ATSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2017 - ROJ: ATSJAD 136/2017
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 juillet 2017
NuméroA081/17
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD Civil, 20 juillet 2017, ROJ ATSJAD 136/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:136A)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), Aute, 20 juillet 2017, ROJ ATSJAD 136/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:136A, recours A081/17 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société Conde a introduit, le 24 juillet 2014, une demande d'exécution à l'encontre de M. Calderón afin d'obtenir le paiement des dépens tels qu'arrêtés par un Aute du Tribunal supérieur du 30 juin 2014. Dans le cadre de l'incident d'exécution soulevé par le débiteur, le Tribunal de Batlles, par Aute du 16 mars 2015, a rejeté l'incident au motif que la demande exécutoire était prématurée, s'est déclaré incompétent sur l'opposition relative aux honoraires de procureur d'appel, a accepté la réduction des honoraires d'avocat à 1 211,98 euros, et a laissé les dépens sans imposition.
Par Aute du 15 septembre 2015, la Sala Civil a qualifié l'Aute de première instance de décision interlocutoire et a ordonné la poursuite de la procédure d'exécution. Par Aute du 29 novembre 2016, la juridiction de première instance a partiellement accueilli l'incident et condamné le débiteur au paiement de 1 211,98 euros d'honoraires d'avocat, 244,24 euros d'honoraires de procureur et 90,15 euros de taxes judicielles d'exécution, sans imposition des dépens de l'incident.
M. Calderón a interjeté appel. Il soutenait que les honoraires étaient excessifs, que des frais indus avaient été inclus, que la demande était prématurée et qu'il convenait de compenser la créance de l'exécutant avec une créance de plus de 47 520,09 euros qu'il détenait dans le principal. Il sollicitait également l'imposition des dépens aux deux instances à la partie adverse. La partie exécutante concluait au rejet du recours.
Le texte ne précise pas le montant exact de la créance principale résultant du litige au fond, ni les motifs précis de la demande d'exécution au-delà de ceux exposés ci-dessus.
## Question de droit
La Sala Civil était saisie de trois questions principales :
1. Le moyen tiré de l'incongruité omissive, fondé sur l'absence de prononcement sur la compensation, est-il fondé ?
2. Le droit de l'exécutant à être remboursé des honoraires d'avocat et de procureur, dans le cadre de la condamnation aux dépens, peut-il être cédé à un tiers, et la cession alléguée constitue-t-elle une modification inadmissible de la cause de la demande ?
3. Les honoraires de procureur et les taxes judiciaires doivent-ils être réduits, et les dépens doivent-ils être imposés à l'une ou l'autre partie ?
## Solution et dispositif
La Cour rejette le moyen d'incong
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 20 de juliol del 2017 - ROJ: ATSJAD 136/2017
ATSJAD Civil, 20 juillet 2017, ROJ ATSJAD 136/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:136A)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), Aute, 20 juillet 2017, ROJ ATSJAD 136/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:136A, recours A081/17 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Conde a introduit, le 24 juillet 2014, une demande d'exécution à l'encontre de M. Calderón afin d'obtenir le paiement des dépens tels qu'arrêtés par un Aute du Tribunal supérieur du 30 juin 2014. Dans le cadre de l'incident d'exécution soulevé par le débiteur, le Tribunal de Batlles, par Aute du 16 mars 2015, a rejeté l'incident au motif que la demande exécutoire était prématurée, s'est déclaré incompétent sur l'opposition relative aux honoraires de procureur d'appel, a accepté la réduction des honoraires d'avocat à 1 211,98 euros, et a laissé les dépens sans imposition.
Par Aute du 15 septembre 2015, la Sala Civil a qualifié l'Aute de première instance de décision interlocutoire et a ordonné la poursuite de la procédure d'exécution. Par Aute du 29 novembre 2016, la juridiction de première instance a partiellement accueilli l'incident et condamné le débiteur au paiement de 1 211,98 euros d'honoraires d'avocat, 244,24 euros d'honoraires de procureur et 90,15 euros de taxes judicielles d'exécution, sans imposition des dépens de l'incident.
