no s'ha acreditat que el cotxe del Sr. Azorin no en portava i que existiria un vincle amb l'esdevinença de l'accident.
Per tant, és la presència de la placa de gel que constitueix la causa determinant del sinistre i la responsabilitat del mateix recau exclusivament sobre la societat ORG_0.
Per tot l'exposat cal confirmar la resolució d'instància.
III.- El segon aspecte del recurs és subsidiari i en relació amb el reconeixement d'una concurrència de culpes ja que entén la part recurrent que la seva responsabilitat no pot superar un 10%.
Però, es tracta d'un argument totalment nou que no pot ser examinat per primera vegada en aquesta alçada.
En tot cas, com s'ha determinat en el II.- CONSIDERANT la causa determinant és exclusivament la negligència de la societat demandant.
IV.- El últim greuge de la companyia d'assegurances X. és en relació amb les costes ja que al seu parer no escau fer especial condemna en costes de primera instància.
Però, la imposició de les costes processals es regeix pel principi objectiu del venciment, i a títol d'excepció la Novel·la 82, Capítol 10, atorga al jutge la facultat declarar en la seva sentència que les parts no estan obligades a l'import de les costes.
En el cas d'autes no existeix cap element justificant l'aplicació de l'esmentada excepció.
V.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent en costes d'aquesta alçada, en virtut del mateix principi del venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de la companyia d'assegurances X. contra la Sentència del Hble. Tribunal de Batlles de data 14-11-2013 que confirmen en tots els seus pronunciaments;
CONDEMNAR a la part recurrent a pagar les costes processals de segona instància;
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.