ATSJAD ANDORRA, a 29 d'abril del 2016 - ROJ: ATSJAD 73/2016
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 avril 2016
NuméroA437/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 73/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:73A)
> Décision commentée : ATSJAD 73/2016, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 avril 2016, ROJ ATSJAD 73/2016 – ECLI:AD:TSJADAD:2016:73A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie dans la saisie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue.*
## Faits et procédure
Par une demande du 22 mai 2015, Mme Castillo a sollicité la modification du régime de visites de M. Canals avec leur fille mineure, Ayuso. Elle invoquait les difficultés relationnelles du père avec l'enfant, ainsi que des violences physiques et psychologiques que celle-ci aurait subies de sa part, et s'appuyait sur un rapport psychologique établi par Mme Soriano. Une demande de mesures provisionnelles d'extrême urgence (*mesures provisionalíssimes*) a d'abord été rejetée, la demande étant reconduite en demande de modification de mesures provisionnelles, selon la procédure de l'article 63, paragraphe 7, de la LQM.
M. Canals s'est opposé à la demande. Le 15 septembre 2015, le Batlle a modifié partiellement les mesures antérieures des 19 novembre 2013 et 7 mai 2014 en imposant aux deux parents de suivre un traitement thérapeutique, médical ou de médiation destiné à améliorer la coparentalité. Il a rejeté les autres prétentions, sans statuer sur les dépens.
Mme Castillo a interjeté appel, demandant la suspension des visites en vigueur et leur remplacement par des visites un week-end sur deux, sans nuitée, en journée et en présence d'un tiers, ainsi que la condamnation de M. Canals aux dépens des deux instances.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée de MM. Abril Campoy (président), Anière et de Mme Amat Llari (rapporteure), a statué par la présente décision de type *Aute*.
## Question de droit
La question posée à la Cour était double :
1. Des mesures provisionnelles relatives au droit de visite peuvent-elles être modifiées lorsque l'appelante ne parvient pas à établir la matérialité des violences alléguées contre l'enfant ?
2. Une telle modification suppose-t-elle un changement significatif des circonstances ayant fondé les mesures antérieures, et, si oui, ce changement est-il caractérisé en l'espèce ?
La Cour retient que la réponse à la seconde question ne dépend pas nécessairement de la preuve des agressions. Elle examine en conséquence l'existence d'un changement de circonstances à partir d'autres éléments du dossier.
## Solution et dispositif
La Cour distingue deux plans. D'une part, elle constate l'absence de preuve des agressions dénoncées : les rapports psychologiques ne permettent pas de les établir, la procédure devant la juridiction des mineurs est
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 29 d'abril del 2016 - ROJ: ATSJAD 73/2016
ATSJAD 73/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:73A)
Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 73/2016, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 avril 2016, ROJ ATSJAD 73/2016 – ECLI:AD:TSJADAD:2016:73A (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie dans la saisie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue.
Faits et procédure
Par une demande du 22 mai 2015, Mme Castillo a sollicité la modification du régime de visites de M. Canals avec leur fille mineure, Ayuso. Elle invoquait les difficultés relationnelles du père avec l'enfant, ainsi que des violences physiques et psychologiques que celle-ci aurait subies de sa part, et s'appuyait sur un rapport psychologique établi par Mme Soriano. Une demande de mesures provisionnelles d'extrême urgence (mesures provisionalíssimes) a d'abord été rejetée, la demande étant reconduite en demande de modification de mesures provisionnelles, selon la procédure de l'article 63, paragraphe 7, de la LQM.
M. Canals s'est opposé à la demande. Le 15 septembre 2015, le Batlle a modifié partiellement les mesures antérieures des 19 novembre 2013 et 7 mai 2014 en imposant aux deux parents de suivre un traitement thérapeutique, médical ou de médiation destiné à améliorer la coparentalité. Il a rejeté les autres prétentions, sans statuer sur les dépens.
Mme Castillo a interjeté appel, demandant la suspension des visites en vigueur et leur remplacement par des visites un week-end sur deux, sans nuitée, en journée et en présence d'un tiers, ainsi que la condamnation de M. Canals aux dépens des deux instances.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée de MM. Abril Campoy (président), Anière et de Mme Amat Llari (rapporteure), a statué par la présente décision de type Aute.
Question de droit
La question posée à la Cour était double :
Des mesures provisionnelles relatives au droit de visite peuvent-elles être modifiées lorsque l'appelante ne parvient pas à établir la matérialité des violences alléguées contre l'enfant ?
Une telle modification suppose-t-elle un changement significatif des circonstances ayant fondé les mesures antérieures, et, si oui, ce changement est-il caractérisé en l'espèce ?
La Cour retient que la réponse à la seconde question ne dépend pas nécessairement de la preuve des agressions. Elle examine en conséquence l'existence d'un changement de circonstances à partir d'autres éléments du dossier.
Solution et dispositif
La Cour distingue deux plans. D'une part, elle constate l'absence de preuve des agressions dénoncées : les rapports psychologiques ne permettent pas de les établir, la procédure devant la juridiction des mineurs est
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000437/2015 ORIGEN: 7001686/2013 - 01
NIG: 5300542120140002407
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 22 de maig de 2015, la Sra. Castillo va formular, primer, demanda de mesures provisionalíssimes, que foren denegades per Aute de la mateixa data tot reconduint la demanda a una de modificació de mesures provisionals a tramitar pel procediment previst a l'apartat 7 de l'article 63 de la LQM, sol·licitant que, ateses les circumstàncies que envoltaven la relació entre el Sr. Canals i la seva filla Ayuso i allò que recollia l'informe elaborat per la psicòloga Sra. Soriano, s'acordessin les següents mesures cautelars:
Que es suspengués de forma cautelar l'actual règim de visites tal i com es trobava fixat en mèrits de l'Aute de 19 de novembre de 2012, parcialment modificat per l'aute de data 6 de maig de 2014.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A437/15 — Décision commentée
Que es fixés un nou règim de visites paterno filials, de caps de setmana alterns sense pernoctació, a desenvolupar en horari diürn i amb presència d'una tercera persona de l'equip de la infància o altra persona responsable.
Que es valorés la realització d'un peritatge psicològic al pare, d'acord amb el criteri de la mateixa psicòloga de la menor.
Que es prenguessin mesures de protecció envers la mare, la M. i la Ayuso, en ares a evitar unes eventuals represàlies, de conformitat també amb l'establert per la mateixa psicòloga de la menor.
II.- En data 5 de juny del 2015 el Sr. Canals va presentar un escrit oposant-se a les peticions de l'adversa i el mateix dia es va celebrar la pertinent compareixença sense que s'arribés a altre acord que el de portar a terme les proves proposades pel Mgfc. Ministeri Fiscal.
III.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 15 de setembre del 2015 va decidir:
Primer.- Tenir per no presentat l'escrit presentat pel Sr. Canals en data 10 de setembre d'enguany i retornar-lo seguidament al mateix.
Segon.- No donar lloc a la petició de recusació de la perit judicial nomenada Sra. Anaya, ni a la seva anul·lació.
Tercer.- Modificar parcialment les mesures provisionals dictades en data 19 de novembre de 2013, parcialment modificades per altre Aute de data 7 de maig de 2014, en el sentit d'imposar l'obligació a ambdós progenitors a seguir un tractament terapèutic, mèdic o de mediació a fi de millorar la coparentalitat, de forma immediata, havent de donar compte regularment a aquesta Batllia de l'evolució del mateix.
Quart.- Desestimar les restants pretensions de les parts, sense fer especial pronunciament en costes processals.
Cinquè.- Donar trasllat al Sr. Canals de l'escrit presentat per la Sra. Castillo en data 2 de setembre de 2015.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Castillo i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva derogació i l'estimació de les pretensions contingudes en el seu escrit de demanda, suspenent de forma cautelar l'actual règim de visites tal i com es troba fixat en l'Aute de 19 de novembre del 2012, parcialment modificat per l'Aute de data 6 de maig del 2014, fixant un nou règim de visites paterno filials de caps de setmana alterns sense pernoctació, a desenvolupar en horari diürn i amb presència d'una tercera persona de l'equip de la infància, o altre persona responsable i condemnant al Sr. Canals al pagament de la totalitat de les despeses judicials tant de la primera, com d'aquesta segona instància.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- L'Aute objecte del present recurs desestima la demanda formulada per la Sra. Castillo en el sentit de que es suspengui el règim de visites del Sr. Canals a la seva filla menor Ayuso fixat en l'Aute de 19 de novembre del 2012 i modificat pel de 6 de maig del 2014, modificant-lo en el sentit de reduir les visites del progenitor a la menor que només es podrien portar a terme en horari diürn i amb presència d'una tercera persona, entenent que no s'han donat canvis significatius en les circumstàncies que van portar a fixar les mesures que ara es volen modificar.
D'altra banda, l'esmentada resolució posa de relleu que no s'ha provat que el Sr. Canals estigui agredint a la seva filla com pretén l'agent, ja que en l'expedient de menors obert a instància del Ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació es constata que la jurisdicció de menors es troba encara pendent de rebre l'avaluació del nucli familiar de la menor requerida al propi Ministeri, no podent-se deduir l'existència de risc envers l'Ayuso i tampoc consta que el Sr. Canals hagi estat processat en el procediment penal en el que, a més a més, el que allà s'està enjudiciat afecta a fets relacionats amb la Sra. Castillo i no amb l'Ayuso.
Pel contrari, l'esmentada resolució imposa a ambdós progenitors l'obligació de seguir un tractament terapèutic, mèdic o de mediació a fi de millorar la coparentalitat, de forma immediata, havent de donar compte regularment a aquesta Batllia de l'evolució del mateix.
Contra aquesta decisió s'alça la Sra. Castillo argumentant que el Sr. Canals presenta greus problemes a l'hora de relacionar-se amb tercers i amb la seva filla Ayuso, que, com posen de relleu els informes pericials que consten a les actuacions, la menor manifesta haver estat víctima de violència tant física com psíquica per part del seu pare i li té por, ja que aquest no actua en relació a ella de manera idònia. Manifesta igualment que aquesta vivència es va posar de relleu clarament en data 28 d'agost del 2015 quan ella va portar a la menor per tal que es trobés amb el seu pare i iniciés amb ell les vacances i la nena, després de patir un atac de pànic, es va negar a anar amb ell, de tal manera que des d'aquella data no s'ha produït cap mena de contacte entre pare i filla, ni personal, ni telefònic, contactes que han estat declinats pel pare. Per últim, destaca que les conclusions de l'informe psicològic de la menor signat per la Sra. Soriano posa de relleu que la menor té por del seu pare i manifesta haver patit agressions verbals i físiques per part d'ell, tractant-se d'un fet nou que justifica la modificació de les mesures paterno-filials aprovades amb anterioritat.
II.- Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal posar de relleu que aquesta Sala comparteix plenament la decisió de la resolució d'instància en el sentit d'imposar l'obligació als dos progenitors de l'Ayuso de seguir un tractament terapèutic, mèdic o de mediació a fi de millorar la coparentalitat de forma immediata, havent de donar compte regularment a la Batllia de l'evolució del mateix, ja que, amb independència de si l'actitud del Sr. Canals envers la seva filla és o no la correcta i amb independència també de si la por que aquesta manifesta en relació a ell ha estat o no causada per aquesta actitud, és evident que la relació entre els seus progenitors amb contínues denúncies, querelles i agressions, com a mínim verbals, entre ells no sols no ha ajudat a la seva filla a superar les conseqüències de la separació dels seus pares, sinó que l'ha portat a viure-la de manera traumàtica, ja que la menor era conscient de la tensa relació existent entre els seus progenitors que ells no han mirat d'ocultar-li, com es destaca a l'informe de la educadora social i psicòloga de l'Equip d'Atenció Integral a la Dona Víctima de Violència de Gènere del M.I. Govern (foli 34).
III.- Pel que fa a la petició de l'agent en el sentit de que es suspenguin de forma cautelar del règim de visites del Sr. Canals a la seva filla, establint- ne un de caps de setmana alterns sense pernoctació, a desenvolupar en horari diürn, amb presència de tercera persona de l'equip de la infància, o altre persona responsable, que la resolució d'instància desestima, s'ha de posar de relleu que, tal com destaca l'esmentada resolució, no s'ha produït un canvi significatiu de les circumstàncies que es van tenir en compte en adoptar les mesures provisionals actualment en vigor, ja que la Sra. Castillo ja argumentava en la demanda de separació que procedia una suspensió del règim de visites atesa la conflictivitat existent entre el Sr. Canals i la seva filla i el fet que un informe psicològic de la menor constati que aquesta refereix la mala relació que té amb el seu pare, o que aquest l'ha maltractat física i psicològicament no suposa cap canvi significatiu que justifiqui una modificació de les mesures adoptades en anteriors resolucions.
D'altra banda, cal constatar igualment, en el mateix sentit que la resolució d'instància, que no hi ha prova a les presents actuacions de que la menor hagi patit agressions per part del seu progenitor, sinó tant sols de que aquesta així ho va manifestar a la psicòloga Sra. Soriano (foli 47), encara que davant de la també psicòloga Sra. Anaya (foli 149 i ss) sols manifesti rebuig i resistència vers la figura paterna.
IV.- No obstant, malgrat els informes elaborats per les psicòlogues Sres. Soriano i Anaya no acreditin que s'hagi produït un canvi significatiu en les circumstàncies que van motivar l'adopció de les mesures provisionals que ara es volen modificar, malgrat també que no hi ha prova de la veracitat de les manifestacions de la menor en el sentit de que el seu pare la maltractava física i psicològicament i fins i tot tenint en compte que l'expedient de menors obert a instància de Ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació es troba encara pendent de rebre avaluació del nucli familiar i que no s'hagi processat al Sr. Canals en la causa penal oberta contra ell, el cert és que l'Ayuso ha patit de manera directa les conseqüències de la mala relació existent entre els seus pares, té por del seu progenitor, es nega a estar en la seva companyia i el mateix Sr. Canals ha suspès tota relació amb ella des del mes d'agost del 2015, circumstàncies que aquesta Sala considera que sí suposen un canvi significatiu respecte de la situació anterior, que cal reconduir, ja que no poden més que perjudicar a la menor al privar-la de la relació amb el seu pare.
Per aquesta raó, aquesta Sala, en el mateix sentit que es pronuncia la psicòloga Sra. Anaya nomenada per l'Hble. Batlle i d'acord també amb el criteri del Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu informe de data 22 de juliol del 2015, considera procedent suspendre el règim de visites vigent en aquest moment i establir-ne un de nou de manera transitòria, consistent en un principi en una dia festiu cada setmana, sense pernocta i sota supervisió de personal dels Serveis Socials del Principat, règim que s'hauria d'anar ampliant progressivament a mesura que resulti idoni a criteri dels professionals d'aquest Servei, que hauran d'informar mensualment a la Batllia del desenvolupament dels contactes entre el Sr. Canals i la seva filla, i tot això fins assolir que s'estableixi un vincle afectiu saludable entre pare i filla oferint a la petita la necessària seguretat emocional.
V.- Malgrat estimar-se el recurs, no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància, ni tampoc pel que fa referència a les d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment i de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Castillo contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 15 de setembre del 2015 que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de suspendre transitòriament el règim de visites del Sr. Canals a la seva filla establert mitjançant els Autes de 19 de novembre del 2013 i 6 de maig del 2014, en el sentit de fixar un règim de visites transitori entre pare i filla consistent en un principi en una dia festiu cada setmana, sense pernocta i sota supervisió de personal dels Serveis Socials del Principat, règim que s'hauria d'anar ampliant progressivament a mesura que resulti idoni a criteri dels professionals d'aquest Servei que hauran d'informar mensualment a la Batllia del desenvolupament dels contactes entre el Sr. Canals i la seva filla, CONFIRMANT l'esmentada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes generades pel procediment tant en primera instància, com en aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-