Résumé

# Juridiction andorrane, — (ATSJAD 130/2015) > Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 130/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:130A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Le litige s'inscrit dans une procédure d'expulsion régie par la loi andorrane sur les baux de biens urbains (LAFU). Le bailleur, M. Manzanares, avait engagé une action en expulsion et en paiement de loyers contre la société « X, SL » et contre MM. Lluís et Criado. Le dossier de première instance porte le numéro 4900052/2014 ; la procédure d'appel est enregistrée sous le numéro A140/15 (TSJC 140/2015). Une première procédure opposait déjà les mêmes parties pour le même motif (expédient B-1485-6/2013). Selon la décision, la consignation des loyers dus, et donc l'enervation de l'action, est intervenue le 18 décembre 2013, ainsi que le constate l'Aute du 29 janvier 2014 (folios 38-40). Dans la présente instance, M. Lluís a consigné le montant des loyers réclamés, soit 29 350 EUR, le jour prévu pour répondre à la demande, c'est-à-dire le 15 janvier 2015, et a sollicité l'enervation de l'action (folio 51). Le demandeur s'y est opposé. Par Aute du 3 février 2015, le Tribunal unipersonnel du Batlle a refusé l'enervation, au motif qu'un délai inférieur à un an séparait l'Aute du 29 janvier 2014, qui avait donné lieu à la précédente enervation, de la consignation actuelle. Il a en outre mis à la charge du demandeur à l'incident les dépens, honoraires d'avocat et de procureur compris. M. Lluís a interjeté appel. Il soutenait que la première enervation remontait au 18 décembre 2013, que l'intervalle avec la seconde était de un an et vingt-huit jours, et que la comparaison des dates des autes (un an et cinq jours) conduisait au même résultat. Il demandait la révocation de la décision de première instance, la reconnaissance de la validité de son enervation et la condamnation de la partie adverse aux dépens des deux instances. Le mag

En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, 3 de setembre del 2015 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment establert en la llei d'arrendament de finques urbanes, amb número d'expedient 4900052/2014, instades pel Sr. Manzanares contra la societat "X, SL" i els Srs. Luís i Criado, en data 3 de febrer del 2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va adoptar l'Aute següent: "No donar lloc a l'enervació de l'acció de desnonament i reclamació de quantitat formulada pel Sr. Luís, amb imposició de les costes processals causades per la tramitació del present incident, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador de la part agent". II.- El Sr. Luís sol·licita la revocació de la decisió adoptada per l'Hble. Batlle, la declaració de la procedència de l'enervació exercida el dia 15 de gener d'enguany, més la condemna de la part agent a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies. Els arguments revocatoris són els següents: l'enervació anterior va tenir lloc el dia 18 de desembre del 2013, de manera que la segona enervació complia els requisits de la LAFU en haver transcorregut un any i 28 dies entre ambdues actuacions; succeïa el mateix si es comparava la data d'emissió dels autes corresponents (1 any i 5 dies). Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- El Sr. Manzanares va formular demanda de desnonament i de reclamació de quantitat contra la societat "X, SL" i els Srs. Luís i Criado. El Sr. Luís va consignar l'import de les rendes reclamades (29.350 EUR) el dia previst per contestar la demanda, és a dir el 15 de gener del 2015, tot sol·licitant l'enervació de l'acció (foli 51). El demandant s'hi va oposar, quin criteri comparteix el Tribunal a quo. II.- Més concretament, la instància ha desestimat la petició d'enervació de l'acció, tota vegada que ha transcorregut menys d'un any entre l'Aute del 29 de gener del 2014 que hi donava lloc en una demanda precedent de desnonament i de reclamació de quantitat (expedient B-1485- 6/2013) i la consignació actual (15 de gener del 2015). Per tant, l'apel·lació es redueix a una qüestió jurídica, consistent en determinar en quin moment es produeix l'enervació, ja sigui a comptar de la consignació del deute, ja sigui des del seu reconeixement judicial. La disposició addicional segona, paràgraf 14, de la LAFU, disposa el següent: "El desnonament pot ser enervat per l'arrendatari mitjançant la consignació de les rendes degudes si ho fa, com a màxim, en la data assenyalada per a la contesta a la demanda. a) Aquesta enervació no es produeix si se n'ha produït una altra dins el termini dels dotze mesos immediatament anteriors". L'enervació del desnonament constitueix una facultat que la llei concedeix a l'arrendatari, als efectes de posar fi a un judici de desnonament, sempre i quan es consignin les rendes degudes fins un moment processal determinat. Per tant, no és el Tribunal que clou el procés, sinó el propi defenent. En definitiva, el Tribunal no fa més que constatar, sovint posteriorment, l'actuació del subjecte passiu. Aquesta interpretació ve donada pel propi redactat de la llei: "El desnonament pot ser enervat per l'arrendatari ...". No es discuteix que les parts es van enfrontar en un plet anterior i pel mateix motiu. La consignació (i conseqüent enervació) es va produir el dia 18 de desembre del 2013 com consta en l'Aute del 29 de gener del 2014 (folis 38-40). Pel que fa el judici que ens ocupa, ja hem indicat que el dipòsit de les rendes va tenir lloc el 15 de gener del 2015. Forçós és de concloure que s'han escolat més de dotze mesos entre ambdues dates, de manera que l'enervament de l'acció s'ha produït correctament. La resolució impugnada ha de ser revocada per aquest motiu. III.- L'estimació del recurs d'apel·lació suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Pel que fa les costes judicials de primera instància, la manca de jurisprudència al respecte aconsella, igualment, no efectuar especial condemna sobre el particular (arg. novel·la 82, Capítol 10). Decisio Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; REVOCAR l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 3 de febrer del 2015; declarar enervada l'acció de desnonament i de reclamació de quantitat exercida pel Sr. Manzanares contra la societat "X, SL" i els Srs. Luís i Criado ; ordenar el pagament de l'import consignat de 29.350 EUR en favor del Sr. ENTITY_4; no efectuar especial condemna en costes judicials de primera i segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.