SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Duque i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Ferreras i de la companyia Hoyos, va formular demanda civil a tramitar pel procediment ordinari, en data 24-01- 2002, contra la Agullo i la companyia ORG_1, demanant que, com a conseqüència d'un sinistre d'aigua, es dictés sentència: condemnant a la Comunitat de Propietaris demandada, a efectuar totes les reparacions determinades pel pèrit, Sr. Valverde per import de 201.460 pessetes; condemnant a la Comunitat de Propietaris demandada i la seva companyia d'assegurances, de forma solidària, a pagar a la companyia Hoyos la suma de 20.000 pessetes; condemnant als demandats a satisfer els danys i perjudicis que s'acreditin en període de proves o en període d'execució de sentència, i a satisfer les costes processals amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal de la Agullo va formular unes excepcions dilatòries de inadequació en el procediment seguit, de manca de legitimació passiva i subsidiàriament de manca de litisconsorci passiu necessari, així com d'indeguda formulació de la demanda, totes desestimades per Aute de data 23-02-2006. III.- Per Aute de data 08-04-2004, es va autoritzar al Sr. Tejada a realitzar les reparacions escaients sobre el volat del conjunt residencial C.O. Un cop realitzats dits treballs, la part agent va presentar un escrit per tal de modificar el seu demano, indicant que en definitiva, es sol·licitava que es dicti, en el seu dia, sentència: condemnant als demandats de forma solidària a satisfer a Hoyos la suma de 20.000 pessetes, més els interessos legals devengats a partir de la data de la contesta de la demanda. condemnant a la Comunitat de Propietaris a satisfer al Sr. Ferreras l'import de 3.070,14.-EUR, més els interessos legals generats des de la data de la factura de la reparació, és a dir des del dia 31 de gener del 2005, en concepte de la reparació de la teulada de l'EDIFICI C.O. radicat a La Massana. condemnant als demandats a satisfer les costes processals amb inclusió dels honoraris d'Advocat i Procurador. IV.- La representació processal de la companyia ORG_1, va formular una excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, i subsidiàriament contestar a la demanda oposant-se a la mateixa i demanant la seva desestimació amb imposició de les costes a la part agent. La representació processal de la Agullo va formular una excepció peremptòria d'inadequació en el procediment, una excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, i subsidiàriament sobre el fons, va oposar-se a la demanda, sol·licitant la seva desestimació amb imposició de les costes a la part agent. V.- La representació processal de la Agullo va formular crida en garantia de les companyies Sainz i Amador però per Aute de data 28-06-2007, es va decidir no donar lloc a dita petició. VI.- Les parts van replicar i duplicar oportunament, i després que s'hagin practicat les proves, van presentar els seus escrits de conclusions. VII.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 02-04- 2014, decidint: "Que estimant íntegrament la demanda principal presentada pel Sr. Ferreras i la companyia "Hoyos" contra la comunitat de propietaris de l'edifici "C.O." i a la societat "Narváez", ha de condemnar i condemna a la part defenent, de forma solidària, a satisfer a la part agent les quantitats de tres mil setanta euros amb catorze cèntims (3.070,14.- EUR) i cent vint euros amb vint cèntims (120,20.-EUR), respectivament, les quals hauran de veure's augmentades dels interessos legals a partir del dia 31 de gener de 2005, data de la factura de la reparació de la teulada pel que fa la primera quantitat, i a partir de la contesta a la demanda pel que fa a la segona quantitat, i fins al pagament íntegre del deute cert i exigible al qual s'ha donat lloc. Que l'estimació de la demanda principal han de comportar la condemna de la part defenent en totes les costes causades a la part agent en el present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la darrera, els quals es justificaran en període d'execució de sentència.". VII.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Agullo així com la de la seva companyia d'assegurances, ORG_1. Aquesta darrera demana la revocació de la resolució recorreguda i que es dictès una altra estimant l'excepció de manca de legitimació passiva i desestimant les pretensions de l'agent, condemnant a l'adversa a pagar les costes judicials d'ambdues instàncies. La representació processal de la Agullo demana la seva revocació i que es dictès una nova desestimant les demandes, condemnant a la part agent a pagar les costes processals d'ambdues instàncies. La representació processal del Sr. Ferreras i de la companyia Hoyos, sol·licita la seva confirmació amb imposició de les costes de segona instància als recurrents. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Bonet. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat que el pis propietat del demandant, ubicat a LA MASSANA, planta -1 de l'edifici C.O. pateix uns greus problemes de filtracions que li han ocasionat danys de manera repetida. A l'abril del 2000, va declarar un primer sinistre prop de la seva companyia d'assegurances (ENTITY_6) pel fet d'haver patit unes filtracions. S'ha de precisar que, paral·lelament, per escrit de data 18-02-2003, la Agullo ha instat una acció en contra de la societat C.O. SA, promotora de l'edifici. Per sentència de data 07-02-2006, es va estimar parcialment la demanda de la Comunitat, condemnant-se la promotora a realitzar o fer realitzar a les seves costes uns treballs de reparació de l'edifici, resolució confirmada per Sentència d'aquesta Sala de data 23-12-2008. II.- Els deures de congruència i de motivació fan necessari examinar en primer lloc el recurs de la companyia ORG_1, que planteja una excepció. Examinarem en segon lloc el recurs de la Agullo III.- El primer motiu del recurs de la Companyia ORG_1, és en relació amb l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva. Argumenta que només era delegada de la societat Sainz qui fou després absorbida per Sancho que la pòlissa subscrita prop de Sainz fou resolta en data 31-03-2000 i que el sinistre és posterior a dita resolució. Recordarem en primer lloc que la legitimació passiva és la qualitat en virtut de la qual una acció pot ésser dirigida contra una determinada persona en funció de la relació material preexistent i de la que deriva el conflicte que precisament determina la dinàmica del procés. Ha quedat acreditat que al moment de la declaració del sinistre, és a dir en abril del 2000, la pòlissa multirisc de edificis vigent era la n°98-4201138 subscrita, segons indica la mateixa pòlissa, prop de Sainz grup Sancho vàlid del 1-10- 99 fins al 1-10-2000. És cert que la companyia Sancho certifica que és ella qui, en mèrit de la pòlissa N°98-42011381, assegurava la Comunitat del 01-10-99 al 31-03-2000 (data en la que s'hauria anul·lat per impagament del rebut), però aquest document establert de manera unilateral per la companyia és insuficient per contradir el fet que el contracte era vigent, ja que no és recolzat per cap justificatiu i, sobretot, que és contradit per la pròpia companyia ORG_1, qui, en el seu escrit de contesta, va afirmar (foli 274) que dit contracte "fou resolt anticipadament, en data 31 de juliol del 2.000". Difícilment es pot resoldre en juliol del 2000 un contracte que s'hauria resolt prèviament en març del 2000. Pel que fa a la legitimació passiva d' ORG_1, malgrat ha afirmat aquesta en el seu escrit de contesta que mai ha percebut el preu de la prima, ressurt de les actuacions que els pagaments es van fer en favor de "A. SA- Sainz " fins al 2000 i després al nom d'Amador Al respecte, s'ha de dir que existeix en autes un rebut de pagament de data 12-05-2000, en relació a la ja esmentada pòlissa, amb efecte del 01-04-2000 al 01-07-2000, extrems no compatibles amb una resolució en març del 2000 (foli 230). A més, ressurt de la certificació emesa pel ministeri d'economia que ORG_1, és titular de "G.A.E." des de l'any 1993 i mai cap societat anomenant "Sainz" fou inscrita al registre de societats mercantils d'Andorra. També, ressurt de les actuacions que és "A. Grup assegurador" o "A. COMPANYIA D'ASSEGURANCES" i el seu departament de sinistres qui intervé per realitzar els tràmits en relació al sinistre d'autes, i això sense cap precisió o altra menció indicant que no seria la companyia asseguradora. Per acabar, i