ATSJAD ANDORRA, a 17 de març del 2016 - ROJ: ATSJAD 30/2016
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé17 mars 2016
Numéro97/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 30/2016 (17 mars 2016), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa
> Décision commentée : ATSJAD 30/2016, 17 mars 2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:30A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et l'identifiant ECLI ont été extraits du texte de la décision.*
## Faits et procédure
Le 10 juin 2013, un syndicat (dont l'identité précise n'est pas détaillée dans la décision) saisit la Batllia d'une demande dirigée contre l'application, par le Gouvernement d'Andorre, de la loi 2/2012 du 15 mars 2012 de mesures de contenance de la dépense publique, en ce qui concerne la « paga extraordinària » (prime extraordinaire) et la disponibilité hors de la journée de travail.
En amont, le ministre des Finances et de la Fonction publique avait adressé, le 12 mars 2013, un écrit au directeur du département de police du ministère de la Justice et de l'Intérieur contenant des indications sur l'application de cette loi. Le 3 avril 2013, le syndicat répondit par une demande adressée au secrétariat d'État à la Fonction publique, dont la formule d'introduction est ainsi rédigée : « …ens plau dirigir-nos al Ministeri de Finances i Funció Pública del M.I. Govern d'Andorra, a fi d'informar i sol·licitar la reposició degut a una resolució del M.I. Sr. Ministre de Finances i Funció Pública… » (traduction : « …nous nous adressons au ministère des Finances et de la Fonction publique… afin d'informer et de solliciter la réformation en raison d'une décision du ministre… »). Le secrétaire d'État répondit le 21 mai 2013, réponse qui fut ensuite attaquée dans la demande devant la Batllia.
Par aute du 12 octobre 2015, le Tribunal de Batlles, section administrative, déclara la demande irrecevable et ordonna l'archivage des actuations, au motif que la voie administrative préalable n'avait pas été épuisée par l'exercice du recours approprié.
Le syndicat interjeta appel. Il soutint, en substance, que l'écrit du 3 avril 2013 constituait le recours de réformation (*recurs de reposició*) requis, les autos n'ouvrant pas de recours d'alzada, et que les exigences de l'article 34 de la loi sur la juridiction administrative et fiscale étaient remplies. Le Gouvernement conclut à la confirmation de l'aute, faisant valoir que la qualification de recours de réformation n'avait été invoquée que pour la première fois en appel, que l'écrit ne pouvait être requalifié ni par sa forme ni par son contenu, et, subsidiairement, que les actuations devaient être renvoyées au Tribunal de Batlles en cas de révocation.
## Question de droit
La Sala Administrativa devait trancher deux questions connexes :
1. L'écrit du 3 avril 2013, adressé au secrétariat d'État, pouvait-il être qualifié de recours administratif préalable contre la décision antérieure, de sorte que la condition d'épuisement de la voie administrative se trouvait satisfaite ?
2. Si oui, l'aute d'irrecevabilité devait-il être révoqué, et dans quelle mesure le juge d'appel devait-il statuer sur le fond ?
La Cour relève en outre, à titre d'observation préliminaire, le caractère « manifestement imprécis » des écrits successifs de la partie appelante, qui n'identifiaient pas avec la clarté requise les actes attaqués et se contredisaient quant à la nécessité du recours administratif préalable (fonds, quart).
## Solution et dispositif
La Cour retient que l'écrit du 3 avril 2013 « havia de ser considerat com un recurs administratiu contra la decisió prèvia a què es refereix » (devait être considéré comme un recours administratif contre la décision antérieure visée). Elle en déduit qu'« no es
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 17 de març del 2016 - ROJ: ATSJAD 30/2016
ATSJAD 30/2016 (17 mars 2016), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa
Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 30/2016, 17 mars 2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:30A (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et l'identifiant ECLI ont été extraits du texte de la décision.
Faits et procédure
Le 10 juin 2013, un syndicat (dont l'identité précise n'est pas détaillée dans la décision) saisit la Batllia d'une demande dirigée contre l'application, par le Gouvernement d'Andorre, de la loi 2/2012 du 15 mars 2012 de mesures de contenance de la dépense publique, en ce qui concerne la « paga extraordinària » (prime extraordinaire) et la disponibilité hors de la journée de travail.
En amont, le ministre des Finances et de la Fonction publique avait adressé, le 12 mars 2013, un écrit au directeur du département de police du ministère de la Justice et de l'Intérieur contenant des indications sur l'application de cette loi. Le 3 avril 2013, le syndicat répondit par une demande adressée au secrétariat d'État à la Fonction publique, dont la formule d'introduction est ainsi rédigée : « …ens plau dirigir-nos al Ministeri de Finances i Funció Pública del M.I. Govern d'Andorra, a fi d'informar i sol·licitar la reposició degut a una resolució del M.I. Sr. Ministre de Finances i Funció Pública… » (traduction : « …nous nous adressons au ministère des Finances et de la Fonction publique… afin d'informer et de solliciter la réformation en raison d'une décision du ministre… »). Le secrétaire d'État répondit le 21 mai 2013, réponse qui fut ensuite attaquée dans la demande devant la Batllia.
Par aute du 12 octobre 2015, le Tribunal de Batlles, section administrative, déclara la demande irrecevable et ordonna l'archivage des actuations, au motif que la voie administrative préalable n'avait pas été épuisée par l'exercice du recours approprié.
Le syndicat interjeta appel. Il soutint, en substance, que l'écrit du 3 avril 2013 constituait le recours de réformation (recurs de reposició) requis, les autos n'ouvrant pas de recours d'alzada, et que les exigences de l'article 34 de la loi sur la juridiction administrative et fiscale étaient remplies. Le Gouvernement conclut à la confirmation de l'aute, faisant valoir que la qualification de recours de réformation n'avait été invoquée que pour la première fois en appel, que l'écrit ne pouvait être requalifié ni par sa forme ni par son contenu, et, subsidiairement, que les actuations devaient être renvoyées au Tribunal de Batlles en cas de révocation.
Question de droit
La Sala Administrativa devait trancher deux questions connexes :
L'écrit du 3 avril 2013, adressé au secrétariat d'État, pouvait-il être qualifié de recours administratif préalable contre la décision antérieure, de sorte que la condition d'épuisement de la voie administrative se trouvait satisfaite ?
Si oui, l'aute d'irrecevabilité devait-il être révoqué, et dans quelle mesure le juge d'appel devait-il statuer sur le fond ?
La Cour relève en outre, à titre d'observation préliminaire, le caractère « manifestement imprécis » des écrits successifs de la partie appelante, qui n'identifiaient pas avec la clarté requise les actes attaqués et se contredisaient quant à la nécessité du recours administratif préalable (fonds, quart).
Solution et dispositif
La Cour retient que l'écrit du 3 avril 2013 « havia de ser considerat com un recurs administratiu contra la decisió prèvia a què es refereix » (devait être considéré comme un recours administratif contre la décision antérieure visée). Elle en déduit qu'« no es
Aute
Núm. de Protocol: 2000059/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000097/2015
AUTE 7-2016
PARTS:
Apel·lant: SINDICAT
Representant: Sra. Cañellas
Advocat: Sr. Montenegro
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Corbacho
Advocat: Sr. Villegas
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, disset de març de dos mil setze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000059/2013.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 97/15 — Décision commentée
1.- La representació processal del Sindicat va interposar demanda davant la Batllia en data 10 de juny de 2013, contra l'aplicació per part del Govern de la Llei 2/2012, de 15 de març, de mesures de contenció de la despesa, als conceptes de paga extraordinària i disponibilitat fora de la jornada laboral.
2.- El Tribunal de Batlles, per mitjà d'aute dictat el 12 d'octubre de 2015, va declarar la inadmissibilitat de la demanda presentada pel Sindicat.
3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
la sol·licitud de data 3 d'abril de 2013, presentada pel sindicat davant el M.I. Sr. Ministre de Finances i Funció Pública correspon a un recurs de reposició, atès que en el cas d'autes no es podia presentar cap recurs d'alçada;
els requisits mínims exigits per l'article 34 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal han estat respectats, i per conseqüent s'ha de dictar una resolució revocant l'aute recorregut i estimant íntegrament la demanda.
4.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament l'aute apel·lat pels motius següents:
la part agent ha qualificat la sol·licitud de data 3 d'abril de 2013 com a recurs de reposició per primera vegada en el seu escrit d'apel·lació, no fent-ho en primera instància;
s'havia de presentar un recurs d'alçada i no de reposició;
l'escrit del sindicat de data 3 d'abril de 2013 no es pot reconduir com un recurs de la resolució del M.I. Sr. Ministre, ni per la seva forma ni pel contingut de les seves peticions;
en el supòsit que es revoqués l'aute recorregut, s'escauria retornar els autes al Tribunal de Batlles per a que continués amb la tramitació de la causa.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com resulta dels antecedents, el Tribunal de Batlles ha declarat inadmissible la demanda interposada per la part agent en data 10 de juny de 2013 i ha disposat l'arxiu de les actuacions, en considerar que no s'havia esgotat la via administrativa prèvia mitjançant la interposició del recurs corresponent.
