Par cette décision rendue le 20 décembre 2016 (n° 392/16), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2016 - ROJ: ATSJAD 186/2016 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- Per escrit presentat en data 13 d'octubre del 2015, la representació processal del Sr. Castrillo formulà complement de demanda d'execució de la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 24 de juliol del 2013, sol·licitant que es requerís a la Sra. Moliner per tal que abonés la quantitat de 5.599,11.-euros, en concepte de la meitat de les despeses extraordinàries generades pels seus fills, corresponents al tractament psicològic i cursos d'anglès de la seva filla Plaza i despeses de combustible per desplaçaments i peatges per anar cap a la Universitat a on el seu fill … »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 décembre 2016 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
TSJC.- 0000392/2016 ORIGEN: 3000529/2011 - 01
NIG: 5300542120140003167
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit presentat en data 13 d'octubre del 2015, la representació processal del Sr. Castrillo formulà complement de demanda d'execució de la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 24 de juliol del 2013, sol·licitant que es requerís a la Sra. Moliner per tal que abonés la quantitat de 5.599,11.-euros, en concepte de la meitat de les despeses extraordinàries generades pels seus fills, corresponents al tractament psicològic i cursos d'anglès de la seva filla Plaza i despeses de combustible per desplaçaments i peatges per anar cap a la Universitat a on el seu fill Puga cursava estudis a França, més els interessos legals generats des del dia de presentació de l'escrit, així com la totalitat de les despeses processals ocasionades, incloent els honoraris d'advocat que ascendien a l'import de 62,25.-euros.
II.- En data 16 de novembre del 2015, la Sra. Moliner formulà manifestacions i oposició a la demanda plantejada pel Sr. Castrillo, demanant es volgués tramitar l'incident d'execucions oportú i dictar en el seu dia resolució desestimant en la seva major part les pretensions formulades per l'executant en el seu complement de demanda d'execució, a excepció d'aquelles corresponents al psicòleg de la filla Plaza i que ascendien a un total de 136,11 euros a abonar per ella, alhora que es volgués condemnar l'adversa al pagament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat, que serien precisades en el moment processal oportú, vista la seva temeritat i mala fe.
III.- La representació processal del Sr. Castrillo contestà l'incident d'execució formulat, oposant-se al mateix i sol·licitant la seva desestimació amb imposició a l'adversa de les costes del procediment, inclosos honoraris d'advocat i procuradora. Que tanmateix el Mgfc. Ministeri Fiscal per escrit de data 12 de gener del 2016 i contestant únicament pel que es refereix a la menor Plaza, s'oposà als fets relacionats en la demanda incidental formulada per la Sra. Moliner, en tant que aquests resultessin degudament acreditats en el moment processal oportú, tota vegada que l'activitat extraescolar d'anglès que seguia la menor contribuïa inqüestionablement a la seva formació.
IV.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 23 de maig del 2016 va decidir fixar en les sumes de 89,43.-euros i 987,11.-euros, (corresponents respectivament a les despeses de psicòleg i als cursos d'anglès de la menor Plaza els imports a satisfer per la Sra. Moliner en concepte de despeses extraordinàries, desestimant-se la resta de quantitats dineràries reclamades pel Sr. Castrillo en el seu escrit presentat el dia 13 d'octubre del 2015.
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Castrillo i, en virtut dels arguments que exposa demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- La representació processal del Sr. Castrillo formula recurs d'apel·lació contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle argumentant que, malgrat la Sentència de data 30 de gener del 2014 feia menció de que la Sra. Moliner havia d'abonar la suma de 350 euros mensuals per la manutenció del fill Puga i que aquesta quantitat superava en cent euros la que havia d'abonar en favor de la seva filla Plaza, el seu mandant entén que el cost del combustible, peatges i habitatge que li suposa l'estada del seu fill a França ha de ser suportada pels dos progenitors en tractar-se de despeses extraordinàries, ja que són superiors a les habituals, però aquest motiu no es pot estimar.
En efecte, per un cantó, com posa de relleu l'Aute d'aquesta Sala de data 31 de maig del 2012, la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en considerar que les despeses extraordinàries són aquelles que participen de la nota de imprevisibilitat o d'urgència, citant la STSJA 14-10- 2005 que es pronuncia en el mateix sentit. D'altra banda, la Sentència d'aquesta Sala de data 30 de gener del 2014, que resol el recurs formulat pel Sr. Castrillo contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 24 de juliol del 2013, precisa que "les despeses extraordinàries seran pagades per tots dos progenitors per meitats i que aquestes inclouen metges especialistes, ortopèdia, ortodòncia, hospitalitzacions, despeses importants derivades de les activitats escolars com l'esquí, i activitats extraescolars i similars, les quals hauran de ser consensuades pels progenitors (en la mesura que això sigui possible i amb excepció d'aquelles mèdiques i altres que siguin estrictament necessàries per a la salut dels fills)", despeses totes elles de caràcter imprevisible i en qualsevol cas consensuades pels progenitors, excepte les de caràcter mèdic necessari, sense que es pugui equiparar la despesa d'una activitat complementària de l'educació com l'esqui amb les derivades necessàriament dels estudis a l'estranger. Per aquesta raó s'ha d'entendre que tenen la consideració de despeses extraordinàries aquelles de caràcter mèdic, com ara les que resulten d'un tractament psicològic que, en principi, no és habitual que sigui precís pel benestar d'un menor, o, fins i tot, les classes d'anglès, que no sempre s'inclouen en aquelles destinades a l'educació d'un infant. Pel contrari, les despeses resultants del fet que el fill dels litigants estudiï a un altre país no es poden entendre per sí mateixes de caràcter extraordinari, en quan el cost dels estudis d'un fill formen part de les despeses ordinàries a les quals ha de subvenir la pensió d'aliments fixada i si es desenvolupen en un país estranger s'ha de considerar clarament previsible que el seu cost s'incrementi per les despeses de desplaçament o habitatge.
II.- Per un altre cantó, la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 24 de juliol del 2013 va decidir fixar a càrrec de la Sra. Moliner una pensió d'aliments en favor de la seva filla Plaza, que restava sota la guarda i custòdia del seu pare, de 250 euros mensuals, mentre que la d'aquesta Sala de data 30 de gener del 2014 entenia procedent condemnar-la a abonar la suma de 600 euros mensuals en concepte d'aliments a favor dels seus dos fills, dels quals 350 anirien destinades a les despeses del fill major d'edat Puga i, per tal d'arribar a aquesta conclusió, la citada Sentència destaca que les despeses mensuals del noi havien estat avaluades pel mateix Sr. Castrillo al voltant dels 1000 euros mensuals, reclamant per aquesta raó que es condemnés a la Sra. Moliner al pagament d'una pensió de 350 euros mensuals, quantitat que la Sentència d'aquesta Sala considera correcta, ja que "concorda amb l'esforç econòmic suplementari que implica estudiar a l'estranger".
Tenint en compte aquestes manifestacions, entenem que el Sr. Castrillo no pot anar ara contra els seus propis actes, ja que si quan va presentar la demanda de separació matrimonial en data 27 d'abril del 2011 sol·licitava que es condemnés a la Sra. Moliner a pagar la suma de 350 euros mensuals per atendre les despeses del seu fill Puga que estudiava a França, havent de conèixer que això suposava despeses d'habitatge i de desplaçament, no pot ara al·legar que el seu cost és superior, ni considerar aquestes despeses com extraordinàries quan en la seva demanda no les va incloure dins d'aquest concepte, ni han estat consensuades pels dos progenitors, com ell mateix considerava necessari per tal que es poguessin qualificar com a tals.
Per totes aquestes raons, considerem que el cost dels túnels, peatges i gasolina que suposa el fet que en Puga estudiï a França i el de l'habitatge del qual precisa per aquesta raó, està inclòs en la despesa ordinària a la qual fa front la pensió establerta a càrrec de la Sra. Moliner, que, per aquest motiu, és superior a la destinada a la menor Plaza.
III.- El recurrent discrepa igualment de la data a partir de la qual s'han d'abonar les despeses extraordinàries de psicòleg i classes d'anglès, que la Sentència d'instància estima que la Sra. Moliner ha de pagar per meitat a partir del dia 24 de juliol del 2013, data en què es va dictar la Sentència de primera instància, mentre que el recurrent considera que aquestes s'haurien de pagar a partir de la data de la separació de fet dels esposos el dia 1 d'agost del 2010 o, subsidiàriament, a partir del mes de maig del 2011, data de la contesta a la demanda i aquesta petició subsidiària s'ha d'estimar.
En efecte, el pagament de les despeses extraordinàries dels fills comuns dels litigants el reclama pel Sr. Castrillo en la seva demanda de separació, raó per la qual fins aquell moment la Sra. Moliner podia no tenir coneixement de la seva existència. No obstant, a partir del moment en què la defenent contesta a la demanda li consta la seva reclamació i, per tant, les ha d'abonar, raó per la qual entenem que la meitat de les despeses de psicòleg i anglès de la menor Plaza generades després de la contesta a la demanda, a acreditar en període d'execució de sentència, s'hauran de fer efectives per la Sra. Moliner.
IV.- Pel que fa als honoraris d'advocats que reclama el Sr. Castrillo relatius a la presentació del complement demanda d'execució de Sentència que dóna origen al present procediment, cal tenir en compte, per un cantó, que l'estimació de la demanda del recurrent ha estat parcial i en cap cas substancial i per tant no procediria condemnar en costes a cap de les parts i, per un altre, atesa la naturalesa del procediment, no procedeix tampoc efectuar condemna en costes excepte en supòsits extraordinaris de mala fe, que no es dóna en el cas present, raó per la qual s'ha de confirmar la resolució d'instància en aquest punt.
V.- En estimar-se el recurs i atesa la naturalesa del procediment no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment de conformitat amb allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Castrillo contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 23 de maig del 2016, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit d'establir que la meitat de les despeses extraordinàries relatives a l'atenció psicològica i a les classes d'anglès rebudes per la menor Plaza generades a partir de la contesta a la demanda, a acreditar en període d'execució de sentència, hauran de ser abonades per la Sra. Moliner, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-