ATSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2014 - ROJ: ATSJAD 146/2014
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 octobre 2014
NuméroA177/14
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (ATSJAD 146/2014)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 146/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:146A, Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 9 octobre 2014, recours A-177/14) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par acte du 31 juillet 2013, Mme Yuste a saisi le tribunal d'une demande de nomination d'un administrateur judiciaire pour l'hérédité de sa mère, Mme Morillo, décédée le 21 décembre 2011. Selon la requête, la défunte avait institué héritiers Mme Yuste et son frère, M. Vendrell, et avait consenti, par testament du 4 septembre 2002, des prélegs au profit de quatre petits-enfants. Aucun des héritiers n'avait accepté la succession ni y avoir renoncé. La requérante invoquait en outre l'incompatibilité entre ce testament et les capitulations matrimoniales conclues par ses parents en 1964. Elle faisait valoir que la succession était « désavantée et désatendue » et qu'une procédure ordinaire, enregistrée sous le numéro 0470-1/2013, portait sur la défense de l'hérédité jacente.
Par un *aute* du 27 mars 2014, le tribunal unipersonnel du Batlle a fait droit à la demande et désigné comme administrateur judiciaire le doyen du Collège des avocats d'Andorre, ou la personne qu'il désignerait. La mission décrite par cette décision porte sur l'administration et la conservation de l'hérédité, ainsi que, le cas échéant, la défense des intérêts de celle-ci en justice. L'administrateur devait prendre ses fonctions lorsque la décision deviendrait ferme.
MM. Vendrell, M.C.D. et L.C.D. ont interjeté appel. Ils soutenaient que la demande n'identifiait pas le patrimoine à administrer, que l'*aute* ne détaillait pas non plus les biens concernés, que le compte bancari XXXX était déjà géré par l'établissement dépositaire, et que la procédure 470-1/2013 n'avait aucun lien avec la présente affaire.
La Sala civil du Tribunal superior de justícia a rejeté l'appel. Elle a confirmé la décision de première instance et a mis les frais de l'instance d'appel à la charge des appelants.
## Question de droit
La décision pose deux questions principales. La première est de savoir si la nomination d'un administrateur de l'hérédité jacente se justifie lorsque les héritiers appelés n'ont ni accepté ni répudié la succession. La seconde est de savoir si l'indétermination du patrimoine successoral fait obstacle à une telle nomination.
Il convient aussi de relever la nature de la procédure. Le litige relève de la jurisdicció voluntària, c'est-à-dire d'une matière non contentieuse. La Sala relève d'ailleurs que la question de fond soulevée par les appelants (la titularité de certains avoirs) « échappe au cadre limité » de cette juridiction, ce qui conditionne la portée de la solution retenue.
## Solution et dispositif
La Sala fonde sa solution sur quatre considérations.
*Sur le régime de l'hérédité jacente.* La décision rappelle que l'hérédité non acceptée ni répudiée est dite jacente (*hereditas iacens*). Elle observe que la succession ne fait disparaître ni le patrimoine du défunt, qui demeure affecté au paiement des dettes successorales, ni, en principe, la titularité de ce patrimoine. Lorsque cette situation se prolonge, les co-héritiers, légataires, légitimaires ou créanciers peuvent subir un préjudice. Pour y remédier, la décision indique que le juge peut désigner un *curador* chargé de
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2014 - ROJ: ATSJAD 146/2014
Juridiction andorrane, — (ATSJAD 146/2014)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 146/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:146A, Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 9 octobre 2014, recours A-177/14) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par acte du 31 juillet 2013, Mme Yuste a saisi le tribunal d'une demande de nomination d'un administrateur judiciaire pour l'hérédité de sa mère, Mme Morillo, décédée le 21 décembre 2011. Selon la requête, la défunte avait institué héritiers Mme Yuste et son frère, M. Vendrell, et avait consenti, par testament du 4 septembre 2002, des prélegs au profit de quatre petits-enfants. Aucun des héritiers n'avait accepté la succession ni y avoir renoncé. La requérante invoquait en outre l'incompatibilité entre ce testament et les capitulations matrimoniales conclues par ses parents en 1964. Elle faisait valoir que la succession était « désavantée et désatendue » et qu'une procédure ordinaire, enregistrée sous le numéro 0470-1/2013, portait sur la défense de l'hérédité jacente.
Par un aute du 27 mars 2014, le tribunal unipersonnel du Batlle a fait droit à la demande et désigné comme administrateur judiciaire le doyen du Collège des avocats d'Andorre, ou la personne qu'il désignerait. La mission décrite par cette décision porte sur l'administration et la conservation de l'hérédité, ainsi que, le cas échéant, la défense des intérêts de celle-ci en justice. L'administrateur devait prendre ses fonctions lorsque la décision deviendrait ferme.
MM. Vendrell, M.C.D. et L.C.D. ont interjeté appel. Ils soutenaient que la demande n'identifiait pas le patrimoine à administrer, que l'aute ne détaillait pas non plus les biens concernés, que le compte bancari XXXX était déjà géré par l'établissement dépositaire, et que la procédure 470-1/2013 n'avait aucun lien avec la présente affaire.
La Sala civil du Tribunal superior de justícia a rejeté l'appel. Elle a confirmé la décision de première instance et a mis les frais de l'instance d'appel à la charge des appelants.
Question de droit
La décision pose deux questions principales. La première est de savoir si la nomination d'un administrateur de l'hérédité jacente se justifie lorsque les héritiers appelés n'ont ni accepté ni répudié la succession. La seconde est de savoir si l'indétermination du patrimoine successoral fait obstacle à une telle nomination.
Il convient aussi de relever la nature de la procédure. Le litige relève de la jurisdicció voluntària, c'est-à-dire d'une matière non contentieuse. La Sala relève d'ailleurs que la question de fond soulevée par les appelants (la titularité de certains avoirs) « échappe au cadre limité » de cette juridiction, ce qui conditionne la portée de la solution retenue.
Solution et dispositif
La Sala fonde sa solution sur quatre considérations.
Sur le régime de l'hérédité jacente. La décision rappelle que l'hérédité non acceptée ni répudiée est dite jacente (hereditas iacens). Elle observe que la succession ne fait disparaître ni le patrimoine du défunt, qui demeure affecté au paiement des dettes successorales, ni, en principe, la titularité de ce patrimoine. Lorsque cette situation se prolonge, les co-héritiers, légataires, légitimaires ou créanciers peuvent subir un préjudice. Pour y remédier, la décision indique que le juge peut désigner un curador chargé de
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-177/14
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment de nomenament d'un administrador per una herència jacent, amb número d'expedient J-0287-6/2013, instades per la Sra. Yuste, en data 27 de març del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va adoptar l'Aute següent: "Primer.- Donar lloc a les pretensions formulades per la representació processal de la Sra. Yuste, mitjançant l'escrit presentat en data 31 de juliol del 2013, i nomenar administrador judicial de l'herència relicta de la causant Sra. Morillo al Degà del col·legi d'Advocats d'Andorra, Sr. Cañellas, o la persona que aquest darrer designi, el quin haurà d'exercir les funcions d'administració i conservació de l'herència relicta de la causant i si escau la defensa dels interessos de la mateixa a judici, sense perjudici que dita administració judicial cessi una volta s'extingeixi la causa que ha motivat dita posada sota administració judicial i en tot cas un cop els cohereus instituïts hagin acceptat l'herència, havent de prendre possessió del seu càrrec la persona nomenada quan guanyi fermesa la present resolució judicial, als efectes d'acceptar el seu nomenament i assabentar-lo dels deures i obligacions inherents a la seva funció. Segon.- Donar trasllat a la representació processal de la promovent del present procediment dels escrits presentats en dates 11 i 21 d'octubre i 2 de desembre del 2013 per les representacions processals dels Srs. Martin, Vendrell, M.C.D. i Escudero i Vaquero
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A177/14 — Décision commentée
respectivament, i a aquestes darreres dels respectius escrits presentats per cadascuna d'elles, tot plegat als efectes escaients. Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".
II.- Els Srs. Vendrell, M.C.D. i L.C.D. han sol·licitat la revocació de la decisió adoptada per l'Hble. Batlle, en el sentit de desestimar la pretensió de la Sra. Yuste i de condemnar-la a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada.
Els arguments revocatoris són els següents: la demanda no indicava quin seria el patrimoni o cabal relicte desprotegit a administrar; l'Aute apel·lat tampoc detallava quins béns s'havien d'administrar ni què s'hauria de realitzar per la seva deguda administració; el compte bancari XXXX ja estava degudament administrat per l'entitat bancària dipositària; la tramitació dels autes 470-1/2013 no guardava cap relació amb la present causa ni eren dirigits contra els hereus de la difunta Sra. Morillo.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sra. Yuste va formular, en data 31 de juliol del 2013, un expedient de jurisdicció voluntària en què sol·licitava el nomenament d'un administrador judicial per tal de vetllar pel patrimoni i cabdal relicte de la seva difunta mare, la Sra. Morillo. La interessada exposava que la Sra. Morillo havia instituït hereus a ella i al seu germà Vendrell, tot ordenant uns prellegats en favor dels seus quatre néts (Alvarado i Escudero i Martin i G.O.C.) mitjançant testament atorgat el dia 4 de setembre del 2002. Afegia que cap dels hereus havia acceptat l'herència malgrat l'òbit de la causant (produït el 21 de desembre del 2011) per diversos motius, entre ells la incompatibilitat existent entre el repetit testament i els capítols matrimonials que van concloure els seus progenitors l'any 1964. La Sra. Yuste considerava, per tant, que l'herència estava desvalguda i desatesa, havent-se de donar compliment a les seves disposicions, a les expectatives dels prellegataris i a la defensa de l'herència jacent, que es discutia en el procediment ordinari 0470-1/2013.