El sindicat recurrent impugna aquesta decisió, considerant que l'escrit que va presentar el 3 d'abril de 2013 era el recurs de reposició preceptiu, de manera que s'han seguit de forma adequada les normes de procediment i no procedia acordar l'arxiu de les actuacions. Acaba sol·licitant que s'estimi íntegrament la demanda presentada per la part.
Tercer.- Per tal de resoldre adequadament la qüestió litigiosa, convé resumir breument el contingut de l'expedient administratiu incorporat a les actuacions, del qual resulta que:
El Ministre de Finances i Funció Pública va adreçar un escrit al Director del Departament de Policia del Ministeri de Justícia i Interior, en data 12 de març de 2013, que contenia determinades indicacions sobre l'aplicació de la Llei 2/2012, de 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.
En relació a aquest escrit, el sindicat recurrent va presentar una sol·licitud el 3 d'abril de 2013, adreçada a la Secretaria d'Estat de Funció Pública, en l'encapçalament de la qual es feia constar que:
"...ens plau dirigir-nos al Ministeri de Finances i Funció Pública del M.I. Govern d'Andorra, a fi d'informar i sol·licitar la reposició degut a una resolució del M.I. Sr. Ministre de Finances i Funció Pública...".
El Secretari d'Estat de Funció Pública va donar resposta a la referida sol·licitud, mitjançant escrit de 21 de maig de 2013, que és objecte d'impugnació en la demanda presentada davant de la Batllia.
Quart.- No es pot deixar d'assenyalar que els successius escrits que ha presentat la part agent davant de l'Administració i dels Tribunals incorren en una manifesta manca de concreció, ja que no identifiquen amb la necessària claredat els actes que es pretén impugnar en cada cas, i a més són incongruents, com resulta de la contradicció que s'aprecia entre les manifestacions formulades en la instància, segons les quals no seria necessari el recurs administratiu previ ("...que pretén el Govern, que es torni a sol·licitar el mateix amb un paperet que digui "recurs de reposició"? i es demori la resolució com a mínim dos mesos més") i les que es defensen en aquesta alçada, segons les quals ja es va presentar aquest recurs de reposició el 3 d'abril de 2013.
Això no obstant, no es pot oblidar que el dret d'accés als tribunals forma part essencial del contingut del dret fonamental a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional. En conseqüència, la interpretació de les normes processals s'ha de fer en el sentit més favorable a la plena virtualitat d'aquest dret, sense que això impliqui prescindir dels requisits d'ordre formal que en cada cas exigeixen les lleis.
Cinquè.- En el supòsit que ara s'examina, el sindicat recurrent va manifestar la seva disconformitat amb la forma en què s'aplicava la Llei 2/2012 als seus representats, i ho va fer impugnant l'escrit de 12 de març de 2013 mitjançant una sol·licitud que afirmava "sol·licitar la reposició" de l'anterior.
En aquestes circumstàncies, s'ha de considerar que l'escrit presentat per la part agent el 3 d'abril de 2013 havia de ser considerat com un recurs administratiu contra la decisió prèvia a què es refereix. No es pot apreciar, doncs, la manca de recurs administratiu en què es basa l'aute impugnat.
No resulta rellevant la qualificació del recurs que realitza l'agent, ja que no hi va haver en cap cas la indicació del mitjà d'impugnació pertinent, segons l'article 47 del Codi de l'Administració, i corresponia en tot cas als serveis administratius donar-li la tramitació adient.
Els raonaments precedents condueixen a estimar el recurs d'apel·lació que interposa l'agent. Ara bé, ja que s'està impugnant una resolució interlocutòria, resulta evident que no procedeix examinar la qüestió de fons, sinó que s'han de retornar les actuacions a la Batllia, per a que prossegueixi la seva tramitació en legal forma.
Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sindicat contra l'aute dictat per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles el 12 d'octubre de 2015, el qual es revoca i deixa sense efecte, amb devolució de les actuacions a l'òrgan del qual procedeixen, per tal que continuï la seva tramitació en legal forma.
Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquest aute és ferm i executiu.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta resolució al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.