Le litige oppose la société Barba, S.L., représentée dans la procédure par son administratrice judiciaire, à la société Pera, défenderesse. La société Barba, S.L. se trouvait en état de cessation de paiements et de faillite. Par acte présenté à l'audience du 6 novembre 2015, l'administratrice judiciaire a formé une demande tendant à la condamnation de la défenderesse au paiement de 6 851,34 EUR, avec intérêts légaux, ainsi qu'au remboursement de l'ensemble des frais judiciaires, honoraires d'avocat et de procureur inclus.

La défenderesse a conclu au rejet intégral de la demande. Par jugement du juge unipersonnel de la Batllia (Batlle), la demande a été rejetée et les dépens mis à la charge de la demanderesse.

L'administratrice judiciaire a interjeté appel, en limitant son recours aux dépens de l'instance. Elle sollicitait la réformation du jugement afin que la société faillie soit condamnée aux dépens de première instance et d'appel. La défenderesse a conclu à la confirmation intégrale du jugement et à la condamnation de la société Barba, S.L. aux dépens de la seconde instance, y compris les honoraires d'avocat et de procureur. L'audience s'est tenue le 15 mars 2017, la Sala civil étant composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (président et magistrat rapporteur), Vincent Anière et Carles Cruz Moratones.

Le texte mentionne deux dates pour le jugement de première instance : le 1er septembre 2016 dans l'exposé des antécédents et le 5 mai 2016 dans le dispositif et dans le moyen de l'appelante. Cette divergence n'est pas résolue dans la décision (non précisé dans la décision).

Question de droit

La question posée à la Cour est circonscrite. L'appelante ne contestait pas l'appréciation des preuves ni le rejet du fond de la demande ; son unique moyen portait sur l'imposition des dépens. Il s'agissait donc de déterminer si la partie qui succombe au principal peut être exonérée de la charge des dépens en raison de « circonstances exceptionnelles », et si l'obligation de l'administrateur judiciaire de recouvrer les créances de la faillite constitue une telle circonstance.

Le tribunal rappelle que le critère général en matière de dépens est celui du succombe objectif (venciment objectiu), fondé, selon la décision, sur la Constitution de l'empereur Zénon (Code 7, 51, 5). Ce principe connaît une mitigation lorsque « existeixen circumstàncies excepcionals », lesquelles peuvent résulter de l'existence de doutes factuels ou juridiques, en application de la Novelle 82, chapitre X.

Solution et dispositif

La Sala civil approche la question en deux temps.

En premier lieu, elle écarte l'existence de doutes juridiques. Le litige portait sur le paiement d'une facture et, selon la Cour, « des del punt de vista tècnic, tant substantiu com processal, no s'evidencia cap raó » susceptible de justifier une dérogation au principe du succombe objectif.

En second lieu, elle examine les doutes factuels invoqués. Elle reconnaît que l'administrateur judiciaire est tenu de recouvrer l'ensemble des créances de la faillite. Toutefois, elle relève que cette obligation suppose d'établir en procédure civile l'existence, le montant et le caractère certain, liquide et exigible de la créance. En l'espèce, malgré la production d'une facture et d'une lettre de la défenderesse évoquant des travaux défectueux, le juge de première instance a apprécié les éléments probatoires, qui contredisaient le document invoqué, et a retenu que la demanderesse n'avait pas prouv

TSJC.- 0000416/2016 ORIGEN: 5000198/2015 - 00

NIG: 5300542120150004994

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de març de 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat en l'audiència celebrada el 6 de novembre de 2015, la Sra. Castillo, actuant en condició d'administradora judicial de Barba, S.L., interposà demanda contra la societat Pera, ORG_0, en la que després d'exposar la relació fàctica i la fonamentació jurídica que entenia d'aplicació al cas, suplicava dictar sentència condemnant a la defenent a satisfer-li 6.851,34EUR juntament amb els interessos legals i la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- En l'audiència celebrada el 18 de desembre de 2015, la societat defenent contestà a la demanda presentada tot oposant-se a la mateixa a raó de l'argumentari fàctic i jurídic contingut en el propi escrit, i demanant la total desestimació de la demanda formulada.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència de data 01-09-2016, decidint:

"PRIMER.- Desestimar la demanda presentada en data 6 de novembre de 2015 per part de l'administradora judicial de la societat Barba, S.L. contra la societat Pera, ORG_0

SEGON.- Condemnar en costes a la part agent, incloses les derivades d'advocat i procurador."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Castillo, actuant com a administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat Barba, S.L., i en virtut dels arguments que exposa en el seu escrit de conclusions de data 28-11-2016, sol·licita que es dicti sentència revocant aquella dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 5-5- 2016, en el sentit de considerar que procedeix la condemna de la societat fallida a les costes processals ocasionades en primera com en segona instància.

Altrament, el Sr. Durán, actuant en qualitat d'administrador únic de la societat Pera, ORG_0, va presentar el seu escrit de contesta a les conclusions en data 26-1-2017, segons el qual sol·licitava es vulgui desestimar el recurs de l'adversa, confirmar íntegrament la Sentència de primera instància i condemnar a Barba, S.L., a satisfer a aquesta part les costes incloent els honoraris d'advocat i de procurador, si fos el cas, de la segona instància.

En data 15.03.2017 va tenir lloc la celebració de la vista oral.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

Fonaments de dret

FONAPera DE DRET

I.- L'únic motiu articulat per l'administració judicial de la fallida es centra en la imposició de les costes processals de la instància. Sustenta que el principi general en matèria de costes és el venciment objectiu, però que aquest es mitiga quan existeixen circumstàncies excepcionals.

En el present supòsit considera que concorren les circumstàncies excepcionals, tota vegada que és obligació de l'administració judicial la reclamació de tots els crèdits de la societat fallida en interès de la massa de creditors per a abonar total o parcialment els deutes contrets. Afegeix que existia a la documentació comptable una factura pendent de pagament de la mercantil defenent i aquesta havia reconegut l'existència de treballs defectuosos i una factura pendent de pagament abans de la interposició de la demanda.

II.- És cert que, en matèria d'imposició de costes processals, el criteri general es deriva del venciment objectiu, contingut a la Constitució de l'emperador Zenó (Codi 7,51,5). Tanmateix, resulta que, en aplicació de la Novel·la 82, cap. X, quan existeixen circumstàncies excepcionals, que es poden derivar de l'existència de dubtes fàctics o jurídics, aquest Tribunal ha exceptuat la imposició de les costes processals a la part vençuda.

En el present supòsit, no existeixen dubtes jurídics, tota vegada que ens trobem front a una hipòtesi de reclamació del pagament d'una factura i des del punt de vista tècnic, tant substantiu com processal, no s'evidencia cap raó que pogués justificar la relaxació del principi del venciment objectiu.

Quant als dubtes fàctics, la part recurrent manifesta que com a administradora judicial es troba obligada a reclamar tots els crèdits per tal de poder fer front al passiu de la fallida. No obstant, l'exercici d'aquesta obligació requereix que s'acrediti en el procediment civil l'existència del crèdit, el seu import, i els seus caràcters de vençut, líquid i exigible front al defenent. És a dir, malgrat que l'agent tingui un document, consistent en una factura, i una carta de la societat defenent que fa esment a l'existència de treballs defectuosos, la sentència d'instància aprecia que els elements probatoris practicats contradiuen el document en el que es sustenten la realització d'una sèrie de treballs i, en consonància amb aquesta valoració de la prova practicada, conclou que la part agent no ha provat els seus fets constitutius i desestima la demanda.

I aquesta desestimació de la demanda, donat que no existeixen dubtes fàctics a la instància, i més si es té en compte que la part recurrent centra només el seu recurs en les costes processals, però no combat la valoració de la prova portada a terme pel jutjador, segons la qual tota la resta de la prova contradiu un únic document del que resultaria el crèdit, ha de comportar la imposició de les costes processals a la part agent i els seus greuges han de ser desestimats, atès que no s'aprecia la concurrència de cap de les circumstàncies excepcionals que ho podrien mitigar.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per l'administració judicial de la mercantil Barba, S.L. contra la sentència ,de data 5-05-2016, dictada per l'Hble. Batlle i confirmem íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE