En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de novembre del 2015 Reunida la Sala Civil del M.l. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.l. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.l. Sr. Vincent Anière i M.l. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 05-09-2005, la representació processal de la societat Salamanca, va presentar davant de la Batllia, demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, solidàriament contra les societats Rius i Briones, en reclamació de la quantitat de 402.133,81 ,-euros, més els interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda, en concepte d'indemnització pels danys derivats de l'incompliment contractual de les mateixes societats, en la construcció d'un mur de sustentació. Per Aute d'aquesta Sala de data 26-10-2006 es va confirmar l'Aute de l'Honorable Tribunal de Batlles de data 01-03-2006 donant lloc a la petició de crida en garantia del Sr. Salamanca interposada per la societat Rius. II.- Per Sentència de data 02-09-2013, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir: "Que estimant íntegrament la demanda interposada per Salamanca, S.A. contra les societats Rius, S.L. i Briones, S.L. i desestimant la demanda reconvencional formulada per la primera d'aquestes darreres contra la demandant, ha de condemnar i condemna, les societats Rius, S.L., Briones, S.L. i el Sr. Salamanca - aquest darrer per motius de la seva crida en garantia - a satisfer solidàriament a Salamanca, S.A. la suma de 402.133,81.- EUR que cal augmentar dels interessos legals devengats a comptar de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de la present Resolució.". III.- Contra aquesta resolució han interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Rius, així com la de la societat Briones i del Sr. Salamanca, però, per Sentència d'aquesta Sala de data 10 de setembre del 2015, es va decidir desestimar dits recursos i confirmar íntegrament la sentència i imposar als recurrents les costes judicials de segona instància en relació al seu recurs, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. IV.- Per escrit de data 24-09-2015, la representació processal de la societat Briones i del Sr. Salamanca ha formulat incident de nul·litat d'actuacions en relació a aquesta resolució sol·licitant que es declari la seva nul·litat i que es procedeixi a retrotreure les actuacions al moment anterior al seu pronunciament dictant-ne una nova, imposant les costes de l'incident a la societat Salamanca. La representació processal de la societat Salamanca com la de la societat Rius, demanen la desestimació de l'incident, amb imposició de les costes a la seva promotora. Ha actuat com a magistrat ponent el M.l. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Considera la part que formula l'incident que s'ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en dret i al procés degut, ja que el Tribunal hauria efectuat una interpretació no raonable dels informes pericials pel fet de no apreciar cap contradicció quan existeix una evident contradicció entre ells. Però, en el present cas, es tractava de determinar qui era responsable del perjudici que va sofrir la societat actora pel fet d'haver tingut de fer front a la necessitat de desenrocar i tornar a construir el mur, la construcció del qual havia estat confiada a la societat V. sota la direcció del despatx O., i això es va fer. Una (suposada) errònia valoració de les proves no pot fonamentar per si un incident de nul·litat salvat el cas on aquesta valoració i el raonament del tribunal sigui tant absurds o contraris al més elemental sentit jurídic o posi en evidència un error patent, que es podria dubtar de la imparcialitat del jutjador. El dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es pugui desprendre que la decisió no és arbitrària, i considerem que és el cas en el present afer, per les raons següents. II.- En el seu recurs d'apel·lació, la representació processal de la societat Briones i del Sr. Salamanca, ja sostenia que no es podia donar més importància a un informe de pèrit de part no ratificat en seu judicial que a l'informe del pèrit judicial; que els defectes d'execució eren vicis ocults i difícilment observables i que el pèrit judicial conclou que la causa del sinistre és només un problema d'execució exclusivament imputable a la constructora. Afegeix ara que no es pot utilitzar part de l'argumentació del pèrit judicial i obviar dit informe per la resta. Ara bé, hem aportat una resposta motivada i raonable a aquesta problemàtica de la prova i de la valoració de les pericials, recordant en primer lloc que l'autoritat judicial ha de valorar amb els criteris de la sana crítica els informes que s'aporten a les actuacions tenint-los en compte de manera conjunta i atenent el seu criteri, ja que si el jutge no té els coneixements tècnics, raó per la qual ha designat un tècnic que les té, sí que disposa de la capacitat per determinar la correcció de les operacions pericials i de les seves conclusions. En aquesta òptica, i pel que fa a la direcció facultativa, el tribunal d'instància i aquesta Sala van recercar l'existència eventual d'una altra causa de responsabilitat que la imputable a la constructora, doncs la responsabilitat de dita direcció facultativa era desupervisar tots els treballs i controlar que aquests siguin realitzats de conformitat amb el previst i de conformitat a la lexartis. Pel que fa a la valoració de les pericials hem de repetir que "No és cert que el pèrit judicial ha considerat que l'única causa era un problema d'execució. De fet, dit pèrit no elimina totalment la responsabilitat de la direcció facultativa sinó que conclou que no s'han observat "mancances projectuals", raó per la qual no considera cap responsabilitat imputable al despatx O. com autor del projecte. Però, sobre la qüestió de la responsabilitat per causa d'un control deficient, conclou que no es pot establir de forma evident la responsabilitat que dit despatx té en la ruïna del mur. Més precisament, indica que no ha quedat clar fins a quin punt tenia responsabilitat directa en la mala execució de l'obra, i precisa que la direcció facultativa no pot advertir els vicis ocults, però que és part del desenvolupament correcte de la seva feina fixar-se en els processos de mala execució. Afegeix que és responsable de la no existència del llibre d'obra (foli 1493). Per tant, no existeix una real contradicció entre les seves conclusions i les de Estany qui considera clarament que sí que existeixen mancances en el control de l'obra executada. Pel que fa la responsabilitat del despatx O., és indiscutible que com s'acaba d'exposar, la constructora va incórrer en una mala execució dels treballs, però aquest fet no exonera la direcció facultativa de la seva responsabilitat pròpia. El cert és que el despatx O. ha reconegut que el mur no ha estat ben construït, però no vol assumir cap responsabilitat en aquest fet. Al contrari considerem que ressurten unes mancances seves en el seguiment de les obres i que la direcció facultativa no va vigilar ni suficientment ni de manera prou eficient la realització de les obres. En efecte, compartim el punt de vista del tribunal segons el qual gran part dels defectes era fàcilment detectables. A més, hem de constatar que cap reacció formal ni suficient van tenir el despatx O. front a les mancances de la constructora, quan ressurt del ja referit document establert pels arquitectes, que la construcció del mur va conèixer una segona fase on es va variar el procés d'execució previst degut a la descoberta d'una variació de cota de l'estrat rocós on es fonamentava el mur (foli 183 i 184). Insisteix la part recurrent en el fet que realitzava dues visites setmanals a l'obra, i que no ha de controlar la feina concreta executada per la constructora sinó de controlar l'adequació dels treballs al projecte, però justament la seva responsabilitat era de controlar que els materials utilitzats i la tècnica per a la seva utilització era conforme al projecte. Els defectes afectant al mur són tan greus i variats que, al nostre entendre, no li podien escapar a la direcció facultativa si hagués efectuat els seus controls amb la perícia i la implicació exigibles a un professional. En aquestes condicions, apareix que els elements obrant en autes són suficients i no calia donar lloc a la pretensió probatòria de la part recurrent per tal de practicar una nova prova pericial per a millor proveir. Finalment, queda provat un comportament culpós imputable a la societat Briones i al Sr. Salamanca, i que també va participar directament en la realització del sinistre." D'altra banda, quan a la pretesa contradicció entre els informes, també vam motivar que la conclusió final de Estany recordava que era difícil dirimir qui té més o menys responsabilitat, però que"es podria dir que ambdues empreses han aportat suficients factors negatius a l'obra com per provocar-ne l'aparició d'esquerdes.", conclusió que té certa relació amb la del pèrit judicial segons la qual no es pot establir el percentatge exacte de responsabilitat entre els intervinents. III.- En aquestes condicions, s'ha de desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la societat Briones i del Sr. Salamanca, i condemnar-los a pagar les costes judicials de l'incident. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.l. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació processal de la societat Briones i del Sr. Salamanca. CONDEMNAR als promotors de l'incident al pagament de les costes judicials del mateix. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE