ATSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2016 - ROJ: ATSJAD 156/2016
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 novembre 2016
Numéro177/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD, Civil, 29 novembre 2016 (ROJ : ATSJAD 156/2016)
> Décision commentée : ATSJAD, Civil, 29 novembre 2016, ROJ : ATSJAD 156/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:156A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Un salarié, M. Galan, a travaillé pour la société Bonet à compter de février 2007, sans contrat de travail formalisé selon les constatations de la décision. La relation prit fin le 3 décembre 2013, à la suite d'une rupture que le salarié qualifia de « desistiment justificat » (rupture justifiée). Il invoquait le non-paiement du salaire durant l'année 2013 et l'absence de cotisations, totale ou partielle, à la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Il s'appuyait sur l'article 97 de la Llei 35/2008 du 18 décembre, du Codi de relacions laborals, qui permet au salarié de rompre unilatéralement le contrat sans préavis dans les hypothèses visées et ouvre droit à une indemnité.
Le 19 décembre 2013, le salarié saisit la juridiction du travail. Il réclamait 12 320,10 euros bruts au titre de l'indemnité pour rupture justifiée et 12 701,71 euros bruts au titre des vacances et salaires impayés, avec intérêts légaux et mise en cotisation auprès de la CASS.
La société, régulièrement citée, ne comparut pas et fut déclarée en rebellion processuelle par ordonnance du 28 février 2014. Postérieurement à la phase des conclusions, la défenderesse produisit, le 19 octobre 2015, une copie d'un accord conclu le 12 juin 2014 entre les parties, aux termes duquel le salarié reconnaissait recevoir 5 500 euros en contrepartie de son désistement. Le demandeur produisit de son côté un second document signé le même jour (« ACORD PRIVAT »), par lequel la société s'engageait à verser 2 500 euros en trois échéances.
Par jugement du 3 février 2016, le Tribunal unipersonnel du Batlle fit droit « en gran part » à la demande et condamna la société au paiement de 20 145,61 euros nets, avec intérêts légaux depuis le 4 décembre 2013, ainsi qu'aux dépens. La société
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2016 - ROJ: ATSJAD 156/2016
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD, Civil, 29 novembre 2016 (ROJ : ATSJAD 156/2016)
Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD, Civil, 29 novembre 2016, ROJ : ATSJAD 156/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:156A (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un salarié, M. Galan, a travaillé pour la société Bonet à compter de février 2007, sans contrat de travail formalisé selon les constatations de la décision. La relation prit fin le 3 décembre 2013, à la suite d'une rupture que le salarié qualifia de « desistiment justificat » (rupture justifiée). Il invoquait le non-paiement du salaire durant l'année 2013 et l'absence de cotisations, totale ou partielle, à la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Il s'appuyait sur l'article 97 de la Llei 35/2008 du 18 décembre, du Codi de relacions laborals, qui permet au salarié de rompre unilatéralement le contrat sans préavis dans les hypothèses visées et ouvre droit à une indemnité.
Le 19 décembre 2013, le salarié saisit la juridiction du travail. Il réclamait 12 320,10 euros bruts au titre de l'indemnité pour rupture justifiée et 12 701,71 euros bruts au titre des vacances et salaires impayés, avec intérêts légaux et mise en cotisation auprès de la CASS.
La société, régulièrement citée, ne comparut pas et fut déclarée en rebellion processuelle par ordonnance du 28 février 2014. Postérieurement à la phase des conclusions, la défenderesse produisit, le 19 octobre 2015, une copie d'un accord conclu le 12 juin 2014 entre les parties, aux termes duquel le salarié reconnaissait recevoir 5 500 euros en contrepartie de son désistement. Le demandeur produisit de son côté un second document signé le même jour (« ACORD PRIVAT »), par lequel la société s'engageait à verser 2 500 euros en trois échéances.
Par jugement du 3 février 2016, le Tribunal unipersonnel du Batlle fit droit « en gran part » à la demande et condamna la société au paiement de 20 145,61 euros nets, avec intérêts légaux depuis le 4 décembre 2013, ainsi qu'aux dépens. La société
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2016 - ROJ: ATSJAD 156/2016 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- Per escrit de data del registre 19-12-2013, el Sr. Galan va presentar demanda laboral contra la societat Bonet, demanant que se la condemnés a satisfer-li la suma bruta de 12.320,10.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, i la suma bruta total de 12.701,71-euros en concepte de vacances i salaris impagats, més els interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 29 novembre 2016 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TSJC.- 0000177/2016 ORIGEN: 5001940/2013 - 00
NIG: 5300542120150000969
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data del registre 19-12-2013, el Sr. Galan va presentar demanda laboral contra la societat Bonet, demanant que se la condemnés a satisfer-li la suma bruta de 12.320,10.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, i la suma bruta total de 12.701,71-euros en concepte de vacances i salaris impagats, més els interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
II.- La societat Bonet, malgrat haver estat degudament citada no va comparèixer i va ser declarada en rebel·lia processal segons Aute del 28-02- 2014.
Després de la pràctica de les proves i desprès d'haver la part agent presentat el seu escrit de conclusions en data 13-06-2014, la part demandada va aportar el 19-10-2015, una còpia de l'acord passat el 12-06-2014 entre les parts relativament a la liquidació de la relació laboral.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 177/16 — Décision commentée
Aleshores, la part agent va presentar un escrit del 18-11-2015 indicant que existia un segon acord i que l'empresa no havia complert els acords entre les parts, sol·licitant per tant la continuació del judici.
III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència, de data 03-02-2016, decidint "PRIMER.- Estimar en gran part la demanda formulada en data 19 de desembre de 2013 per part del Sr. Galan contra la societat ORG_1,S.A. condemnant a aquesta darrera a satisfer al primer la quantitat de 20.145,61EUR nets, quantitat que meritarà els interessos legals a comptar del 4 de desembre de 2013 i fins a la seva total liquidació. En tot cas la quantitat bruta resultant d'aquesta Sentència haurà de ser declarada i cotitzada prop de l'ens gestor de la seguretat social.
SEGON.- Condemnar en costes a la part defenent."
IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Bonet, demanant es dictés sentència que reformi la resolució d'instància tot procedint a la desestimació de la demanda formulada pel Sr. Galan, i a la condemna en costes de l'adversa tant de primera instància com de segona que incloguin els honoraris d'advocat i de procurador.
Subsidiàriament, pel cas que la societat fos condemnada al pagament de qualsevol quantitat, demana que l'import a descomptar en concepte de retenció de la cotització de la CASS corresponent a la part obrera haurà de ser del 6,5% previstos actualment, més aquella altre que resulti de l'aplicació del vigent IRPF.
El Sr. Galan demana la confirmació de la sentència en tots els seus extrems amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- No es discuteix en les actuacions que, des del mes de febrer del 2007, el Sr. Galan treballava per la societat Bonet, de la qual l'administrador únic és el Sr. Recio, i sense que es formalitzi cap contracte de treball.
La relació es va acabar el 03-12-2013 com a conseqüència del desistiment del treballador, que va adreçar a l'empresa una carta indicant :
"Per la present us comunico la meva decisió de desistir justificadament del contracte de treball indefinit que m'uneix laboralment amb el negoci "B.E.A.", propietat de la societat ORG_0.
Els motius pels quals m'he vist obligat a desistir dei contracte de treball són per la manca en el pagament del salari durant tot aquest any 2013, i la manca de cotitzacions total i parcial a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
L'article 97 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals estableix que la persona treballadora pot rescindir unilateralment sense preavís el contracte laboral en el cas dels supòsits abans esmentats.
Així mateix, i d'acord amb l'establert a l'apartat 3. de l'article 97 de la Llei laboral abans esmentada, em dóna dret a exigir-vos la indemnització corresponent al comiat injustificat.
Per tot l'abans esmentat, us comunico que l'últim dia de la relació laboral serà dilluns 3 de desembre de 2013, quedant resolt, a partir de dita data, el contracte laboral que m'unia a l'empresa "B.E.A.", havent-me d'oferir l'últim dia de la relació laboral o com a màxim l'endemà, el pagament de tots els conceptes laborals.".
El tribunal va donar lloc a les pretensions de l'agent, considerant que el compromís adoptat pel treballador en el document del 12-06-2014 (foli 35) no podia tenir cap eficàcia, tot i reduint l'import total reclamat de 3.500,-euros, "ja que d'acord amb els documents aportats, un per l'agent i l'altre pel defenent, el Sr. L. reconeix haver percebut aquesta quantitat, i per tant a manca d'altra aclariment complementari, d'altra banda no produït, cal donar per cert que en el moment de la signatura se li va fer entrega de les quantitats reconegudes."
II.- El recurs de l'empresa es fonamenta sobre el fet que l'agent es va comprometre a desistir en base a l'acord entre les parts a la condició de percebre 5.500-euros que ja ha percebut. Afegeix que en aplicació de la teoria dels actes propis s'ha de desestimar les pretensions de l'agent.
D'altra banda, i amb caràcter subsidiari, sosté que és un total de 5.500.- euros que s'ha de descomptar.
Finalment, indica que és l'actual percentatge de 6,5% de retenció de la part obrera que s'ha d'aplicar.
Apareix que el mateix dia 12-06-2014, el Sr. L. i la societat ORG_0, van firmar dos documents.
En el primer (l'únic que la part defenent i ara recurrent va portar a coneixement de la jurisdicció), el Sr. L. va declarar rebre de ORG_0, la quantitat de 5.500.-euros en concepte de liquidació dels havers laborals pendents de pagament i que dit import havia de ser abonat en tres venciments de 3.000,00.-euros el primer, "que es fa efectiu a la data de la signatura del present escrit", el segon de 1.250,00.-euros el dia 15 de setembre del 2014 i el tercer de 1.250,00.- euros el dia 15 d'octubre del 2014.
En mèrits de l'anterior, el Sr. L. es va comprometre a res més reclamar i, per tant, a desistir de les accions judicials endegades en contra de ORG_0.
En el segon (aportat per la part agent amb el seu escrit del 18-11-2015), intitulat "ACORD PRIVAT", les parts van acordar que la societat ORG_0, es comprometia a pagar al Sr. L., la quantitat de 2.500.00.- euros en 3 venciments : 500.-euros a la signatura de l'acord, 1.000.-euros el 15 de novembre del 2014, i altres 1.000.-euros el 15 de desembre del 2014.
Malgrat el que sosté la part recurrent, és clar que aquests documents establerts el mateix dia i relatius a la mateixa relació laboral objecte del present procediment formen un conjunt indissociable. Al respecte, s'ha de remarcar l'actitud processal de la part defenent que es va mantenir en rebel·lia processal durant tot el procediment i va aportar un document després de la fase de conclusions, i a més de manera parcial puix és el demandant que va haver d'aportar l'altre document del mateix dia.
Per tant, a l'hora de determinar si l'empleat tenia l'obligació de desistir de l'acció, més enllà del fet que els drets dels treballadors són irrenunciables, escau verificar si l'empresa ha complert amb els seus compromisos donat que a través d'aquests documents, és un total de 8.000.-euros que l'empresa es va comprometre a pagar.
Ara bé, com ho ha considerat el tribunal, ressurt dels referits documents que el Sr. L. va percebre al moment de llur firma 3.000 + 500 = 3.500.-euros, extrem no negat pel treballador.
És només en aquesta alçada que la part empresarial aporta dos justificants de data 15-09-2014 (rebut del segon venciment per 1.250.-euros) i de data 15-10-2014 (rebut del tercer venciment per 1.250,-euros). Es veu que s'hauria pogut aportar aquests documents amb l'escrit del 19-10-2015 però que una altra vegada la part defenent ha aportat de manera parcial els elements que tenia en la seva possessió i que pretén fer valer ara.
Per tant, la resolució no és criticable puix cap justificació d'aquests pagaments s'havia aportat en primera instància.
Fins i tot prenent en compte aquests pagaments es veu que queden 2.000.-euros insatisfets.
Fetes aquestes precisions, cal recordar la naturalesa del recurs d'apel·lació, que no constitueix un "novum judicium" sinó una "revisio prioris" i té com a objecte la revisió de tot allò actuat per el tribunal d'instància per tal de comprovar, en els límits dels extrems recorreguts (tantum appelatum quantum devolutum), la correcció de la resolució dictada en el seu dia. Com a conseqüència, aquesta Sala només pot prendre en compte els fets i les manifestacions degudament al·legats en els escrits presentats al llarg del procés d'instància, devent dictar una resolució congruent amb els mateixos i sense fonamentar-se sobre extrems que el jutge a quo no va poder prendre en compte.
Donat que ha quedat en rebel·lia sense comparèixer en cap moment fins al moment on va aportar el document suara referit, i per l'efecte de la preclusió, la societat demandada ha perdut la possibilitat de contestar a la demanda, així com als successius actes processals que li corresponien, a mesura que va avançar el procediment i que van passar els terminis fixats per a cada fase.
Per conseqüent, s'han de treure dues conseqüències d'aquests elements.
Una, no havent complert l'empresa els seus compromisos, no pot invocar en contra del treballador la teoria dels actes propis, ni exigir d'ell que es desistís de la seva demanda judicial en virtut d'un acord extrajudicial no respectat per ella.
És del tot evident que la societat demandada no pot en aquestes condicions pretendre que es dicti una resolució desestimatòria de totes les pretensions inicials del demandant.
Dues, és només l'import de 3.500.-euros que s'ha de prendre en compte tota vegada que no es pot en seu d'apel·lació prendre en compte elements que no foren degudament aportats ni sotmesos al debat judicial en primera instància. Això és sense perjudici que en seu d'execució els comptes es puguin apurar en funció dels elements aportats i debatuts en el marc de la mateixa.
Pel que fa a la qüestió del percentatge de retenció en concepte de cotització de la part obrera, escau en primer lloc constatar que la sentència criticada només ha ordenat la cotització de la quantitat bruta sense esmentar ni precisar cap percentatge. Pel que fa a l'IRPF, la part recurrent demana la seva aplicació però no fa cap argumentació per explicitar aquesta pretensió.
De totes maneres, no pot pretendre la part recurrent veure modificat la sentència, ja que d'una part, el tribunal es va pronunciar de manera conforme a les pretensions degudament formulades i a la legislació aplicable al moment del pronunciament de la sentència, i d'altra part, perquè la societat recurrent no va introduir cap discussió al respecte durant la instància.
Per conseqüent, les seves manifestacions i pretensions al respecte no poden tenir cap conseqüència revocatòria.
Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.
III.- En quant a les costes, la desestimació íntegra del recurs i la confirmació de la sentència han de portar a confirmar la condemna de la societat defenent al pagament de les costes de primera instància i a la seva condemna als de segona instància.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la societat Bonet, contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 03-02-2016 que confirmem íntegrament;
IMPOSAR a la societat Bonet, les costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.