ATSJAD ANDORRA, a 24 de maig del 2013 - ROJ: ATSJAD 62/2013
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé24 mai 2013
NuméroP-003/2012
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 62/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:62A)
> Décision commentée : ATSJAD 62/2013, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Ple, 24 mai 2013, recours P-003/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:62A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le requérant, M. Plaza, a été victime d'un accident le 28 octobre 1989. Une procédure pénale fut engagée, dans laquelle il s'est constitué partie. Selon la décision, le sumari fut déclaré clos par un Aute du 16 juillet 1990, et le jugement oral fixé au 4 avril 1991. Le prononcé de la sentence fut suspendu le jour même afin qu'un médecin indépendant examine la victime ; le rapport fut remis le 25 avril 1991.
La décision relève ensuite une longue inaction. La cause fut provisoirement archivée le 31 mai 2006, puis classée le 21 novembre 2006 par le Tribunal de Corts, au motif de la prescription de l'action publique, « at�s el llarg temps transcorregut » depuis le jugement oral sans qu'aucune sentence ait été rendue. Une diligence du 10 janvier 2007 constate l'archivage sans notification au requérant ni à son conseil. Le 18 septembre 2012, M. Plaza comparaît au greffe du Tribunal de Corts et désigne une avocate.
Le 18 décembre 2012, il saisit le Ple du Tribunal supérieur d'une action en reconnaissance d'erreur judiciaire ou de fonctionnement anormal de l'administration de la justice. Il réclame notamment une différence de revenus (82 848 EUR), des atteintes à sa vie quotidienne (48 080,96 EUR), des conséquences physiques actuelles (12 000 EUR), un *pretium doloris* (12 000 EUR), des frais de déplacement (11 575,39 EUR), ainsi que les dépens.
Le Gouvernement d'Andorre conteste l'existence d'une violation, relève la nécessité des expertises médicales et soutient que toute indemnisation doit se limiter à la perte de chance d'obtenir réparation au pénal. Le Ministère public fait valoir l'inactivité du requérant, qui n'a pas sollicité l'impulsion de la procédure entre 1991 et 2012, et observe que la voie de la responsabilité civile demeure ouverte devant la juridiction civile.
## Question de droit
La décision pose deux questions distinctes.
La première porte sur la **responsabilité de l'État** à raison de la durée excessive d'une procédure pénale : une durée de vingt-deux ans sans décision au fond constitue-t-elle une violation du droit à un procès dans un délai raisonnable, au sens de l'article 10 de la Constitution andorrane et de l'article 6 § 1 de la Convention européenne des droits de l'hom
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 24 de maig del 2013 - ROJ: ATSJAD 62/2013
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD 62/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:62A)
Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 62/2013, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Ple, 24 mai 2013, recours P-003/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:62A) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Plaza, a été victime d'un accident le 28 octobre 1989. Une procédure pénale fut engagée, dans laquelle il s'est constitué partie. Selon la décision, le sumari fut déclaré clos par un Aute du 16 juillet 1990, et le jugement oral fixé au 4 avril 1991. Le prononcé de la sentence fut suspendu le jour même afin qu'un médecin indépendant examine la victime ; le rapport fut remis le 25 avril 1991.
La décision relève ensuite une longue inaction. La cause fut provisoirement archivée le 31 mai 2006, puis classée le 21 novembre 2006 par le Tribunal de Corts, au motif de la prescription de l'action publique, « at’s el llarg temps transcorregut » depuis le jugement oral sans qu'aucune sentence ait été rendue. Une diligence du 10 janvier 2007 constate l'archivage sans notification au requérant ni à son conseil. Le 18 septembre 2012, M. Plaza comparaît au greffe du Tribunal de Corts et désigne une avocate.
Le 18 décembre 2012, il saisit le Ple du Tribunal supérieur d'une action en reconnaissance d'erreur judiciaire ou de fonctionnement anormal de l'administration de la justice. Il réclame notamment une différence de revenus (82 848 EUR), des atteintes à sa vie quotidienne (48 080,96 EUR), des conséquences physiques actuelles (12 000 EUR), un pretium doloris (12 000 EUR), des frais de déplacement (11 575,39 EUR), ainsi que les dépens.
Le Gouvernement d'Andorre conteste l'existence d'une violation, relève la nécessité des expertises médicales et soutient que toute indemnisation doit se limiter à la perte de chance d'obtenir réparation au pénal. Le Ministère public fait valoir l'inactivité du requérant, qui n'a pas sollicité l'impulsion de la procédure entre 1991 et 2012, et observe que la voie de la responsabilité civile demeure ouverte devant la juridiction civile.
Question de droit
La décision pose deux questions distinctes.
La première porte sur la responsabilité de l'État à raison de la durée excessive d'une procédure pénale : une durée de vingt-deux ans sans décision au fond constitue-t-elle une violation du droit à un procès dans un délai raisonnable, au sens de l'article 10 de la Constitution andorrane et de l'article 6 § 1 de la Convention européenne des droits de l'hom
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Els M. I. Sr. Tamarit i el M. I. Sr. Campillo no formen part del present Ple, compte tingut que a l'època dels fets estaven vinculats amb el Tribunal de Corts. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 24 de maig del 2013 - ROJ: ATSJAD 62/2013 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la demanda formulada per la representació processal del Sr. Plaza, per l'acció de reconeixement d'error judicial o d'anormal funcionament de l'Administració de Justícia. És ponent el M. I. Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 24 mai 2013 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TSJ-PLE-003/2012
Sentència núm. PLE/04-2013
S E N T È N C I A
PARTS
Recorrent: Sr. Plaza
Advocat: Sra. Herrera
Recorregut: M. I. Govern d'Andorra
Advocat: Sra. Ricart
Ministeri Fiscal
Mgfc. Sr. Canales
Presidenta: M. I. Sra. Eulàlia Amat Llari
M. I. Sr. Albert Andrés Pereira
M. I. Sra. Marie Conte
M. I. Sr. Joan Manel Abril Campoy
M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova
M. I. Sr. Vincent Anière
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° P-003/2012 — Décision commentée
Els M. I. Sr. Tamarit i el M. I. Sr. Campillo no formen part del present Ple, compte tingut que a l'època dels fets estaven vinculats amb el Tribunal de Corts.
Andorra la Vella, vint-i-quatre de maig del dos mil tretze.
El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la demanda formulada per la representació processal del Sr. Plaza, per l'acció de reconeixement d'error judicial o d'anormal funcionament de l'Administració de Justícia. És ponent el M. I. Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: El procés que s'ha seguit en el present cas es pot resumir de la manera següent:
El recorrent ha patit un accident ocorregut el 28 d'octubre de 1989.
Per Aute del 16 de juliol de 1990, es declara acabat el sumari i es remet al Tribunal de Corts. Judici oral pel 4 d'abril de 1991. (veure foli 82)
Se suspèn el termini per dictar sentència el mateix dia per tal que un metge independent examini el Sr. ENTITY_1; l'informe de referència és finalment lliurat en data 25 d'abril de 1991. (veure foli 134 i s.)
El 31 de maig del 2006 s'arxiva la causa provisionalment.
El 21 de novembre del 2006, el Tribunal de Corts acorda l'arxiu de la causa de referència per prescripció de l'acció pública, atès el llarg temps transcorregut sense que s'hagués dictat sentència (veure foli 145) des que es va celebrar el judici oral en data 4 d'abril de 1991.
En data 10 de gener del 2007, s'estén una diligència en la que es dóna fe que s'arxiven provisionalment les actuacions, sense que, però, hi hagi hagut cap tipus de notificació en cap moment al Sr. Plaza ni a la seva representació lletrada.
En data 18 de setembre 2012, a la Secretaria del Tribunal de Corts compareix el Sr. Plaza i designa a la lletrada Sra. Herrera per la defensa dels seus interessos en el marc del present procediment.
II.-RESULTANT: L'interessat ha presentat un recurs davant del Ple en data 18 de desembre del 2012. Estima en resum:
És del tot evident que existeix un funcionament anormal de la Justícia i que l'Estat està obligat a reparar el dany produït.
la indemnització haurà de cobrir com a mínim tots els conceptes (actualitzats) que es van demanar en l'escrit que l'advocada del Sr. Plaza presentà en la causa, al temps de celebració del judici oral.
El Sr. Plaza demana ser indemnitzat amb les quantitats següents:
pel concepte de diferència d'ingressos percebuts: 82.848 EUR.
per les conseqüències que l'accident ha tingut en la seva vida quotidiana: 48.080,96 EUR.
per les conseqüències físiques actuals: 12.000 EUR.
pel pretium doloris: 12.000 EUR.
per les despeses acreditades al procés relatives als desplaçaments del pare del Sr. ENTITY_1: 11.575,39 EUR.
les costes d'advocat i judicials del present litigi.
III.-RESULTANT: En la seva contesta de data 18 de febrer del 2013, el M. I. Govern estima en síntesi:
Sobre el dret a una resolució fonamentada en dret:
La prescripció de l'acció pública es prou clara i no necessita de més fonamentació jurídica que la que conté la providència del Tribunal de Corts de data 21 de novembre de 2006. Per tant no es pot considerar que no existeixi una resolució fonamentada en la via penal.
Sobre el dret a un judici de durada raonable:
la dilatació en el temps esdevinguda des de la suspensió per dictar sentència fins a la providència d'arxiu en la present, s'ha de valorar tenint en compte la necessitat de comptar amb els informes mèdics i, segons consta en autes, un d'ells no va arribar a lliurar-se.
Sobre la indemnització:
Considera que en cas que el Tribunal adverteixi la necessitat d'indemnitzar l'agent caldrà fer-ho exclusivament amb una quantitat que repari la pèrdua de l'acció penal sense que l'import de la mateixa pugui ascendir en cap cas a la totalitat de la indemnització reclamada en el procediment penal.
IV.-RESULTANT: En el seu escrit de data 19 de febrer del 2013, el Ministeri Fiscal estima en substància:
Es fa necessari prendre en consideració la manca d'activitat i l'actitud o comportament del propi demandant Sr. Plaza, donat que malgrat el demandant s'havia constituït com a part en la causa núm. 66-EP/89, ni el mateix, ni la seva representació lletrada no comparegueren en cap moment per davant del M.I. Tribunal de Corts a fi d'impulsar el procediment o formular queixa per raó de la inactivitat jurisdiccional que els afectava.
Resta encara oberta al demandant la via de ressarciment de la responsabilitat civil derivada del sinistre de data 28 d'octubre de 1989 per davant de la jurisdicció civil ordinària.
En el seu escrit de data 20 de febrer del 2013, el Ministeri Fiscal precisa:
Si bé és cert que es produeix en el marc de la tramitació de la causa núm. 66-EP/89 una dilació injustificada per part de l'òrgan jurisdiccional, cal adverar que el propi demandant Sr. Plaza es trobava constituït com a part en aquella causa sense que hagués aixecat greuge entre la data del 4 d'abril de 1991 i el proppassat 18 de setembre de 2012, motius pels quals l'eventual satisfacció d'aital perjudici haurà de ser ponderada també en base a la seva pròpia inactivitat.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: El Ple del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia.
II.-CONSIDERANT: Sobre la vulneració del dret a la jurisdicció.
El dret a la jurisdicció està reconegut per l'article 10 de la Constitució del Principat d'Andorra: "1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret...".
L'article 6.1 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans, disposa: "Tota persona té dret que la seva causa sigui vista equitablement, públicament i en un termini raonable..."(...).
En cas de desconeixement d'aquestes disposicions, la persona perjudicada té dret a una indemnització. Aquests principis en resulten,
D'una part, de la jurisprudència del Tribunal Constitucional: "declarar que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a obtenir un judici de durada raonable" i "declarar que els recurrents tenen dret a ser indemnitzats pels perjudicis soferts..." Sentència de 25 de maig del 2007, que atorga l'empara sol·licitada per la part recurrent (Causa 2007-2 RE).
D'altra part, la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, per exemple en la sentència G.M. c. ITALIE No 2 (Requête no 65102/01) del 29 de març del 2006, "116. La Cour rappelle une nouvelle fois que l'article 6 § 1 de la Convention oblige les Etats contractants à organiser leurs juridictions de manière à leur permettre de répondre aux exigences de cette disposition. Elle tient à réaffirmer l'importance qu'elle attache à ce que la justice ne soit pas administrée avec des retards propres à en compromettre l'efficacité et la crédibilité (Bottazzi, précité, § 22)".
Cal aplicar aquests principis al present cas.
En resulta de l'examen de la causa (veure antecedents de fet) que no s'ha dictat cap sentència en els autes, tot i que l'accident, que està a l'origen de la causa, es va produir el 28 d'octubre del 1989.
En aquest cas, el judici penal no ha tingut una "durada raonable" i, per consegüent, l'interessat té dret a ser indemnitzat.
Compte tingut de la importància del retard, l'import de la indemnització s'ha de fixar en 20.000 EUR de conformitat als principis que resulten de la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (veure més amunt).
III.-CONSIDERANT: Sobre la indemnització dels perjudicis lligats a l'accident:
La petició d'indemnització dels perjudicis no pot ser examinada per aquest Ple. Compet a la jurisdicció civil a la qual el recurrent haurà d'acudir.
En efecte, en resulta de la jurisprudència constant de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia que el termini per exigir la responsabilitat civil extracontractual prescriu al cap d'un any. En aquestes condicions, la demanda s'ha de presentar en un termini d'un any a comptar del 18 de setembre del 2012, data en la qual l'interessat va tenir coneixement de l'arxiu, és a dir abans del 18 de setembre del 2013.
IV.-CONSIDERANT: no hi ha mèrits per a un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquest procés.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del M.I. Tribunal Superior de Justícia, en nom del Poble Andorrà, decideix:
1r.- Estimar parcialment la demanda interposada pel Sr. Plaza.
2n.- Declarar la responsabilitat de l'Estat com a conseqüència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia.
3r.- Acordar al Sr. Plaza una indemnització de 20.000 EUR.
4t.- Desestimar la demanda sobre la indemnització dels perjudicis, que és competència de la jurisdicció civil.
5è.- No fer especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.
Notifiqui's la present sentència a les parts interessades fent-los saber que aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.