M. Calderón a interjeté appel. Il soutenait que les honoraires étaient excessifs, que des frais indus avaient été inclus, que la demande était prématurée et qu'il convenait de compenser la créance de l'exécutant avec une créance de plus de 47 520,09 euros qu'il détenait dans le principal. Il sollicitait également l'imposition des dépens aux deux instances à la partie adverse. La partie exécutante concluait au rejet du recours.
Le texte ne précise pas le montant exact de la créance principale résultant du litige au fond, ni les motifs précis de la demande d'exécution au-delà de ceux exposés ci-dessus.
Question de droit
La Sala Civil était saisie de trois questions principales :
Le moyen tiré de l'incongruité omissive, fondé sur l'absence de prononcement sur la compensation, est-il fondé ?
Le droit de l'exécutant à être remboursé des honoraires d'avocat et de procureur, dans le cadre de la condamnation aux dépens, peut-il être cédé à un tiers, et la cession alléguée constitue-t-elle une modification inadmissible de la cause de la demande ?
Les honoraires de procureur et les taxes judiciaires doivent-ils être réduits, et les dépens doivent-ils être imposés à l'une ou l'autre partie ?
Solution et dispositif
La Cour rejette le moyen d'incong
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000081/2017 ORIGEN: 2000003/2014 - 00
NIG: 5300542120140001118
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, 25 de juliol del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La mercantil Conde va interposar demanda d'execució, de data 24- 07-2014, envers el Sr. Calderón, segons la qual demanava les despeses processals, segons resultava de l'Aute d'aquest Tribunal de 30-06-2014.
Després de la tramitació de l'incident d'execució promogut per la part executada, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de 16-03-2015, en el que no donava lloc a l'incident d'execució perquè entenia que la demanda executiva era prematura, es declarava incompetent respecte de l'oposició plantejada quant als honoraris de procurador de segona instància, acceptava la reducció de costes d'advocat en l'import de 1.211,98 euros, i comunicava a la part executada que si no acreditava la promoció de l'incident davant d'aquest Tribunal, es continuaria amb el procediment executiu. I sense imposició de les costes processals.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A081/17 — Décision commentée
En data 15-09-2015 aquesta Sala va dictar Aute en el que configurava l'Aute d'instància com una resolució interlocutòria i que es procedís a continuar amb el procediment d'execució.
II.- Per Aute, de 29-11-2016, es va decidir:
"Primer.- Estimar parcialment l'incident d'execució promogut per la representació processal del Sr. Calderón contra la providència d'execució de data 12 de desembre de 2014, en el sentit de condemnar aquest darrer al pagament de la quantitat de 1.211,98 euros en concepte d'honoraris d'advocat, 244,24.- euros en concepte d'honoraris de procurador i 90,15.- euros en concepte de taxes judicials d'execució.
Segon.- No fer especial imposició de costes processals en el marc del present incident d'execució".
III.- La representació processal de la part executada ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 18-04-2017, va articular escrit de conclusions, segons el qual i en mèrits dels arguments continguts, demana que es redueixin l'import dels honoraris d'advocat, de procurador i de les taxes judicials, amb imposició a la part executant de les costes processals de les instàncies i que operi la compensació amb la quantitat determinada per l'Aute d'execució de 22-06-15 per import de 47.520,09 euros.
La representació processal de la part executant va oposar-se al recurs, segons escrit de contesta a les conclusions de data 23-05-2017, en el que, en consonància amb els arguments continguts, demana la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes processals.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els que la part executada fonamenta el seu recurs són els següents.
En primer terme, considera que l'aute de 29-11-2016 no esdevé competent per a conèixer la impugnació i correcció de les costes processals d'aquesta alçada, però la recurrent només va posar de manifest que l'adversa incloïa en la seva reclamació de les costes de primera instància uns honoraris de procuradora que corresponien a aquesta alçada.
En segon terme, quant als honoraris d'advocat, procurador i taxes judicials, assenyala el que segueix.
Pel que fa als honoraris d'advocat, sustenta que l'adversa no pot reclamar la totalitat dels honoraris de l'incident d'oposició a l'embargament, atès que només va participar a la fase de proves i conclusions, havent intervingut abans l'advocat Sr. Roda. Indica que no aporta la factura del Sr. Roda conforme va facturar els treballs, així com era fàcil aportar la prova del pagament. La part executant fou requerida per la Batllia per a aportar la prova del pagament, però això era suplir l'activitat de part pel jutjador i s'havia de desestimar aquest import dels honoraris. Entén que si s'han cedit els drets corresponents a favor de l'advocat Sr. Galan és perquè no s'ha facturat ni cobrat res. A més, sosté que canviar la raó de demanar (treballs pagats a l'antic advocat) per una cessió de crèdit situa a aquesta part en indefensió, al no poder al·legar res en contra.
Sustenta, per altra part, que la motivació de l'Aute no és ajustada a dret, ja que la cessió de crèdit no ha estat provada ni justificada.
Pel que fa als imports dels honoraris, l'adversa reconeix que són de 1.211,98 euros i, en funció de la fase de proves i conclusions, corresponen uns honoraris de 484,80 euros. Subsidiàriament, si no es tingués en compte les al·legacions, s'haurien d'establir en 1.211,98 euros, que ja suposa una rebaixa del 60% de l'import facturat i justifica la condemna en costes.
Respecte dels honoraris de procuradora, afirma que la condemna a l'abonament de 244,24 euros esdevé contrària a dret perquè la part adversa va reconèixer que s'havia equivocat en incloure dos tràmits relatius a la segona instància i rebaixa l'import a 196,24 euros, per quant l'argument de la resolució que la factura és deguda, ja que ve determinada per un professionals independent, és erroni i perquè els tràmits i els imports no resten justificats.
Considera que és excessiva i s'hauria de xifrar en 121,98 euros i subsidiàriament en 196,24 euros. A l'igual que, en relació als honoraris d'advocat, la pluspetició justifica la condemna en costes processals.
Pel que fa a les taxes, l'adversa es va mostrar d'acord amb la rebaixa de taxes i ara de forma incongruent les fixa en 90,15 euros.
En tercer terme, manifesta que la resolució no es pronuncia sobre les costes processals, de manera que incideix en una incongruència omissiva. Insisteix que la condemna en costes es justifica per la pluspetició i s'han d'imposar les costes de primera instància i de segona.
I, en darrer terme, exposa que a l'incident d'execució es va al·legar que la demanda era prematura perquè finalment les resolucions de primera i segona instància foren favorables a aquesta part recurrent per un import superior a 47.520,09, amb inclusió dels interessos.
II.- Correspon iniciar l'estudi del present recurs, precisament, per la darrera de les al·legacions. En aquesta s'indica que s'ha de donar lloc a la compensació entre l'import a favor de la part executant, que resulti de la liquidació que realitzi aquesta Sala mitjançant la resolució del recurs, amb la pretensió a favor de l'executada per import de més de 47.520,09 euros, que ha obtingut en el plet principal.
La part recurrent denuncia la incongruència omissiva en la que ha incidit la resolució d'instància al no pronunciar-se sobre aquesta qüestió.
El present motiu no pot prosperar en atenció a les següents consideracions. En primer lloc, de la lectura de l'escrit d'oposició a l'execució no ressurt que s'articuli una pretensió de compensació, com després si es fa en el recurs, sinó que es planteja que la demanda es prematura perquè, en el moment de presentació de l'oposició, no s'havia resolt el recurs d'apel·lació i si aquest no prosperava l'adversa seria deutora del principal i de les costes processals.
En conseqüència, la pretensió exercitada consistia en indicar que la demanda no es podia tramitar perquè era prematura. I aquest extrem ja fou resolt, en segon lloc, per l'Aute de 16-03-2015 que refusava aquest extrem i que quant a la resta de peticions fou entès per l'Aute d'aquesta Sala de 15-09-2015 com un Aute interlocutori.
III.- En segon terme, correspon ara analitzar les pretensions de la part executant respecte dels honoraris d'advocat, procuradora i taxes judicials.
En relació a les taxes judicials, el recurs ha de ser estimat. En efecte, de l'escrit de contesta a l'incident d'execució (foli 14), la part executant accepta rebaixar a 18,03 euros les taxes reclamades, de forma que, segons el principi de congruència i dispositiu del procés, en aquest import han de restar quantificades.
Així mateix s'esdevé amb els honoraris de la procuradora. En aquest sentit, admet que s'han de detraure dos tràmits relatius a la segona instància, com l'Aute d'aquest Tribunal de 15-09-2015 també havia advertit, i s'ha de determinar com a màxim l'import en 196,24 euros.
Arribats a aquest extrem, convé analitzar els argument de la recurrent segons els quals l'argument que la factura es deguda perquè ve determinada per professionals independent resulta erroni, alhora que els tràmits no es troben justificats.
L'Aute d'instància sosté que els honoraris de procurador venen determinats per un professional independent i justifica en aquest fet i en el seu abonament per la part executant el seu caire degut. Aquest argument no pot ésser compartit. El fet que els procuradors siguin professionals liberals en l'exercici del seu art o ofici no fonamenta per sí sol que les factures que lliuren no puguin incloure partides indegudes o excessives.
Atesa l'anterior asseveració, s'ha d'estudiar ara si l'al·legació que són excessius i s'han de xifrar en 121,98 euros pot o no reeixir.
Si s'examina l'escrit d'oposició, l'argument que s'empra és que els honoraris de la procuradora es revelen excessius comparats amb els del lletrat. Aquest no és un argument convincent. En efecte, els honoraris dels procuradors es calculen en funció dels tràmits realitzats i, exclosos els dos anteriors, s'acompanya amb la demanda d'execució la minuta de la procuradora amb un llistat expressiu dels diferents tràmits realitzats, sense que puguin ésser titllats d'excessius amb l'únic argument o criteri comparatista utilitzat per la part recurrent, per la qual cosa aquest motiu ha de decaure parcialment i restar fixats els honoraris de procurador en l'import de 196,24 euros.
En relació als honoraris d'advocat, convé realitzar les següents consideracions.
A l'escrit de contesta a l'incident d'oposició, i així també ho contempla l'Aute d'aquesta Sala de 15-09-2015, els honoraris d'advocat es van quantificar per la part executant, per tot el procediment d'oposició a la demanda d'embargament preventiu, en 1.211,98 euros.
Dos són els motius d'oposició de la part executada als honoraris d'advocat. Un primer, s'oposa a que es puguin reclamar el 100% d'aquests, quan el lletrat Sr. Galan només va intervenir a proves i conclusions, de manera que solament pot percebre el 40% de l'import. I, segon, que no aporta la factura de l'anterior advocat, Sr. Roda conforme s'ha cobrat la factura de la part executant, alhora que alterar la causa de demanar i fonamentar-la en una cessió de crèdit situa en indefensió a la recurrent, a la vegada que aquesta cessió no resta provada.
Cal partir de la dada que el crèdit a les costes processals pertany a la part que ha obtingut aquest pronunciament al seu favor. I, a diferència d'altres partides (perits, indemnitzacions a testimonis, taxes, etc...), la intervenció dels professionals: lletrat i procurador, es troba acreditada en el procés. Per tant, el crèdit a les costes processals no exigeix que prèviament s'hagi abonat la factura i que es procedeixi o s'actuï via reemborsament, sinó que constitueix un dret de crèdit de la part guanyadora de les costes processals front a l'altra part. I és des d'aquesta òptica, que s'admet, com a tal dret de crèdit, essent viable a la praxis forense, i freqüent a la dels països de l'entorn, que aquest dret personal sigui cedit a favor d'un tercer, sense que aquest aspecte pugui perjudicar a la part obligada a pagar les costes processals, tota vegada que, notificada de la cessió, s'alliberarà del seu deute.
Extrem diferent i del qual no tenim prova en el present procediment de l'existència d'enriquiment injust entre allò que es reclama en mèrits de les costes processals segons els criteris orientadors i allò cobrat pels professionals al client.
Per altra part, convé ara estudiar els arguments referents a la cessió de crèdit i al canvi de causa de demanar. De la lectura de l'incident d'execució, ja ressurt que la part executada coneix que el lletrat actual només ha actuat en el procediment a proves i conclusions i que la fase d'al·legacions l'ha dirigida un altre lletrat.
La part executant reclama la totalitat dels honoraris per l'oposició a la demanda d'embargament preventiu. Per providència de 11-11-2015 es va requerir a la mercantil P., S.A., per tal que acredités el pagament de les factures del Sr. Roda.
El Sr. Vélez va presentar escrit, de data 18-12-2015, en el que exposava que van cedir tots els drets que els podrien correspondre en el procediment 0323-2/2011 a favor del Sr. Galan García.
En consonància amb les consideracions efectuades amb anterioritat, el lletrat Sr. Galan reclama la totalitat de les costes relatives al procediment, com a crèdit que correspon a la mercantil envers l'altra part litigant. I ja hem exposat que no es tracta d'un dret de repetició o de reembors sinó d'un crèdit per les costes processals, sense perjudici dels supòsits, aquí no provats, de l'enriquiment injust. Aleshores, acreditat a les actuacions que es va cedir el dret de crèdit, sense que aquest requereixi de les formalitats que en aquesta alçada esmenta la part recurrent, i comunicat d'aquesta manera a la part executada, no s'ha produït cap alteració de la causa petendi que li generi indefensió.
En efecte, es reclama la totalitat de les costes processals i davant de la seva oposició a només pagar el 40% per la intervenció del lletrat Sr. Galan, se li acredita que se li han cedit a aquest lletrat, els drets que es deriven del procediment, sense que aquesta prova de la cessió, derivada de la diligència per a millor proveir de la Batllia, pugui entendre's com una limitació al dret de defensa de l'altra part litigant. I no es pot considerar que s'ha produït aquesta indefensió, no solament perquè la prova per a millor proveir resulta de les al·legacions de la part defenent, sinó per quant, com hem exposat, la causa de demanar consisteix en l'existència d'un dret de crèdit per l'actuació a primera instància derivada de l'oposició a la mesura cautelar d'embargament i la intervenció de dos lletrats resta afirmada des de l'escrit de contesta a l'oposició a l'incident, sense que es dupliquin minutes, sinó que es demana el pagament de l'oposició referida.
IV.- Finalment, pel que fa a les costes processals, la part recurrent denuncia una incongruència omissiva. La referida incongruència no existeix. La resolució d'instància resol sobre les costes processals i en atenció a l'estimació parcial de l'incident no efectua imposició de les costes d'aquesta alçada. I aquest argument s'ha de mantenir.
Malgrat que la recurrent argumenti que les rebaixes de les quantitats reclamades han estat importants, el cert és que les pretensions de cadascuna de les parts ha estat acollida en part, com resulta de la present resolució i, aleshores, d'acord amb allò que es preveu a la Novel·la 812, cap. X., esdevé adequat no efectuar imposició de les costes processals, devent cada part suportar les generades a la seva instància i essent les comunes per meitat.
Quant a les costes d'aquesta alçada, l'estimació del recurs justifica la no imposició de les costes processals.
En conseqüència i, de conformitat amb els extrems, exposats, aquest motiu de recurs ha de decaure.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR EN PART el recurs interposat pel Sr. Calderón contra l'Aute, de 29-11-2016, que el revoquem parcialment, en el sentit de fixar la quantitat de 1.211,98 euros en concepte d'honoraris de lletrat, 196,24 en concepte d'honoraris de procurador i 18,03 per taxes judicials. No procedeix efectuar imposició de cap de les dues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.