Résumé

# ATSJAD Andorre, 28 septembre 2017, ROJ ATSJAD 171/2017 > Décision commentée : ATSJAD 171/2017, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 28 septembre 2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:171A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure La décision est un *aute* rendu par la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d'Andorre, sous le numéro de rouleau TSJA-0000107/2016 (recours A107/16), le protocole étant référencé 1300064/2014. Elle statue sur un incident de nullité d'actuacions (*incident de nul·litat d'actuacions*) formé par M. Miró contre la sentence n° 63-2017 rendue par la même chambre le 23 juin 2017. L'incident a été introduit le 12 juillet 2017. Son auteur soutenait que le TSJ aurait dû, en application des articles 52 et 23 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, engager une procédure incidente d'inconstitutionnalité, les lois applicables comportant selon lui des effets rétroactifs. La partie défenderesse, désignée dans la décision sous le sigle « CX », a répondu le 21 juillet 2017, en soutenant que les moyens reproduisaient ceux déjà examinés dans la sentence au fond, que la disposition transitoire quatrième de la Llei 26/2012 exigeait la possession du diplôme universitaire requis pour l'inscription au collège professionnel, et que la loi spéciale déroge à la loi générale. Elle contestait en outre toute rétroactivité. Le requérant reconnaissait, selon les motifs de la décision, qu'il ne satisfaisait pas aux conditions posées par la Llei 26/2012 de création du collège professionnel concerné. Le contenu précis de la sentence du 23 juin 2017 et la nature détaillée du litige au fond ne sont pas précisés dans la décision. ## Question de droit La décision pose, en substance, deux questions : 1. **La nature de l'incident de nullité d'actuacions.** Cet incident, régi par l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, peut-il servir à réexaminer le fond d'un litige déjà tranché, ou constitue-t-il un remède exceptionnel limité à la réparation d'une violation du droit fondamental à la juridiction ? 2. **Le grief tiré de la rétroactivité et du défaut de question d'inconstitutionnalité.** Une loi dépourvue de disposition transitoire, appliquée à des situations en cours, emporte-t-elle une violation de l'article 10 de la Constitution andorrane justifiant la nullité de la sentence, et une saisine de la juridiction constitutionnelle ? ## Solution et dispositif Le TSJ rejette l'incident. Sur le premier point, il rappelle que l'incident « no constitueix una nova instància processal » mais « un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció » (fonds, § 2). Il ne peut donc servir à revisiter les appréciations de la décision attaquée. Sur le second point, le Tribunal én

ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació del Sr. Miró ha presentat un incident de nul·litat d'actuacions en data 12 de juliol de 2017, contra la sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dictada en data 23 de juny de 2017. En la seva demanda, presenta els arguments següents: el Tribunal Superior, per aplicació dels articles 52 i 23 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, hauria d'haver instat un procés incidental d'inconstitucionalitat, doncs les lleis establien mandats retroactius. 2.- El Alcalá (en endavant, CX) ha contestat aquest arguments en la seva contesta de data 21 de juliol de 2017: les argumentacions emprades per l'agent només fan que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència que va concloure el procés. la disposició transitòria quarta de la Llei 26/2012 és categòrica en establir, com a requisit sine qua non per a la col·legiació, el fet de que el sol·licitant estigui en possessió de la titulació universitària exigida. la llei especial sempre deroga la llei general. la normativa aplicable no és retroactiva. FONAMENTS DE DRET Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància. En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna. Segon.- En aquest cas, el Sr. Miró reprodueix els arguments ja exposats en la primera i segona instàncies. Aquests arguments han estat examinats i rebutjats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior. L'interessat addueix que "les lleis citades mancarien d'una Disposició Transitòria que permeti la regularització i adaptació d'aquells professionals que han exercit en tasques pròpies de l'X, però que ara no es troben en possessió de la titulació universitària que dites lleis exigeixen". Per tant, l'interessat reconeix que no compleix les condicions previstes per la Llei 26/2012 de creació del Col·legi X. Aquesta llei no és retroactiva: en efecte s'ha de distingir la retroactivitat i l'aplicació immediata de la llei. En aquest cas, com ho reconeix l'interessat (argument sisè del seu escrit): "la disposició final de dita Llei 26/2012, estableix que entra en vigor l'endemà de la seva publicació al BOPA". En aquest cas, el jutge ha aplicat la llei literalment, en conformitat amb la seva missió, i el Sr. Miró no ha estat privat de cap dret fonamental. El dret a la jurisdicció no significa que el recurrent té el dret a obtenir satisfacció davant dels tribunals. Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquest incident. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda: Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat pel Sr. Miró contra la sentència núm. 63-2017 de 23 de juny de 2017, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes. Aquest aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.