Le 17 mai 2016, M. Agullo a sollicité le bénéfice de l'aide juridictionnelle (« justícia gratuïta ») afin qu'un avocat d'office lui soit désigné. Par un aute du 7 juin 2016, le Batlle (juge de première instance) a rejeté cette demande. Le motif retenu est que l'insuffisance de ressources n'était pas établie, l'intéressé ayant perçu, au cours des douze mois précédant sa demande, des revenus supérieurs au salaire minimum interprofessionnel (SMI).
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
M. Agullo a interjeté appel. Il demandait la révocation de l'aute et l'admission de sa demande fondée sur son insolvabilité. Il soutenait n'avoir ni le salaire retenu par la Batllia ni aucun revenu, et faisait valoir que les cinq véhicules dont il est titulaire étaient saisis.
La Sala Civil du Tribunal superior de justícia était composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (président), Vincent Anière et Carles Cruz Moratones, ce dernier étant magistrat rapporteur. L'affaire, enregistrée sous le numéro de recours 339/16 (origine 9000198/2016), relève de la juridiction volontaire, ce que la décision relève expressément.
Question de droit
La question posée était de savoir si le requérant établissait l'insuffisance de ses ressources et de son patrimoine, au sens des dispositions combinées de l'article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993, modifiée par la loi 16/2014 du 24 juillet 2014, et des articles 18 à 21 du Reglament regulador del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades (décret du 17 décembre 2014).
Plus précisément, la juridiction devait déterminer la charge de la preuve pesant sur le demandeur lorsque des « signes externes » de capacité économique sont invoqués à l'encontre de sa déclaration d'insuffisance de ressources.
Solution et dispositif
Le Tribunal superior de justícia rejette l'appel et confirme l'aute de première instance. Son raisonnement s'articule autour de trois étapes.
1. Le cadre normatif. La décision rappelle que le seuil de ressources est calculé à partir des revenus bruts annuels, par unité familiale, et qu'il est fixé par référence au SMI (article 19.1 du Reglament). L'insuffisance de patrimoine doit également être caractérisée, la titularité de biens mobiliers et immobiliers étant prise en compte « fins i tot si aquests béns i drets no produeixen rendiments » (article 20). Les « signes externes » de capacité économique sont explicitement retenus (article 20, al. 2), et l'article 21 prévoit une attribution exceptionnelle lorsque les revenus dépassent les seuils, sous réserve d'un plafond de trois fois ces seuils et de la condition d'insuffisance patrimoniale.
2. La répartition de la charge de la preuve. Le tribunal affirme que, « sense perjudici de la possibilitat pel Batlle d'ordenar la pràctica de proves d'ofici », il appartient au demandeur « de justificar la realitat dels elements que
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000339/2016 ORIGEN: 9000198/2016 - 00
NIG: 5300542120150008003
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 17 maig del 2016, el Sr. Agullo presentà una sol·licitud de benefici de justícia gratuïta, per tal que se li designés un lletrat d'ofici.
II.- En data 7 de juny del 2016, l'Hble. Batlle va dictar Aute, decidint denegar la petició formulada pel Sr. Agullo.
III.- Presentat recurs d'apel·lació, el recurrent va demanar la revocació de l'Aute i que s'estimi la seva petició d'insolvència.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Per denegar-li el benefici de justícia gratuïta, l'Hble. Batlle va considerar que no quedava acreditat la insuficiència de recursos econòmics, perquè ha tingut uns ingressos en els dotze mesos anteriors a la seva sol·licitud superiors al salari mínim interprofessional.
Segon.- El recurrent manifesta substancialment que: no té el sou que s'indica en l'Aute de la Batllia i que no disposa de cap ingrés. A més afirma que els cinc vehicles que la resolució judicial dels quals n'és titular estan embargats.
Tercer.- Són d'aplicació al present cas: l'article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1.993, reformat per la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, que desenvolupa succintament el procediment per declarar la situació econòmica desfavorable o d'insolvència i per atorgar el dret a la defensa i l'assistència lletrades gratuïtes que en dimana.
I tanmateix l'article 19.1 del Reglament regulador del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades, aprovat per Decret de 17.12.2014 (BOPA 21.1.2015), disposa: "Per tal de determinar la insuficiència d'ingressos de les persones físiques es calculen els ingressos econòmics bruts anyals que percebin directament o indirectament, per tots els conceptes i per unitat familiar, els quals no han de superar els llindars següents [...]" i concretament en la seva lletra c): "El salari mínim interprofessional anyal augmentat en un 50% per cada membre de la unitat familiar menor de catorze anys i en un 70%
per cada membre de la unitat familiar major de catorze anys, si es tracta d'una persona integrada en una unitat familiar formada per un matrimoni o dos persones que mantenen una situació de fet equivalent amb altres familiars fins al segon grau de consanguinitat".
Quan la persona sol·licitant no arribi al límit mínim d'ingressos que li pertoquin, es considerarà que es troba en situació econòmica desfavorable o insolvència, sempre que no disposi d'un patrimoni suficient a aquest efecte (article 18 del mateix Reglament).
Segons l'article 20 del Reglament, per tal de valorar la insuficiència de patrimoni de les persones físiques o jurídiques, es té en compte la titularitat de tot tipus de béns mobles i immobles i de drets, tant a Andorra com a l'estranger, fins i tot si aquests béns i drets no produeixen rendiments, llevat que constitueixin l'habitatge habitual de la persona sol·licitant. També se n'exceptuen els béns i els drets que no puguin ser venuts o bé donats en garantia sense provocar una pertorbació greu a la persona sol·licitant.
A aquest efecte, també es tenen en compte els signes externs que posin de manifest la capacitat econòmica real de la persona sol·licitant, i es denega el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes si aquests signes desmenteixen la declaració efectuada i evidencien que la persona sol·licitant disposa d'un patrimoni suficient o d'uns ingressos que superen els llindars establerts a l'article 19.
Finalment, l'article 21 del Reglament relatiu a l'atorgament excepcional disposa que, excepcionalment, es pot atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes a les persones que ho sol·liciten i tenen uns ingressos que superen els llindars establerts a l'article 19, si acrediten unes despeses o unes càrregues molt importants que així ho justifiquin, o quan les despeses previsibles del procés en el marc o en atenció al qual presenten la sol·licitud siguin molt elevades d'acord amb els ingressos dels quals disposen.
El mateix article precisa que, no obstant això, per tal d'atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes a l'empara de l'apartat anterior, els ingressos de les persones que ho sol·liciten no poden en cap cas superar tres vegades els llindars establerts a l'article 19, les quals han de complir d'altra banda el requisit de la insuficiència de patrimoni.
Quart.- Pertoca doncs als tribunals determinar si la persona sol·licitant es troba en una situació econòmica que no li permet pagar els honoraris d'un lletrat.
Cal tenir present també que, sense perjudici de la possibilitat pel Batlle d'ordenar la pràctica de proves d'ofici per aclarir la situació econòmica del sol·licitant, pertoca al que sol·licita el benefici de justícia gratuïta de justificar la realitat dels elements que declara en la seva sol·licitud i d'exposar la seva situació de manera exhaustiva.
Cinquè.- Aplicant aquestes consideracions al cas d'autes, el recurs ha de ser desestimat, ja que si el sol·licitant disposa de la titularitat de 5 vehicles significa que té una capacitat econòmica que no es correspon amb la que reconeix i si cotitza a la CASS també cal suposar que té uns ingressos en la seva activitat professional. I si no és així, per destruir aquests signes externs ha de portar prova suficient que permeti al Tribunal arribar a una conclusió diferent. I això no és cas present en el qual s'ha limitat la part a dur un extracte del compte en el ORG_0 però que desconeixem si té algun altre compte bancari en el Principat. Cal remarcar que en el dit extracte s'observa que la gran majoria d'ingressos són en efectiu, cosa que fa difícil contrastar la seva procedència. En definitiva, coincidim amb la Batllia que no podem tenir per complerts els requisits per gaudir de justícia gratuïta.
Finalment, per tot l'exposat, procedeix desestimar el recurs.
Sisè.- Tractant-se d'un cas de jurisdicció voluntària, no escau efectuar cap imposició de costes.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Agullo contra l'Aute de data de 7 de juny de 2016 que CONFIRMEM íntegrament.
NO EFECTUAR cap imposició de costes.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.