ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar Sentència de data 18 d'octubre de 2016, per quina s'acordà: "1.- Estimar el recurs d'apel*lació interposat per la representació lletrada de Benítez i Sandoval. 2.- Estimar parcialment el recurs interposat per la representació lletrada de Villalba. 3.- Desestimar el recurs interposat per la representació lletrada de Montenegro. 4.- Revocar parcialment la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 15 de juny de 2016 i, en conseqüència: Absoldre a Benítez i a Sandoval del delicte d'encobriment pel qual han estat condemnats per la sentència d'instància; absolució que s'acorda amb tots els pronunciaments favorables, acordant la immediata llibertat de Benítez i a Sandoval. Diferir a la fase d'execució de sentència la determinació de l'import de les joies sostretes i dels dany causats que hauran de satisfer conjunta i solidàriament Villalba i Montenegro a favor del Sr. Tejera. 5.- Oficiar al Director del Departament d'Institucions Penitenciàries i al Director del Servei de Policia als efectes de posar en llibertat de Benítez i Sandoval, en situació de presó provisional per aquesta causa. 6.- Mantenir la resta de pronunciaments de la sentència que no han estat modificats per aquesta resolució. 7.- Declarar d'ofici les despeses processals causades en segona instància." II.- RESULTANT: que contra la dita sentència la representació lletrada del Sr. Villalba formula incident de nul*litat d'actuacions, tot al·legant la vulneració de l'article 10 de la Constitució per incongruència omissiva de la sentència. Fa valer que la sentència impugnada, malgrat haver recollit en els antecedents de fet la petició subsidiària formulada per la defensa del Sr. Villalba en el seu recurs d'apel·lació (a saber, la imposició al seu defensat d'una pena no superior a 2 anys pel delicte major de robatori en el cas que no s'apliqués per part d'aquesta Sala el supòsit d'escassa violència o intimidació) no l'ha resolt malgrat aquesta Sala ha descartat l'aplicació de la circumstància d'escassa violència o intimidació, incurrint la dita sentència en incongruència omissiva. A l'ensems, afegeix que a la sentència impugnada s'ha reconegut la no acreditació del valor de la mercaderia sostreta, motiu pel qual hauria de comportar la rebaixa de la pena de presó imposada al seu defensat d'acord amb els motius exposats en el seu recurs d'apel·lació. En conseqüència, demana l'anul·lació del Considerant III de la sentència impugnada i que es resolgui sobre la petició subsidiària ans esmentada. III.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal sol·licita la desestimació total del present l'incident de nul*litat d'actuacions, en no derivar-se de l'examen de les actuacions cap vulneració del dret fonamental a la jurisdicció. Observa que de l'examen dels considerants relatius al recurs formulat per Villalba se n'extreu que, d'una banda, resta acreditada la sostracció de les joies i la causació dels danys i, d'altra banda, que el Tribunal aquo ha valorat correctament la proporcionalitat existent entre la concreta gravetat del fet i la pena imposada a l'avui promotor de l'incident, un cop descartada l'aplicació del tipus reduït previst a l'article 202.3 del Codi Penal i tenint en compte, entre altres elements, el grau de violència o intimidació exercida i la entitat dels béns objecte de sostracció. IV.- RESULTANT: que la representació lletrada de Benítez i Sandoval no s'oposa a l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la defensa de Villalba. V.- RESULTANT: que les representacions lletrades dels Srs. Montenegro i Tejera no han comparegut davant la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en el termini legalment establert. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que la representació de Villalba efectivament en el seu recurs va sol·licitar que en cas de que no s'estimés l'aplicació del tipus atenuat del robatori es reduís la pena a dos anys de presó, compte tingut que el Sr. Villalba no té antecedents penals. La sentència que resolgué el recurs no va donar una resposta expressa a tal sol·licitud, incurrint en una incongruència omissiva que ha de ser esmenada completant la motivació de la sentència afegint al final del tercer considerant el següent paràgraf: "La petició, subsidiàriament deduïda per la part recurrent, de que es redueixi la pena imposada a dos anys de presó, no pot ser atesa perquè considerem que la pena de quatre anys i sis mesos de presó resulta l'adequada en atenció a la concreta gravetat del fet delictiu (article 56 del Codi Penal)." Es tracta d'un robatori comés en una joieria per dos homes, un dels quals portava una pistola que semblava real; es va exercir força física sobre les dues empleades, empentant-les de forma agressiva per a obligar-les a moure's, i fent-les tenir el cap baix; i es van sostraure joies que un dels autors va agafar dels aparadors i va introduir en una bossa d'esports. Tot i que no ha pogut quedar fixat el valor exacte de les joies sostretes, sí que es pot afirmar en atenció al tipus d'establiment i a que es van buidar els aparadors, que dit valor és elevat. Totes aquestes circumstàncies atorguen al fet delictiu una gravetat afegida a la pròpia i inherent al delicte que determina la procedència de fixar la pena en una extensió superior a la mínima de dos anys i fan que la de quatre anys i sis mesos sigui correcta. II.- CONSIDERANT: que, per tot el què s'ha exposat, procedeix estimar l'incident de nul·litat d'actuacions i completar el tercer considerant de la sentència per donar resposta a la qüestió relativa a la determinació de la pena plantejada per la representació de Villalba, conservant validesa la resta de la resolució. III.- CONSIDERANT: que es declararen d'ofici les despeses processals de l'incident. DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- Estimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la representació lletrada del Sr. Villalba. 2.- Completar el tercer considerant de la sentència dictada en el Rotlle TSJP-0000038/16 de data 18 d'octubre de 2016 amb la motivació sobre la determinació de la pena exposada al primer considerant d'aquesta resolució, sense modificar les altres disposicions de la sentència. 3.- Es declaren d'ofici el pagament de les despeses processals causades per l'incident. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE