En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs. Magistrats Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Aquesta Sala va dictar Aute, de data 26-11-2015, pel qual confirmava la desestimació de la recusació interessada contra l'Hble. Batlle Sra. Palomo. II.- El Sr. Macias va interposar incident de nul·litat contra totes les resolucions judicials recaigudes en el marc d'aquesta causa i contra l'Aute de la Sala civil de 26-11-2015. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius en els quals la part instant de l'incident de nul·litat fonamenta el mateix són els següents. Entén que s'ha vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció en la seva vessant del dret a la defensa i a un tribunal independent i imparcial (art. 10 CA, arts, 6.1, 6.3 b) i c), 8 i 17 Convenció i art. 1 del protocol addicional núm. 1 per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals. Manifesta que l'Aute de 26-11-2015 fa uns raonaments ajustats a dret en el seu Aute, però omet un element essencial que hagués portat a estimar la recusació, com és que no es pondera la providència de 11 de juny de 2015 per la que la Batlle R. desestima les proves nuclears d'aquesta defensa i deixa al seu representat en una absoluta indefensió. Assenyala que després de la discussió que va mantenir anys enrere amb la Batlle quan era secretària i després de la providència de 11 de juny de 2015 no pot conservar cap esperança que l'Hble. Batlle es pugui sostraure a la discussió ni a la seva convicció subjectiva en relació a la causa que enfronta al promotor de l'incident amb la seva ex-muller. Afegeix que l'Hble. Batlle des de la data de la providència ja té conformada la seva opinió personal, de manera que esdevé un iudex suspectus, atès que existeix el dubte que la resolució judicial estigui condicionada per la participació en la causa principal, per la discussió verbal amb el Sr. C. o buscarà justificar amb la resolució que emeti el contingut de l'anterior sentència de 15-05-2009. Conclou que tant el Tribunal Constitucional espanyol com el TEDH exigeixen que un procés amb totes les garanties comporta un jutge imparcial, sense que concorri una simple sospita sobre la seva imparcialitat, ja sigui en la vessant subjectiva o objectiva. II.- La primera de les qüestions que ha de ser examinada és la impugnació que efectua la part que promou l'incident de nul·litat de totes les resolucions judicials emeses en el marc d'aquesta causa i, en especial, l'Aute d'aquesta Sala de 26-11-2015. Si ens atenem a allò que es disposa a l'article 18 bis, apartat tercer, solament pot conèixer aquesta Sala de l'incident de nul·litat en relació a les resolucions dictades per aquest Tribunal, de manera que la nostra anàlisi resta limitada a aquesta resolució judicial. Quant a la resta d'al·legacions que conformen la pretensió de nul·litat d'actuacions, aquestes es fonamenten en una eventual vulneració del dret a la jurisdicció, en la seva vessant a un tribunal independent i imparcial en connexió amb el dret a la defensa. Tres són els arguments que empra per a qüestionar la imparcialitat de l'Hble. Batlle Sra. Palomo. El primer dels motius considera que no existeix imparcialitat subjectiva de la jutjadora atès que va existir una discussió entre el Sr. C. i l'Hble. Batlle quan aquesta era secretària. En el nostre Aute, de 26-11-2015, ja vam posar de manifest que la discussió entre la Batlle, quan era secretària, i el promotor de l'incident, solament es podria incardinar en l'enemistat manifesta però que la referida discussió es troba òrfena de tot recolzament probatori, alhora que si, en línia d'hipòtesi, s'admet la seva existència, no es pot considerar compromesa la imparcialitat del Batlle per haver discrepat jurídicament amb un justiciable respecte dels criteris de quantificació de les pensions, quan era secretària i no disposava de competència per a dictar resolucions judicials, màxim si és té en compte, com ja afirmàvem, que la pensió d'aliments fou proposada de mutu acord en conveni regulador, homologat per la sentència de 21-05-2009. El segon dels motius es torna a introduir en relació amb la denegació de les proves sol·licitades pel promotor en un incident d'execució envers la seva ex-muller és el relatiu a la imparcialitat objectiva, per la relació existent amb l'objecte del procés. També vam posar en relleu, en el nostre Aute, que la intervenció com a secretaria quan es va tramitar el procediment de crisi familiar no compromet la imparcialitat de la jutjadora. I no ho fa perquè les funcions que desenvolupen els Batlles i els secretaris són diverses, sense que aquests darrers emetin resolucions judicials. Finalment, entén que aquesta Sala no ha valorat la providència de 11 de juny de 2015, en la qual denega les proves nuclears de la defensa en l'incident d'execució. Afirma que aquestes proves eren essencials per a deduir l'import de les pensions d'aliments ja satisfetes. En aquest sentit, desestimades les sospites d'imparcialitat atribuïdes a la Batlle per haver intervingut en un procés de crisi familiar quan era secretària, al no haver dictat cap resolució judicial en el procés, i les relatives a la inexistència de la discussió amb el Sr. C. o la consideració d'aquesta com un mer intercanvi d'opinions respecte als criteris de quantificació, ara s'argumenta que la denegació de les proves sol·licitades situa al promotor de l'incident en indefensió. I és des d'aquesta òptica, que tampoc es pot connectar aquesta eventual afectació del dret a la defensa amb la imparcialitat de l'Hble. Batlle. En efecte, la denegació de mitjans probatoris i l'al·legació que la Batlle ja té conformada la seva opinió amb la denegació de les proves no poden fonamentar la recusació, atès que, com s'ha vist, cap compromís de la imparcialitat del jutjador en la seva vessant subjectiva (relació amb les parts) o en l'objectiva (relació amb el procés o relació orgànica o funcional amb el mateix). Quant a la denegació dels mitjans probatoris i del prejutjament a que s'al·ludeix per part de l'Hble. Batlle, no és en aquest procés de recusació on s'han d'examinar aquests menyscaptes al dret de defensa. Cal fer notar que cap argument s'aporta de les raons per les quals la prova proposada no ha estat ben denegada, únicament es diu que són proves nuclears per a les seves pretensions, alhora que el mateix es pot proclamar de l'al·legat prejutjament de l'Hble. Batlle mitjançant la providència, tota vegada que si no es combat, o almenys no s'ha indicat, amb els recursos oportuns la denegació de la prova interessada ni s'expliciten els raonaments pels quals la prova era nuclear o essencial i la discrepància amb els raonaments del jutjador per a denegar-la, difícilment es pot analitzar la vulneració del dret a la defensa i a un procés degut. Al marge, que com ja hem indicat, aquesta pretesa denegació de la prova que condueix a una situació d'indefensió, proscrita per l'article 10 CA, no troba cap connexió amb la recusació de l'Hble. Batlle, en atenció als arguments exposats, i ha de ser combatuda en aquell procés i no en seu de recusació. III.- Les consideracions anteriors justifiquen la desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions i la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5). Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut pel Sr. Macias contra l'Aute d'aquesta Sala, de dat 26-11-2015. Procedeix imposar a la part promotora de l'incident les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE