La décision porte sur le maintien en détention provisoire d'une personne physique, Mme Tejera, de nationalité espagnole, déclarée processée par un auto du 8 juin 2013 pour un délit majeur qualifié continué de trafic de stupéfiants (cocaïne et marijuana, diffusés dans des lieux de loisirs et en grande quantité, auprès de majeurs comme de mineurs) et pour association illicite.

Incarcérée depuis le 8 juin 2013, elle a vu sa détention provisoire prorogée les 8 octobre 2013 et 8 février 2014. À l'issue de l'instruction (sumari), le Tribunal de Corts a, le 4 juin 2014, maintenu la détention ; la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia l'a confirmée par un auto du 25 juin 2014.

Le 29 octobre 2014, la défense a sollicité la mise en liberté provisoire. Le Tribunal de Corts l'a refusée par un auto du 5 novembre 2014. La recourante a interjeté appel en invoquant : (i) l'absence de preuves concluantes de sa participation aux faits ; (ii) l'absence de risque de fuite, dès lors qu'elle réside et travaille en Principauté, où elle vit avec son mari et ses trois enfants ; (iii) son état de santé, qui commanderait sa remise en liberté. Le ministère public s'est opposé au recours, estimant la détention nécessaire pour éviter la soustraction à la justice et garantir la comparution au procès.

La procédure se trouvait alors en phase de qualification (qualificació provisional), la cause étant pendante devant le Tribunal de Corts au titre de l'article 123 (texte non reproduit dans la décision).

Question de droit

La question posée à la Sala Penal était de savoir si le maintien en détention provisoire d'un prévenu en phase de qualification demeure justifié lorsque la défense conteste la consistance des indices, invoque un ancrage personnel et familial au territoire et fait valoir un état de santé dégradé.

Plus précisément, la juridiction devait déterminer :

1. le standard probatoire requis pour fonder la détention provisoire, par opposition à la preuve nécessaire à la condamnation ;
2. la manière d'apprécier le risque de fuite, et en particulier le rapport entre la gravité des peines encourues et l'arrêt personnel, professionnel et familial de l'intéressée ;
3. l'incidence éventuelle de l'état de santé de la détenue sur la mesure.

Solution et dispositif

La Sala Penal rejette l'appel et confirme le maintien en détention. Son raisonnement comporte quatre temps.

Sur les indices. La juridiction rappelle qu'il suffit, à ce stade, « l'existència d'indicis o motius raonables » de participation aux faits. Elle distingue la preuve pleine,

Núm. de Causa: TC-3400013/2013 Núm. de Rotlle: TSJP-0000048/14

AUTE 66-2014

PARTS:

Recorrent: Sra. Tejera

Advocat: Sr. Sanç

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

Andorra la Vella, vint-i-set de novembre del dos mil catorze.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per aute de data 8 de juny del 2013 es declarà processada la Sra. Tejera, per un presumpte delicte major qualificat continuat de tràfic de droga tòxica cocaïna i marihuana difosa en centres d'esbarjo i en gran quantitat, tan a majors com a menors d'edat, i d'associació il·lícita.

Que ingressà al centre penitenciari en data 8 de juny del 2013. La seva presó provisional ha estat prorrogada en dates 8-10-2013 i 8-2-2014. Acabat el sumari fou remés al Tribunal de Corts, el qual en data 4 de juny del 2014 acordà mantenir la situació de presó provisional, situació que fou confirmada por Aute del Tribunal Superior de Justícia de data 25 de juny de 2014.

II.-RESULTANT: Que la representació de Tejera va sol·licitar en data 29 d'octubre de 2014 la seva llibertat provisional, petició que va ser denegada per Aute del Tribunal de Corts de data 5 de novembre de 2014 contra el qual la representació de Tejera ha interposat recurs d'apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia al·legant que no hi ha proves concloents de que hagi participat en els delictes que se li imputen, que no hi ha risc de fugida donat que té residència i feina al Principat on viu amb el seu marit i tres fills i que la seva situació mèdica aconsella la seva excarceració.

III.-RESULTANT: que del recurs se n'ha donat trasllat al Mgfc. Ministeri Fiscal, el qual s'ha oposat considerant que la presó provisional de la recurrent continua essent necessària a fi d'evitar la seva sostracció a la acció de la Justícia i garantir la seva presència al judici.

IV.-RESULTANT: Que la causa TC-013-3/13, es troba davant el Tribunal de Corts pendent del tràmit de l'article 123, de qualificació provisional.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la representació de Tejera impugna la decisió del Tribunal de Corts, per la que s'acorda no donar lloc a la llibertat provisional, al·legant que no hi ha proves concloents de que hagi participat en els delictes que se li imputen, que no hi ha risc de fugida, donat que té residència i feina al Principat on viu amb el seu marit i tres fills, i que la seva situació mèdica aconsella la seva excarceració.

El procediment es troba en fase de qualificació i sobre la situació personal de la recurrent s'han pronunciat en diverses ocasions la Batlle Instructora, el Tribunal de Corts i aquesta mateixa Sala en Aute de 25 de juny de 2014, considerant que hi ha prou indicis de la participació de Tejera en els delictes que se li imputen i que la seva presó provisional és necessària per a assegurar la seva presència en el judici per existir risc de fugida derivat de la gravetat de les penes assignades als delictes i la inexistència de prou arrelament a Andorra per a neutralitzar dit risc.

Es per això que la modificació de la situació personal de la recurrent només serà procedent si s'ha produït una alteració en les circumstàncies que es van considerar per a adoptar i mantenir la presó provisional.

II.-CONSIDERANT: que els indicis de la participació de la recurrent en el delicte major qualificat continuat de tràfic de droga tòxica cocaïna i marihuana difosa en centres d'esbarjo i en gran quantitat, tan a majors com a menors d'edat i d'associació il·lícita, consten detallats en l'aute de processament de data 8 de juny de 2013, que donem per reproduït per a evitar innecessàries repeticions, i les diligències instructores han confirmat la seva existència, essent molt significatives les converses interceptades a la recurrent amb autorització judicial de les que es pot raonablement deduir la seva implicació en les activitats il·lícites que se li imputen.

S'ha de tenir en compte que, per acordar i mantenir la presó provisional en aquesta fase del procediment, és suficient l'existència d'indicis o motius raonables per a considerar que la recurrent ha participat en els delictes imputats, i que no ens correspon fer un anàlisi detallat del material probatori recopilat fins al moment, com si es tractés de valorar les proves en el judici per a obtenir la convicció o certesa de la participació de la recurrent en els delictes que se li imputen. És per això que s'ha de distingir entre el que constitueix prova plena -que és l'única que pot desvirtuar la presumpció d'innocència- com a fonament d'un pronunciament de condemna, dels indicis o motius suficients per a sostenir de forma provisional la participació d'una persona en un fet delictiu, que només exigeix fer un judici de probabilitat raonable i del que són simples especulacions o sospites d'aquesta participació que no arriben a tenir la categoria d'indici racional i no són suficients per a adoptar la presó provisional.

En aquest cas, sense perjudici de la valoració que de les proves faci el òrgan d'enjudiciament, els indicis consignats en l'aute de processament són suficients per a fonamentar, amb el caràcter provisional propi d'aquesta fase del procediment, la participació de la recurrent en l'activitat delictiva que se li imputa i cap circumstància s'al·lega en el recurs per a modificar aquest criteri.

III.-CONSIDERANT: que la gravetat de les penes assenyalades als delictes imputats a la recurrent comporten per si mateixes un risc de fugida, per ésser consubstancial a la naturalesa humana tractar d'eludir l'eventual compliment d'una responsabilitat penal d'aquesta entitat. Ara bé, és cert que la gravetat de la pena no es pot valorar per si sola per a fonamentar, només en ella, el risc de fugida, sinó que s'ha de posar en relació amb les circumstàncies personals de l'imputat, en concret l'arrelament personal, laboral, social i econòmic que tingui a fi de determinar si aquell risc de fugida es pot veure neutralitzat o minimitzat per aquelles circumstàncies, de manera que una possible fugida aparegui més perjudicial o onerosa per a l'imputat que l'eventual acompliment de la responsabilitat penal que se li demana. També s'ha de tenir en compte que quan més greu sigui el delicte i les penes, l'arrelament ha d' ésser també de més intensitat per neutralitzar el risc de fugida.

En el supòsit examinat, les circumstàncies personals de la recurrent -residència a Andorra, feina i família- ja van ser valorades en les diverses resolucions dictades per la Batlle Instructora, el Tribunal de Corts i aquesta Sala , i de les mateixes no es va poder deduir l'existència d'un arrelament suficient al Principat per garantir que no es sostrauria a l'acció de la Justícia si quedés en llibertat, tenint en compte que és de nacionalitat espanyola, i això li podria permetre marxar a Espanya per no tornar, en no poder ésser extraditada a Andorra.

La única modificació que s'al·lega en les circumstàncies que es van tenir en compte per acordar la seva privació de llibertat és la relativa al seu estat de salut, però, com diu la resolució recorreguda, al centre penitenciari pot gaudir de l'assistència mèdica que necessiti i no consta que la seva permanència al centre suposi un risc vital per a la seva salut física ni mental.

Per altra banda, la fase en la que es troba el procediment, la de qualificació, fa que la fase d'enjudiciament sigui més a prop i, per tant que el risc de fugida s'incrementi per la possibilitat de que el que fins ara constitueix l'amenaça d'una pena es pugui transformar en una condemna.

IV.-CONSIDERANT: que el manteniment de la presó provisional de la recurrent es necessària per a garantir la seva compareixença al judici, motiu pel qual s'ha de desestimar el recurs.

Decisio

Vist la legislació vigent,

La magistrada de la Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

A C O R D A

1.- DESESTIMAR els recurs d'apel·lació presentat per la representació lletrada de la Sra. Tejera contra l'aute del Tribunal de Corts de data 5 de novembre de 2014.

2.- Comunicar la present resolució a les parts interessades, donant-ne coneixement al M.I. Tribunal de Corts.

3.- No fer especial pronunciament de les despeses processals del recurs.

Ho acorda, mana i signa la magistrada ponent. De tot el què en dono fe.

Subir

Diccionario RAE