En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra, el 9 d'octubre del 2014. el M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0030-4/2010, instades per la Sra. Águila contra el Sr. Castilla, en data 25 de febrer de 2014, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar íntegrament la demanda presentada per la representació processal de la Sra. Águila contra el Sr. Castilla i, condemnar aquest darrer a retirar els piquets o pilars de ferro col·locats en el dret de pas a la finca de Cal D., i a retirar el mur artificial construït, deixant lliure l'accés, així com a condemnar-lo a abstenir-se de pertorbar l'exercici del dret de pas en el futur, sense que pugui fer cap modificació de l'estat natural del mateix sense previ acord amb el titular del predi dominant". II.- El Sr. Castilla ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució. Els seus greuges són els següents: no es podia deduir que la part adversa havia articulat una acció confessòria de servitud; se'l havia situat en total indefensió en no indicar quina acció s'exercitava; el procediment emprat per la Sra. Águila no permetia determinar l'amplada real de la servitud de pas; la interessada havia admès en el seu escrit de rèplica que el dret de pas era de 2,50 metres en la part més estreta; la demanda havia de ser desestimada en motiu de la indefinició de l'acció interposada; la decisió de la Batllia implicava una inseguretat jurídica extrema; el dret de pas havia de ser d'una amplada màxima de 2,51 metres com indicava el perit de la Sra. Águila en el judici interdictal anterior; els 2,51 metres permetien l'accés de qualsevol camió; un dret de pas no es podia ampliar segons l'ús desitjat per titular del predi dominant; les seves obres no havien afectat l'amplada del pas existent. III.- S'ha donat audiència a les parts en relació amb una possible infracció al dret fonamental a la jurisdicció. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- La Sra. Águila va formular demanda, pel procediment ordinari, contra el Sr. Castilla per raó de la realització d'unes obres que envaïen la seva propietat i que, a més, disminuïen una servitud de pas establerta en favor del seu predi. El demandat es va oposar a la demanda, tot interposant excepció peremptòria "d'error en el procediment emprat" per l'adversa. El Tribunal a quo ha desestimat l'excepció i donat lloc a la demanda, és a dir que ha condemnat el Sr. Castilla a enderrocar un muret de formigó, a retirar unes biguetes i a abstenir-se de pertorbar l'exercici del dret de pas de la Sra. Águila. L'interessat ha apel·lat la sentència adoptada per l'Hble. Tribunal de Batlles. II.- El recurrent argumenta, prèviament, que la instància s'ha enganyat en la qualificació jurídica de l'acció i que se'l ha situat en estat d'indefensió. És cert que hi ha certa vaguetat en l'escrit de demanda. En ella s'explica que els litigants eren veïns i que l'accés a la finca de la Sra. Águila es feia pel predi del Sr. Castilla. I que el defenent havia instal·lat "violentament" uns obstacles que envaïen part de la propietat de la Sra. Águila i part del camí d'accés, limitant el seu ús. El "suplico" es reprodueix a continuació: "Es digni rebre el present escrit, junt amb els onze documents que l'acompanyen, i en els seus mèrits dictar SENTENCIA condemnant al Sr. Castilla a abstenir-se d'invair la part de terreny destinat a dret de pas de la meva principal, condemnant-lo, així mateix a que mai més pertorbi la legitima possessió de la meva mandant a qui restitueixi, mitjançant els treballs escaients, l'estat natural del terreny de CASA D. i l'accés als mateixos, efectuant a les seves costes totes les obres necessàries fins la restitució del terreny al seu aspecte natural, és a dir a l'aspecte que presentada abans de les obres i instal·lacions il·legalment efectuades pel Sr. Castilla, tant en relació als terrenys, com al pas corresponent a CAL D.. Imposant al demandat la totalitat de les costes Judicials, inclosos els honoraris d'Advocat i procurador d'aquesta part actora" (foli 18). L'acció exercitada per la Sra. Águila no quedava denominada. En el seu escrit de contesta, el Sr. Castilla aixecava l'"excepció peremptòria d'error en el procediment emprat" per l'agent, doncs el procediment ordinari no era idoni, al seu criteri, per vehicular una demanda interdictal i que la pretensió no corresponia a una demanda declarativa. Tot i així, el Tribunal a quo l'ha qualificat de confessòria de servitud -i ha resolt favorablement la demanda en el fons- perquè l'objecte del litigi consisteix "en determinar si el dret de pas d'accés a la finca de Cal D. té unes determinades limitacions d'amplada o la mateixa s'ha de limitar a l'amplada de 2,5 metres" i ho fa per deducció compte tingut que: "No pot tractar-se d'una acció reivindicatòria perquè no hi ha despossessió de l'objecte del dret de propietat, tampoc pot parlar-se d'una acció de delimitació en el sentit que les propietats i els seus límits no es discuteixen, sinó que la discussió rau en l'amplada que té el dret de servitud de pas (constituït per títol -no consta- o per usucapió, però que ambdues parts admeten) entre els dos predis propietat de les parts del present procediment". La jurisprudència d'aquesta Sala ha establert que: "l'acció interposada s'ha de poder deduir de la demanda, sense perjudici del control que l'article 2 del Decret de l'1 de maig de 1922 atribueix al Tribunal i que l'autoritza a qualificar l'acció d'acord amb la causa petendi i el petitum" (Aute TSJC-304/12 del 28 de juny de 2013). Aquesta funció qualificadora és revisable en seu d'apel·lació, en particular quan situa la part defenent en situació d'indefensió efectiva. En els escassos fonaments de dret que sustenten l'escrit de demanda, trobem la següent remissió: "Que torni la cosa al seu primitiu estat (Digest 43, 24, 1 i 2)". Aquest fragment correspon a l'interdicte "Quod vi aut clam" ("Del que es feu violentament o clandestinament"). Aquest interdicte "permet ordenar l'enderrocament de l'obra mal feta" (TSJC-177/06 del 30 de març de 2007) o que "es desfaci allò fet amb oposició i clandestinitat" (TSJC-19/06 del 17 de juliol de 2006), quin objecte persegueix precisament la demanda entaulada per l'agent. A més, la demandant fa valer, en l'escrit de constant referència, que la part adversa "ha envaït" la seva propietat i privat l'ús del seu dret de pas. Per tant, la causa petendi, la pretensió i els fonaments jurídics permeten deduir que l'acció interposada és l'interdicte quod vi aut clam, tractant-se d'un judici sumari i provisional. La solució adoptada per l'Hble. Batlle no pot ser compartida per via de conseqüència, doncs desconeix el principi de rogació i sobretot perquè converteix un judici essencialment restitutori en un de declaratiu, efectuant fins i tot, en el cos de la sentència, consideracions sobre la seva extensió que ni tan sols es sol·licitaven en l'escrit de demanda: "és natural i raonable que la utilitat de dit dret de pas comporti que s'hagi d'entendre ampliat si és necessari fer-hi passar tractors, cotxes o fins i tot camions per tal de poder accedir a la propietat". Aquest canvi judicial de l'objecte del litigi és motiu de nul·litat absoluta en produir una clara situació d'indefensió en detriment de la part apel·lant, el qual no ha pogut articular degudament el seu dret a la defensa. III.- La declaració d'ofici de la nul·litat d'actuacions aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Decisio Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas. La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Declarar d'ofici la nul·litat de la sentència adoptada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 de febrer de 2014; retrotreure el procediment al moment anterior de dictar sentència i no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE