SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 20 desembre del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 17 de gener del 2014 la Sra. Vendrell va presentar demanda de dissolució per divorci, contra el Sr. Gibert sol·licitant que es dictés Sentència: "...declarant la dissolució, per causa de divorci, del matrimoni dels Srs. Vendrell i del Sr. Gibert." Previ requeriment mitjançant Providència de data 3 de febrer de 2014, la part agent va complementar la seva demanda en el sentit següent: "...interessa l'homologació del Conveni Regulador que consta en autes, homologat per Sentència dictada pel M.I. Tribunal superior, en mèrits del qual s'assigna el domicili familiar a la meva mandat i en mèrits del qual s'estableix sobre la filla comuna, encara menor d'edat, la pàtria potestat compartida entre els pares, la guarda i custòdia a favor de la mare, uns contactes paternofilials suspesos per Aute de data 10 de setembre de l'any 2013 i, el pagament per part del pare d'una pensió d'aliment de 400.-EUR mensuals més la participació a la meitat de les despeses extraordinàries." II.- Per escrit de data 28-02-2014, la part defenent va contestar a la demanda, i va interposar demanda reconvencional, en la qual sol·licitava que fos dictada Sentència amb els pronunciaments següents: "...desestimant la demanda interposada per l'adversa, i estimant la demanda reconvencional formulada per aquesta part, en el sentit següent: Acordar la dissolució del matrimoni celebrat entre els avui compareixents el dia 6 d'agost del 2005 per causa de divorci. Declarar que la pàtria potestat respecte a la filla haguda en comú, s'exerceixi de forma conjunta entre ambdós progenitors. Confiar la guarda i custòdia de la filla menor Ayuso a la seva mare. Acordar al meu favor un règim de visites previst al conveni aprovat per Sentència dictada pel M.I. Tribunal Superior de Justícia en data 19 de desembre de 2012. Acordant que la psicòloga, enlloc de ser la Sra. Vilar sigui, una psicòloga designada per Vª. Hble. Sria. Fixar una pensió alimentosa per la meva filla de 200,00.- EUR mensuals, incrementats cada any de l'IPC, més la meitat de les despeses extraordinàries. Imposar les costes judicials del present procediment, inclosos els honoraris d'advocat, a la Sra. Vendrell, cas que s'oposi a les meves justes pretensions." El Ministeri Fiscal en data 25-02-2014 va manifestar que: "no s'oposa als fets relacionats a la demanda en tant que aquests resultin degudament acreditats al moment processal oportú". En data 21-03-2014, la part agent va contestar a la demanda reconvencional interposada pel defenent, oposant-s'hi. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Civil, va dictar sentència, de data 3-09-2015, amb la següent part decisòria: "Que estimant parcialment tant la demanda formulada per la Sra. Vendrell contra el Sr. Gibert com aquella reconvencional interposada pel darrer contra la primera, ha de: Primer.- Declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni canònic contret per les parts a la ciutat de S., Província de P. (Espanya) el 6 d'agost de 2xxx, així com la dissolució del règim econòmic matrimonial. Segon.- Mantenir l'exercici de la pàtria potestat compartit entre els progenitors així com l'atribució del domicili familiar a favor de la Sra. Vendrell. Tercer.- Mantenir l'atribució de la guarda i custòdia de la menor Ayuso a la seva mare; i correlativament, fixar un règim de visites a favor del progenitor no custodi consistent en contactes inicials amb la menor Ayuso, un dissabte cada quinze dies, d'una durada de com a màxim dues hores, i sempre en presència de la seva àvia paterna i d'un membre de l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància; amb la possibilitat de que s'ampliïn progressivament els mateixos, previs informes de l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància i de la psicòloga tractant de la menor Sra. Vilar. Quart.- Fixar l'obligació de seguiment i justificació trimestral prop d'aquest Tribunal per part del Sr. Gibert d'un tractament psicofarmacològic adequat a la seva anomalia mental, fins a la seva alta o en tot, fins a la majoria d'edat de la seva filla Ayuso, tot advertint-lo expressament de les responsabilitats penals que poden derivar de l'incompliment de les mesures adoptades, segons allò previst a l'article 23 in fine LEVGVD. Cinquè.- Mantenir l'obligació de pagament d'una pensió per aliments a càrrec del progenitor no custodi en la suma de 400 EUR mensuals; incrementada anyalment per l'IPC corresponent, així com la participació a les despeses extraordinàries a raó de 50% a càrrec de cada progenitor. Sisè.- No fer cap pronunciament respecte de l'atribució del domicili familiar ni respecte de l'atorgament d'una eventual pensió compensatòria segons allò disposat al Fonament de dret Tercer de la present resolució. Setè.- Donar compliment a tot allò necessari a fi que, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, es practiqui la seva inscripció prop del Registre civil del Principat d'Andorra. Vuitè.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades." IV.- La representació processal del Sr. Gibert va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 11-10-2016, va articular escrit de conclusions, segons el qual i en mèrits dels arguments continguts, demanava la revocació parcial de la resolució dictada a la instància en sentit de: "-Imposar-me una pensió d'aliments de 200.-EUR, augmentada a principis de cada any segons l'IPC que indiqui el Govern i amb retroactivitat en cas que es publiqui amb posterioritat, més les despeses extraordinàries que es pagaran a parts iguals entre els dos progenitors en el moment que qualsevol dels dos li acrediti a l'altre. -De manera subsidiària i pel cas que el Tribunal consideri mantenir l'obligació de pagament de la pensió per aliments en la suma de 400.-EUR, totes les despeses extraordinàries es assumeixen al 100% per la Sra. Vendrell." El Mgfc. Ministeri Fiscal en data 15-11-2016 s'oposà al recurs formulat i sol·licità la íntegra confirmació de la Sentència recorreguda. La representació processal de la Sra. Vendrell, en data de registre 21-11- 2016, va presentar el seu escrit de contesta a les conclusions en el qual sol·licitava es dictés sentència confirmant, en tots els seus extrems, la resolució recorreguda i, imposant a la part apel·lant, a satisfer a la meva principal, totes les despeses processals derivades de la tramitació del present plet en les seves dues instàncies, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- L'únic motiu que la representació processal del Sr. Gibert interposa contra la sentència d'instància rau en la quantificació de la pensió d'aliments, fixada en 400 euros. Entén la recurrent que la seva situació no és la mateixa que l'any 2012, que el seu estat de salut requereix atenció periòdica i que les seves despeses bàsiques li impedeixen arribar a la fi de mes amb el seu sou que oscil·la entre 1.100 i 1.400 euros. Consegüentment, demana que la pensió d'aliment es fixi en 200EUR, amb més el 50% de les despeses extraordinàries. Subsidiàriament, entén que si es manté en 400 euros, les despeses extraordinàries siguin assumides al 100% per la Sra. Vendrell. II.- El present recurs no pot prosperar en atenció als arguments següents. En primer terme, té raó el recurrent quan assenyala que la seva situació no és igual que l'any 2012. El que no pot convenir la Sala amb ell és que la seva situació econòmica i els recursos de que disposa hagin disminuït, sinó que consta acreditat que el Sr. Gibert només havia cotitzat els mesos previs al conveni signat per ambdós progenitors en data 12-12-2012. I aquesta cotització s'havia efectuat per menys del salari mínim. En canvi l'any 2015 obté uns ingressos mitjans superiors als 1.250 euros. En segon terme, s'addueix que suporta una sèrie de despeses bàsiques que li impedeixen arribar a la fi del mes, però resulta, per un costat, que pel que fa a l'al·legació que requereix atenció sanitària periòdica, solament inclou com a despeses d'hospital 20 euros mensuals, mentre que existeixen altres despeses, consistents en l'abonament d'un préstec hipotecari o el pagament de l'IBI per un bé immoble a Galícia que la recurrent no ha inclòs entre les seves despeses (folis 110 a 115) i que demostren que ostenta una major capacitat econòmica que la que exposa. I, en tercer terme, perquè les necessitats de la menor s'han anat incrementant. Així, l'any 2012, quan es va signar el conveni en el que les parts van convenir voluntàriament l'establiment d'una pensió d'aliments de 400 euros mensuals, la menor Ayuso tenia 5 anys, mentre que ara ja en té 9. Resta, per tant, acreditat que no s'ha produït cap canvi substancial de les circumstàncies que es van prendre en consideració quan es van determinar les mesures definitives de la separació judicial entre els litigants. En aquest sentit, s'han d'analitzar els recursos i ingressos de cada progenitor i en funció de l'anàlisi proporcional del binomi ingressos/necessitats s'han d'establir, si s'escau, les oportunes pensions d'aliments. En el cas present, els ingressos dels progenitors (el pare entorn als 1.250 euros mensuals i la mare amb uns ingressos mensuals similars), en funció de les necessitats d'una filla menor, a l'actualitat de 10 anys, sense necessitats especials, permeten considerar que la determinació d'una pensió d'aliments de 400 euros mensuals i l'abonament de la meitat de les despeses extraordinàries s'ajusten a les exigències de proporcionalitat. Per altra part, aquesta Sala ha de recordar que el deure d'aliments a favor dels fills menors d'edat s'imposa a la major o menor dificultat per a donar- li compliment o del grau de reprobabilitat en la seva falta d'atenció. Pels casos en els que el progenitor, ateses les seves necessitats més peremptòries, no tingui mitjans, caldrà sempre establir un mínim per a subvenir a les despeses més imprescindibles. I aquest no és el cas, tota vegada que el progenitor no solament suporta altres despeses que no quantifica en el seu escrit de conclusions, sinó que quan es disposa d'ingressos entorn als 1.250 euros mensuals, les despeses que afecten al menor esdevenen prioritàries a les que afecten al progenitor. Només amb caràcter molt excepcional i de manera temporal i restrictiva es podrà suspendre l'obligació d'aliments en aquells supòsits de pobresa absoluta o quan el compliment de l'obligació el deixaria en l'absoluta indigència. Les consideracions anteriors justifiquen el refús de la pretensió exercitada en aquesta instància, consistent en la rebaixa de la pensió d'aliments a 200 euros o que si es manté, subsidiàriament s'imposi a la mare l'abonament íntegre de les despeses extraordinàries. III.- Malgrat que es tracta d'un procediment de família, quan l'objecte únic de la controvèrsia rau en qüestions de caire patrimonial, com ho és la impugnació del quantum de la pensió d'aliments, la desestimació del recurs s'ha de resoldre en atenció al criteri del venciment objectiu, la qual cosa justifica la imposició de les costes processals d'aquesta alçada a la part recurrent. Decisio cas.- Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Gibert contra la sentència, de data 30-05-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE