ATSJAD ANDORRA, a 18 de setembre del 2015 - ROJ: ATSJAD 119/2015
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé18 septembre 2015
Numéro73/2015
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 119/2015 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 18 septembre 2015)
> Décision commentée : ATSJAD 119/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:119A, recours n° 73/2015 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une sentence n° 46/2015 du 23 juillet 2015, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra a statué sur un litige opposant le Castilla, dont la décision indique qu'il agit en qualité d'ordre professionnel (*Col·legi*), à M. Ayuso, professionnel de santé, et au Gouvernement (M.I. Govern). Le Castilla a formé contre cette sentence un incident de nullité d'actuacions, enregistré le 4 août 2015. Il soutenait qu'il était légitimé à être partie à la cause et que la sentence avait porté atteinte à son droit à la juridiction.
Le Gouvernement a conclu au rejet. Il faisait valoir que la collégiation de M. Ayuso par le Castilla interdisait à celui-ci d'invoquer la nécessité de lutter contre l'intrusion professionnelle, M. Ayuso étant désormais membre de l'ordre, et que la doctrine des actes propres lui était applicable. M. Ayuso a répliqué que le Castilla était lui-même en contradiction avec ses propres actes, dès lors que l'ordre avait notifié à l'intéressé une réponse positive à sa demande de collégiation après l'introduction du recours de reposition.
La décision est rendue par un *aute* de la Sala Administrativa, composée de MM. Albert Andrés Pereira (président), Bernard Plagnet (rapporteur) et Mme Marie Conte. Le Tribunal relève que l'incident a été instruit « havent estat observades les prescripcions legals » ; la date de la décision est le 18 septembre 2015.
## Question de droit
La question posée est double. Il s'agissait, en premier lieu, de déterminer si l'incident de nullité prévu à l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials (loi transitoire de procédures judiciaires du 21 décembre 1993) permettait de remettre en cause une sentence définitive au motif d'une violation alléguée du droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane. En second lieu, il fallait apprécier si le Castilla disposait d'un intérêt à agir et d'une légitimité suffisante pour défendre les intérêts généraux de la profession, compte tenu de la décision individuelle prise à l'égard de M. Ayuso.
## Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'incident sur le fondement d'un double raisonnement.
**Sur la nature de l'incident.** Le Tribunal rappelle que l'incident de nullité n'est pas une nouvelle instance permettant de réexaminer le fond de la décision attaquée. Il constitue un « remède extraordinaire » destiné à réparer les violations du droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par une sentence ou une autre décision définitive. Le droit à la juridiction est conçu comme un droit matriciel dont dérivent les garanties énumérées aux paragraphes 1 et 2 de l'article 10 de la Constitution : tribunal impartial, égalité des parties, bilatéralité, contradictoire, délai raisonnable, présomption d'innocence en matière répressive, assistance d'un avocat, décision motivée en droit, juge prédéterminé par la loi, droit de ne pas s'auto-incriminer et droit d'être informé de l'accusation. Le Tribunal estime qu'aucune violation *in iudicando* ni *in procedendo* de cet article n'a été commise.
**Sur le fond de la légitimité.** Le Tribunal s'appuie sur la loi n° 6/2008 du 15 mai, dont il cite la disposition selon laquelle les ordres ont pour finalité essentielle de veiller à ce que l'action de leurs membres réponde aux intérêts et aux besoins de la société, notamment en garantissant le respect des bonnes pratiques et des obligations déontologiques. Il relève que la Sala n'a jamais dénié à un ord
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 18 de setembre del 2015 - ROJ: ATSJAD 119/2015
ATSJAD 119/2015 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 18 septembre 2015)
Par une sentence n° 46/2015 du 23 juillet 2015, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra a statué sur un litige opposant le Castilla, dont la décision indique qu'il agit en qualité d'ordre professionnel (Col·legi), à M. Ayuso, professionnel de santé, et au Gouvernement (M.I. Govern). Le Castilla a formé contre cette sentence un incident de nullité d'actuacions, enregistré le 4 août 2015. Il soutenait qu'il était légitimé à être partie à la cause et que la sentence avait porté atteinte à son droit à la juridiction.
Le Gouvernement a conclu au rejet. Il faisait valoir que la collégiation de M. Ayuso par le Castilla interdisait à celui-ci d'invoquer la nécessité de lutter contre l'intrusion professionnelle, M. Ayuso étant désormais membre de l'ordre, et que la doctrine des actes propres lui était applicable. M. Ayuso a répliqué que le Castilla était lui-même en contradiction avec ses propres actes, dès lors que l'ordre avait notifié à l'intéressé une réponse positive à sa demande de collégiation après l'introduction du recours de reposition.
La décision est rendue par un aute de la Sala Administrativa, composée de MM. Albert Andrés Pereira (président), Bernard Plagnet (rapporteur) et Mme Marie Conte. Le Tribunal relève que l'incident a été instruit « havent estat observades les prescripcions legals » ; la date de la décision est le 18 septembre 2015.
Question de droit
La question posée est double. Il s'agissait, en premier lieu, de déterminer si l'incident de nullité prévu à l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials (loi transitoire de procédures judiciaires du 21 décembre 1993) permettait de remettre en cause une sentence définitive au motif d'une violation alléguée du droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane. En second lieu, il fallait apprécier si le Castilla disposait d'un intérêt à agir et d'une légitimité suffisante pour défendre les intérêts généraux de la profession, compte tenu de la décision individuelle prise à l'égard de M. Ayuso.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'incident sur le fondement d'un double raisonnement.
Sur la nature de l'incident. Le Tribunal rappelle que l'incident de nullité n'est pas une nouvelle instance permettant de réexaminer le fond de la décision attaquée. Il constitue un « remède extraordinaire » destiné à réparer les violations du droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par une sentence ou une autre décision définitive. Le droit à la juridiction est conçu comme un droit matriciel dont dérivent les garanties énumérées aux paragraphes 1 et 2 de l'article 10 de la Constitution : tribunal impartial, égalité des parties, bilatéralité, contradictoire, délai raisonnable, présomption d'innocence en matière répressive, assistance d'un avocat, décision motivée en droit, juge prédéterminé par la loi, droit de ne pas s'auto-incriminer et droit d'être informé de l'accusation. Le Tribunal estime qu'aucune violation in iudicando ni in procedendo de cet article n'a été commise.
Sur le fond de la légitimité. Le Tribunal s'appuie sur la loi n° 6/2008 du 15 mai, dont il cite la disposition selon laquelle les ordres ont pour finalité essentielle de veiller à ce que l'action de leurs membres réponde aux intérêts et aux besoins de la société, notamment en garantissant le respect des bonnes pratiques et des obligations déontologiques. Il relève que la Sala n'a jamais dénié à un ord
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2300061/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000073/2015
AUTE 16-2015
PARTS:
Apel·lant: Castilla
Representant: Sra. Manzanares
Advocat: Sr. Criado
Apel·lat: Sr. Ayuso
Representant: Sra. Talavera
Advocat: Sr. Capellà
Apel·lat: M.I. GOVERN
Representant: Sra. Vaquero
Advocat: Sra. Corbacho
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, el divuit de setembre del dos mil quinze.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 73/2015 — Décision commentée
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions en la causa número 2300061/2014, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1r.- La representació del Castilla ha presentat un incident de nul·litat en data 4 d'agost del 2015, contra la sentència de la Sala Administrativa 46/2015 de data 23 de juliol del 2015. En la seva demanda, presenta els arguments següents:
Que en aquest escrit com amb els precedents hem tingut ocasió de demostrar que sí estem legitimats per ser part en aquesta causa.
2n.- El M.I. GOVERN ha contestat aquests arguments en el seu escrit de data 10 de setembre del 2015 i estima, en substància:
Endemés, el fet que el Castilla hagi procedit a la col·legiació del Sr. Ayuso implica que no es pot al·legar la necessitat de lluitar contra l'intrusisme professional d'aquest professional atès que és un membre més del Col·legi i, també, suposa que a totes les al·legacions del Castilla els hi és d'aplicació la doctrina dels actes propis, doncs està actuant en contra dels seus propis actes.
3r.- En la seva contesta de data 4 de setembre del 2015, el Sr. Ayuso estima en substància:
Paradoxalment però com sempre sol succeir en aquests casos, el Castilla no s'adona o no vol adonar-se que és ell precisament qui va contra els seus propis actes, doncs com bé recull la sentència de la Sala al darrer paràgraf del seu Tercer Fonament de Dret, després d'interposat el recurs de reposició "el Col·legi ha notificat al Sr. Ayuso la seva resposta positiva a la petició de col·legiació".
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.
En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradictori, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.
Segon.- Sobre el fons
Segons la llei 6/2008 del 15 de maig les finalitats del Col·legi són:
"Els col·legis tenen com a finalitat essencial vetllar perquè l'actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l'exercici professional de què es tracti i especialment per garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió".
Aquesta Sala mai ha denegat la legitimació del Col·legi per defensar els interessos generals de la professió, per exemple, per evitar la realització d'actuacions professionals sense complir els requisits establerts legalment per a l'exercici de la professió.
No és el cas en l'espècie, atès que en data 7 d'abril del 2014, és a dir desprès de la data del recurs de reposició, el Col·legi ha notificat al Sr. Ayuso la seva resposta positiva a la petició de col·legiació: "Enfront la seva petició de col·legiació, per a la modalitat d'exercici com a farmacèutic a la Farmàcia M., ens posem en contacte amb vostè per tal de comunicar-li la resolució positiva de la Junta de Govern del Castilla... (foli 110)".
Per conseqüent, es tracta d'una decisió individual que autoritza un col·legiat per exercir la seva professió en una farmàcia determinada, i aquesta decisió no afecta els interessos generals de la professió.
No escau efectuar especial condemna en costes judicials, a defecte de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
Desestimar l'incident de nul·litat interposat per la representació del Castilla contra la sentència de la Sala Administrativa 46/2015 de data 23 de juliol del 2015. Sense efectuar especial condemna en costes judicials.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.