L'Hble. Batlle va donar coneixement de la pretensió de la Sra. Yuste als Srs. Vendrell, Alvarado i Escudero i Martin i Vaquero.
El Srs. Vaquero i Martin es mostraven d'acord amb la mesura, entre altres extrems, per defensar els prellegats efectuats en favor seu.
El Srs. Vendrell i les seves filles Alvarado i Escudero s'oposaven al nomenament perquè el patrimoni no quedava identificat i el procediment actual no guardava cap mena de lligam amb el procés 0470-1/2013, on es denunciava la incorrecta administració dels diners dels germans Gerard i Yuste per part de la darrera.
El Tribunal a quo ha donat lloc a la demanda, en motiu de "la controvèrsia existent entre els hereus cridats respecte de l'abast del patrimoni relicte".
II.- L'herència no acceptada ni repudiada s'anomena jacent (hereditas iacens) i si aquesta situació s'allarga en el temps, poden ser perjudicats els co-hereus, legataris, legitimaris, creditors ... No es pot oblidar que la successió afecta únicament a la titularitat del patrimoni del causant i que no implica la desaparició del mateix, el qual queda destinat al pagament dels deutes hereditaris. Per evitar aquesta interinitat, negativa pel conjunt de la societat, la llei autoritza el jutge a designar un "curador" per representar l'herència, com també per administrar i conservar el patrimoni del causant (D 27, 10, 3; 42, 4, 8 i 9; 50, 4, 1-4) i això fins que l'hereu no l'adquireixi. En mateix sentit es pronunciava aquesta Sala en la seva sentència del 15 de maig de 1997, on es destacava que les funcions de l'administrador consisteixen en tenir cura del patrimoni hereditari i defensar els interessos de l'herència jacent. Per tant, el nomenament correspon quan, entre altres extrems que no venen al cas, existeix una situació d'interinitat que pot perjudicar a tercers, qual cosa s'ha de presumir per raó de la manca de titularitat de l'herència.
Aquest és el cas d'autes, tota vegada que els hereus cridats a la successió, tractant-se dels germans Yuste i Vendrell no han acceptat encara l'herència, com tampoc l'han repudiat, tot i l'obertura de la successió des del dia 21 de desembre del 2011. I el risc de perjudici de tercers subsisteix, en particular en detriment dels prellegataris, compte tingut de la repetida manca d'acceptació de l'herència. Per conseqüent, no es comparteix el criteri de la instància que estima la demanda de la Sra. Yuste en motiu de les discrepàncies sobre la titularitat de part dels havers que conformen el compte bancari 1111, sinó perquè calia sustentar el nomenament de l'administrador en la defensa dels creditors de l'herència (com al·legava expressament la promotora d'aquest procediment), entre ells dels dos prellegataris que s'han adherit a la pretensió de la Sra. Yuste.
III.- Els recurrents mantenen que la indeterminació de l'abast de l'herència impedia el nomenament d'un administrador. Aquest greuge esdevé inoperant perquè, a banda de la necessària col·laboració dels hereus en la recerca del patrimoni hereditari, el testament de la finada inclou una descripció dels seus béns i drets (no necessàriament exhaustiva), com ara el compte bancari XXXX, la meitat del qual ha estat prellegat als quatre néts per parts iguals (foli 7). A més, l'administració sol·licitada és en relació amb una universalitat, com és el cas d'una herència, sense que la llei exigeixi un inventari detallat.
Respecte de la missió confiada a l'administrador, ja s'ha dit més amunt que la funció consisteix en administrar, conservar i representar l'herència jacent. Si s'examina detingudament l'Aute impugnat, resulta que, en seu d'execució, l'administrador serà assabentat dels "deures i obligacions inherents a la seva funció", de manera que el abast podrà ser eventualment impugnat si resulta no conforme amb la missió confiada a l'administrador.
Els Srs. Vendrell, M.C.D. i Escudero fan valer, igualment, que el compte bancari XXXX era administrat per l'entitat bancària "Banca Mora". Malament pot administrar "Banca Mora" els havers d'un compte sense titular.
Pel que fa la connexió d'aquesta causa amb els autes 470-1/2013, es tracta d'una qüestió de fons que escapa de l'àmbit limitat de la jurisdicció voluntària.
Per tant, s'imposa el refús de l'oposició formulada pels recurrents.
IV.- La desestimació del recurs d'apel·lació suposa la condemna dels Srs. Vendrell, M.C.D. i Escudero a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pels Srs. Vendrell, M.C.D. i L.C.D.; CONFIRMAR l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 27 de març del 2014; condemnar els Srs. Vendrell, M.C.D. i Escudero a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.