a títol de reforç, en data 19-12-2001, la companyia ORG_1, va emetre un certificat, indicant que Amador en la seva qualitat de delegat de Carnero certifica que l'edifici té una pòlissa de multiriscs comunitat N° 013905700 en vigor des de l'1-10-01. Aquest document va ser emès per A. i esta encapçalat amb el nom ORG_0 i el segell d'A. i firmat per un representant d'A. amb el segell humit afegit de Amador al costat de dita firma. Per conseqüent, sempre s'ha pogut considerar que A. era la companyia asseguradora de la Comunitat, i al moment del sinistre sí que dita Comunitat era coberta per un contracte vàlid, i no pot la companyia invocar una manca de legitimació passiva. IV.- Els altres motius del recurs de la companyia ORG_1, són que: 1) la sentència és incongruent ja que se la va condemnar a pagar solidàriament amb la Comunitat a pagar l'import de 3.070,14.-euros quant la part agent no va formular dita petició; 2) que existeix en el contracte d'assegurança una exclusió de garantia en relació als danys i vicis constructius que el tribunal no ha pres en compte 3) que tampoc no ha pres en compte la franquícia de 1.502,53.-euros i que 4) se l'ha condemnat a pagar l'import de 120,20.-euros en concepte de despeses de pèrit, quan s'havia oposat a dita demanda, ja que fou contractada unilateralment per l'adversa, però que el Tribunal la va condemnar sense indicar per quin motiu. Pel que fa al caràcter incongruent de la sentència, el cert és que, en el seu escrit de demanda, la part agent demanava condemnar a la Comunitat de Propietaris demandada, a efectuar totes les reparacions determinades pel pèrit, Sr. Valverde per import de 201.460 pessetes. Es veu que ja en aquell moment no es demanava la condemna solidària de la companyia. Després d'haver realitzat els treballs de reparació amb l'autorització del Tribunal, la part agent va modificar el seu petitum, indicant de manera clara que demanava que es vulgui modificar el demano de la demanda presentada en data 24-01-2002 "en el sentit de condemnar a la Comunitat de propietaris de l'EDIFICI C.O. a satisfer al Sr. Tejada l'import de 3.070,14.-euros..." i "En definitiva, es sol·licita que es dicti en el seu dia sentència: condemnant als demandats de forma solidària a satisfer a Hoyos la suma de 20.000 pessetes, més els interessos legals devengats a partir de la data de la contesta de la demanda. condemnant a la Comunitat de Propietaris a satisfer al Sr. Ferreras l'import de 3.070,14.-EUR, més els interessos legals generats des de la data de la factura de la reparació, és a dir des del dia 31 de gener del 2005, en concepte de la reparació de la teulada de l'EDIFICI C.O. radicat a La Massana. condemnant als demandats a satisfer les costes processals amb inclusió dels honoraris d'Advocat i Procurador.". Difícilment la part agent podia ser més clara sobre el fet que demanava la condemna solidària dels demandats només pel que fa a les despeses de pèrits, però pel que fa a les despeses de reparacions només demanava la condemna de la Comunitat. De fet, en el seu escrit de contesta (foli 174) la companyia ORG_1, va fer valdre que el punt b) del petitum no l'afectava, argument que no va ser rebatut per la part agent, i és només en el seu escrit de conclusió que aquesta part ha formulat una demanda per tal de condemnar la companyia ORG_1 a pagar solidàriament la suma de 3.070,14.-euros. Com recordat en el Aute d'aquesta Sala de data 11-10-2004 "La congruència de les sentències es mesura per la correlació de la decisió amb el contingut del suplico de la demanda, que és el lloc on l'actor fixa les seves peticions a la vista de les quals el demandat decideix la seva defensa" i " Al Tribunal no li és possible escrutar les intencions de les parts ni resoldre pretensions no incorporades al suplico, ja que és en el suplico on romanen fixades les peticions que ha de jutjar i, per tant, l'objecte del litigi.". Per tant, no podem res més que constatar que el Tribunal a quo no podia condemnar a la companyia a pagar l'import de 3.070,14.-euros, ja que es tracta d'un pronunciament ultra petita. L'estimació d'aquest motiu del recurs ha de portar a la revocació de la sentència d'instància pel que fa a la condemna de la companyia ORG_1, a pagar l'import de 3.070,14.-euros. També fa innecessari examinar el motiu de recurs presentat subsidiàriament i relatiu a la franquícia, aquell darrer constituint a més un argument totalment nou que no es podia invocar per primera vegada en aquesta alçada. Pel que fa a la condemna en concepte de despeses de pèrits exposat per la part agent i a l'exclusió de garantia, com es motivarà de manera més detallada en el VII.-CONSIDERANT, no és veritat que la causa del sinistre patit per la part agent és un defecte constructiu sinó que és en relació amb la responsabilitat personal de la Comunitat. Per conseqüent, el fet que la companyia d'assegurances ha tingut de fer front a les despeses de peritatge per a establir la realitat del sinistre es degut al mateix, i forma part del perjudici que s'ha d'indemnitzar, i sense que es pugui oposar l'exclusió invocada. Així les coses, és lògicament que el Tribunal a quo ha condemnat la companyia asseguradora de la Comunitat a pagar dit import. V.- L'últim motiu de recurs de la companyia ORG_1, recau sobre la qüestió de les costes de primera instància, ja que sosté la companyia que existia una iusta causa litigandi motivant que no se li imposin les costes. Però, és amb bon criteri que el primer jutjador ha imposat les costes a les parts defenents en aplicació del principi del venciment objectiu. El fet de revocar la sentència pel fet d'haver incurregut en un pronunciament ultra petita no canvia res a la situació, tota vegada que les demandes correctament adduïdes per la part agent s'havien d'estimar i s'ha estimat, el que ha de portar a confirmar la condemna de les parts vençudes a pagar les costes de primera instància, i sense que existeixin circumstàncies excepcionals derivades de la complexitat del cas o d'uns dubtes sobre els fets o el dret aplicable, que justifiquin la no imposició de costes en virtut de la facultat que la Novel·la 82, cap. X atorga als tribunals. VI.- Com a primer greuge, la Comunitat de propietaris torna a formular l'excepció de prescripció de l'acció aquil·liana. Argumenta que el sinistre és de l'any 1999 i que la demanda només és de l'any 2001; que és només al moment de la demanda que la Comunitat va ser informada del sinistre i que no se li pot imputar el fet que el Sr. Tejada va esperar fins a l'any 2007 per efectuar les reparacions. És pacífic que l'acció exercitada pels demandants és l'acció de responsabilitat extracontractual que prescriu a l'any. La qüestió plantejada consisteix a determinar la data a partir de la qual s'ha de computar el termini de prescripció. La jurisprudència andorrana ha establert que el termini de prescripció s'ha de computar a partir del dia en el qual l'acció es va poder exercitar. Ara bé, quan es tracta d'un fet únic generatiu de danys immediats, el termini s'ha de computar a comptar de la data del sinistre. Però, si es tracta de danys continuats no es pot fins que estiguin consolidats. En el present cas, ressurt de les actuacions que les filtracions patides no constitueixen un fet únic sinó una sèrie de fets que s'han anant repetint fins a l'any 2007, atès que quan plovia apareixien noves filtracions, fins al moment on el Sr. Tejada va obtenir autorització judicial per a realitzar les obres útils. Així, és evident que, fins al moment d'introduir la seva acció judicial, el propietari no tenia coneixement de l'abast dels danys i perjudicis. Per conseqüent, en aquell moment el termini de prescripció no es podia haver escolat. Un cop regularment introduïda l'acció, el termini ha quedat suspès, i poc importa que les reparacions no van tenir lloc abans de l'any 2007. VII.- El segon greuge de la Comunitat és que la valoració de les proves pericials feta pel Tribunal és contrària la valoració feta pel Tribunal Superior de les pericials realitzades en la causa jutjant la demanda de la Comunitat en contra del promotor de l'edifici. Afegeix que el Tribunal a quo no podia dona preponderància a la pericial realitzada a petició d'ENTITY_6; que la Comunitat no té cap responsabilitat en el sinistre. Però, no es pot considerar que les sentències de l'any 2006 i de l'any 2008, recaigudes en els autes 010-2/03, establirien que els problemes de filtracions patits pel Sr. Tejada serien només un problema constructiu que les pericials realitzades en aquell moment atribuirien a la constructora. L'objecte de dites pericials era establir l'eventual responsabilitat de la constructora. Si bé, de la motivació de la sentència d'instància del 07-02-2006 ressurt que dels dos peritatges elaborats pels pèrits designats per ambdues parts, que l'edifici C.O. està afectat per nombrosos desperfectes, esquerdes i defectes, com les existents en l'aïllament tèrmic de l'edifici, la defectuosa col·locació de la fusteria metàl·lica, i les humitats i filtracions en diferents habitatges, degut a defectes en la pavimentació de la façana, també el tribunal ha constatat que alguns dels defectes i desperfectes constatats, o bé no són imputables a la promotora, o bé no ha quedat acreditat que així sigui , i també ha constatat que alguns dels defectes o desperfectes constatats s'atribueixen a l'actuació dels veïns o a la manca de manteniment per part de la comunitat. L'any 2006, quan havia realitzat la valoració de dites pericials, el Tribunal de Batlles havia apuntat el fet que cadascun dels pèrits constatava defectes que l'altre pèrit no identificava, i que s'havia de considerar que el dos informes eren complementaris i no contradictoris. Al respecte, la sentència d'aquesta Sala de data 23-12-2008, confirmant la d'instància, va ratificar la consideració del primer jutjador segons la qual les dues eren complementaries i no contradictòries. No es pot treure d'aquestes resolucions les conseqüències que en vol treure la part recurrent i de cap manera ha quedat acreditat que les pericials realitzades en el marc dels autes 010-2/03 s'han pronunciat sobre l'origen dels danys patits pel Sr. Tejada. Per conseqüent, no existeix contradicció entre aquestes pericials i les realitzades en el marc del present procediment, i no apareix que la resolució ara recorreguda hauria menyspreat la decisió d'aquesta Sala de data 23-12- 2008. Quant a la responsabilitat de la Comunitat, com s'ha dit, no és veritat que s'ha establert que els danys patits pel Sr. Tejada són deguts exclusivament a una mala construcció de l'edifici. Així, dels informes dels pèrits de parts, Sr. Valverde i Machado del pèrit judicial, Sr. Benitez valorats en el seu conjunt segons el criteri de la sana crítica, ressurt que la causa del sinistre tenia relació amb el trencament del tub del desguàs pluvial així com el mal estat de la tela impermeabilitzant i amb una fissura de la mateixa. Aquests elements han provocat danys un any després de l'entrada de l'afectat en el seu pis, element que estableix que els defectes no existien quan hi va entrar en 1999, ja que hauria patit filtracions anteriorment si aquestes només haguessin proveningut exclusivament d'un problema de mala col·locació de la tela impermeabilitzant. Així, quedat acreditada la posició de la part agent segons la qual l'origen del sinistre és una falta de cura per part de la Comunitat d'un element que dita Comunitat ha de controlar i de la qual el manteniment li correspon. En efecte, la coberta d'un edifici constitueix una part comuna que s'ha de mantenir per assegurar que tots els integrants de la mateixa no perdin les seves característiques de protecció a la intempèrie. Per tot l'exposat escau desestimar el recurs de la Agullo VIII.- Pel que fa a les costes de segona instància, l'estimació parcial del recurs de la companyia A. justifica no efectuar cap imposició de costes en relació al seu recurs, en virtut de la facultat que la Novel·la 82, cap. X atorga als tribunals. La desestimació del recurs de la Agullo determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada en relació al seu recurs. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Agullo ESTIMAR en part el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la companyia ORG_1, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 02-04-2014 que revoquem parcialment en el sentit de condemnar només a la Agullo a l'exclusió de la companyia ORG_1, a satisfer a la part agent la quantitat 3.070,14.- euros; IMPOSAR a la Agullo les costes judicials de segona instància en relació al seu recurs; NO EFECTUAR cap imposició de les costes de segona instància en relació al recurs de la companyia ORG_1. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE