En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre del 2017. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 24-10-2016 el Sr. Esteban va sol·licitar la seva declaració com a hereu ab intestat de la seva mare Sra. Escudero. II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 24-04-2017, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Únic.- No donar lloc a la petició de declaració d'hereu ab intestat promoguda pel Sr. Esteban en data 24 d'octubre del 2016". III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data de registre 4-07-2017, va articular escrit de conclusions, segons el qual i en mèrits dels arguments exposats, demana la revocació de l'Aute d'instància. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els que la part agent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. Considera que els capítols matrimonials de XX-XX-1975 no poden desplegar efectes perquè el divorci dels consorts va provocar la seva ineficàcia. Assenyala que la resolució del Batlle no dona lloc a la petició interessada sense referir-se a cap disposició legal o jurisprudència, de manera que es troba mancada de tot fonament. II.- L'aute dictat a la instància exposa que els capítols matrimonials, de XX-XX-1975, contenen un pacte en el que els consorts establien que "prometen heretar fill o filla del present matrimoni, a aquell o aquella que millor els hi apareixerà i més ben vist els hi serà; en cas de faltar l'un d'ells sense haver fet tal nominació, es faculta al sobrevivent, sempre i quan conservi viduïtat, per a fer-la, tant dels seus propis béns com dels del premort; i en cas de faltar els dos, sense haver-la feta o bé a l'haver-se tornat a casar el sobrevivent, tots els béns i drets es repartiran en parts iguals entre els fills i filles d'aquest matrimoni". Considera el Batlle que l'article 80 de la Llei 46/2014 els pactes a favor del cònjuge resulten ineficaços si, posteriorment al seu atorgament, es produeix el divorci, com va esdevenir en el present cas, tota vegada que el matrimoni es va celebrar el XX-XX-1975 i el divorci va tenir lloc el XX-XX- 2015. No obstant, el tribunal d'instància ha entès que els pactes tercer i quart han perdut la seva eficàcia per raó del divorci, això no exclou que conservin eficàcia altres pacte, com el cinquè, que faculta al consort supervivent per a heretar fill tant dels seus propis béns com dels del premort. L'argument que la resolució d'instància no cita cap norma legal ni motiva la seva decisió ha de decaure, atès que el jutjador declara expressament aplicable al supòsit d'autes la Llei 46/2014, de 18 de desembre, de la successió per causa de mort i es refereix en la seva fonamentació a l'article 80 de la referida norma. En canvi, sí ha de triomfar l'altre motiu referent a la ineficàcia dels capítols matrimonials. L'article 80 de la Llei 46/2014, de 18 de desembre, de la successió per causa de mort, relatiu a la incidència de crisis matrimonials o de convivència, disposa que "Els pactes a favor del cònjuge o del convivent en unió estable de parella, o dels parents d'aquests, esdevenen ineficaços si, amb posterioritat al seu atorgament, els cònjuges o convivents se separen de fet o judicialment, es divorcien o el seu matrimoni és declarat nul, o bé s'extingeix la unió estable de parella, i també si en el moment de la mort hi ha pendent una demanda de separació, divorci o nul·litat matrimonial, llevat de reconciliació. La resta dels pactes conserven plena eficàcia". L'anterior llei és aplicable a les successions obertes després de la seva entrada en vigor i resta provat a les actuacions que la Sra. Escudero va morir en data XX-XX-2016 (cfr. DT Primera,1 i Sisena 3 i 4). I, per tant, li resulta aplicable la referida llei 46/2014. Tampoc consta a les actuacions que s'hagués efectuat en mèrits dels capítols matrimonials el nomenament d'hereu per part dels consorts. Establerta l'anterior consideració existeix un doble ordre de raons per a estimar aquest motiu de recurs. El primer perquè la pròpia lectura del pacte cinquè dels capítols matrimonials de XX-XX-1975 possibilita que el consort supervivent pugui fer el nomenament de l'hereu entre els fills o filles sempre que mantingui el seu estat de viduïtat. És cert que l'any 1975 no existia al Principat d'Andorra la possibilitat de dissoldre el vincle matrimonial per divorci, però introduïda l'any 1995 la dissolució del matrimoni per divorci i, produïda en el present cas l'any 2015, és evident que quan va tenir lloc l'obertura de la successió de la Sra. Escudero, el consort supervivent no podia ser considerat vidu, atès que el matrimoni ja s'ha dissolt anteriorment. I, en conseqüència, trencat el vincle matrimonial difícilment es podia justificar que l'ex-consort supervivent pogués nomenar hereu del seu patrimoni i del seu ex-consort. I, la segona, per quant, l'article 80 de la Llei 46/2014 declara la ineficàcia dels pactes a favor dels consorts si després del seu atorgament, té lloc el divorci del matrimoni. En el cas que ens ocupa, es tracta d'un pacte a favor del consort supervivent, establert de manera recíproca, i on se'l nomena distributari; és a dir, s'insereix en un heretament el pacte de poder triar hereu entre els fills existents. I aquesta facultat, pròpia de les institucions de confiança, constitueix una facultat personalíssima i indelegable, que possibilita que el supervivent pugui efectuar el nomenament d'hereu de la seva herència i de la del consort premort. Produït el divorci abans que s'hagi efectuat el nomenament pels consorts, s'ha d'entendre que la facultat atribuïda al sobrevivent ha de restar privada d'eficàcia, tota vegada que la raó que justifica la confiança en el consort supervivent per a permetre-li disposar del seu cabal hereditari i del premort, ha deixat d'existir atesa la producció d'una crisi matrimonial que, per definició, eradica la fidúcia o confiança base de la institució. Consegüentment amb les afirmacions anteriors, s'ha d'estimar aquest motiu de recurs. Els raonaments anteriors s'han de cenyir a la resolució del present recurs, emmarcat dins l'àmbit de la jurisdicció voluntària. III.- L'èxit del recurs, i el fet de tractar-se d'un expedient de jurisdicció voluntària, justifica la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada ni de les instància. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Esteban contra l'Aute, de data 24-04-2017, dictat per l'Hble. Batlle, que revoquem i en el seu lloc declarem hereu ab intestat de la Sra. Escudero el seu fill el Sr. Esteban. Sense imposició de les costes de cap de les instàncies. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE