ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que per Aute de 16 de juliol del 2014, el M. I. Tribunal de Corts va decidir no atorgar l'extradició d'Jover demanada per les autoritats italianes en relació als delictes d'emissió de factures falses o altres documents per operacions inexistents i d'ocultació o destrucció de documents comptables tipificats als articles 8 i 10 del Decret Legislatiu italià de data 10 de març del 2000, núm. 74. II.-RESULTANT: Que contra l'esmentat Aute de 16 de juliol del 2014 interposà recurs d'apel·lació el Mgfc. MINISTERI FISCAL per considerar que es compleix el requisit de la doble incriminació dels fets objecte de la demanda d'extradició, ja que les conductes falsàries imputades a Jover també serien constitutives de delicte a Andorra, on existeix un impost indirecte equivalent a l'IVA denominat Impost General Indirecte (IGI), introduït per la llei 11/12 de 21 de juny i la defraudació del qual constitueix una infracció administrativa. Entén el Mgfc. MINISTERI FISCAL que les conductes de crear factures falses i de destruir documentació comptable fetes amb la intenció de defraudar l'IVA, malgrat que no constitueixen delicte fiscal, sí que són subsumibles als articles 430 i ss del Codi Penal Andorrà com a delictes falsaris, en ser possible que la falsedat tingui per finalitat defraudar l'IGI i no exigir la legislació italiana que la defraudació de l'impost sigui constitutiva de delicte, podent, per tant, ser infracció administrativa. També considera el Mgfc. MINISTERI FISCAL que l'existència de delicte fiscal a Andorra, malgrat que ho sigui només en relació a les rendes de l'estalvi, permetria tenir per complert el requisit de la doble incriminació. En cas de ser estimada la pretensió de la part s'interessa la readopció de mesures cautelars de caràcter personal respecte a Jover per a garantir la efectivitat de la seva entrega a les autoritats italianes. III.-RESULTANT: que l'advocat d'Jover s'ha oposat al recurs defensant els arguments emprats pel Tribunal de Corts per denegar l'extradició respecte a l'incompliment del requisit de la doble incriminació, afegint que, en qualsevol cas, les conductes imputades al Sr. Jover no serien constitutives de delictes falsaris al Codi Penal Andorrà, ja que no podria ser integrada ni a l'article 435 ni a l'article 441; que la demanda d'extradició no compleix el requisits de l'article 7.d) i 3.1 de la Llei Qualificada d'Extradició; i que l'estat de salut del Sr. Jover empitjoraria si es concedís la seva extradició, existint risc vital. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: que el M. I. Tribunal de Corts denega la extradició d'Jover perquè considera que no es compleix el requisit de la doble incriminació exigit per l'article 2.1 del Conveni Europeu d'Extradició i l'article 14.6 de la Llei Qualificada d'Extradició ja que els delictes que se li imputen són de caràcter fiscal en relació a la defraudació de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i a Andorra l'únic delicte fiscal existent ho és en relació a les rendes de l'estalvi. Considera, per tant, el Tribunal de Corts que els fets imputats a Jover no serien delicte a Andorra. Aquest Tribunal també considera que no es compleix el requisit de la doble incriminació. La demanda d'extradició d'Jover es fonamenta en la presumpta comissió per aquest de quatre delictes d'emissió de factures o altres documents per operacions inexistents amb la finalitat de permetre a tercers evadir el pagament de l'IVA, tipificats a l'article 8 del Decret Legislatiu italià de data 10 de març del 2000, núm. 74, i un delicte d'ocultació o destrucció de documents comptables amb la finalitat de evitar el pagament de l'impost sobre el valor afegit o permetre el frau a tercers. Es tracta de determinar si aquestes conductes també són delictives a Andorra i per a això el que és rellevant és que aquestes conductes puguin ser subsumides en un tipus penal sense que sigui necessària la coincidència terminològica o de "nomen iuris" de la figura delictiva ni la identitat dels tipus penals, però sí que és necessari que concorrin tots els elements- objectius i subjectius- d'algun tipus penal andorrà. Els delictes atribuïts per les autoritats italianes a Jover es troben tipificats amb una Llei de caràcter tributari, ja que són conductes falsàries de caràcter instrumental per a la evasió del pagaments d'impostos -en aquest cas sobre el valor afegit (IVA)-, sense que els articles 8 y 10 del Decret Legislatiu italià de data 10 de març del 2000, núm. 74 que les tipifica exigeixin que la defraudació tributària, que constitueix la finalitat de les conductes falsàries, sigui delicte o infracció administrativa. La finalitat o intenció d'eludir el pagament de l'IVA o de permetre el frau a tercers, que constitueix l'element subjectiu específic dels delictes imputats al Sr. Jover, tot i que a Andorra no existeix delicte fiscal en relació a la defraudació d'aquest impost, també pot concórrer, perquè hi ha un impost equivalent, denominat Impost General Indirecte (IGI), introduït per la llei 11/12 de 21 de juny, i la seva defraudació constitueix infracció administrativa. Per això, exigint només l'article 435 del Codi Penal andorrà que la finalitat de la creació de documents inautèntics sigui la seva introducció al tràfic jurídic, i sent possible que la creació dels documents pugui anar dirigida a eludir el pagament de l'IGI o permetre l'elusió de tercers, seria delictiva, en principi, la creació de factures falses, corresponents a operacions comercials inexistents, per a evitar el pagament de l'IGI o permetre la evasió per tercers. Tanmateix, l'article 441 del Codi Penal andorrà tipifica la destrucció, dany o ocultació de documents amb la finalitat d'obtenir un avantatge per l'autor o per un tercer i aquest avantatge podria ser el d'evadir el pagament de l'IGI. En definitiva, el fet que les conductes imputades a Jover estiguin tipificades en una norma penal especial de caràcter tributari considerem que, en principi, no constituiria un obstacle per al compliment del requisit de la doble incriminació si aquestes conductes també són punibles a Andorra, on actualment l'existència d'un impost equivalent a l'IVA determina que sigui possible la verificació de conductes falsàries destinades a l'elusió del seu pagament. II.- CONSIDERANT Que al Codi Penal andorrà la creació per un particular d'un document que reflecteixi una operació, en aquest cas, mercantil inexistent, està tipificada a l'article 435.1, però només si el que fa el document no és qui consta en el mateix com el seu autor, Així, es castiga a "qui amb la finalitat que sigui introduït al tràfic jurídic, crea un document atribuint- lo a qui no l'ha emès, o altera un document emès per una altra persona en algun element essencial". Si el document, malgrat que el seu contingut no sigui veritat, ha estat emès per la persona -sense ser funcionari o professional que tingui atribuït la facultat de fer constar per escrit la realitat d'un fet- que figura com el seu autor, tractant-se d'un document autèntic o genuí, la conducta falsària no és constitutiva de delicte. La conducta que s'atribueix a Jover és la d'emetre, com a administrador de les societats GE i ORG_0, societats creades per ell, factures falses, que no es corresponen a operacions mercantils que s'hagin realitzat de veritat. Com les factures es van emetre per qui figurava com el seu autor, ja que la persona jurídica actua al tràfic jurídic mitjançant el seus òrgans de representació i Jover era el seu administrador, les factures, tot i que de contingut fals, són autèntiques, en el sentit de genuïnes, i per tant la seva emissió no és constitutiva de delicte a Andorra. A la mateixa conclusió arribem respecte al delicte d'ocultació o destrucció de documents comptables. L'article 441 del Codi Penal andorrà castiga la destrucció, dany o ocultació de documents si tal conducta es fa per una persona a la que no pertany la documentació o no li pertany exclusivament. La destrucció o ocultació de documentació comptable que s'imputa a Jover, com és documentació d'una societat de la que és el seu administrador i que, segons la demanda d'extradició, ha estat creada i dirigida per ell, no es podria considerar aliena, en tant que seria ocultada o destruïda per la pròpia societat, qui només pot actuar a través dels seus representants. III.- CONSIDERANT que, a més a més, el requisit de la doble incriminació no només ha de concórrer en el moment de la sol·licitud d'extradició i entrega, sinó que també en el moment de la comissió dels fets pels que es demana l'extradició, per la lògica exigència dels principis de legalitat i d'irretroactivitat de la Llei penal desfavorable. La Llei 11/12 de 21 de juny de l'impost General Indirecte va entrar en vigor l'1 de gener de 2013 - Disposició final cinquena- i les conductes delictives imputades a Jover haurien estat comeses els anys 2011 y 2012, per la qual cosa en aquests anys, no existint un impost equivalent a l'IVA, no podia concórrer l'ànim específic d'evadir el pagament de l'Impost sobre el Valor Afegit exigit per les normes italianes en les conductes falsàries comeses a Andorra i, per tant, no es compliria el requisit de la doble incriminació en el moment de la comissió dels fets pels que es demana l'extradició. A més a més, no es pot oblidar una altra circumstància, la qual és que les conductes delictives imputades a Jover serien d'impossible comissió a Andorra, doncs tenen com a base o fonament que les importacions entre països que pertanyen a la Unió Europea no estan subjectes al pagament de l'IVA, mentre que a Andorra les importacions de béns estan subjectes a l'impost, de forma que el frau "carrusel" no és podria cometre. Com que no concorre el requisit de la doble incriminació, doncs els fets pels que es demana l'extradició no eren constitutius de delicte a Andorra ni en el moment de la seva comissió ni actualment, la extradició del Sr. Jover ha de ser denegada, confirmant-se la decisió amb el mateix sentit del M. I. Tribunal de Corts. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Mgfc. MINISTERI FISCAL contra l'aute de 17 de juliol de 2014 dictat pel M. I. Tribunal de Corts en la causa TC- EXT-01/14. 2.- Confirmar íntegrament dit aute. 3.- Declarar d'ofici les costes processals causades pel recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manen que, una vegada notificada la present a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE