ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: El Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència en la causa núm. 4900014/2014, en data 5 de març del 2015. Sentència que ha estat recorreguda, d'una part, pel Mgfc. Ministeri Fiscal i, d'altra, per la representació lletrada del Sr. Vaquero, havent-se tramès a aquesta Sala Penal. II.-RESULTANT: Per Providència de data 30 d'abril de 2015, aquesta Sala Penal va declarar que mancava de competència per resoldre l'esmentat recurs, i va acordar el retorn de la causa a la Batllia, als efectes oportuns. III.-RESULTANT: En execució de la indicada Providència, la Batllia va trametre les actuacions al Tribunal de Corts, el qual va plantejar conflicte negatiu de competència davant del Ple del Tribunal Superior de Justícia. Per resolució del Ple, per Aute núm. PLE-002-2015 de data 29 de maig del 2015 s'acordà la inadmissió a tràmit per no tenir competència per a resoldre l'esmentat conflicte plantejat pel Tribunal de Corts, d'acord amb la Llei. IV.-RESULTANT: El Tribunal de Corts per informe de data tres de juny d'enguany planteja novament davant aquesta Sala Penal el conflicte de competència per entendre que des del 3 de març de 2015, data en què va entrar en vigor la modificació dels articles 52 i 56 de la Llei qualificada de la Justícia, que va dur a terme la Llei 28/2014, de 24 de juliol, correspon a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia resoldre els recursos d'apel·lació interposats contra les sentències dictades en primera instància pel Tribunal de Batlles i pel Tribunal unipersonal del Batlle, i que per tant, des d'aquella data el Tribunal de Corts "manca absolutament de competència per resoldre aquells recursos, i que és la sala Penal l'únic òrgan jurisdiccional penal competent per a resoldre els recursos d'apel·lació interposats, segons en resulta de l'article 56.2 de la LLQJ en la seva actual redacció donada per l'article 39 de la Llei 28/2014". Insisteix en el fet que la finalitat de la Llei 28/2014 és "que hi hagi un repartiment més equitatiu dels processos dels quals els correspon conèixer i de dotar aquests tribunals de més coherència i uniformitat competencials". FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: que la Llei qualificada de la Justícia regula els conflictes de competència en el seu Títol IV consagrat als conflictes de competència, que comprèn els articles 62 a 64. El contingut de l'article 62 ha estat modificat per la Llei 28/2014, de 24 de juliol del 2014. L'article 62 es refereix als conflictes de competència en l'àmbit de la jurisdicció penal i determina que els mateixos són resolts definitivament per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia. Per altra part, l'article 63 de la pròpia Llei qualificada de la Justícia regula els conflictes de competència "en qualsevulla altra matèria", és a dir, en l'àmbit de les jurisdiccions civil i administrativa. En aquests casos, a diferència del supòsit anterior, la resolució definitiva del conflicte correspon al Tribunal Superior de Justícia. Aquesta referència s'ha d'entendre feta al Ple del Tribunal, segons ho disposa l'article 66 de la Llei transitòria de procediments judicials, en la redacció que li va donar la Llei 16/2014, de 24 de juliol. Com es desprèn d'aquesta regulació, la resolució dels conflictes de competència està atribuïda a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, quan es plantegen en l'àmbit de la jurisdicció penal, i al Ple del Tribunal, quan es produeixen en les altres dues jurisdiccions. De manera evident, no es poden plantejar conflictes de competència a l'òrgan que està encarregat de dirimir-los, ja que aquest mecanisme processal consisteix precisament en l'existència d'una diferència de criteri entre dos òrgans jurisdiccionals, que es resolt per un tercer. En conseqüència, si l'article 62 de la Llei qualificada de la Justícia assenyala que la Sala Penal del Tribunal Superior resol definitivament el conflicte, això implica que la seva resolució no es pot impugnar, ja sigui per via de recurs o a través d'un conflicte negatiu de competència com en el cas d'autes. II.-CONSIDERANT: per altra part, malgrat que el Tribunal de Corts no pugui plantejar conflictes de competència a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, aquesta jurisdicció pot exposar a la Sala les raons que tingui per creure que li correspon o no el coneixement de l'assumpte i la Sala Penal resoldre el que tingui per convenient. L'argumentació del Tribunal de Corts segons la qual no té competència per conèixer dels recursos interposats contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles es fonamenta principalment en la atribució de competències en l'àmbit penal resultant de la modificació de la Llei Qualificada de la Justícia efectuada per la Llei 16/14 de 24 de juliol i accessòriament a la finalitat de coherència o d'equitat de la llei. Efectivament, l'article 56 de la Llei Qualificada de la Justícia atribueix a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia la competència en l'àmbit penal per jutjar tots el recursos interposats contra les resolucions judicials adoptades en primera instància per la Batllia d'Andorra i el Tribunal de Corts i també per resoldre els recursos formulats contra resolucions dictades pels batlles d'instrucció en fase d'execució de les ordenances penals. No obstant la redacció, no correspon a la Sala Penal la resolució de tots els recursos interposats contra les resolucions dictades per la Batllia d'Andorra ja que l'article 52.2 de la Llei Qualificada de la Justícia atribueix al Tribunal de Corts la competència per resoldre els recursos contra les resolucions dictades pels Batlles en fase d'instrucció. No es pot pretendre doncs que el Tribunal de Corts ha esdevingut un tribunal exclusivament d'instància: en realitat, és ara principalment un tribunal d'instància. La Llei Qualificada de la Justícia ha suprimit el Tribunal unipersonal de Batlles i el Tribunal col·legiat de Batlles en l'àmbit de la Jurisdicció penal dels majors d'edat i ha atribuït la competència per jutjar en primera instància els delictes menors i les contravencions penals al Tribunal de Corts (article 52 de la Llei Qualificada de la Justícia ) i es manté exclusivament el Tribunal unipersonal i col·legiat de Batlles en la Jurisdicció de Menors, atribuint a la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia la competència per conèixer del recursos d'apel·lació contra els acords dictats pel Batlle de Menors i pel Tribunal unipersonal i col·legiat de Menors (articles 53 i 54 de la Llei Qualificada de la Jurisdicció de Menors). Això significa que la referència que l'article 56 de la Llei Qualificada de la Justícia fa a les resolucions dictades en primera instància per la Batllia d'Andorra s'ha d'entendre necessàriament a les dictades en l'àmbit de la jurisdicció penal de menors i que, per tant, ni abans ni després de la reforma introduïda per la Llei 16/14 de 24 de juliol a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia se li ha atribuït la competència per conèixer els recursos d'apel·lació contra sentències dictades pel Tribunal de Batlles en l'àmbit de la Jurisdicció penal dels majors d'edat. Per altra part, el Tribunal de Corts no ha pres en compte la Disposició Transitòria Desena de la Llei de 24 de juliol del 2014 que estableix que "el Tribunal Unipersonal del Batlle, el Tribunal del Batlle i el Tribunal de Corts segueixen sent competents per tramitar, resoldre i en el seu cas executar el processos penals la competència dels quals tinguin atribuïda a la entrada en vigor de la Llei". Per tant, aquesta Sala considera que aquesta disposició transitòria atribueix una pròrroga de la competència, en el cas d'autes, al Tribunal de Corts per conèixer del recursos d'apel·lació contra les sentències dictades per Tribunal unipersonal i col·legiat de Batlles amb posterioritat a l'entrada en vigor de la Llei en l'àmbit de les competències que tenien assignades. Afegim que la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia ni té atribuïda la competència per resoldre'ls amb la nova Llei, doncs, com ja hem dit, només la té respecte a les resolucions dictades pel Tribunal unipersonal i col·legiat de Menors, ni tampoc la tenia assignada amb anterioritat. En conseqüència, s'estableix una competència residual del Tribunal de Corts només per resoldre del recursos d'apel·lació contra les resolucions dictades pels ja desapareguts Tribunal unipersonal i col·legiat del Batlle en l'àmbit de les competències atribuïdes abans de l'entrada en vigor de la Llei. Aquesta prorrogació temporal de competència no contradiu l'esperit i la finalitat d'equitat i de coherència de la llei qualificada 28/2014, donat que organitza una necessària transició limitada a més a pocs assumptes entre dos sistemes diferents. Pel contrari, preserva l'espera de previsibilitat i de seguretat jurídica del justiciable en el procés. Per això, considerem que el Tribunal de Corts és competent per conèixer del recurs d'apel·lació contra la sentència dictada en la causa núm. 4900014/2014 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, en data 5 de març del 2015. Vist la legislació vigent, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble Andorrà, Decisio A C O R D A 1.- No admetre a tràmit el conflicte negatiu de competència plantejat pel Tribunal de Corts Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al M. Il·ltre. Tribunal de Corts i a la Batllia d'Andorra, per al seu compliment i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE