Résumé

# ATSJAD 122/2014 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 23 juillet 2014) > Décision commentée : ATSJAD 122/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:122A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note de méthode : la référence canonique n'est pas renseignée dans les métadonnées fournies (« — »). La référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ ATSJAD 122/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:122A). Le lien renvoie au portail jurisprudentiel général, non à la page propre de la décision.* ## Faits et procédure La décision porte sur une demande de récusation formée dans le cadre du procédimiento civil TSJC-327/13. La société ORG_1 avait, le 6 juin 2014, formé un incident de nullité d'actuacions contre la sentence du 22 mai 2014. Elle soutenait que le magistrat ponent et rédacteur de cette sentence, M. Azorin, aurait dû s'abstenir sur le fondement de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, qui vise le juge ou magistrat ayant ou ayant eu « qualsevulla relació jurídica, mercantil o econòmica » avec l'une des parties ou leurs avocats. Le moyen reposait sur deux éléments : M. Azorin avait été salarié de la société dix-neuf ans auparavant, et il avait été affecté au même département qu'un demandeur à l'instance, M. Almansa. Le magistrat a refusé de se retirer. Il a exposé qu'il avait eu une relation de travail avec une autre entité, la société P Distribución SA, dix-neuf ans plus tôt, qu'il ne se souvenait pas avoir été collègue de M. Almansa, et qu'il avait siégé dans de nombreux litiges où ORG_1 était partie sans jamais être récusé, quatre affaires administratives et quatre affaires civiles étant citées à titre d'exemple. Le président du Tribunal supérieur a transmis la demande au magistrat pour rapport, puis, par acte du 11 juillet 2014, a désigné la Sala Penal pour statuer. La décision elle-même mentionne par ailleurs une « Sala Administrativa » dans l'en-tête de la récusation, incohérence qui ne modifie pas l'objet du litige mais que le lecteur doit relever. ## Question de droit La question posée est double : 1. **Au fond** : une relation de travail ancienne avec l'une des parties, ayant pris fin dix-neuf ans auparavant, et une affectation commune à un même département avec un demandeur, suffisent-elles à faire naître un doute légitime sur l'impartialité subjective du magistrat, au sens de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia ? 2. **Sur la démarche** : l'absence de récusation antérieure du magistrat dans d'autres affaires impliquant la même société, ainsi que la connaissance de sa participation au dossier avant la notification de la sentence, peuvent-elles être prises en compte pour apprécier le caractère sérieux de la demande ? Le Tribunal distingue expressément l'impartialité « objective », qui vise à écarter le contact préalable du juge avec l'objet du procès, de l'impartialité « subjective », qui concerne les relations entre le juge et l'une des parties. Seule cette seconde dimension est examinée en l'espèce (fondement II, 2). ## Solution et dispositif Le Tribunal rejette la demande de récusation. Il se fonde sur les motifs suivants, qui structurent le raisonnement : - **Fondement normatif** : l'exigence d'un tribunal impartial découle de l'article 10 de la Constitution et de l'article 6.1 de la Convention européenne des droits de l'homme. Elle garantit la crédibilité et la confiance des justiciables dans l'administration de la justice (fondement I). Les articles 73 à 75 de la Llei qualificada régissent à la fois l'abstention spontanée et la récusation ouverte aux personnes ayant qualité pour agir (article 74). - **Écoulement du temps** : le Tribunal estime que le

ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que en data 6 de juny de 2014 la Procuradora Sra. Vilar, actuant en representació de la societat ORG_1. en el marc del procediment civil TSJC- 327/13 va formular incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència de 22 de maig de 2014 per vulneració, entre altres, del dret a un procés degut substanciat per un Tribunal Imparcial en considerar que el Magistrat Ponent de la sentència, el M.I. Sr. Azorin s'hauria d'haver abstingut per donar-se el supòsit previst a l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia de tenir o haver tingut el Jutge o Magistrat qualsevulla relació jurídica, mercantil o econòmica amb qualsevulla de les parts o els seus advocats. II.- RESULTANT: Que per providència del M.I. President del Tribunal Superior de Justícia s'acordà trametre la recusació al Magistrat contra el que es va formular la recusació perquè emetés informe sobre la recusació, cosa que va fer, no acceptant-la. III.- RESULTANT: Per Acord de data 11 de juliol de 2014 dictat pel President del Tribunal Superior de Justícia fou designada aquesta Sala Penal per a resoldre en relació a la recusació plantejada. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT que el dret a què els assumptes sotmesos al debat judicial siguin resolts per un Tribunal (unipersonal o col·legiat) imparcial, com a exigència prevista a l'article 10 de la Constitució i a l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, garanteix la credibilitat i la confiança que mereix l'administració de justícia respecte dels justiciables en un Estat democràtic de dret. I, des d'aquesta òptica, la Llei Qualificada de la Justícia (articles 73 a 75) contempla i regula, per a salvaguardar la necessària imparcialitat del Tribunal que ha de resoldre un litigi, o bé que es pugui abstenir i apartar-se del coneixement del mateix quan aquesta imparcialitat es troba compromesa o bé, quan a criteri dels que gaudeixen de legitimació activa (article 74), es pugui recusar un Batlle o Magistrat si es considera que s'hauria d'haver apartat del coneixement de l'afer i no ho ha fet. La recusació constitueix, per tant, un mecanisme que permet a les parts articular la seva defensa envers la necessària imparcialitat del jutjador, la qual pot diferenciar-se en objectiva, que intenta evitar el contacte previ del jutge amb l'objecte del procés o subjectiva, essent aquesta la que s'examina en el present cas, tota vegada que es tracta de determinar les relacions que existeixen entre el jutjador i una de les parts. La representació de ORG_1. al·lega que el Magistrat Sr. Azorin s'hauria d'haver abstingut per donar-se el supòsit previst a l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia de tenir o haver tingut el Jutge o Magistrat qualsevulla relació jurídica, mercantil o econòmica amb qualsevulla de les parts o els seus advocats. II.-CONSIDERANT: que la representació de ORG_1. considera que el Magistrat Sr. Azorin, ponent i redactor de la sentència dictada en la causa TSJC-327/13, s'hauria d'haver abstingut per donar-se el supòsit previst a l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia de tenir o haver tingut el Jutge o Magistrat qualsevulla relació jurídica, mercantil o econòmica amb qualsevulla de les parts o els seus advocats, ja que va ser assalariat de la societat ORG_1. i a més a més estava adscrit al mateix departament que Almansa, demandant en la causa. El Magistrat recusat no ha acceptat la recusació al·legant que va tenir una relació laboral amb la societat P distribució SA. fa dinou anys, que no recorda haver estat company de feina de Almansa i que ha participat com a Batlle en nombrosos litigis on era part ORG_1. sense que mai s'hagués plantejat la seva recusació, citant quatre causes administratives i quatre civils a títol d'exemple. III.- CONSIDERANT que el temps transcorregut des del cessament de la relació laboral entre el Magistrat i la societat recusant es prou important com per a eliminar qualsevol sospita de falta d'imparcialitat en el mateix, sobre tot quan la modalitat de recusació al·legada sembla que té com a finalitat evitar que la relació actual o passada pugui predisposar al Magistrat a favor de la societat i no en contra com seria el cas. La falta de fonament atendible de la recusació l'evidencia el fet de que el Magistrat ha intervingut en altres assumptes en els que va ser part la societat, sense que se'l hagués recusat mai i en que coneixent ORG_1. la intervenció en aquesta causa del Magistrat abans de la notificació de la sentència -doncs se li va notificar un aute del 18 de març de 2014 d'admissió de proves signat pel Magistrat i es va practicar la prova en presència del procurador i del lletrat de la societat el dia 31 de març de 2014- no el va recusar. És per això que es pot concloure de forma raonable que la falta d'imparcialitat que s'atribueix al Magistrat Sr. Azorin no és més que una estratègia per a combatre el pronunciament desfavorable pels interessos de ORG_1. Respecte al fet, també al·legat, de que el Magistrat Sr. Azorin fou company de feina del Sr. Almansa ni ha resultat demostrat -ja que el Magistrat no ho recorda- ni, tot i que fos veritat, constitueix causa d'abstenció i recusació IV.- CONSIDERANT que per tot el que s'ha exposat s'ha de desestimar la recusació del Magistrat Sr. Azorin per no considerar-se compromesa la seva imparcialitat. Decisio Vist la legislació vigent, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble Andorrà, A C O R D A 1.- Desestimar la pretensió de recusació del magistrat Sr. Azorin. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni al M. I. Sr. President del Tribunal Superior de Justícia, als efectes escaients, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.