Résumé

# ATSJAD 102/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 23 juin 2017) > Décision commentée : ATSJAD 102/2017, 23 juin 2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:102A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par un arrêt n° 15-2017 du 30 mars 2017, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre a statué sur un litige opposant M. Águila au Gouvernement d'Andorre. La décision commentée est un *aute* rendu sur un incident de nullité d'actuacions (recours A026/17, numéro de protocole 1000023/2017) formé par M. Águila le 12 avril 2017, soit postérieurement à cet arrêt. Le requérant, représenté par Mme Pino et assisté de Mme Canales, soutenait trois moyens : 1. la communication d'informations par Andorre aurait porté atteinte à l'ordre public ; 2. le droit à la défense aurait été méconnu ; 3. les autorités espagnoles n'auraient pas respecté l'exigence de l'article 4 du Règlement développant la Loi 3/2009 relative à l'échange d'informations en matière fiscale sur demande. Le Gouvernement d'Andorre, représenté par Mme Seco et assisté de Mme Guerrero, a répondu le 24 avril 2017 que l'incident tendait en substance à obtenir un nouveau pronouncement sur le fond. La formation de jugement était composée de MM. Albert Andrés Pereira (président), Bernard Plagnet (rapporteur) et de Mme Marie Conte. (non précisé dans la décision : les motifs de la sentence du 30 mars 2017 au-delà des renvois qu'en fait l'aute.) ## Question de droit La question posée était de savoir si l'incident de nullité d'actuacions, prévu par l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, peut être utilisé pour remettre en discussion des moyens déjà écartés par la décision définitive, ou s'il est réservé à la réparation d'une violation du droit fondamental à la juridiction survenue dans la procédure. Une seconde interrogation, subsidiaire, concernait la portée du droit à la juridiction protégé par l'article 10 de la Constitution andorrane, en particulier au regard de la distinction entre violations *in iudicando* et *in procedendo*. ## Solution et dispositif Le Tribunal rejette l'incident. Son raisonnement procède en trois temps. **En premier lieu**, il rappelle que l'incident de nullité ne constitue pas « une nova instància processal » mais « un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció » survenues dans une procédure close par une décision ferme (fondement premier). Il qualifie le droit à la juridiction de droit matriciel dont dérivent les garanties de l'article 10 (tribunal impartial, égalité des parties, contradictoire, durée raisonnable, présomption d'innocence, assistance d'un avocat, décision motivée en droit, juge prédéterminé par la loi, droit de ne pas s'auto-incriminer) et estime qu'aucune violation *in iudicando* ou *in procedendo* n'est établie. **En deuxième lieu**, le Tribunal constate que le requérant reprend « els mateixos arguments » que ceux de son acte d'appel. Il répond point par point : - le moyen tiré de l'ordre public avait déjà été écarté au fondement de droit second de la sentence ; - le droit à la défense n'est pas méconnu, le Tribunal ayant délimité la portée de la Convention selon ses termes

ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació del Sr. Águila ha presentat un incident de nul·litat d'actuacions en data 12 d'abril de 2017 contra la sentència de la Sala Administrativa de data 30 de març de 2017. En la seva demanda, presenta els arguments següents: si Andorra facilita la informació estarà actuant amb vulneració de l'ordre públic. s'ha vulnerat el dret a la defensa. les autoritats espanyoles no han respectat el requisit establert a l'article 4 del Reglament que desenvolupa la Llei 3/2009. 2.- El GOVERN D'ANDORRA ha contestat aquests arguments en el seu escrit de data 24 d'abril de 2017 estimant, en substància, que el procediment interposat busca obtenir un nou pronunciament sobre el fons. FONAMENTS DE DRET Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància. En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna. Segon.- En aquest cas, resulta clarament de l'escrit que formula l'incident de nul·litat d'actuacions que el recurrent empra els mateixos arguments presentats en l'escrit d'apel·lació: Vulneració de l'ordre públic: aquest argument ha estat desestimat en el fonament de dret Segon de la sentència. Vulneració del dret a la defensa: el Tribunal delimita l'abast del Conveni en funció dels termes del mateix; el Tribunal en aquest cas "diu el dret vigent" (fonament de dret Tercer) i el dret a la jurisdicció no significa que el Tribunal hagi d'estar d'acord amb el recurrent. Aplicació dels requisits de l'article 4 del Reglament: aquest argument ha estat desestimat en el fonament de dret Quart de la sentència. Tal i com es va exposar en el referit fonament de dret, la petició es fa "con transcendencia tributaria" (foli 97) i no està acreditat que les informacions obtingudes "puguin derivar en responsabilitats penals per a l'administrat" (pàgina 9 de l'escrit d'incident de nul·litat d'actuacions). Eventualment, aquests arguments podran presentar-se davant d'un tribunal espanyol però, en el present cas, la petició no pot ser rebutjada per un motiu purament hipotètic. Segons ha establert la jurisprudència d'aquesta Sala, l'incident de nul·litat no es pot considerar com una tercera instància. En aquest cas, el recurrent va presentar els seus arguments, el Tribunal els va contestar i va motivar la seva decisió. El dret a la jurisdicció no significa que l'interessat obtingui satisfacció davant del tribunal. Per tant, s'ha de rebutjar el present incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació processal del Sr. Águila. Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda: Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja el Sr. Águila contra la sentència núm. 15-2017, dictada per aquesta Sala el 30 de març de 2017. Sense costes. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.