En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de març del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 23 d'octubre del 2014 la Sra. Nuñez, en la seva qualitat de Presidenta de la Comunitat de Propietaris dels Grups X. de la "Urbanització X." d'Escaldes-Engordany, va formular demanda contra el Sr. Guerrero sol·licitant que es condemnés al defenent a abonar a la seva representada la quantitat de 832,52 euros, import de les despeses comunitàries de la casa de la seva propietat situada a la dita urbanització corresponents als anys 2013 i 2014, amb un import de 500 i 330 euros cadascun d'ells més 2,52 EUR de despeses de devolució, més les costes del procediment. II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Aute el dia 31 d'octubre del 2014 no admetent a tràmit la demanda per la Comunitat de Propietaris dels Grups X. de la "Urbanització X." d'Escaldes-Engordany contra el Sr. Guerrero per motius formals relacionats amb el compliments dels articles 43 i 12 de la Llei 12/2004 de Propietat Horitzontal, sense efectuar especial pronunciament en costes. III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Comunitat de Propietaris dels Grups X. de la "Urbanització X." d'Escaldes-Engordany i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'admissió a tràmit de la seva demanda. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones. FONAMENTS DE DRET PRIMER.- La demanda de la Comunitat de Propietaris no ha estat admesa a tràmit perquè l'Hble. Batlle ha considerat que no s'acompleixen els requisits formals previstos en l'article 34 de la LPH ni tampoc els de l'article 12. El primer article esmentat disposa que la demanda ha d'anar acompanyada pel certificat de l'acord de la Junta pel que s'aprova la liquidació del deute del propietari morós, lliurat per l'administrador secretari amb el vist-i-plau del president. En aquest cas, la part demandant ha presentat l'acta de l'acord del 22 de juliol del 2014 en el qual hi figura la suma deguda corresponent a la quota anyal del 2013 (500 EUR) més la despesa de devolució (1,26 EUR) i també hi consta que se li reclamarà la quota anyal del 2014, 330 EUR més les depeses que es generin si es retorna el rebut. Aporta també els rebuts dels dos exercicis retornats pel Banc amb la estampeta de "provisió insuficient". També annexa la sentència dictada per aquest Tribunal en data 18-04-13 relativa a la reclamació de les quotes dels exercicis 2011 i 2012 en les quals es va aplanar el propietari morós, així com també un estat de comptes de la Comunitat amb data 7 de juliol del 2014. Malgrat aquesta documentació annexada, la demanda no és admesa a tràmit. Cal tenir present que la interpretació de les normes, en especial, les de caràcter processal ha de fer-se des d'un prisma finalista, és a dir, cal valorar quin és l'objectiu perseguit per la norma per veure si s'assoleix en cada situació concreta i si es pot evitar que, en ares al principi d'economia processal, no resulti frustrant l'actuació judicial. I aquest criteri encara resulta més necessari en el cas de les comunitats de propietaris que precisen la flexibilitat dels rigors formalistes atesa la seva pròpia naturalesa gestora d'interessos col·lectius sense una infraestructura fixa. Això significa que la finalitat de l'article 34 de la LPH és que en cas concret el propietari demandat per la Comunitat pugui tenir la certesa de que la formació de la voluntat comunitària hagi quedat palesa i que el deute reclamat és líquid. D'aquesta manera el propietari demandat té la possibilitat plena de defensar-se sobre una pretensió líquida que el conjunt de la Comunitat ha decidit reclamar-li. Aquesta és la voluntat del requisit de procedibilitat recollit en l'article 34. Doncs bé en el cas present, amb la documentació aportada i en especial amb l'Acta de la Junta de Propietaris del dia 22 de juliol del 2014 resta plenament acreditada la voluntat de la Comunitat de reclamar al copropietari les quotes anyals dels exercicis 2013 i 2014 pels imports que es recullen en la pròpia acta. Però és que, a més, es dóna la particularitat que en els exercicis precedents que també li foren reclamats, el propietari Sr. C.R. es va aplanar a la pretensió. SEGON.- L'altre requisit de procedibilitat que l'Hble. Batlle considera que no s'ha acomplit és el de l'article 12 de la LPH que disposa que a manca de comunicació expressa de domicili a efectes de citacions i notificacions, es considerarà domicili la unitat immobiliària de la seva propietat situada en el mateix immoble, de manera que les comunicacions lliurades a l'ocupant de la unitat familiar resulta suficient. I en el seu apartat 2, el mateix article disposa que, a manca del sistema de comunicació de l'anterior apartat, es considerarà suficient la col·locació de la comunicació en el tauler d'anuncis que la Comunitat ha de situar en un lloc ben visible de l'immoble. Doncs bé, en el cas present s'acredita que es va lliurar la comunicació de reclamació extrajudicial en el domicili de la unitat immobiliària (que no és un bloc de pisos sinó un conjunt de vuit habitatges unifamiliars) i no va ser recollit a correus pel destinatari, el qual es trobava absent en el moment del repartiment. Però a la vista d'això, la Comunitat a través del seu administrador i també del testimoni Sr. Gibert certifiquen que el dia 23-07-14 van lliurar al domicili del demandat una carta amb la còpia de l'acta de la Junta del dia anterior on hi consta la decisió de reclamar-li el deute per la via judicial. És a dir, que per assegurar que rebia en el seu domicili la comunicació de reclamació del deute i l'acta on es va decidir col·lectivament reclamar-li judicialment, es van personar dues persones en el seu domicili i van lliurar el corresponent certificat. No hi ha motiu per considerar que aquesta actuació -en aquest moment processal i abans d'escoltar al demandat- és de menys garanties que la col·locació en un tauler d'anuncis que, quan no es tracta d'un bloc de pisos amb entrada única, resulta difícilment realitzable i d'incerta eficàcia. En conclusió, doncs entenem que l'actuació de la Comunitat ha estat curosa amb la voluntat del legislador de que el propietari morós conegui: 1) que la voluntat majoritària de la Comunitat ha decidit reclamar-li una quantia determinada i 2) que la Comunitat s'ha ocupat d'assegurar-se que arriba al seu coneixement aquella voluntat d'acudir a la via judicial en reclamació d'un deute líquid. D'aquesta manera el Sr. C. pot defensar-se de la pretensió dirigida en contra d'ell i, fins i tot, impugnar l'actuació de la Comunitat en l'àmbit de les comunicacions, o bé aplanar-se, com ja va fer amb la reclamació judicial precedent. TERCER.- Atès que no hi ha part contrària, no és procedent fer cap condemna en costes. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX ESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la Comunitat de Propietaris dels Grups X. de la XXXX contra l'Aute de data 31 d'octubre del 2014 i ordenem la prossecució del procediment, sense fer condemna en costes. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE