ATSJAD ANDORRA, a 14 de setembre del 2017 - ROJ: ATSJAD 157/2017
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé14 septembre 2017
NuméroA150/17
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD, Civil, 14 septembre 2017 (ROJ : ATSJAD 157/2017 ; ECLI:AD:TSJADAD:2017:157A)
> Décision commentée : ATSJAD, Civil, 14 septembre 2017, recours n° A150/17 (ROJ : ATSJAD 157/2017 ; ECLI:AD:TSJADAD:2017:157A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 15 juin 2011, à Canillo, un appareil transportant des personnes s'est écrasé à la suite de l'enroulement d'une élingue sur sa charge. Quatre personnes ont perdu la vie, dont M. Álvarez. Selon la décision, une tierce personne avait détaché le crochet de sécurité de l'élingue sans que le contrepoids qui la retenait ne soit désolidarisé. Mme Galván, gérante du refuge, avait déchargé le matériel sans retirer ce contrepoids.
Mme Diez, présentée comme la partenaire de fait de la victime, a introduit une action en responsabilité par la voie de la procédure ordinaire contre la société X SLU, exploitante du service, la société Y S.Caro, propriétaire de l'appareil, et la compagnie d'assurances A. Elle réclamait solidairement 370 272,53 euros en réparation du préjudice résultant du décès. L'assureur avait consigné la somme de 105 937,43 euros.
La décision relève que les sœurs de la victime (Mmes B., désignées aussi Giner, Galván et Caro dans le texte) avaient, en qualité d'héritières, engagé une action distincte (cause n° 4100149/2014) contre Mme Galván. Les défenderesses, X et A, ont alors formé une crida en garantia (appel en garantie) à l'encontre de « tous les héritiers et/ou préjudiciés », au motif que la répartition de l'indemnité n'avait pu être convenue entre les prétendants. La société Y a, pour sa part, soulevé la prescription, le défaut de qualité pour défendre et une demande d'intervention litisconsortiale adhésive, ou appel en garantie, visant Mme Galván.
Par auto du 17 mars 2017, le Tribunal de Batlles a rejeté ces deux demandes, ordonné la communication des écrits aux parties et réservé la question des dépens à la sentence finale. Les sociétés A et X SAU ont interjeté appel, en sollicitant la révocation de l'auto et l'appel en garantie des héritiers et/ou préjudiciés.
## Question de droit
La question centrale était de savoir si un défendeur peut contraindre à l'instance, par la voie de la crida en garantia, des personnes qui pourraient être titulaires du droit à indemnisation litigieux, mais qui n'ont pas elles-mêmes introduit de demande. Corrélativement, se posait la question de la portée de l'exigence de connexité entre les intérêts juridiques en présence, invoquée par les appelantes sur le fondement de l'auto de la Sala du 9 octobre 2014 (citée par les appelantes, non précisée autrement dans la décision).
## Solution et dispositif
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice rejette l'appel. Elle reconnaît d'abord le principe qu'invoquaient les appelantes : la nécessité d'éviter des décisions contradictoires, ainsi que la connexité entre intérêts juridiques ou patrimoniaux, permettent d'obliger à l'instance ceux qui pourraient être responsables de la condamnation prononcée, afin de les faire intervenir au côté de la partie qu'ils assistent (FD 7). Elle en limite toutefois immédiatement la portée : il n'est pas possible de contraindre un titulaire potentiel du droit litigieux à se joindre à la procédure, car nul ne peut être obligé de demander en just
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 14 de setembre del 2017 - ROJ: ATSJAD 157/2017
Le 15 juin 2011, à Canillo, un appareil transportant des personnes s'est écrasé à la suite de l'enroulement d'une élingue sur sa charge. Quatre personnes ont perdu la vie, dont M. Álvarez. Selon la décision, une tierce personne avait détaché le crochet de sécurité de l'élingue sans que le contrepoids qui la retenait ne soit désolidarisé. Mme Galván, gérante du refuge, avait déchargé le matériel sans retirer ce contrepoids.
Mme Diez, présentée comme la partenaire de fait de la victime, a introduit une action en responsabilité par la voie de la procédure ordinaire contre la société X SLU, exploitante du service, la société Y S.Caro, propriétaire de l'appareil, et la compagnie d'assurances A. Elle réclamait solidairement 370 272,53 euros en réparation du préjudice résultant du décès. L'assureur avait consigné la somme de 105 937,43 euros.
La décision relève que les sœurs de la victime (Mmes B., désignées aussi Giner, Galván et Caro dans le texte) avaient, en qualité d'héritières, engagé une action distincte (cause n° 4100149/2014) contre Mme Galván. Les défenderesses, X et A, ont alors formé une crida en garantia (appel en garantie) à l'encontre de « tous les héritiers et/ou préjudiciés », au motif que la répartition de l'indemnité n'avait pu être convenue entre les prétendants. La société Y a, pour sa part, soulevé la prescription, le défaut de qualité pour défendre et une demande d'intervention litisconsortiale adhésive, ou appel en garantie, visant Mme Galván.
Par auto du 17 mars 2017, le Tribunal de Batlles a rejeté ces deux demandes, ordonné la communication des écrits aux parties et réservé la question des dépens à la sentence finale. Les sociétés A et X SAU ont interjeté appel, en sollicitant la révocation de l'auto et l'appel en garantie des héritiers et/ou préjudiciés.
Question de droit
La question centrale était de savoir si un défendeur peut contraindre à l'instance, par la voie de la crida en garantia, des personnes qui pourraient être titulaires du droit à indemnisation litigieux, mais qui n'ont pas elles-mêmes introduit de demande. Corrélativement, se posait la question de la portée de l'exigence de connexité entre les intérêts juridiques en présence, invoquée par les appelantes sur le fondement de l'auto de la Sala du 9 octobre 2014 (citée par les appelantes, non précisée autrement dans la décision).
Solution et dispositif
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice rejette l'appel. Elle reconnaît d'abord le principe qu'invoquaient les appelantes : la nécessité d'éviter des décisions contradictoires, ainsi que la connexité entre intérêts juridiques ou patrimoniaux, permettent d'obliger à l'instance ceux qui pourraient être responsables de la condamnation prononcée, afin de les faire intervenir au côté de la partie qu'ils assistent (FD 7). Elle en limite toutefois immédiatement la portée : il n'est pas possible de contraindre un titulaire potentiel du droit litigieux à se joindre à la procédure, car nul ne peut être obligé de demander en just
Aute
TSJC.- 0000150/2017 ORIGEN: 3000166/2015 - 01
NIG: 5300542120150004805
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit registrat en data 8 de juny del 2016, la representació processal de la Sra. Diez formulà demanda civil pel procediment ordinari contra les societats "X, ORG_0" i "Y, S.Caro" i contra la companyia "A" en reclamació de danys i perjudicis, sol·licitant que es seguís el judici pels seus tràmits i, en el seu dia, es dictés Sentència condemnant solidàriament als defenents a indemnitzar a la seva representada en la suma de 370.272,53.- euros, o aquella major o menor quantitat que resultés pels mateixos conceptes de les proves que es practiquessin a les actuacions, majorada amb l'accessòria dels interessos a partir del tràmit de contesta i, subsidiàriament, disposar que l'import dipositat a la Batllia per la companyia asseguradora "A" fos atribuït íntegrament a la seva principal, tot amb imposició a les defenents de la totalitat de les costes, amb inclusió dels honoraris d'advocats, procuradors i perits.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A150/17 — Décision commentée
II.- En data 29 de juny del 2016, les parts defenents evacuaren llurs escrits de contesta a la demanda, formulant les representacions processals de la societat "X, ORG_0" i de la companyia "A", crida en garantia de tots els hereus i/o perjudicats per la mort del qui fou el Sr. Álvarez, quin òbit es produí arrel de l'accident de vehicle que tingué lloc en data 15 de juny de 2011 a Canillo; i la representació processal de la societat "Y, S.Caro" formulà qüestió d'intervenció litisconsorcial adhesiva o crida en garantia de la Sra. Galván, que, segons el seu parer, propicià l'accident.
Per Providència dictada en data 4 de juliol del 2016 s'acordà concedir a les parts el termini de vuit dies a fi que manifestessin el que tinguessin per convenient respecte a la crida en garantia formulada per les societats "X, ORG_0" i "A" i a la qüestió d'intervenció litisconsorcial adhesiva, o crida en garantia, formulada per la societat "Y, S.Caro", així com la suspensió de la tramitació dels autes fins a la resolució de les peticions formulades.
III.- Per escrit presentat en data 12 de juliol del 2016, la representació processal de la Sra. Diez formulà manifestacions, oposant-se a les peticions formulades i demanant que no s'hi donés lloc, amb imposició a l'adversa de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procuradora.
Per escrit presentat en data 20 de juliol del 2016, la representació processal de la societat "X, ORG_0" i de la companyia "A" formulà manifestacions, demanant la desestimació de la qüestió d'intervenció litisconsorcial adhesiva plantejada per "Y, S.Caro" i condemnant-la al pagament de les despeses processals derivades de dit incident, amb expressa inclusió d'honoraris d'advocat i procurador.
Per escrit presentat en data 26 de juliol del 2016, la representació processal de la societat "Y, S.Caro" formulà manifestacions, no oposant-se a la crida en garantia interessada per la societat "X, ORG_0" i la companyia "A".
IV.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 17 de març del 2017 va decidir:
"Primer.- No donar lloc a les peticions de crida en garantia i d'intervenció litisconsorcial adhesiva o crida en garantia formulades respectivament per les representacions processals de la societat "X, ORG_0" i de "A" i de la societat "Y, S.Caro".
Segon.- Donar trasllat a les parts dels escrits presentats en seguiment a la Providència dictada en data 4 de juliol del 2016, a fi que en tinguin l'oportú coneixement i als efectes escaients.
Tercer.- Reservar la decisió relativa a la imposició de les costes processals a la sentència que posi fi al present procediment.
Quart.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".
V.- Contra l'esmentada resolució formulen recurs d'apel·lació les respectives representacions processals de la companyia "A" i de la societat "X SAU" i, en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, demanen la seva revocació i que es cridi en garantia als hereus i/o perjudicats per la mort del Sr. Álvarez.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 15 de juny del 2011 es produí un desgraciat accident en estavellar-se el vehicle "AS", matrícula EC a la Parròquia de Canillo, en el que van perdre la vida quatre persones, entre elles el Sr. Álvarez.
Pel que es dedueix de l'informe de la Unitat Especial d'Intervenció de la Policia de data 18 d'agost del 2011, que recull l'Aute de data 19 de setembre del 2014, el citat vehicle va arribar a la zona de càrrega propera a la base de la companyia a La Massana transportant un càrrega amb un dipòsit de gasoil buit i una gàbia i, en aquesta zona, una tercera persona va desenganxar el ganxo de seguretat de l'eslinga per alliberar la càrrega, però el contrapès que duia l'eslinga per evitar que es balancegés durant el vol va romandre amb la càrrega en comptes de quedar unit a l'eslinga, raó per la qual, quan l'aparell es dirigia cap a la Caro realitzant un trasllat de persones, l'eslinga es va enredar, desequilibrant el vehicle que es va precipitar. Ressurt igualment del mateix Aute que la Sra. Galván va manifestar en seu judicial que era gerent del refugi i que aquell dia es va encarregar de descarregar el material que transportava el vehicle, però que no va desenganxar el contrapès de l'eslinga creient que aquest no la duia penjant, ja que no era habitual que ho fes quan transportava passatgers.
Per aquest motiu, la Sra. Diez, que argumenta a les actuacions que era la parella de fet del Sr. Álvarez, va formular demanda que dóna origen al present procediment contra "X S.L.U", en tant que empresa prestadora del servei, contra la societat "Y S.Caro", propietària de l'aparell, i contra la companyia "A", asseguradora del mateix, reclamant que es condemnés solidàriament a les defenents a abonar a la seva mandant la suma de 370.272,53 euros en concepte d'indemnització pel perjudici sofert arrel de la mort del Sr. Álvarez, manifestant igualment l'agent en el seu escrit de contesta a la crida en garantia que estava en curs un procediment judicial civil enregistrat amb el número de causa 4100149/2014 instat per les germanes del Sr. Álvarez, com hereves del difunt, contra la Sra. Galván en demanda d'una indemnització pel perjudici que els hi ha causat la seva mort.
Atesa l'existència de diverses persones que defensaven tenir dret a la indemnització procedent per la mort del Sr. Álvarez, les respectives representacions processals de la societat "X SAU" i "A" van formular crida en garantia de tots els hereus i/o perjudicats per la mort del qui fou el Sr. Álvarez, argumentant que tant la Sra. A.C., amb qui convivia des de fa diversos anys, com les seves germanes les Sres. Giner, Galván i Caro, hereves del mateix, podien tenir dret a la indemnització procedent com a conseqüència de la seva mort i manifestant que havien consignat la suma de 105.937,43 euros per respondre de la seva responsabilitat, atès que la Sra. Diez i les germanes B. no havien estat capaces de posar-se d'acord sobre el repartiment de la indemnització oferta per la companyia asseguradora. D'altra banda, la representació processal de "Y S.Caro" va interposar excepció de prescripció de l'acció, manca de legitimació passiva i qüestió d'intervenció litisconsorcial adhesiva, o crida en garantia, de la Sra. Galván que el dia d'autes no va desenganxar el contrapès de l'eslinga propiciant l'accident.
En aquestes circumstàncies, l'Aute objecte del present recurs va desestimar les peticions de crida en garantia i d'intervenció litisconsorcial adhesiva plantejades pels defenents i contra aquesta decisió s'alcen les respectives representacions processals de la companyia "A" i de la societat "X SAU", sol·licitant en el seu recurs la revocació de l'Aute d'instància en el sentit d'estimar la petició de crida en garantia dels hereus i/o perjudicats per la mort del Sr. Álvarez feta per les seves mandants, però aquest motiu no es pot estimar.
II.- Com a argument per tal de defensar la procedència de la seva petició, les recurrents manifesten que, com destaca l'Aute d'aquesta Sala de data 9 d'octubre del 2014, "la crida en garantia constitueix una institució en ares de l'economia processal quan existeixin elements de connexió, derivats de la concurrència d'interessos jurídics i/o patrimonials, que justifiquin la intervenció en el procediment d'una tercera part".
Per tal de donar resposta als arguments de les recurrents, cal posar de relleu que és cert que la necessitat d'evitar decisions contradictòries i la connexió que pugui existir entre els interessos jurídics en debat en diferents procediments permet obligar a aquelles persones que puguin resultar responsables de la condemna que es pronunciï en el curs d'un procediment a formar part del mateix per evitar resolucions contradictòries, mitjançant la intervenció litisconsorcial del tercer, que col·labora o coadjuva a la defensa d'una de les parts, integrant la dita part.
No obstant, el que no és possible és obligar a un possible titular del dret que es discuteix a formar part del mateix, ja que ningú pot ser obligat a demandar i el perjudicat és lliure de reclamar, o no, la indemnització que li pogués correspondre i fer-ho a les persones que estimés oportú.
III.- En el cas present, la participació en el procediment de les germanes B. no ha estat sol·licitada per elles mitjançant la presentació de la oportuna demanda i, és més, elles han escollit dirigir-se contra la persona que no va desenganxar l'eslinga propiciant l'accident, quan presumiblement coneixien la pendència d'aquest procediment, ja que les defenents afirmen que no es van posar d'acord amb la companya sentimental de la víctima sobre el repartiment de la suma que l'entitat asseguradora havia consignat.
Per aquestes raons, en el cas present, no sols resulta que les germanes B. no han sol·licitat intervenir en el procediment com a part agent, com podien fer mitjançant una intervenció litisconsorcial voluntària o fins i tot principal, atès el litigi existent entre les persones que pretenen ser titulars de la indemnització, sinó que han presentat una demanda contra una persona aliena al present procediment i no pas contra les societats defenents en el mateix, raó per la qual tampoc seria possible una acumulació d'accions, que en tot cas tampoc s'ha demanat, de tal manera que, encara que és cert que la Sentència que es dicti en aquest procediment pot resultar contradictòria amb aquella resulti del que han entaulat les Sres. B., la realitat és que en el moment actual no es pot forçar a les germanes B. a formar part d'un procediment en el què no s'han volgut integrar, escollint una via diferent per satisfer els seus interessos, que pot ser estimada o desestimada per raons i amb conseqüències diferents a les que es derivin d'aquest procediment, ni tampoc té sentit que l'Hble. Batlle les citi per tal de que puguin integrar-se en el mateix quan elles voluntàriament no han volgut fer-ho.
IV.- Atesos els dubtes de fet i de dret que envolten aquest procediment, no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per les respectives representacions processals de la companyia "A" i de la societat "X SAU" contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 17 de març del 2017, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-