En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 19-07-2013, el Sr. Ferreras va presentar demanda laboral contra la societat Seco, demanant la seva condemna al pagament de l'import brut de 26.101,03.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, més els interessos legals a partir de la contesta, l'import brut de 125,25.-euros en concepte d'hores extraordinàries, l'import brut i ja satisfet de 614,17.-euros en concepte de vacances, la cotització per davant de la CASS de les quantitats degudes, així com les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits. II.- La representació processal de la societat Seco, sense contestar al fons, va aixecar una qüestió prèvia de prejudicialitat penal i sol·licitar la suspensió del procediment fins a que es resolguin els autes penals DP-2014-5/13. III.- L'Hble. Batlle va dictar Aute de data 11-10-2013, decidint desestimar la qüestió prèvia de prejudicialitat penal i continuar la tramitació dels autes, emplaçant les parts per tal de celebrar el tràmit de contesta. IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Seco, demanant la seva revocació i la suspensió del procediment d'instància amb imposició de les costes judicials a la part adversa. La representació processal del Sr. Ferreras demana la confirmació de l'Aute amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta que concorren els requisits de la prejudicialitat penal i argumenta en essència que: 1) la resolució de la qüestió penal és imprescindible per la resolució del procés civil ja que la resolució de la primera condicionarà de forma directa i palesa la segona; 2) els fets assentats en la querella criminal tenen incidència i relació amb els fets esgrimits en la demanda laboral i 3) cal dilucidar els fets il·legals comesos pel Sr. Ferreras durant la relació laboral per poder comprovar que els arguments de la relació laboral no s'adduïen a la realitat. II.- L'article 8 de la LQJ disposa que l'existència d'una qüestió prejudicial penal, sempre que la seva resolució sigui imprescindible per a la resolució d'un judici civil o administratiu, comportarà la suspensió del procediment fins que aquella no hagi estat resolta per l'òrgan penal competent. Per conseqüent, per a que prosperi la qüestió de prejudicialitat penal plantejada per la part defenent, s'ha d'establir que la solució del procediment penal en curs, condicioni o pugui tenir efectes en la resolució del judici civil. L'Hble. Batlle ha considerat que la resolució de la causa penal no era imprescindible per a la resolució dels autes civils ja que els fets relatats en la querella criminal no tenen incidència en aquells narrats pel demandant i que sols s'han d'analitzar per dilucidar si el desistiment justificat reuneix els requisits legals exigits per la llei. Compartim aquesta anàlisi, i això per les raons següents. L'excepció de prejudicialitat penal es fonamenta sobre el fet que en data del registre 30-07-2013, la societat Seco va presentar una querella criminal contra el Sr. Ferreras per la comissió del delicte major de descobriment de secret d'empresa tipificat a l'article 233 del Codi penal, considerant que l'empleat havia obtingut dades i s'havia apoderat de documents que constitueixen i contenent informació rellevant per la competitivitat de la societat sense la deguda autorització. No s'ha de perdre de vista que ens trobem en matèria de desistiment justificat i la problemàtica que el Tribunal d'instància ha de resoldre és doble. En primer lloc, el tribunal unipersonal ha de determinar la realitat dels fets relatats en l'extensa carta de desistiment del 20-06-2013. En segon lloc, ha de determinar si o no els motius del desistiment podien justificar tal actuació de l'assalariat. De manera resumida, l'assalariat va fonamentar el seu desistiment sobre una sèrie de motius que són : l'incompliment greu, o lleu però reiterat, per part de l'empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball, o l'exposició de la persona treballadora a un risc superior a l'estricte que sigui inherent a l'exercici de la seva professió i l'exigència de treball diferent de l'estipulat, salvats els supòsits extraordinaris o d'urgència, pel fet d'haver-li fet signar diversos documents en relació a una societat "U. SA" ubicada a St Vincent & the Grenadines, pressionar-lo perquè s'enregistrés per internet com a assessor de la mateixa (i pagues per fer-ho) per a permetre d'operar un servei de SMS a Anglaterra, i havent de rebre les queixes de clients britànics del dit servei de SMS i finalment de constatar que s'havia prorrogat el seu enregistrament en contra de la seva voluntat i que fins i tot la societat havia estat sancionada per al regulador angles, apareixent el seu nom com a representant, i també pel fet d'obligar-lo a signar un document antedatat i utilitzar la seva adreça electrònica de manera abusiva l'incompliment greu del contracte per part de l'empresa pel fet de no haver declarat divers les quantitats a la CASS, i pel fet de no haver lliurat els butlletins de salari, ni la planificació horària i el compte d'hores en general, qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona treballadora, ofengui la seva dignitat com a persona, o suposi una conducta constitutiva d'assetjament moral, sexual o per raó de sexe pel fet de sotmetre'l a un mobbing, en particular imposant-li un horari il·legal, i que li provocar una baixa mèdica a partir del mes de maig del 2013 patir un perjudici dolós o per imprudència greu ocasionat per l'empresa o els seus representants a la persona treballadora per obligar-lo a signar documents d'una societat que desconeix i que ha suposat nombroses reclamacions de clients i una sanció de 200.000 £ , així com l'ús fraudulent de la seva targeta de crèdit. Ara bé, l'examen detallat de la querella criminal permet constatar que el fets delictius que denuncia la societat Seco es fonamenten sobre el resultat de l'informe realitzat per la societat D. en data 28-06-2013 a conseqüència de l'encàrrec que li va fer la defenent després del desistiment del treballador, per estudiar els "logs" d'activitat del portàtil MAC BOOK PRO del Sr. Ferreras Aquest informe, va concloure que l'ordenador s'havia fet servir fora de l'oficina i fora de les hores "habituals", connectant-se a internet a partir de dos altres punts d'accés, gravant-se una vídeo "sospitosa" eliminada després del disc local i imprimint-se un document en una impressora presumptament externa a l'oficina. També va concloure que s'havia constatat que un disc dur extern connectat al Macbook fora de l'oficina contenia un arxiu d'una altra estació i que es podia suposar que aquest disc contenia altres arxius amb una còpia d'una aplicació que té un caràcter crític i vital en el funcionament de l'empresa. Es veu que els elements esmentats en aquest informe són dels mesos de maig i juny, i per tant, quasi tots posteriors als fets motivant el desistiment. Al respecte, cal ressaltar que és en data 30-07-2013 que es va presentar la querella, val a dir 40 dies després de la remesa de la carta de desistiment per via notarial i 11 dies després de la presentació de la demanda laboral. Sobretot, no es veu ni s'ha justificat la relació que podria existir entre els elements recollits en l'informe de la societat D. i els fets fonamentant el desistiment. Per conseqüent, la comprovació d'ambdós procediments, civil i penal, permet concloure que l'objecte del plet civil no pot variar en funció dels elements penals puix el fet d'establir o no la realitat del delicte denunciat no canviarà res a la justificació del desistiment i no permetrà a priori ni establir ni contradir les violacions del contracte laboral reprotxades a l'empresa per l'assalariat. Així les coses, si és ben cert que existeix una certa connexió entre el comportament denunciat en el procediment penal i la relació laboral que va donar lloc al desistiment, nogensmenys aquesta connexió és del tot insuficient per justificar la suspensió del procediment a l'empara de l'article 8 de la LQJ. III.- La desestimació del recurs justifica imposar a la part apel·lant vençuda les costes judicials d'aquesta alçada en relació a l'incident. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat Seco, contra l' Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 11-10- 2013 que confirmem íntegrament; IMPOSAR a la societat Seco, les costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE