En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs. Magistrats Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 2 de juliol de 2015 la Sra. Serra va instar l'adopció de mesures provisionals prèvies a la demanda de separació. En data 13 de juliol de 2015, la Sra. Serra i el Sr. Esparza van comparèixer, amb assistència lletrada i en presència del Ministeri Fiscal, i van adoptar un acord amb l'informe favorable del Ministeri Públic. II.- Per Aute, de data 16-07-2015, es va homologar les mesures reguladores de la separació matrimonial dels consorts. Així, es va determinar a la part decisòria del referit Aute que "DECIDEIX: 1r.- Homologar a títol provisional les següents mesures reguladores de la separació matrimonial dels Srs. Serra i ENTITY_5: 1/ la separació provisional dels consorts; 2/ la pàtria potestat del fill comú Castrillo serà exercida de forma conjunta pels progenitors; 3/ la guarda i custòdia provisional s'atribueix a la mare, Sra. ENTITY_4; 4/ les visites paterno-filials consistiran en una tarda per setmana, amb la supervisió d'una tercera persona, que en cas de no poder designar-la de comú acord, serà designada pel Tribunal, havent d'assumir-ne el cost de la seva intervenció íntegrament el Sr. ENTITY_5; que el dia de visita serà fixat pels progenitors de comú acord; 5/ El Sr. Esparza satisfarà en concepte de pensió d'aliments la quantitat mensual de 400EUR; les despeses extraordinàries seran sufragades per ambdós progenitors per meitats; 2n.- No hi ha lloc a efectuar cap pronunciament en costes judicials". III.- La representació processal del Sr. Esparza ha interposat recurs contra l'Aute d'instància i, en data de registre 10-11-2015, ha articulat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de l'Aute d'instància. Per el contrari, el Mgfc. Ministeri Fiscal, per informe de data 10-12- 2015, i la Sra. Serra, per escrit de contesta a les conclusions, de data 14-12- 2015, sol·liciten la desestimació del recurs i la confirmació de la resolució recorreguda. IV.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 10-03-2016, es va decidir "No donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes pels Srs. Esparza i Serra mitjançant els seus escrits de conclusions i de contesta a les conclusions presentats en tràmit d'apel·lació". FONAMENTS DE DRET I.- Els motius en els que la part defenent formula el seu recurs són els següents. Considera la part recurrent que els tribunals andorrans no són competents per a conèixer dels efectes d'un divorci d'estrangers quan existeix una sentència dictada pel Tribunal de primera instància de Marrakech. I, en conseqüència, amb aquestes dades i amb el fet que al·lega que no consta provat que la Sra. Serra consti inscrita en el registre d'immigració, que cap de les parts litigants són de nacionalitat andorrana i que el matrimoni i el divorci s'ha portat a terme al Marroc, per la qual cosa s'ha de revocar l'Aute dictat pel Batlle d'instància. II.- L'article 49 de la Llei qualificada del matrimoni determina la jurisdicció dels tribunals andorrans en els següents casos: "La jurisdicció civil del Principat d'Andorra és competent en les causes matrimonials següents: De separació, nul·litat i divorci de matrimoni civil celebrat a Andorra regit per aquesta Llei. De separació i divorci de cònjuges units per matrimoni canònic, si la part demandada té domicili i residència a Andorra. De separació de cònjuges units per matrimoni civil celebrat fora d'Andorra, si la part demandada té domicili i residència a Andorra. De separació i divorci dels cònjuges andorrans o residents, casats a Andorra, amb anterioritat a aquesta Llei. De separació i divorci dels dos cònjuges andorrans, o d'un cònjuge andorrà amb un cònjuge estranger, casats canònicament o civil a l'estranger, si el matrimoni figura inscrit a Andorra". Consta a les actuacions que, en data 18-07-2012, les parts litigants van signar un conveni de separació, que fou homologat judicialment, en el qual s'indicava que immediatament després de la celebració del matrimoni, els consorts van fixar el seu domicili al Principat d'Andorra i que, en el moment de la signatura de l'esmentat conveni, ambdós consorts establien el seu domicili a Canillo i al Pas de la Casa. També s'extreu que interposada la demanda en data 2-07-2015 envers el Sr. Esparza, a la mateixa s'indicava com a domicili el situat a l'XXXX. I la demanda formulada per l'agent li fou notificada a les Valls d'Andorra (cfr. foli 45 al dors). Alhora, El Sr. Esparza va presentar una excepció de manca de competència dels tribunals andorrans, en el seu escrit de contesta a la demanda de mesures provisionals, de data 13-07-2015 i del qual s'extreu que el seu domicili coincideix amb aquell exposat en el conveni de separació de 2012. En consonància amb aquests extrems fàctics, dels quals s'extreu amb claredat que el defenent té el seu domicili i residència a les Valls d'Andorra, i segons allò que determina l'article 49 LQM abans transcrit, esdevenen competents els tribunals andorrans per a conèixer de la present controvèrsia de natura matrimonial que enfronta als consorts litigants. Aleshores, el recurs ha de ser desestimat, atès que la jurisdicció andorrana es troba habilitada per a conèixer de la present controvèrsia, sense perjudici que la referència que s'efectua a la sentència de divorci dictada per un Tribunal del Marroc pugui ésser objecte, davant d'aquest Tribunal, en el seu cas, d'un eventual procediment d'exequàtur. III.- La desestimació del recurs no comporta imposició de les costes processals, degut a l'especial natura dels interessos en conflicte. Decisio Vistos la legislació vigent i Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal del Sr. Esparza contra l'Aute, de data 16-07-2015, dictat per l'Hble. Batlle i confirmem íntegrament la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE