En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs. Magistrats Vincent Anière i Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Estany va interposar procediment urgent i preferent per lesió del dret a la defensa dels interessos socials i econòmics dels treballadors (art. 19 CA) contra l'entitat bancària Sarabia i el seu director general, Sr. Girona, demanant que : es declari la nul·litat del contracte mercantil celebrat entre A.C., SL, filial al 100% d'Sarabia, en tot el referent a la no-competència post-contractual a Andorra de manera subsidiària, es declari la nul·litat de la clàusula referent a la no-competència post-contractual per tal que tingui efectes a Andorra es declari el dret a indemnització del Sr. Estany per la violació denunciada. II.- En data 21-07-2016, l'Hble. Batlle de guàrdia va dictar Aute, decidint: "Primer.- Desestimar íntegrament la demanda formulada en data 27de juny del 2016 per la representació processal del Sr. Estany, pel procediment urgent i preferent de vulneració dels drets fonamentals previst a l'article 41.1 de la Constitució, contra l'entitat Sarabia, SA i el Sr. Girona, respecte del qual s'aprecia que no ostenta legitimació passiva per a ésser part demandada en el marc del present procediment. Segon.- Notificar el present Aute a les representacions processals de les parts, i al Mgfc. Ministeri Fiscal, donant-los-hi coneixement dels recursos legalment previstos.". III.- La representació processal del Sr. Estany va presentar recurs contra l'Aute d'instància, demanant la seva revocació. La representació processal d'Sarabia i del Sr. Girona com el Mgfc. Ministeri Fiscal demanen la seva confirmació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Cal recordar que el procediment emprat pel Sr. Estany troba el seu origen en l'article 41 de la Carta Magna d'Andorra que disposa que "Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV són tutelats pels tribunals ordinaris per mitjà d'un procediment urgent i preferent regulat per la llei, que, en qualsevol cas, se substanciarà en dues instàncies." El capítol III és relatiu als drets fonamentals de la persona i a les llibertats publiques, i el capítol IV és relatiu a dels drets polítics dels andorrans. És La Llei Transitòria de procediments judicials, en els seus articles 15 a 17, que regula la tramitació processal del procediment urgent i preferent (article 15 : "En cas de lesió als drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV de la Constitució, es podrà presentar demanda inclús verbal al batlle de guàrdia per garantir el respecte dels drets fonamentals o fer cessar la situació il·lícita. Aquest convocarà les parts implicades i després d'escoltar-les i practicar les proves proposades i les decidides d'ofici resoldrà en el termini de cinc dies. El procediment total davant el batlle de guàrdia no haurà de superar els trenta dies." ; article 16 : "L'aute serà apel·lable davant del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra. El president del tribunal designarà la sala competent en funció dels drets fonamentals invocats i, oïdes les parts, i en el seu cas practicades les proves, aquesta resoldrà en un termini d'un mes." ; article 17 : "Les decisions en aquesta matèria no podran tenir en cap cas l'autoritat de la cosa jutjada, no tenint tampoc aquest procediment cap efecte suspensiu quant als procediments ordinaris"). Per acabar, la jurisprudència andorrana i en particular d'aquesta Sala ha destacat que aquest procediment es conceptua com un procés excepcional i que, a més, ha de correspondre a un objectiu "urgent" i "preferent". Solament s'ha d'emprar com el darrer mecanisme ("ultima ratio") per a restablir els drets constitucionals vulnerats quan no existeix un procediment jurisdiccional ordinari i idoni (cfr. SSTSJA de 10-12-2014, 15-01-2016 i 30-06-2016). Per tant, i com explicitat per la Sala penal d'aquest Tribunal en la seva sentència 40-2016 del 11-08-2016, se li ha de reconèixer un caràcter subsidiari. II.- En el present cas, la part agent ha iniciat el procediment urgent i preferent argüint una vulneració de l'article 19 ("Els treballadors i els empresaris tenen dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials. La llei regularà les condicions d'exercici d'aquest dret per garantir el funcionament dels serveis essencials de la comunitat."). L'Hble Batlle va considerar en resumit que : L'article 19 de la Constitució no es circumscriu a l'àmbit de protecció individual invocat i, el procediment de l'article 41.1 no és l'idoni tota vegada que, d'una part, els arguments invocats en el procés laboral són els mateixos que els que fonamenten el present procediment, i d'altra part, que els procediments entaulats a Andorra pel Sr. Estany i a Espanya en contra del mateix no havien donat lloc a cap decisió ferma. III.- L'actor fonamenta el seu recurs argüint que el procediment de l'article 41.1 li ha de permetre obtenir la garantia dels seus drets fonamentals laborals, essent aquests d'especial importància en un estat social. S'alça contra les consideracions de la instància sobre els arguments següents exposats de forma esquemàtica : 1) el principi de subsidiarietat de l'article 41.1 no s'aplica en el present cas i al no procedir a la reparació de la vulneració del seu dret fonamental de manera urgent i preferent, la protecció que dóna aquest procediment seria il·lusòria ; 2) sí que existeix una violació dels drets fonamentals reconeguts a l'article 19 de la Constitució ja que tots els drets col·lectius de titularitat individual i que permeten als treballadors defensar el seus interessos econòmics i socials serien els drets reconeguts par aquest article i desenvolupats amb caràcter irrenunciable en el Codi de relacions laborals i 3) malgrat l'article 29 de la Constitució es trobi recollit en el títol V, és una base del model social andorrà i té relació amb l'article 19, i per conseqüent la seva violació, pel fet d'impedir al Sr. Estany treballar durant un any a Andorra i percebre una remuneració, implica la violació de drets fonamentals obrint el procediment de l'article 41.1. Aquests arguments són insuficients per contradir l'encertada motivació del primer jutjador. En efecte, el procediment de l'article 41 esta destinat a protegir un dret fonamental previst per la Constitució andorrana. En el present cas, hauríem d'admetre que el contracte del qual es demanda l'anul·lació comportaria una vulneració de l'article 19 de la Constitució, vulneració justificant el recurs al procediment urgent i preferent per tal de garantir el referit dret o per fer cessar la situació il·legal. Aquesta vulneració rauria en el fet que el muntatge contractual denunciat comportant la clàusula de no competència i l'aplicació d'una norma menys favorable que l'andorrana tindria com a conseqüència de limitar el seu dret a defensar els seus interessos protegits per l'article 19 de la Constitució. Però, existeixen dos obstacles infranquejables per admetre tal plantejament. IV.- En primer lloc, i pel que fa a l'article 19 de la Constitució, de la seva ubicació (segueix l'article 18 que reconeix els drets sindicals), i del propi redactat dels seus dos paràgrafs, que s'han de llegir junts, s'extrau sense cap mena de dubte que dit article es refereix als drets col·lectius dels treballadors i empresaris. En consonància amb el paràgraf 2, és essencialment la Llei 35/2008 del 18 de desembre del Codi de relacions laborals que regula les condicions d'exercici d'aquest dret, en particular en els títols IV (drets col·lectius dels treballadors) i V (negociació col·lectiva). L'exposició de motius d'aquesta Llei precisa que el Codi no limita la seva regulació a la relació individual de treball sinó que, d'acord amb una visió global, l'estén als diversos aspectes que es produeixen en l'àmbit de les relacions laborals, la intervenció dels poders públics en les mateixes, així com l'organització i l'activitat dels representants dels agents socials, els treballadors i les empreses. En tot cas, és en aquest sentit que va resoldre el Tribunal Constitucional en la seva sentència del 06 de juliol del 2016 2015-33-RE, motivant que el camp propi de l'article 19 tenia a veure amb la fundació de patronals, sindicats i fins i tot associacions de protecció de consumidors i usuaris, "sempre amb una projecció col·lectiva o comunitària més que individual". La pretesa confusió que el Tribunal hauria fet amb l'article 18 no existeix i la sentència és clara en referir-se a l'article 19 i al sentit que té. A més, l'article 7 del Codi de relacions laborals disposa que la jurisdicció civil ordinària és competent per entendre dels conflictes derivats de la interpretació i l'execució dels contractes laborals d'acord amb la legislació vigent en matèria de procediment laboral. Per tant, s'ha d'entendre que el dret a la defensa dels interessos econòmics i socials reconegut per l'article 19 CA és un dret col·lectiu regulat per la llei i el procediment laborals, essent recordat que de conformitat amb l'article 39 de la Constitució es tracta d'un dret directament aplicable que els tribunals, fins i tot ordinaris, han de protegir. Diferent és el cas de l'article 29 ( "Tota persona té dret al treball, a la promoció per mitjà del treball, a una remuneració que garanteixi al treballador i a la seva família una existència conforme a la dignitat humana, així com a la limitació raonable de la jornada laboral, al repòs setmanal i a les vacances pagades") el qual no integra els capítols III i IV sinó el capítol V de la Constitució relatiu als drets i principis econòmics, socials i culturals que no tenen aquest caràcter de drets directament aplicables, vinculant immediatament els poders públics i que no poden donar lloc al procediment urgent i preferent de l'article 41.1. No es pot, com ho pretén la part recurrent per escapar d'aquesta realitat (invocant a més arguments nous) considerar de manera sincrètica que, perquè s'hauria vulnerat els drets laborals de treballador, sigui els desenvolupats pel Codi de relacions laborals sigui el dret al treball i a la remuneració reconegut per l'article 29 de la Constitució, que s'hauria vulnerat el seu dret de treballador de defensar els seus drets laborals i econòmics reconegut com a fonamental per l'article 19. V.- Justament, el segon obstacle, és que existeix un plet laboral en curs. En dit plet, el demandant vol fer reconèixer que existeix una sola relació laboral, sotmesa a la llei andorrana, i en el marc de la qual s'hauria comés un frau de llei per imposar-li la clàusula de no competència post contractual sotmesa a la llei espanyola menys favorable, situació que justificaria el seu desistiment i el conseqüent dret a percebre la indemnització legal. D'aquí treu la conseqüència que s'ha limitat el seu dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials en el sentit exposat en el Fonament de dret anterior. Però, es veu clarament que la defensa dels seus interessos es pot dur a terme de manera complerta a traves del plet laboral que va iniciar i que ofereix una via idònia per resoldre la vulneració que el Sr. Estany sosté que va sofrir. Que el demandant hagi iniciat el plet laboral al·legant o no una vulneració constitucional, s'ha de recordar que, com s'acaba d'exposar, el dret reconegut a l'article 19 és directament aplicable i que els tribunals ordinaris l'han de protegir. Apareix així que no s'han exhaurit les vies processals, que la via adequada és la laboral i que la problemàtica plantejada pel demandant s'ha de resoldre primer en el marc del procediment laboral. Quant a l'argument relatiu a la dilatació del procediment laboral, aquesta darrera no pot justificar una excepció al principi de subsidiarietat. I la indefensió que invoca el Sr. Estany només es pot resoldre invocant el seu dret a obtenir una decisió en un termini raonable o fent reconèixer un mal funcionament de la justícia. Per tot l'esmentat escau desestimar el recurs i confirmar íntegrament l'Aute recorregut. VI.- La desestimació íntegra del recurs justifica la imposició de les costes de segona instància al Sr. Estany. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Estany contra l'Aute de data 21-07-2016, dictat per l'Hble. Batlle, que confirmem íntegrament IMPOSAR al Sr. Estany les costes processals de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE