En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril del 2016 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs. Magistrats Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 11-12-2013 la Sra. Bueno va demanar accedir urgentment al pis que ocupava per a retirar el contingut de la nevera i tres dies més per a retirar els seus mobles. Per escrit de 12-11-2013 la Sra. Pombo i la mercantil M., S.A. s'oposen a la referida petició i sol·liciten el lliurament immediat de les claus de la unitat immobiliària i la condemna a la imposició de les costes processals. II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 12-11-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a la petició efectuada per la Sra. Bueno mitjançant escrit de data 11-11-2013. Segon.- Oferir a la societat M., S.A. i a la Sra. Pombo la possessió de l'apartament radicat a l'edifici E. I, pis x. planta x., de l'XXXX. Tercer.- Condemnar a la Sra. Bueno a la totalitat de les costes processals derivades del seu escrit de 11 dels corrents". III.- La Sra. Bueno va interposar recurs contra la resolució dictada a la instància. En el decurs de la vista oral de 9-09-2014 la recurrent va exposar les circumstàncies per les que la lletrada, designada d'ofici, no defensava els seus interessos i que havia presentat diverses queixes. Per Aute de 19-12-2014 d'aquesta Sala es va decidir, per a millor proveir, trametre un ofici al Col·legi d'Advocats per tal que lliurés els expedients oberts arran de les queixes i sol·licituds de canvi de lletrat d'ofici. En data de registre d'entrada 10-03-2015 fou aportat a les actuacions l'expedient sol·licitat. Per Providència de 12-05-2015 es va conferir audiència a les parts personades per tal que efectuessin les al·legacions relatives a una possible vulneració del dret a la defensa de la Sra. Bueno i trasllat de la documentació rebuda del Col·legi d'Advocats. Per Aute de 18-12-2015 es va declarar la nul·litat d'actuacions i la retroacció de les mateixes fins el tràmit immediatament posterior a la providència d'admissió del recurs d'apel·lació de data 27-03-2014. Així mateix, s'emplaçava a la recurrent per tal que presentés escrit de conclusions. IV.- En data de registre 19-01-2016 la Sra. Bueno va presentar escrit de conclusions, en mèrits del qual i en funció dels arguments continguts en el mateix, demanava la revocació de la resolució dictada a la instància. Pel contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 12-02-2016, va oposar-se a l'estimació del recurs i va demanar, en consonància amb els arguments exposats, la desestimació del mateix amb imposició de les costes processals a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius en els que la Sra. Bueno fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, manifesta que l'execució que és objecte del present recurs d'apel·lació prové de la STSJA de 28-06-2013, la qual fou anul·lada pel Tribunal Constitucional, de manera que tot el procediment d'execució de sentència que prové de l'Aute d'execució de 12-11-2013 és nul de ple dret. Assenyala, a més, que la nul·litat de la sentència del TSJA esmentada i de l'Aute de la Sala de 31-07-2013, genera expressament la reparació dels perjudicis soferts per la recurrent en període d'execució. II.- El present recurs no pot prosperar per les següents consideracions que, tot seguit, s'exposen. En primer terme, no es pot compartir amb la recurrent que el procés d'execució sigui nul de ple dret. L'Aute que ara es recorre no dóna lloc ni inicia el procés executiu, sinó que es limita a desestimar la petició de 4 dies per a buidar mobles del pis on vivia la Sra. Bueno Es tracta, per tant, d'una resolució merament interlocutòria que no inicia, ni posa fi al procés d'execució. En consonància amb la doctrina d'aquesta Sala, relativa a l'admissió dels recursos dins del procés d'execució, el present recurs no pot ésser acollit, tota vegada que, com ja vam manifestar en els Autes que resolen els Rotlles 143/11 i 235/12, els recursos que, en seu d'execució, han estat indegudament admesos, han de ser desestimats. En efecte, si s'analitza l'Annex III del Decret de 4-02-1986 es pot observar com la finalitat que es persegueix, i la qual s'addiu amb el dret a la jurisdicció contemplat a l'article 10 C.A., consisteix en l'obtenció (arts. 1 a 7) d'un procediment ràpid i àgil per a l'execució de les resolucions judicials, de forma que es faci efectiu el dret a la jurisdicció, tot possibilitant que aquell que ha obtingut un pronunciament judicial al seu favor, en seu declarativa, pugui aconseguir que, pel cas de manca de compliment voluntari pel condemnat, l'efectivitat d'allò establert a la resolució judicial. En el sentit indicat, es preveu tant l'execució definitiva com la provisional i es diferencia en seu d'execució entre les condemnes de lliurar béns mobles o immobles, fer o no fer alguna cosa, així com el pagament de diners o de quantitats il·líquides. I, solament, en aquest darrer supòsit d'execució es preveu l'obertura i tramitació d'un incident d'execució que finalitzarà per un Aute. En aquest cas, s'admet el recurs d'apel·lació i a un sol efecte (cfr. Art. 4 Annex III). I això no succeeix en el present cas, en el qual la quantitat no és ilíquida, sinó que el càlcul dels interessos pot determinar-se per simples operacions aritmètiques, de manera que no cal l'apertura d'un incident, tota vegada que aquest es preveu per a la liquidació dels danys i perjudicis o per la determinació de la condemna no líquida. En conseqüència, el criteri rector, en seu d'execució, consisteix, per una banda, en l'admissió limitada dels recursos d'apel·lació a aquells casos en els quals s'ha previst la tramitació d'un incident d'execució, com ho és el contemplat per a la fixació de la quantitat de l'execució quan la condemna és ilíquida o s'han de liquidar els danys i perjudicis i, per l'altra, que el criteri general consisteix en l'admissió a un sol efecte del recurs (efecte devolutiu), com així també s'extreu d'allò previst a l'article 4. Per consegüent, sense perjudici de poder interposar recursos contra aquelles resolucions judicials que posen fi als incidents d'execució, les resolucions que es dictin durant el procediment no són susceptibles de recurs. III.- En segon terme, i a major abundament, la sentència del Tribunal Constitucional de 3-02-2014, que va atorgar l'empara, va anul·lar la sentència d'aquesta Sala de 28-06-2013 i l'Aute de 31-07-2013, i va retrotraure les actuacions al moment de la presentació del recurs d'apel·lació, per tal que es resolgués sobre el fons quan la Sala havia fet aplicació de la disposició segona, apartat 12 LAFU que requeria que l'arrendatari estigués al corrent del pagament de la renda o hagués consignat judicialment les rendes per admetre a tràmit el recurs. Dictada la sentència del Tribunal Constitucional, aquesta Sala va dictar nova sentència, de data 27-03-2014, que estimava en part el recurs de la Sra. Bueno, però mantenia la resolució del contracte d'arrendament perfeccionat entre les parts litigants i la condemna a deixar vacu, lliure i expedit l'apartament. Aleshores, l'atorgament de l'empara que ho va ser en relació a la possibilitat d'admetre a tràmit el recurs d'apel·lació en un supòsit de manca de consignació, no pot donar lloc a la nul·litat del procés executiu, tota vegada que es va confirmar per la Sala la resolució i l'obligació de deixar lliure el pis arrendat, alhora que l'Aute ara recorregut no iniciava l'execució sinó que denegava una petició de la recurrent d'obtenir 4 dies més per a efectuar el trasllat dels seus mobles que encara romanien al pis. IV.- I, en darrer terme, pel que es refereix a la petició d'indemnització de danys i perjudicis a favor de la recurrent que, al seu criteri, es derivaria de la nul·litat de les resolucions d'aquesta Sala i que correspondria abonar-la a l'Estat, la mateixa no pot ésser analitzada. En efecte, de conformitat amb el que es preveu a l'article 10.3 de la llei qualificada de la Justícia correspon al Ple del Tribunal Superior el coneixement de les demandes de responsabilitat per error judicial o funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Per tant, correspon al Ple qui, eventualment, haurà d'examinar si concorren els pressupòsits per a establir una indemnització a favor de la part recurrent si s'acredita l'existència d'una errada judicial o una hipòtesi de funcionament anormal de l'Administració. Aleshores, manca la competència de la Sala civil per a poder analitzar aquesta darrera pretensió indemnitzatòria i, per tant, també aquest motiu ha de ser desestimat. V.- La desestimació de tots els motius es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada (Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Bueno contra l'Aute, de data 12-11-2013, dictat per l'Hble. Batlle, i confirmem íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE