ATSJAD ANDORRA, a 26 d'abril del 2017 - ROJ: ATSJAD 69/2017
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 avril 2017
NuméroA224/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 69/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 avril 2017)
> Décision commentée : ATSJAD 69/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:69A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par requête du 14 septembre 2015, Mme Vaquero a saisi la Batllia d'une procédure de juridiction volontaire tendant à la déclaration d'héritiers *ab intestat* de feu M. Ribes, de nationalité andorrane, décédé sans avoir disposé de ses biens par testament ou acte *mortis causa*, selon la certification délivrée par le Registre central des dispositions de dernière volonté. Elle demandait que la succession soit dévolue, par parts égales, à ses trois frères et sœurs, dont elle-même, sous réserve du droit d'usufruit de la moitié de l'hérédité au profit de sa mère, Mme Sainz, conjointe du défunt.
Elle sollicitait en outre trois mesures accessoires : le blocage de l'ensemble des biens et droits du défunt, en raison d'actes de disposition qu'elle alléguait ; la désignation d'un administrateur judiciaire chargé de la gestion du patrimoine ; la réalisation d'un audit de l'ensemble des biens et droits depuis le décès.
Des témoignages ont été recueillis le 23 novembre 2015. Par Aute du 23 décembre 2015, la Batlle a déclaré héritiers *ab intestat* les enfants du défunt, sans préjudice de l'usufruit de la mère, mais a refusé de faire droit aux demandes accessoires formulées par la requérante.
Mme Vaquero a interjeté appel, en limitant son recours au second point du dispositif, c'est-à-dire au rejet des mesures complémentaires. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia (TSJ) était saisie, rapporteur M. Carles Cruz Moratones, les magistrats Joan Manel Abril Campoy (président) et Eulàlia Amat Llari étant également présents.
Il résulte de la décision que la mère du requérant et l'un des cohéritiers s'opposaient expressément aux mesures, tandis qu'un autre cohéritier y consentait (les identités complètes ne figurent pas dans le texte anonymisé).
## Question de droit
La question posée était de savoir si, dans le cadre d'une procédure de juridiction volontaire tendant à la déclaration d'héritiers *ab intestat*, le juge peut ordonner des mesures conservatoires et de gestion du patrimoine successoral (blocage des biens, désignation d'un administrateur judiciaire, audit) lorsque ces mesures sont contestées par d'autres parties à l'instance.
La réponse suppose de déterminer la nature de la juridiction volontaire et la frontière avec le contentieux. Le texte ne précise pas les dispositions légales spécifiques encadrant ces mesures (non précisé dans la décision).
## Solution et dispositif
Le TSJ rejette l'appel. Il retient que la juridiction volontaire se définit comme celle dans laquelle le magistrat intervient « sans litige ni conflit, en collaborant à la célébration d'un acte ou d'un négoce juridique », alors que, dès qu'apparaît une « collision des droits de base » de la prétention, elle devient « inadéquate et impropre » à trancher le conflit. Il s'appuie sur une définition posée dans un Aute du 24 septembre 1998 (n° 1060) et sur
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 26 d'abril del 2017 - ROJ: ATSJAD 69/2017
ATSJAD 69/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 avril 2017)
Par requête du 14 septembre 2015, Mme Vaquero a saisi la Batllia d'une procédure de juridiction volontaire tendant à la déclaration d'héritiers ab intestat de feu M. Ribes, de nationalité andorrane, décédé sans avoir disposé de ses biens par testament ou acte mortis causa, selon la certification délivrée par le Registre central des dispositions de dernière volonté. Elle demandait que la succession soit dévolue, par parts égales, à ses trois frères et sœurs, dont elle-même, sous réserve du droit d'usufruit de la moitié de l'hérédité au profit de sa mère, Mme Sainz, conjointe du défunt.
Elle sollicitait en outre trois mesures accessoires : le blocage de l'ensemble des biens et droits du défunt, en raison d'actes de disposition qu'elle alléguait ; la désignation d'un administrateur judiciaire chargé de la gestion du patrimoine ; la réalisation d'un audit de l'ensemble des biens et droits depuis le décès.
Des témoignages ont été recueillis le 23 novembre 2015. Par Aute du 23 décembre 2015, la Batlle a déclaré héritiers ab intestat les enfants du défunt, sans préjudice de l'usufruit de la mère, mais a refusé de faire droit aux demandes accessoires formulées par la requérante.
Mme Vaquero a interjeté appel, en limitant son recours au second point du dispositif, c'est-à-dire au rejet des mesures complémentaires. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia (TSJ) était saisie, rapporteur M. Carles Cruz Moratones, les magistrats Joan Manel Abril Campoy (président) et Eulàlia Amat Llari étant également présents.
Il résulte de la décision que la mère du requérant et l'un des cohéritiers s'opposaient expressément aux mesures, tandis qu'un autre cohéritier y consentait (les identités complètes ne figurent pas dans le texte anonymisé).
Question de droit
La question posée était de savoir si, dans le cadre d'une procédure de juridiction volontaire tendant à la déclaration d'héritiers ab intestat, le juge peut ordonner des mesures conservatoires et de gestion du patrimoine successoral (blocage des biens, désignation d'un administrateur judiciaire, audit) lorsque ces mesures sont contestées par d'autres parties à l'instance.
La réponse suppose de déterminer la nature de la juridiction volontaire et la frontière avec le contentieux. Le texte ne précise pas les dispositions légales spécifiques encadrant ces mesures (non précisé dans la décision).
Solution et dispositif
Le TSJ rejette l'appel. Il retient que la juridiction volontaire se définit comme celle dans laquelle le magistrat intervient « sans litige ni conflit, en collaborant à la célébration d'un acte ou d'un négoce juridique », alors que, dès qu'apparaît une « collision des droits de base » de la prétention, elle devient « inadéquate et impropre » à trancher le conflit. Il s'appuie sur une définition posée dans un Aute du 24 septembre 1998 (n° 1060) et sur
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000224/2016 ORIGEN: 6000386/2015 - 00
NIG: 5300542120150007216
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 26 d'abril del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit presentat en data 14 de setembre de 2.015, la senyora Vaquero promovia expedient de jurisdicció voluntària de declaració d'hereus ab intestat de qui fou Sr. Ribes, exposant substancialment que el difunt era de nacionalitat andorrana i nascut el dia 2 de maig de 1.941 a la parròquia d'Ordino. Que va morir el dia x. de x. de 20xx a la vila X. de la parròquia d'Ordino, i en el moment de la seva defunció estava casat amb la Sra. Sainz, i fruit de llur relació van néixer tres fills, a saber la instant del procediment i els senyors Peña i Capellà. Demanava que es dictés Aute, pel qual es nomenés hereus ab intestat, a parts iguals, als fills del causant, Vaquero, R. i Capellà, sense perjudici del dret a la meitat de l'usdefruit de l'herència en favor de la senyora Sainz.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A224/16 — Décision commentée
Altrament, i per altressí, demanava que es procedís al bloqueig de tots els béns i drets que eren titularitat del difunt Sr. Ribes, doncs tenia coneixement de què s'havien efectuat actes de disposició dels mateixos, i per segon altressí dic, sol·licitava igualment que es procedís al nomenament d'un administrador judicial per a què es fes càrrec de la gestió de la totalitat dels béns i drets del causant en el moment de la seva mort, així com la realització d'una auditoria de tots els seus béns i drets des de la seva mort fins l'actualitat.
II.- La promovent de l'expedient ha acompanyat a la demanda formulada el certificat de defunció del senyor Ribes emès pel Registre Civil del Principat d'Andorra, acreditatiu de què va morir el dia x. de x. de 20xx, com a document número 1; la certificació lliurada pel Registre central de disposicions de darrera voluntat de la Cambra de Notaris del Principat d'Andorra, conforme el causant no va disposar dels seus béns per testament o altre acte mortis causa, com a document número 2; un certificat de matrimoni emès pel Registre Civil de B., Lleida, acreditatiu del matrimoni canònic contret el dia x. de x. de 1.970 pel difunt amb la Sra. Sainz, com a document número 3; els certificats de naixença dels senyors Peña i Capellà, i de la Sra. Vaquero emesos per la parròquia d'Ordino en data 10 de novembre de 2.014, com a documents números 4, 5 i 6; i finalment, acompanya còpia del passaport andorrà de la Sra. Vaquero.
III.- En el dia 23 de novembre de 2.015 es van practicar les proves testificals proposades en les persones dels senyors Bonet i Andrade, ambdós majors d'edat, de nacionalitat andorrana, havent contestat aquests que coneixien al difunt senyor Ribes, per quan el primer en va ser veí i el segon amic durant tota la vida; que els constava que el difunt estava casat amb primeres i úniques núpcies amb la senyora ENTITY_6; que fruit de llur relació havien tingut tres fills, Vaquero, R. i Capellà, els quin esdevenien els únics fills coneguts del causant; que els hi constava que en el moment de la defunció, el causant estava casat amb la Sra. Sainz, i finalment, que no els hi constava que el difunt deixés cap testament ni declaració de darreres voluntats.
IV.- L'Hble. Sra. Batlle va dictar en data de 23 de desembre de 2015 l'Aute en el que resolia que : "Primer.- Declarar hereus abintestat del difunt Sr. Ribes, als fills del causant, Sra. Vaquero i Srs. R. i Capellà, sense perjudici del dret que ostenta la Sra. Sainz a l'usdefruit de la meitat de l'herència.
Segon.- No donar lloc a les peticions formulades en aquest sentit per la Sra. Vaquero per altressí dic primer i segon en el seu escrit de data 14 de setembre de 2.015.
Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades."
V.- Contra tal Aute va interposar recurs d'apel·lació, en degut temps i forma, la representació processal de la sol·licitant, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial referida al punt Segon i que s'estimessin les mesures per ella demanades, imposant a l'adversa les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- En el present procediment de jurisdicció voluntària de declaració d'hereus ab intestat, reclama també la sol·licitant l'adopció de diverses mesures referides al cabal relicte, com és el seu bloqueig, el nomenament d'un administrador judicial i la realització d'una auditoria. Contra tal pretensions s'hi oposen la seva mare vídua i el seu germà M.
La Batllia declara hereus intestats als fills del difunt Sr. Ribes, (mort sense haver atorgat testament en el dia x. de x. de 20xx) la Vaquero, en R. i en Capellà, sense perjudici del dret que ostenta la seva mare Sainz a l'usdefruit de la meitat de l'herència. No dóna lloc a les peticions complementàries abans indicades.
Contra tal decisió s'alça la filla i sol·licitant Sra. Vaquero.
SEGON.- La sol·licitant inicial insisteix en el seu recurs en demanar les mesures abans indicades i que tenen l'oposició expressa de la seva mare i de l'altre cohereu M. que les consideren absolutament innecessàries i gravoses, mentre que en R. està d'acord amb la petició que fa la seva germana Vaquero.
Però, com molt bé expressa la resolució d'instància, no és possible acumular en un procediment de jurisdicció voluntària una petició que és controvertida per altres, perquè això haurà de ventilar-se en un procediment contenciós un cop hagi estat acceptada l'herència. Com es sabut ja ha vingut aquest Tribunal fent abordatge de procediments de jurisdicció voluntària que ha definit com "aquell que té lloc quan una norma de dret material exigeixi o permeti instar la intervenció judicial amb la finalitat que es declari, es defineixi, modifiqui o s'extingeixi una determinada situació o modificació jurídica que no provoqui ni estructuri una concreta pretensió processal contenciosa davant d'una part coneguda i determinada" (Aute TSJC24.9.98 núm. 1060). En altres ocasions aquest Tribunal quan ha examinat matèries relacionades amb herències, ha desestimat la via de la jurisdicció voluntària quan ha aparegut oposició (Autes 19.12.02, 22.3.04 (núm. 2307- ATSJC 153/03-) i dos Autes de 22.4.04 (núm. 2315 -TSJC 147/03- i 2316 -(ATSJC 151-03)-). En aquest darrer Aute es deia el següent:
"...III.- Aquesta Sala ha dit molt repetidament (fins i tot en un altre Aute d'aquesta mateixa data) que "la jurisdicció voluntària es caracteritza per fer referència a qüestions o expedients sense altra part interessada que la que insta la petició" (Autes de 30 de novembre de 2000 i de 19 de desembre de 2002, entre altres); ja que, com també hem declarat reiteradament, "en la jurisdicció voluntària el magistrat intervé sense litigi o conflicte collaborant a la celebració d'un acte o negoci jurídic .tals com la «in iure cessio», «la adoptio» o la «consignatio» d'acord amb el DIGEST 1,6,6; 1,1-3; 22,17,26,7; 28,1; i el CODI 4,32,19 etc.; però des del moment que es produeix una collisió dels drets base de la pretensió, la jurisdicció voluntària esdevé inadequada i impròpia per resoldre el conflicte per raó del mateix contingut «contenciós» del conflicte" (Autes d'aquesta Sala de 15 de febrer de 1996, 24 de setembre de 1998, 30 de setembre de 1999, 13 d'abril i 11 de maig de 2000, 18 d'octubre i 19 de desembre de 2002, 13 de novembre de 2003, etc.)
Així ja ho va dir aquest Tribunal precisament a les mateixes part d'aquest litigi, en l'Aute de 19 de desembre de 2002.
Com vàrem manifestar allà, "els escrits, contra escrits, impugnacions, resolucions, apel*lacions i causa penal" que vàrem ressenyar en aquella resolució "són una mostra de la lluita aferrissada que lliuren en aquest expedient (mal anomenat de jurisdicció voluntària) els familiars (germans i nebot) de la incapacitada i el seu marit Sr. Gomila a l'entorn de la seva persona i dels seus béns". I afegien encara: "... qualifiquem de mal anomenat de jurisdicció voluntària aquest expedient, perquè és impropi de la naturalesa jurídica de la jurisdicció voluntària l'existència de controvèrsia entre parts conegudes i determinades ";
Per tant, no és en aquest procediment on pertoca examinar si estan o no justificades i necessàries les mesures sobre el cabal relicte que demana la Sra. Vaquero, amb la conformitat del seu germà R., ni les eventuals responsabilitats de qui hagi gestionat el cabal relicte durant tots aquests anys.
TERCER.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Vaquero contra l'Aute de l'Hble. Sra. Batlle de data 23 de desembre de 2015 que CONFIRMEM íntegrament. Imposem les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.