SENTÈNCIA DEMANDA D'EXECUCIÓ Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat per la Sra. Escolano contra l'Aute de 6-05-2013, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i ha confirmat íntegrament la seva part dispositiva. El recurs es basava en dos motius principals: la primera, que la quantia del procediment era indeterminada i que la limitació de les costes processals no estava justificada; i la segona, que la imposició de les costes processals no estava motivada. No obstant això, la Sala ha considerat que la quantia del procediment era perfectament quantificable en l'import dels llegats i que la limitació de les costes processals estava motivada per l'estimació parcial de l'incident d'execució. Conseqüentment, la Sala ha desestimat el recurs i ha imposat a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Aute Magistrats Joan Manel Abril Campoy Fátima Ramírez Souto Vincent Aniére TSJC-239/13 AUTE En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Providència de la Batllia, de data 2-02-2011, va requerir a la Sra. Escolano per tal que fes efectiva la suma de 57.323,63 euros, relatives a les costes de primera instància. La representació processal de la Sra. Escolano, en data 8-03-2011, va articular incident d'execució amb els motius que consten en el seu escrit. La representació processal del Sr. Sanç es va oposar a l'incident d'execució i va demanar la confirmació de la providència d'execució. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 6-05-2013, amb la següent part dispositiva: "DECIDEIX : 1er.- Estimar parcialment l'incident d'execució a la Providència d'execució de Sentència de data 02-02-2011 formulat per la representació processal de la Sra. Escolano, en relació a la demanda d'execució realitzada pel Sr. Sanç, rectificant-la en el sentit d'establir que els honoraris d'advocat s'han de fixar en 38.103,28 EUR, tot i confirmant-se però els seus restants pronunciaments. 2on.- Imposar al Sr. Sanç les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador quins però no podran ser superiors a la suma de 1.000 EUR (impostos inclosos) en allò relatiu a la intervenció de dits professionals del dret". III.- La representació processal de la Sra. Escolano va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, en data 19- 09-2013, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix, va demanar la revocació de l'Aute d'instància. Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 10-10-2013, va sol·licitar la confirmació de la resolució d'instància i la imposició a la recurrent de les costes processals. IV.- Per aute d'aquesta Sala de 28-02-2014 es va admetre com a prova documental l'escriptura d'acceptació i pagament de llegats atorgada pels litigants en data 20- 09-2012. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges que planteja la part que va promoure l'incident d'execució a la instància són dos. En primer terme, sustenta que no s'ha donat resposta als arguments exposats i que haguessin donat lloc a la íntegra estimació de l'incident, per la qual cosa es reiteren en aquesta alçada. Així, estima que a la nota d'honoraris d'advocat no es determina la base de càlcul, de manera que els propis actes evidencien que es tracta d'un litigi de quantia indeterminada, a la vegada que es corrobora amb la quantia de les taxes judicials. Entén també que la pretensió exercitada era la de lliurament de llegats i aquesta no està integrada per cap quantia, sinó que s'ha adverat que es tractava solament de l'atorgament d'una escriptura, sense cap lliurament possessori de béns immobles o mobles. Quant a l'escriptura de 20-09-2012 d'acceptació i pagament de llegats, de la mateixa s'infereix que l'objecte del judici és de quantia indeterminada, la pretensió consistia no en el nomen iuris de lliurament de llegats sinó en l'atorgament de l'escriptura i per això no va ser necessari cap acte de lliurament de la possessió, com així resulta, segons la recurrent, de les pàgines 13, 16, 20, 22, 23, 26 i 28 a 33, a la vegada que el document protocol·litzat de 25-09- 2012 ja reconeix que el Sr. Sanç era propietari del bé de major valor dels llegats. Afirma que tampoc la pretensió de la demanda reconvencional és quantificable i, si ho fos, seria de 3.701,56 euros. I, en segon terme, considera que la limitació de l'import de les costes processals no es troba justificada i per quant el mateix òrgan judicial va dictar el mateix dia una altra resolució per la qual desestimava l'oposició a l'execució formulada per aquesta part recurrent i li va imposar les costes sense limitació, de manera que constitueix un tracte desigual. II.- Aquesta Sala ja va tenir ocasió d'analitzar, en el Rotlle 315/11, que va donar lloc a l'Aute de 29-06- 2012, i en el qual la Sra. Escolano ja manifestava que la quantia del procediment era indeterminada o sense quantia. En aquell Aute vàrem resoldre que la quantia no la conformava, com pretenia la part executant, l'import dels llegats que han de ser lliurats i l'herència lliure, sinó només la quantia dels primers, atès que aquesta era la pretensió exercitada. I aquesta argumentació d'aquell Aute, mantinguda per l'òrgan judicial a quo, no pot veure's substituïda per l'argument que la minuta d'honoraris no estableixi quina és la base de càlcul o que les taxes que s'han liquidat corresponguin a un procés de quantia indeterminada per quant, sens perjudici de les possibles correccions que es puguin produir, la liquidació de les taxes no vincula al Tribunal a l'hora de decidir la quantia de l'afer i, per altra part, perquè, com refereix l'Aute recorregut al III considerant, la minuta presentada emprava les normes orientadores 12.1, 12.2 i 13. En segon terme, pel que es refereix a l'al·legació que la veritable pretensió o finalitat era la d'atorgament de l'escriptura pública d'acceptació i lliurament de llegats, tota vegada que així ressurt de l'escriptura de 20-09-2012 i que la possessió i els béns ja es trobaven en poder del legatari, aquesta tampoc pot triomfar per les següents consideracions. En primer lloc, no pot la part recurrent, en seu d'execució, intentar mutar l'objecte de les pretensions que es van discutir en el procés declaratiu i, com bé reconeix la mateixa recurrent, aquesta consistia (pàg. 12 del rotlle) en la reclamació del lliurament d'uns llegats. I, precisament, aquesta pretensió és, a criteri d'aquesta Sala, perfectament quantificable en l'import dels mateixos, sense que pugui ésser qualificada com a indeterminada. En segon lloc, l'escriptura de 20-09-2012, atorgada entre els litigants, refereix en l'expositiu A la clàusula testamentaria per la qual llegava al Sr. Sanç una sèrie de béns en nua propietat. Quant al contingut de la mateixa, no es pot compartir amb la recurrent que sigui un argument que la titularitat dels béns ja li corresponia al Sr. Sanç abans de l'atorgament de l'escriptura, per quant els llegats que s'hi contenen participen de la natura dels llegats per vindicationem o d'eficàcia real, de manera que, encara que no s'hagi lliurat la possessió al legatari, la propietat l'ostenta des de la mort del de cuius. I si s'analitza, no la part expositiva de l'escriptura, sinó la part que conté els atorgaments es pot observar amb claredat, en els apartats I i II que l'hereva fa lliurament dels llegats, amb el lliurament de la possessió, mediata en alguns casos, i confirmant-lo en la que ja detentava amb anterioritat, a la vegada que el legatari accepta aquests llegats. I, fins i tot, els propis atorgants (foli 155 al dors) pacten que es renuncia a reclamar res més contra l'hereva en concepte dels llegats, sense perjudici dels drets que es puguin derivar respecte de les costes processals en un anterior procediment judicial relatiu al lliurament objecte dels llegats, que és objecte de la present escriptura. Per tant, de la lectura de l'escriptura de 20-09-2012 no s'acredita que el veritable objecte fos solament l'atorgament de l'escriptura, ja que als anteriors arguments s'ha d'afegir que el reconeixement que el bé està al corrent de despeses i tributs o el coneixement de la situació possessòria (pàgs. 13, 16, 20, 22, 23 o 26) no obsten a les conclusions abans obtingudes, per quant el coneixement de la situació possessòria o del pagament de les despeses i tributs no significa que no hagi tingut lloc el lliurament dels llegats, amb el que això significa que no és sinó, en el cas dels llegats amb eficàcia real, el traspàs possessori a favor del legatari, sense que tampoc ho obsti el fet que el legatari ja ocupés alguns d'aquests béns, com un pis, accions o saldos dels comptes que refereix l'escriptura. Finalment, quant al certificat protocol·litzat que indica que la parcel·la de terreny de 57 metres de fondària consta a nom del Sr. Sanç des de 1998 (data de la mort del causant) i que apareix com a parcel·la independent al Cadastre, el notari, a diferència del certificat, adverteix (foli 143) que no es pot individualitzar jurídicament la referida parcel·la i procedeix a protocol·litzar el certificat del Comú d'Andorra, sense que es pugui ara, en seu d'execució, discutir si el domini o la quota sobre la totalitat de la finca matriu, en relació a la parcel·la llegada, li corresponia des de l'any 1998, sense que conti per quin títol, o aquest és realment el llegat disposat al seu favor, tota vegada que aquest extrem respecte del dubte sobre si havia adquirit el domini d'un dels béns llegats abans de l'atorgament del llegat a favor seu i de la mort del de cuius (curiosament coincidiria el domini amb la mort del causant, que seria la data també de translació del domini al legatari) s'hauria de discutir en el procés declaratiu, a la vegada que no obsta a les conclusions obtingudes que es desprenen de l'escriptura i del seu objecte segons s'ha raonat anteriorment. Consegüentment, aquest motiu es desestima. III.- El segon dels motius de recurs pivota sobre la imposició de les costes processals. Entén la recurrent que s'ha de revocar la limitació en la quantia de les costes processals per dues raons: la primera, per quant no existeix cap justificació per a establir la limitació i, la segona, perquè el mateix òrgan jurisdiccional en un supòsit de desestimació de l'oposició, en resolució dictada el mateix dia i en el mateix judici, va imposar les costes a la representada sense limitació. El segon dels arguments assenyalats per la recurrent no pot ésser acollit, tota vegada que de la pròpia al·legació de la recurrent ressurt que es tracta de dos supòsits diferents: en un d'ells, es dóna lloc a la desestimació de l'incident d'execució i per això s'imposen les costes processals, mentre que en el present cas es tracta d'un supòsit d'estimació parcial de l'incident d'execució. Quant al primer dels arguments, i sens perjudici que el criteri d'aquesta Sala quan s'ha produït l'estimació parcial de l'incident és la no imposició de les costes processals, tota vegada que no ha tingut lloc el venciment objectiu que exigeix el Codi 7,51,5, sinó que les pretensions de les parts han estat acollides o refusades només en part, el cert és que la part perjudicada per la imposició de les costes processals no ha impugnat la resolució judicial i, per tant, en ares de la congruència no pot aquesta Sala deixar sense efecte la imposició de les costes processals. Malgrat l'asseveració anterior, sí que es pot entendre que la resolució judicial conté la motivació o l'explicitació de les raons o arguments pels quals es pot explicar la imposició de les costes processals, però limitada en la seva quantia, tota vegada que, segon el IV Considerant, es raona que, degut a l'estimació parcial de l'incident, s'imposen a l'executant les costes però amb un límit de 1.000 euros. Així, encara que el criteri del tribunal a quo no coincideixi amb el que podia haver establert aquesta Sala, sí dóna compliment al deure de motivació i fonamentació de les resolucions judicials (art. 10 i 86 CA) i, per tant, també aquest segon argument i amb ell tot el motiu ha de ser desestimat. IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes derivades de la desestimació del recurs. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Escolano contra l'Aute de 6-05-2013, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE