En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016. Reunida la Sala Civil del M.Palomo Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.Palomo Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.Palomo Sr. Vincent Anière i M.Palomo Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 5100106/2008, instades pel Sr. Mena contra els Srs. Rius, Vara i la societat Palomo, S.A., aquest Tribunal va dictar Aute de 27.10.16, la part dispositiva de la qual va decidir: "ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació processal del Sr. Mena contra els Autes de l'Hble. Sra. Batlle de dates 3 de febrer de 2015 i 3 de setembre de 2015 que revoquem parcialment en el sentit de: De deixar sense efecte el pronunciament 1er de l'Aute de 3.9.15. Mantenim la resta dels pronunciaments. No fem pronunciament sobre costes d'aquesta alçada derivades del recurs del Sr. Mena. DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Rius amb imposició de les costes causades en aquesta alçada derivades del seu recurs." II.- En data 11-11-2016 la representació processal dels Srs. Rius i Vara formula incident de nul·litat d'actuacions contra la dita resolució d'aquesta Sala, tot reclamant la seva nul·litat. En data 16-11-2016 el Sr. Marti, advocat, actuant en condició d'Administrador Judicial de la societat Palomo,S.A. formula escrit d'al·legacions, i en data 24-11-2016 la representació processal del Sr. Mena presenta el seu escrit d'al·legacions sol·licitant declarar la manca de legitimació activa dels actors per formular incident, desestimar l'incident de nul·litat i la imposició de les costes judicials a la part promotora de l'incident, compreses les derivades de la intervenció d'advocats i procuradors. Ha actuat com a magistrat ponent el M.Palomo Sr. Carles Cruz Moratones. FONAMENTS DE DRET I.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. El recurs d'aclariment no es troba regulat a la Llei Qualificada de la Justícia, ni a la Llei Transitòria de Procediments Judicials, la jurisprudència d'aquest Tribunal l'ha admès amb la finalitat d'aclarir algun concepte fosc, suplir qualsevol omissió respecte de punts discutits en el litigi, o esmenar qualsevol error material que s'hagi pogut produir, tal com posa de manifest l'Aute d'aqueta Sala de data 15 de febrer de 1.996. Nogensmenys, el recurs d'aclariment no permet que es puguin alterar o modificar els pronunciaments d'una determinada resolució judicial (Aute TSJC 251-08). En el cas present, la representació processal dels Srs. Rius i Vara argumenta que aquesta Sala havia vulnerat el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i el dret a un procés degut, adoptant una nova decisió per la que es desestimi el recurs d'apel·lació. II.- Antecedents d'interès Convé abans d'analitzar els motius concrets pels quals la part sol·licitant demana la nul·litat del nostre Aute de 27 d'octubre de 2016, fer notar que hi ha hagut una particularitat en el present tràmit d'execució d'instància (modificada parcialment per la nostra de 15.11.12) i que ha consistit en què l'Aute d'execució inicial de data 3 de febrer de 2015 va ser modificat parcialment per un altre Aute posterior de 3 de setembre del mateix any, arran d'un recurs d'aclariment que la part ara sol·licitant havia demanat. Contra el primer Aute, la representació del Sr. Mena havia presentat un recurs d'apel·lació condicional en el dia 19 de febrer següent. Però en "complementar-se" el primer Aute de 3 de febrer de 2015 mitjançant el posterior de 3 de setembre del mateix any (7 mesos després) en perjudici del Sr. Mena, aquest va presentar una ampliació del recurs i impugnant precisament aquell complement que tant el perjudicava. Cal tenir present que el segon Aute el que va fer va ser "complementar" el primer i per tant va quedar integrat en aquest aquell complement. Per això no es pot parlar de dos recursos d'apel·lació contra dos Autes, sinó d'un sol recurs (ampliat més tard) contra un sol Aute que era el definitiu de 3 de febrer de 2015. O sigui que amb l'ampliació del recurs d'apel·lació condicional inicial per part del Sr. Mena no és que es recorregués un Aute d'aclariment, sinó que el que es recorria era el primer Aute que havia quedat integrat amb el complement afegit més tard. Per aquesta raó la Sala va abordar les dues qüestions plantejades en l'únic recurs d'apel·lació (la de l'assumpció dels honoraris del Sr. Marti, contingut en l'escrit inicial) i la qüestió de la deducció de la suma de 191.208EUR de la quota de liquidació de la societat civil particular, (continguda en l'escrit ampliatori del recurs). Això descarta que ara la Sala decideixi modificar la seva doctrina reiterada relativa a que contra els autes d'aclariment no hi cap recurs. També destaca la part promotora de l'incident que no impugna la decisió de la Sala sobre el seu recurs que vàrem desestimar en el nostre Aute de 27.10.16. Només impugna la decisió que concerneix a l'estimació parcial del recurs del Sr. Mena i del no pronunciament sobre les costes del seu recurs. Malgrat aquesta afirmació, en la seva pètita demana la nul·litat de tot l'Aute de 27 d'octubre de 2016. III.- Pertoca ara analitzar, amb més profunditat, la suposada vulneració de l'article 10 de la Constitució, en les seves vesant al procés degut i en la seva vesant d'obtenir una decisió fonamentada en Dret. Com recorda l'Aute del Tribunal Constitucional del 5-5-2014 relatiu al recurs d'empara 2014-7-RE: "la valoració de les proves és una tasca que l'ordenament constitucional reserva als jutges i als tribunals de la jurisdicció ordinària i, llevat dels casos en els quals estan implicats drets fonamentals substantius com ara el dret a la llibertat, aquesta qüestió només adquireix relleu constitucional i pot ser sotmesa a enjudiciament del Tribunal Constitucional en el supòsit que la valoració no estigui motivada, sigui lògicament o jurídicament irraonable o incorri en error material patent". Traslladades aquestes consideracions al cas present, aquesta Sala estima que la valoració de la prova duta a terme no esdevé absurda, malgrat així ho entengui la promotora de l'incident. Per començar, com a vulneració a un procés degut, al·lega que no era procedent admetre el recurs d'apel·lació contra l'Aute de 3.9.15 perquè es tractava d'un recurs d'aclariment. Ja hem explicat que no es va admetre el recurs contra el dit Aute sinó contra el de 3.2.15 que venia completat pel posterior de 3.9.15. Òbviament, si no s'hagués admès que el Sr. Mena hagués impugnat aquell extrem introduït per l'Aute de 3.9.15, el dit senyor es veuria en plena indefensió i s'hauria vulnerat el ser dret a un procés just. No calen més consideracions al respecte. En segon lloc, pel que fa a la suposada vulneració a una resolució fonamentada en Dret argumenta, en primer terme, que en haver admès el recurs d'apel·lació contra l'Aute de 3.9.15 representa un canvi de doctrina del Tribunal que no ha explicat. Ja hem dit que no ha existit cap canvi de doctrina, sinó que el recurs d'apel·lació admès ho ha estat contra l'Aute de 3.2.15 (que va ser completat 7 mesos més tard). Per acabar, sota la denominació "d'errades materials", especifica la promotora incidental que la denominació del Sr. Mena com a soci no capitalista en els antecedents d'interès del nostre Aute no és exacte perquè posteriorment la sentència d'aquest Tribunal (15.11.12) ja li feia suportar el finançament de la societat civil particular, com als altres dos socis. Aquest és un fet intranscendent als efectes que aquí interessa perquè aquella era la referència inicial que es podia deduir de la lletra del contracte de societat i que posteriorment el Tribunal va estimar que li corresponia també a ell aquella càrrega de finançament. L'altre "error material" consisteix en discrepar de la valoració de la prova pericial duta a terme per Benitez. Ja vàrem explicar de manera detallada en el fonament jurídic Tercer de l'Aute d'octubre passat quines eren les raons per les quals ja en el dictamen darrer de Benitez es feia la deducció de la part de capital (191.208EUR) no aportada a l'inici pel Sr. Mena i per aquest motiu no era procedent tornar a descomptar-li aquella setmana. Per la qual cosa en cap cas es pot parar d'una resolució que no ha estat fonamentada en Dret. Finalment respecte les costes dels "primer recurs" del Sr. Mena que va ser desestimat i per aquesta raó calia imposar-li les costes, ja hem reiterat que no hi ha hagut dos recursos sinó un de sol que contenia dos greuges contra la resolució de 3.2.15 i en haver-ne estimat només, no era procedent fer imposició de les costes a la part recurrent que havia tingut un èxit parcial en la seva impugnació. IV.- La desestimació de l'incident de nul·litat suposa la condemna a la part promotora a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas. La Sala Civil del M.Palomo Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal dels Srs. Rius i Vara contra l' Aute dictat per aquesta Sala en data 27 d'octubre de 2016. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE